Infinita primavera, música i creativitat
Benvinguda a la sintonia de Tarragona Ràdio, contextualització de la data (24/11/2025) i avanç d’un programa amb convidats destacats. La presentadora anuncia que farà una trucada especial.
Es comença a trucar la Imma, una de les oients més antigues. No respon a la primera, i a l’estudi especulen en to humorístic que pot estar encara de celebració.
La Imma finalment respon i la presentadora li revela que és en directe a la ràdio. Es parla del temps que fa que és oient i es confirma que està celebrant els 50 anys.
Comentaris sobre el dinar de família per celebrar els 50 anys de la Imma, la quantitat de gent reunida i el bon ambient festiu amb amics i familiars.
Es parla dels familiars de Barcelona que no han pogut venir al dinar però que ho faran pel pont de desembre. Es comenta com cauen els dies festius i com aprofitar-los per reunir tota la família.
La Maria explica que la seva data d’aniversari oficial ha canviat i ara celebra diferents dies. Bromejen que té tres aniversaris i subratllen que l’important és tenir motius per celebrar.
Abans d’acomiadar-se, la presentadora demana a la Imma que triï una cançó. Ella escull “La morocha” i es prepara la dedicatòria musical gràcies a les facilitats de l’era digital.
S’emet la cançó “La morocha” com a regal d’aniversari per a la Imma, tancant el primer bloc del programa amb un to festiu i proper.
La presentadora torna antena, recorda la Imma i introdueix que espera el Sílvio Álvarez, però abans connecta amb el retrovisor musical dels dilluns.
Connexió amb Jordi Sobranyes, que presenta el retrovisor musical número 297 i avança que parlarà de la festa dels 25 anys del Sona 9 i del primer Calçofest a Valls.
Jordi explica la celebració del 25è aniversari del concurs Sona 9 a l’Antiga Fàbrica Damm, amb 26 exconcursants i presència especial dels cambrilencs Gadagang i del cantautor Eloi Durant.
Declaracions de Jordi Martí (Gadagang) sobre el retorn puntual del grup per la festa, el paper clau del Sona 9 en la seva trajectòria i el record del concert a la Plaça Major de Montblanc l’estiu de 2002.
Es descriu l’estil teatral de Gadagang (cascos de soldador, màscares) i es recull el testimoni de l’actriu Georgina Llaurador, que declara la seva devoció pel grup. Sona el clàssic “Si et cau és que pica”.
Jordi canvia de tema i presenta el Calçofest, nou festival de Valls celebrat a la zona del Fornàs amb 10.000 assistents en una gran carpa, destacant-ne la dimensió i el caràcter festiu.
Maria Jacobs explica que ha presentat per última vegada el seu disc, repassant els seus treballs i alguns singles recents. Mostra satisfacció i avança que reduirà concerts, tot i continuar fent música.
S’anuncia que Maria Jacobs participarà a l’encesa de llums de Nadal de Valls la setmana següent. Es remarca que serà una bona ocasió per veure-la en directe, ja que en farà menys concerts.
Es tanca el retrovisor amb un record a Josep Romeu “Toñín”, músic vallenc i baixista d’Els Trulls, mort fa quatre anys. Se li dedica un homenatge afectuós a ell i als seus.
La presentadora obre el nou bloc dedicat al disc “Infinit de primavera”, fa una introducció musical i planteja la pregunta sobre com d’infinita pot ser aquesta primavera, tot preparant l’entrada del convidat.
Es presenta Sílvio Álvarez com a compositor i productor, i es revela que ve acompanyat del seu pare Candy. La presentadora explica que volia sorprendre el Sílvio, però la sorpresa és a l’inrevés.
El Sílvio explica que Candy ha fet gran part de la mescla del disc i que canta a la cançó “Infinit de primavera”. Parla d’un error burocràtic que ha fet que el seu nom no aparegui als crèdits i que estan treballant per corregir-ho.
La portada d’“Infinit de primavera” es descriu com un dibuix desdibuixat amb molt de gra. El Sílvio confirma que volia que la imatge fos coherent amb l’ús massiu de síntesi granular en el disc.
El Sílvio explica què és la síntesi granular: fragmentació de l’àudio en milers de ‘grans’ per crear noves textures i instruments, com una guitarra convertida en sintetitzador amb un so híbrid entre dos mons.
Candy relata com la primera guitarra va arribar a casa a través del seu germà Lluís. El Sílvio explica que mai es va sentir forçat, sinó que, en veure el pare tocar, un dia va demanar aprendre i la música es va convertir en la seva obsessió.
El Sílvio defensa que la manca de diners obliga a ser més creatiu, a inventar recursos quan no es pot pagar equipament o serveis. Aquesta limitació econòmica alimenta el seu esperit d’experimentació constant.
Es repassa la llista de col·laboradors del disc (Karim Habib, Lito Wakame, Christian Papió, David Cuenca i Candy) i es parla dels reptes per muntar la banda en directe per distàncies geogràfiques i canvis de components.
A partir d’una referència a Queen, el Sílvio explica com ha utilitzat una gravadora de caset antiga del grup del seu pare per enregistrar i ralentir veus i instruments, deixant que la nova tonalitat obtinguda guiï la composició de la cançó.
Parlen d’una cançó amb un títol molt llarg i concepte abstracte. La presentadora explica que li evoca sons submarins i balenes. El Sílvio destaca que cada oient hi projecta la seva pròpia història i no vol imposar una interpretació única.
La cançó “També sóc això” recull la por del Sílvio a ser definit per un sol estil o etiqueta. Accepta que qualsevol definició que la gent faci d’ell també forma part de qui és, però no l’esgota ni l’explica completament.
Es confirma que el disc té nou cançons. El Sílvio afirma que està satisfet però distant de la idea de perfecció. Considera que una obra no s’acaba mai, sinó que arriba un moment en què s’ha de decidir que ja n’hi ha prou i publicar-la.
El Sílvio explica que va escriure i gravar el disc fa dos anys i el va masteritzar fa un any. Ara sent que aquell “jo” ja ha canviat, de manera que l’àlbum és una fotografia d’un moment passat i que, un cop publicat, ja no li pertany, sinó als oients.
Es revela que el 5 de desembre sortirà el single “Sóc un museu” com a regal per a tothom, amb la col·laboració de Laia Cucó, ballarina, cantant i fotògrafa. El tema manté l’estètica d’experimentació vocal d’“Infinit de primavera”.
El Sílvio descriu el procés de composar com la part més plaent: descobrir idees inesperades, escoltar-les en bucle i imaginar-ne les possibilitats. Sovint decideix no publicar-les, fent de l’art de descartar una part central del seu mètode.
S’escolta la cançó que dona títol al disc. La presentadora la defineix com una muntanya russa de dolçor i dolor. Es destaca la imatge de les ulleres plenes de petons i com aquesta metàfora sorgeix de moments reals amb la parella del Sílvio.
Es parla de l’outro breu “Així és com t’estimo”, on el Sílvio prefereix definir l’amor a través d’un fragment musical en lloc de paraules explícites. Defensa que la música pot expressar millor aquests sentiments.
El Sílvio critica la formalitat com a enemiga de la innovació i reivindica estar “una mica cabra” per poder crear lliurement. Expressa desconfiança cap a les aparences excessivament formals.
La presentadora convida el Sílvio i el Candy a tornar a Tarragona Ràdio, possiblement per presentar un videoclip. Bromejen amb l’agenda del 5 de desembre a les 18:10. El programa es tanca just abans del butlletí de les 7.
Resum general del Podcast
En aquest episodi de Fans de Tarragona a la sintonia de Tarragona Ràdio, el programa barreja el format de magazín musical amb proximitat amb l’audiència, crònica de concerts i una entrevista en profunditat sobre la creació d’un nou disc.
L’episodi es pot dividir en tres grans blocs:
- 1 Trucada sorpresa a una oient històrica per felicitar-la pels 50 anys, amb to molt familiar i distès.
- 2 Retrovisor musical amb en Jordi Sobranyes, dedicat a:
- La festa dels 25 anys del concurs Sona 9 (amb protagonisme dels Gadagang i altres artistes). - El nou festival Calçofest a Valls, amb actuació de Maria Jacobs i altres grups destacats de l’escena catalana. - Un homenatge final al músic vallenc Josep Romeu “Toñín”.
- 3 Entrevista llarga amb el compositor i productor Sílvio Álvarez sobre el seu nou àlbum “Infinit de primavera”:
- Procés creatiu, tècniques de producció (especialment la síntesi granular i l’ús de cinta de caset). - Relació artística i personal amb el seu pare Candy, que participa al disc. - Reflexions sobre la identitat artística, la por a publicar i el valor del procés creatiu. - Anunci d’un single nou “Sóc un museu” per al 5 de desembre.
El programa combina música en directe (talls de cançons), relats de concerts, converses tècniques sobre producció musical i reflexions personals sobre l’ofici de fer cançons. El to és molt proper, íntim i humorístic, però alhora profund quan parla de creativitat, perfeccionisme i vulnerabilitat artística.
Bloc 1 – Obertura i trucada d’aniversari a una oient
Trucada sorpresa a la Imma (0 – 410 s aprox.)
- La presentadora inicia el programa situant-lo en el temps (24 de novembre de 2025) i recordant que són a Tarragona Ràdio.
- Explica que fa temps que no fa trucades en directe i decideix recuperar aquesta secció espontània per un motiu especial: felicitar una oient molt fidel, la Imma.
- Fan una trucada sorpresa en directe:
- Primer no agafa el telèfon i a l’estudi especulen que pot estar encara de celebració. - Finalment respon i la presentadora li revela que està en emissió en directe. - Comenten que la Imma és oient des de fa molts anys i que fa 50 anys (“rodonets”) que acaba de celebrar.
Conversa familiar sobre la celebració
- Parlen de:
- El dinar de família que s’ha allargat, amb molta gent, alguns vinguts de fora. - L’organització de la família: falten encara els parents de Barcelona, que vindran aprofitant el pont de desembre (dies 6–8). - El nombre de familiars que s’hi afegeixen (parlen d’uns 12 més quan vinguin nebots, germana, etc.).
- Hi ha humor sobre els canvis de data d’aniversari de la Maria:
- Sempre ho havia celebrat l’11, però oficialment consta l’1. - Ella diu que ara té “tres aniversaris”: el dia 1, el dia 11 i fins i tot un altre possible.
- La presentadora i la Imma juguen amb la idea que “l’important és celebrar-ho” tants cops com calgui.
Petició musical i dedicatòria
- Abans d’acomiadar-se, la presentadora li demana a la Imma una cançó preferida:
- Ella demana “La morocha”. - La presentadora diu que amb internet tot és possible i li posa el tema.
"La morotxa, però no la tendré, no?" "Tenim internet ara mateix que fas un xic i la canvies."
- Es tanca el bloc amb la cançó sonant i una dedicatòria d’aniversari molt afectuosa a la Imma, símbol de la proximitat entre Fans de Tarragona i els seus oients.
Bloc 2 – Retrovisor musical amb Jordi Sobranyes
Presentació de la secció (566 – 594 s)
- La presentadora dona pas al “retrovisor musical” dels dilluns, amb Jordi Sobranyes.
- Avança els temes del dia:
- Festa 25 anys del concurs Sona 9. - Primer festival Calçofest a Valls. - Altres esdeveniments recents (com un sopar/festa de 25 anys, etc.).
2.1 Festa 25 anys del concurs Sona 9 (594 – 804 s aprox.)
- Jordi explica que aquest és el retrovisor musical número 297.
- Detalls de la celebració:
- Festa del 25è aniversari del concurs Sona 9. - L’acte es fa el dijous anterior a la Sala Antiga Fàbrica Damm de Barcelona. - Hi participen 26 exconcursants.
- Destaca la participació d’artistes de les comarques tarragonines:
- El cantautor Eloi Durant. - Els cambrilencs Gadagang, que tornen puntualment als escenaris.
- Explicació de la història de Gadagang:
- Van participar al Sona 9 l’any 2002. - La cançó “Si et cau és que pica” esdevé molt coneguda. - El grup va existir uns 5–6 anys, tocant als principals festivals catalans de principis dels 2000.
“Nosaltres vam fer el Sonenou tocant a la Plaça Major de Montblanc… la gent del Senglar Rock, del Sona 9, felicitant-nos… què ha passat aquí?”
- Entrevista a Jordi Martí (Gadagang):
- Aclareix que no tornen com a grup de manera estable, només per aquesta ocasió. - Explica que el Sona 9 va ser clau per la seva trajectòria. - Recorda l’actuació a la Plaça Major de Montblanc en el marc del Senglar Rock. - Comenten l’element escènic: cascos de soldador, màscares, posada en escena amb humor, combinant teatre de carrer i música.
- Testimoni de Georgina Llaurador, actriu de Reus:
- Declara que ha vingut a la festa sobretot per veure Gadagang. - Canten el fragment de “Si et cau és que pica”, que sona també al programa.
2.2 Calçofest a Valls i Maria Jacobs (891 – 1017 s aprox.)
- Jordi canvia de festa i presenta el primer festival Calçofest a Valls.
- Dades del festival:
- Se celebra a la zona del Fornàs de Valls. - 10.000 persones omplen una carpa de 5.000 m².
- Cartell del festival:
- Obrint el festival: Maria Jacobs, cantant vallenca. - Altres formacions: Ginestà, Els Catarres, Figa Flawas, The Tyets, Buhos, La Fúmiga, etc.
- Mini entrevista a Maria Jacobs:
- Molt contenta d’haver presentat per última vegada el disc, com a tancament d’etapa. - Repassa el repertori: - Singles “Heartbreaker” i “Bombolla”. - Cançons dels discos “Invisible” i “El porto escrit”. - Algunes versions. - Explica que cada cop és més difícil veure-la en concert; reduirà actuacions però no deixarà de publicar música.
“He presentat els últims singles de Heartbreaker i Bombolla, i hem fet un repàs del disc Invisible, del disc El porto escrit, una mica de tot. I versions.”
- Anunci: actuarà a l’encesa de llums de Nadal de Valls la setmana següent, en un format més petit però simbòlic.
2.3 Homenatge a Josep Romeu “Toñín” (1036 – 1066 s aprox.)
- Jordi tanca el retrovisor musical amb un record a Josep Romeu “Toñín”, músic de Valls i baixista del grup Els Trulls.
- Es menciona que va morir fa 4 anys, i li dediquen un record afectuós per a ell, família i amics.
- Amb aquesta dedicatòria, finalitza la secció i la presentadora torna al fil del programa principal.
Bloc 3 – Entrevista a Sílvio Álvarez i el disc “Infinit de primavera”
3.1 Presentació de l’entrevista i dels convidats (1066 – 1429 s aprox.)
- La presentadora introdueix el següent tema:
- “Com és d’infinita la teva primavera?” – pregunta que dona peu a parlar del nou àlbum “Infinit de primavera” del Sílvio Álvarez.
- Presenta el Sílvio com a:
- Compositor, productor, amb “etcètera, etcètera” per remarcar que fa moltes coses.
- Sorpresa: el Sílvio no ve sol, sinó amb el seu pare Candy:
- La presentadora volia sorprendre el Sílvio, però al final és ell qui la sorprèn portant el pare. - Es revela que Candy ha participat en el disc: - Ha fet gran part de la mescla de l’àlbum durant l’estiu. - Ha cantat en una de les cançons, la que dona títol a l’àlbum (“Infinit de primavera”).
“Ha estat mesclant l’àlbum amb mi tot l’estiu… i vaig tenir la sort que cantés en una de les cançons, la que dona nom a l’àlbum.”
- Expliquen un error burocràtic:
- En la publicació digital del disc no apareix el nom de Candy com a col·laborador a la cançó. - Diuen que ja estan en procés de corregir-ho.
- La presentadora associa la presència/absència del pare amb la portada del disc:
- Parla d’un dibuix que s’“esborrona”, es desdibuixa. - El Sílvio confirma que és una imatge intencionadament granulada.
3.2 Explicació tècnica: la síntesi granular (1476 – 1564 s aprox.)
Què és la síntesi granular?
- El Sílvio introdueix el concepte de síntesi granular com a eix sonor del disc:
“L’àlbum està ple d’un concepte que es diu síntesi granular.”
- Explicació simple que dóna ell mateix:
- És una forma de síntesi d’àudio que trenca l’àudio en milers de fragments microscòpics (grans). - A partir d’aquests fragments, el productor pot: - Distribuir-los en l’espai estèreo (dreta-esquerra). - Crear textures, efectes de delay i nous instruments.
- Exemple que posa:
- Si agafes una guitarra, la graves i la passes per un sintetitzador granular, obtens un nou so híbrid: - Sona com una guitarra, perquè ve d’allà. - Però ja no és una guitarra estricta, sinó una mena de sintetitzador orgànic.
“Tens un sintetitzador que sona com una guitarra, però no és una guitarra… és un so que ja coneixes, però és estrany, està entre dos mons.”
- Remarca que pot jugar amb qualsevol so, fins i tot en broma diu:
- “Ens podem tirar un pet i podem transformar-lo en un sintetitzador”.
3.3 Vincles familiars i inici musical (1575 – 1642 s aprox.)
- El pare Candy entra també a la conversa:
- Explica que el seu germà gran, Lluís, va ser qui va aconseguir la primera guitarra a casa. - La guitarra “corria per la casa” i tothom hi tenia accés.
- El Sílvio recorda com va començar:
- De petit veia el pare tocar. - Un dia li diu: “Papa, ensenya’m a tocar una mica la guitarra”. - Destaca que el pare mai el va forçar; la motivació va sortir d’ell. - A partir d’aquí, ho descriu com una obsessió positiva per la música.
“Un dia vaig pensar: sí, sóc jo el que toca. I a partir d’aquí la resta va ser una obsessió.”
3.4 Creativitat amb pocs recursos: pobresa i enginy (1648 – 1696 s aprox.)
- El Sílvio defensa una teoria personal:
“Com més pobre ets, més creatiu has de ser per poder fer música.”
- Argumenta que:
- No tenir diners obliga a inventar recursos: - Quan no es pot comprar un instrument o un efecte, cal crear-lo o simular-lo. - Això el situa en una posició de descobriment constant i li dona la sensació d’un “avantatge brutal”.
- Considera que aquest límit econòmic pot ser motor d’innovació, tot i que reconeix que també hi ha gent amb molts diners que fa música interessant.
3.5 Músics col·laboradors i banda en directe (1696 – 1799 s aprox.)
- Tot i que el disc té una forta empremta personal, no està fet només per ell:
- Col·laboradors destacats al disc:
- Karim Habib: guitarrista, viu a Tarragona, considerat “increïble”. - Lito Wakame: cantautor de Reus, participa en diversos temes. - Christian Papió: bateria d’un poble del sud (l’Escènia), descrit com “un nervi de la terra”. - David Cuenca: baixista. - Candy: pare del Sílvio, que canta i mescla.
- Formació en directe i canvis:
- L’objectiu és que aquests músics formessin part de la banda de directe per presentar l’àlbum. - Però hi ha condicionants de distància geogràfica: - El bateria viu al nord. - El baixista viu a Holanda. - Han hagut de cercar substituts: - Per la bateria, fitxa el Roger, bateria d’Ítaca Band (anomenat “Ità Caban” de forma col·loquial). - Encara estan pendents de trobar un baixista definitiu.
3.6 Procés de gravació experimental amb casset (1829 – 1901 s aprox.)
- Parlen d’una cançó concreta del disc (pista 5) que a la presentadora li recorda Queen (“The Show Must Go On”), per la sensació de veus ralentejades.
- El Sílvio explica un dels trucs de producció de l’àlbum:
- Recupera una gravadora de caset antiga del grup del seu pare, guardada i mig destruïda en un traster. - La restaura i la utilitza per bolcar veus i sintetitzadors. - La gravadora té un selector de velocitat, així pot fer: - Reduir la velocitat de la cinta magnètica. - Fer que la veu soni més lenta i més greu (més “grossa”).
- Explica el mètode d’aquesta cançó:
- Primer grava una harmonia de veus amb acords. - Després esborra els acords i només conserva les veus. - Les passa a la cinta de caset. - Canvia la velocitat i accepta la nova tonalitat que resulti. - A partir d’això, composa una cançó nova sobre la tonalitat que “decideix” la cinta.
“Vaig a reduir la velocitat i llavors, a la tonalitat a la que la cinta decideixi que estaré, composo una cançó. I va sortir això.”
3.7 Títols llargs, cançons conceptuals i interpretacions obertes (1958 – 2121 s aprox.)
- La presentadora comenta que hi ha una cançó amb títol molt llarg, que fins i tot li tapa part de la cara al cartell que té a l’estudi.
- El Sílvio defensa el títol llarg perquè la cançó és estranya i conceptual i necessitava un text que la definís una mica.
- Li agrada que cada persona la interpreti diferent:
- La presentadora hi ha vist amor i imatges de balenes sota el mar, sons filtrats sota l’aigua i ecos de documentals. - El Sílvio escolta vuiat aquestes lectures i no vol imposar una interpretació.
- Parlen d’una altra cançó amb un títol suggerent: “També sóc això”:
- Resumeix la seva lluita amb la por a publicar: - No volia que el definissin com “el Sílvio és això” o “aquest gènere”. - Temia quedar encasellat en una identitat fixa. - La conclusió que recull la cançó és: sigui el que sigui que la gent vegi, ell també és això.
“La qüestió és que, fos el que fos, jo també era això. Tot, no, eres tot. I no alhora.”
- Hi ha també reflexió sobre el canvi constant:
- L’“infinit de primavera” actual podria donar pas a una futura “tardor d’estiu” o el que vingui; no vol quedar-se encallat en una sola estació estilística.
3.8 Temps de producció, perfeccionisme i alliberament (2152 – 2253 s aprox.)
- El disc consta de 9 cançons.
- El Sílvio reconeix que:
- Està molt satisfet amb el resultat. - No busca la perfecció absoluta, perquè considera que no s’hi arriba i que és paralitzant. - Accepta que una obra no s’acaba mai, simplement “es deixa d’intervenir-hi” i es publica.
- Dificultat personal:
- Li costava publicar perquè sentia que, un cop fora, la música ja no li pertanyia. - Algunes cançons són molt personals i li incomoda pensar que les pugui escoltar “qualsevol”.
“Una vegada ho he publicat ja no és la meva música, ja és la música de tothom… i hi ha coses d’aquest àlbum que per mi són tan personals…”
- Temporalitat del projecte:
- Va composar i gravar el disc fa dos anys. - La mescla i masterització es van acabar fa un any. - La publicació s’ha endarrerit per problemes amb distribuïdores i perfils, incloent la recuperació del seu nom artístic.
- Ara, però, diu que està alliberat: aquest “Sílvio de fa dos anys” ja no existeix i l’àlbum queda com una fotografia d’un moment vital.
3.9 Nou single “Sóc un museu” i col·laboració amb Laia Cucó (2253 – 2370 s aprox.)
- La presentadora li pregunta si segueix composant i si hi haurà novetats.
- El Sílvio anuncia una sorpresa per al 5 de desembre:
- Un single nou relacionat amb l’àlbum, com un regal per a tothom. - El tema es titula “Sóc un museu”. - Inclou la col·laboració de Laia Cucó, artista de la seva ciutat: - Ballarina. - Cantant amb una veu espectacular. - També fotògrafa.
“És un single que es diu Sóc un museu… i us el regalo, aquest 5 de desembre.”
- Musicalment, continua en la mateixa línia de joc amb les veus i textures, coherent amb l’“Infinit de primavera”.
3.10 El valor del procés creatiu i l’art de descartar (2392 – 2468 s aprox.)
- El Sílvio subratlla que la millor part de fer música és el procés, no el resultat final:
- El moment de descobrir una idea inesperada mentre compon. - Les expectatives que es generen quan troba una combinació de sons que li agrada molt.
“El procés és la millor part. Amb diferència.”
- Sovint, quan troba una secció que l’emociona:
- L’escolta repetidament al sofà. - Imagina totes les possibles direccions que podria prendre la peça. - A vegades decideix no fer res més amb allò i simplement ho deixa guardat.
- Confessa que és més de descartar que d’acumular:
- Prefereix eliminar idees que no el convencen que no pas convertir-ho tot en cançons. - Això s’oposa a la temptació de fer un “triple” o “quàdruple” disc acumulant esbossos.
3.11 Escolta de “Infinit de primavera” i comentari de l’outro (2486 – final)
Cançó “Infinit de primavera”
- Escolten la cançó que dona nom a l’àlbum, on canta també Candy.
- La presentadora la descriu com una muntanya russa emocional:
- Frases i passatges dolços i bonics. - Alternats amb versos que fan mal, més foscos.
- Imatge potent de la lletra:
“Les teves ulleres plenes de petons” – La presentadora la llegeix com una metàfora bonica i real: quan estàs tan a sobre de l’altre, tot queda tacat de petons i no veus res més.
- El Sílvio vincula aquesta imatge amb la seva parella Cristina i explica que sovint la poesia neix de traslladar una escena quotidiana a un altre context.
Outro “Així és com t’estimo”
- Parlen de l’outro final del disc, d’un minut i mig, molt breu i eteri:
- El títol és “Així és com t’estimo”. - No és una cançó convencional amb lletra clara, sinó un fragment sonor.
“Et vaig deixar aquest fragment de so per definir com t’estimo.”
- El Sílvio diu que no li agrada ser massa literal parlant d’amor en les lletres; per això prefereix deixar que la música expressi el sentiment.
3.12 Tancament i invitació a tornar al programa
- La presentadora els convida a tornar un altre dia a Tarragona Ràdio, potser per presentar un videoclip o nous projectes.
- Bromejen amb l’agenda del 5 de desembre a les 18:10, lligant-ho a la sortida del nou single.
- Comiat cordial:
- “Gràcies a tots dos. Un plaer.” - El programa plega coincidint amb el butlletí horari de les 7.
Temes principals tractats
1. Proximitat amb l’oient
- Trucada en directe a una oient fidel (Imma) per felicitar-la pels 50 anys.
- Conversa sobre família, aniversaris, ponts i celebracions, amb to casolà i participatiu.
2. Escena musical catalana i comarques de Tarragona
- 25 anys del Sona 9 i el paper de grups com Gadagang.
- Recuperació de memòries de concerts a la Plaça Major de Montblanc i el Senglar Rock.
- El Calçofest de Valls com a nou festival massiu, amb 10.000 assistents.
- Projecció de figures actuals com Maria Jacobs.
- Homenatge a músics del territori com Josep Romeu “Toñín”.
3. Creació musical, producció i tecnologia
- Explicació detallada de la síntesi granular i com transformar àudio en textures.
- Ús creatiu de cintes de caset antigues per alterar tonalitats i velocitats.
- Integració de sons híbrids (entre instruments reals i sintetitzats).
4. Identitat artística i vulnerabilitat
- Por a ser encasellat en un estil o etiqueta.
- Dificultat per publicar obres molt personals.
- Acceptació que la música, un cop publicada, ja no és de l’autor sinó del públic.
5. Procés creatiu vs. resultat
- El procés (composar, experimentar, descobrir sons) és la part més gratificant.
- El valor de descartar idees i no voler-ho publicar tot.
- El disc com a “fotografia d’un moment” més que no pas un punt d’arribada definitiu.
6. Relació intergeneracional en la música
- Vincle artístic pare-fill (Candy – Sílvio):
- Herència de la guitarra i del grup antic. - Treball conjunt en mescla i veu.
- Reutilització de material antic (gravadora de caset) com a pont entre generacions.
Tags (paraules clau)
- Tarragona Ràdio
- Fans de Tarragona
- Sílvio Álvarez
- Infinit de primavera
- Retrovisor musical
- Jordi Sobranyes
- Sona 9
- Gadagang
- Si et cau és que pica
- Georgina Llaurador
- Calçofest
- Valls
- Maria Jacobs
- Música catalana
- Síntesi granular
- Producció musical
- Gravadora de caset
- Creativitat
- Identitat artística
- Procés creatiu
- Josep Romeu Toñín
- Concerts
- Single Sóc un museu
- Laia Cucó
- Candy (pare del Sílvio)
- Aniversari oients
- Imma
- Pont de desembre
- Festival de música
Seccions amb temps (en segons)
1. Obertura i trucada d’aniversari a la Imma
-
1
Benvinguda i introducció del programa
- Inici: 0 - Final: 29 - Títol: Obertura del programa i presentació del dia - Resum: La presentadora dóna la benvinguda a la sintonia de Tarragona Ràdio, situa el programa en el temps (24/11/2025) i avança que hi haurà “bons protagonistes”, tot anunciant una trucada especial.
-
2
Trucada sorpresa a la Imma (no respon a la primera)
- Inici: 29 - Final: 62 - Títol: Trucada sorpresa a una oient històrica - Resum: S’inicia la trucada a la Imma, una de les oients més antigues. A l’estudi comenten en directe si estarà encara de celebració i juguen amb la incertesa perquè no agafa el telèfon immediatament.
-
3
La Imma entra en antena i es revela la sorpresa
- Inici: 62 - Final: 115 - Títol: Imma en directe i felicitació pels 50 anys - Resum: La Imma respon finalment. La presentadora li diu que és en directe a la ràdio. Parlen del fet que fa temps que no fan aquestes sorpreses i revelen que la Imma celebra els 50 anys.
-
4
Conversa sobre el dinar de família i la celebració
- Inici: 115 - Final: 210 - Títol: Dinar familiar, aniversari rodó i plans de celebració - Resum: Expliquen que la Imma ha fet un dinar de família que s’allarga. Parlen de quanta gent hi ha, d’amics i família, i del bon ambient. Es remarca que la Imma té “una bona colla” d’amics i familiars.
-
5
Pont de desembre i arribada de la família de Barcelona
- Inici: 210 - Final: 275 - Títol: Plans amb la família de Barcelona i el pont - Resum: Parlen dels familiars de Barcelona que no han pogut venir però que aprofitaran el pont de desembre (dies 6 i 8) per visitar-los. Es fa broma sobre com el pont “cau malament” aquell any, però potser l’any següent permetrà més dies seguits.
-
6
Comentaris sobre múltiples dates d’aniversari i humor
- Inici: 275 - Final: 343 - Títol: Tres aniversaris i l’important és celebrar - Resum: Conversa amb la Maria sobre el canvi oficial de la seva data de naixement (de l’11 a l’1). Bromeja que té “tres aniversaris”. La presentadora destaca que l’important és celebrar-ho, reforçant el to festiu i familiar.
-
7
Petició de cançó i dedicatòria
- Inici: 343 - Final: 386 - Títol: La Imma tria “La morocha” - Resum: Abans d’acomiadar-se, la presentadora demana a la Imma la seva cançó preferida. Ella escull “La morocha”. La presentadora diu que la poden trobar fàcilment per internet i li dedica el tema com a regal d’aniversari.
-
8
Emissió de la cançó “La morocha”
- Inici: 386 - Final: 514 - Títol: Música: “La morocha” per a la Imma - Resum: S’emet la cançó “La morocha” completa o gairebé completa, com a dedicatòria a la Imma. El bloc tanca la part més íntima i festiva de la primera secció.
2. Retrovisor musical amb Jordi Sobranyes
-
9
Transició: record a la Imma i introducció del retrovisor
- Inici: 514 - Final: 566 - Títol: De l’aniversari al retrovisor musical - Resum: La presentadora tanca el bloc de la Imma, felicita de nou i introdueix que espera l’arribada del Sílvio Álvarez. Mentrestant, dona pas al retrovisor musical dels dilluns amb el Jordi Sobranyes.
-
10
Presentació del retrovisor i connexió amb Jordi Sobranyes
- Inici: 566 - Final: 594 - Títol: Presentació del retrovisor musical #297 - Resum: Es connecta amb Jordi Sobranyes, que anuncia que el retrovisor número 297 estarà dedicat principalment a la festa dels 25 anys del Sona 9 i al primer Calçofest.
-
11
Crònica de la festa del 25è aniversari del Sona 9
- Inici: 594 - Final: 642 - Títol: 25 anys del concurs Sona 9 - Resum: Jordi explica la celebració del 25è aniversari del Sona 9 a l’Antiga Fàbrica Damm de Barcelona, amb la participació de 26 exconcursants, entre ells Eloi Durant i els cambrilencs Gadagang, que tornen puntualment als escenaris.
-
12
Entrevista a Jordi Martí (Gadagang) i record a Montblanc
- Inici: 642 - Final: 733 - Títol: Gadagang: retorn puntual i records del 2002 - Resum: Es recullen declaracions de Jordi Martí, de Gadagang, que explica que el retorn és només per la festa, recorda com el Sona 9 va impulsar la seva carrera i rememora el concert a la Plaça Major de Montblanc l’estiu de 2002, a la prèvia del Senglar Rock.
-
13
Element teatral i testimoni de Georgina Llaurador
- Inici: 733 - Final: 804 - Títol: Escenografia de Gadagang i “Si et cau és que pica” - Resum: Es parla de la posada en escena de Gadagang (cascos de soldador, màscares). S’escolta l’actriu Georgina Llaurador declarant que ha vingut especialment per veure’ls i es recupera el clàssic “Si et cau és que pica”, que sona al programa.
-
14
Presentació del Calçofest de Valls
- Inici: 891 - Final: 930 - Títol: Calçofest: primer gran festival a Valls - Resum: Jordi passa a parlar del primer Calçofest de Valls, celebrat a la zona del Fornàs, amb 10.000 persones en una carpa de 5.000 m². Presenta breument el cartell i destaca el paper de Maria Jacobs obrint el festival.
-
15
Entrevista a Maria Jacobs sobre el concert
- Inici: 930 - Final: 984 - Títol: Maria Jacobs: tancament d’etapa discogràfica - Resum: La Maria comenta que està molt contenta del concert, on ha presentat per última vegada el seu disc, repassant temes de “Invisible” i “El porto escrit”, a més de “Heartbreaker”, “Bombolla” i algunes versions. Explica que a partir d’ara li costarà més fer concerts, però que no deixa de fer música.
-
16
Anunci de l’encesa de llums de Nadal i tancament del retrovisor
- Inici: 984 - Final: 1017 - Títol: Encesa de llums de Nadal i agenda de la Maria Jacobs - Resum: Es destaca que la setmana següent Maria Jacobs actuarà a l’encesa de llums de Nadal de Valls. Jordi avança que tancarà el retrovisor amb un record a Josep Romeu “Toñín” i s’acomiada fins la setmana següent.
-
17
Homenatge a Josep Romeu “Toñín”
- Inici: 1017 - Final: 1066 - Títol: Record a Josep Romeu “Toñín” - Resum: Es dedica un espai final del retrovisor al músic vallenc Josep Romeu “Toñín”, antic baixista d’Els Trulls, mort fa quatre anys. Es fa una dedicatòria emotiva a la seva memòria, família i amics.
3. Entrevista a Sílvio Álvarez i el disc “Infinit de primavera”
-
18
Transició i introducció a “Infinit de primavera”
- Inici: 1066 - Final: 1386 - Títol: Presentació de Sílvio Álvarez i “Infinit de primavera” - Resum: Tancat el retrovisor, la presentadora obre el bloc preguntant “com és d’infinita la teva primavera” i avança que el disc té nou cançons. Sona un fragment musical introductori mentre prepara l’entrada del convidat.
-
19
Arribada del Sílvio i el seu pare Candy a l’estudi
- Inici: 1386 - Final: 1429 - Títol: Sílvio i Candy: una arribada amb sorpresa - Resum: Es presenta Sílvio Álvarez com a compositor i productor, i s’explica que ha vingut acompanyat del seu pare Candy, que també forma part del disc. La presentadora confessa que volia sorprendre el Sílvio, però és ell qui la sorprèn portant el pare.
-
20
Paper de Candy en el disc i error en els crèdits
- Inici: 1429 - Final: 1476 - Títol: Mescles, veu i un error burocràtic - Resum: El Sílvio explica que el seu pare ha fet gran part de la mescla de l’àlbum i que canta a la cançó “Infinit de primavera”. Revela que, per un error burocràtic, el seu nom no surt als crèdits digitals, però que estan treballant per arreglar-ho.
-
21
Portada del disc i concepte del “desdibuix”
- Inici: 1476 - Final: 1495 - Títol: Portada granular i identitat desdibuixada - Resum: La presentadora relaciona la manera com el Sílvio apareix i desapareix (a nivell artístic) amb la portada “desdibuixada” del disc. El Sílvio confirma que la portada és granular i que això està lligat al concepte de síntesi granular que recorre l’àlbum.
-
22
Explicació de la síntesi granular
- Inici: 1495 - Final: 1564 - Títol: Què és la síntesi granular? - Resum: El Sílvio explica el concepte de síntesi granular: fragmentació microscòpica de l’àudio per crear noves textures i instruments, distribuint els fragments en l’espai estèreo. Posa l’exemple d’una guitarra transformada en sintetitzador granular, que sona entre dos mons.
-
23
Entrada de Candy i orígens musicals familiars
- Inici: 1575 - Final: 1642 - Títol: La primera guitarra a casa i l’obsessió del Sílvio - Resum: Candy explica com el seu germà Lluís va portar la primera guitarra a casa i com tots hi van anar aprenent. El Sílvio recorda que mai va ser forçat, sinó que un dia va demanar que li ensenyessin. A partir d’aleshores, la música es converteix en la seva obsessió.
-
24
Pobresa, creativitat i enginy musical
- Inici: 1648 - Final: 1696 - Títol: Fer música amb pocs recursos - Resum: El Sílvio exposa la seva teoria que, quan tens pocs diners, has de ser més creatiu per fer música. Això el porta a inventar recursos i li dona una sensació de descobriment permanent i d’avantatge, tot i no tenir gran capital.
-
25
Músics col·laboradors i banda per al directe
- Inici: 1696 - Final: 1799 - Títol: De l’estudi a l’escenari: la banda del Sílvio - Resum: S’enumeren els músics que han participat al disc (Karim Habib, Lito Wakame, Christian Papió, David Cuenca i Candy). Es comenta la dificultat de reunir-los per la distància i la necessitat de buscar nous components per la banda en directe, com el bateria Roger d’Ítaca Band.
-
26
Cançó pista 5 i experiment amb la gravadora de caset
- Inici: 1799 - Final: 1901 - Títol: Ralentir veus amb cinta magnètica - Resum: A partir d’una associació amb Queen, el Sílvio explica com ha utilitzat una gravadora de caset antiga del grup del seu pare per gravar veus i sintetitzadors. Redueix la velocitat de la cinta per obtenir veus més profundes i, a partir de la tonalitat resultant, compon la cançó.
-
27
Títol llarg, interpretacions obertes i metàfores marines
- Inici: 1958 - Final: 2071 - Títol: Cançons conceptuals i lectures personals - Resum: Debaten sobre una cançó amb títol molt llarg i conceptual. La presentadora confessa que hi veu imatges de fons marí i balenes, sons difosos sota l’aigua. El Sílvio celebra que cadascú en tregui la seva pròpia història i teoria.
-
28
“També sóc això” i la por a ser definit
- Inici: 2071 - Final: 2130 - Títol: Identitat artística i por a l’etiqueta - Resum: Parlen de la cançó “També sóc això”, que sorgeix de la por del Sílvio a ser encasellat. No volia que el definissin per un únic so o estil, i la cançó és la seva manera d’acceptar que qualsevol imatge que la gent tingui d’ell també forma part del que és.
-
29
9 cançons, satisfacció i renúncia a la perfecció
- Inici: 2152 - Final: 2217 - Títol: Un disc mai és perfecte, només es deixa d’intervenir-hi - Resum: Es confirma que l’àlbum té nou cançons. El Sílvio es declara satisfet però allunyat de la idea de perfecció. Diu que no li agrada pensar que una obra està totalment acabada, perquè sempre es podria retocar; arriba un moment en què cal donar-la per feta.
-
30
Temporalitat del projecte i pèrdua de propietat emocional
- Inici: 2217 - Final: 2253 - Títol: El Sílvio de fa dos anys i la música que ja no és seva - Resum: Explica que va gravar i compondre el disc fa dos anys, el va masteritzar fa un any, i els retards de publicació han fet que ara senti que aquell “jo” ja no existeix. Ara considera que l’àlbum ja no és seu, sinó de qui el vulgui escoltar.
-
31
Anunci del single “Sóc un museu” i col·laboració amb Laia Cucó
- Inici: 2253 - Final: 2370 - Títol: Nou single per Nadal: “Sóc un museu” - Resum: El Sílvio avança que el 5 de desembre publicarà un single extra vinculat a l’àlbum, titulat “Sóc un museu”, com a regal per a tothom. La cançó és una col·laboració amb Laia Cucó, ballarina, cantant i fotògrafa, i manté la línia d’experimentació amb les veus.
-
32
Procés creatiu, expectatives i art de descartar
- Inici: 2392 - Final: 2468 - Títol: El plaer d’estar fent i no de tenir fet - Resum: El Sílvio defensa que la part més gratificant és compondre i experimentar, no necessàriament publicar. Sovint es queda escoltant en bucle fragments nous, imaginant què pot fer-hi, i moltes vegades decideix no convertir-los en cançó. Prefereix descartar que acumular.
-
33
Escolta de “Infinit de primavera” i comentari líric
- Inici: 2486 - Final: 2840 - Títol: Escolta i anàlisi d’“Infinit de primavera” - Resum: S’escolta la cançó “Infinit de primavera”, on participa Candy. La presentadora la descriu com una muntanya russa entre dolçor i dolor. Destaquen especialment la imatge de les ulleres plenes de petons, que el Sílvio associa a moments reals amb la seva parella Cristina, exemplificant com la poesia sorgeix de gestos quotidians.
-
34
Outro “Així és com t’estimo” com a definició sonora de l’amor
- Inici: 2840 - Final: 2894 - Títol: Un fragment de so per dir “t’estimo” - Resum: Parlen de l’outro breu del disc, “Així és com t’estimo”, d’un minut i mig. El Sílvio diu que no li agrada parlar d’amor de forma literal a les lletres, i que aquest fragment de so és la manera com vol descriure l’amor, deixant que la música ho expressi.
-
35
Reflexió final sobre formalitat i tonteries
- Inici: 2894 - Final: 2924 - Títol: Contra la formalitat i a favor de la bogeria creativa - Resum: El Sílvio afirma que la formalitat és enemiga de la innovació i que darrere la gent massa formal s’hi pot amagar qualsevol cosa. Reivindica “estar una mica cabra” com a actitud creativa i vital, oposada a l’encaixonament.
-
36
Invitació a tornar al programa i tancament
- Inici: 2924 - Final: 2976 - Títol: Invitació a futures visites i comiat - Resum: La presentadora convida el Sílvio i el Candy a tornar a Tarragona Ràdio, potser amb un videoclip nou. Bromejen amb el 5 de desembre a les 18:10 com a cita potencial. S’acomiaden cordialment i el programa tanca just abans del butlletí de les 7.
Interlocutors principals
- Presentadora del programa Fans de Tarragona (Sílvia)
- Imma – oient fidel, protagonista de la trucada d’aniversari
- Maria – familiar de la Imma, apareix breument a la trucada
- Jordi Sobranyes – responsable del retrovisor musical
- Jordi Martí – membre de Gadagang
- Georgina Llaurador – actriu de Reus, fan de Gadagang
- Maria Jacobs – cantant vallenca
- Sílvio Álvarez – compositor i productor, convidat principal
- Candy – pare del Sílvio, músic i tècnic implicat al disc

