Fans de Tarragona
Fans de Tarragona és el nou programa musical de Tarragona Ràdio. Està dirigit per la Sílvia García i aquí hi tindran veu tots els grups musicals de la demarcació, a més de les formacions que arribin a Tarragona durant l’any. En definitiva, un repàs global a l’agenda musical tarragonina: perquè ningú no digui que Tarragona no es mou!
Subscriu-te
Jordi Català i Frank presenten els seus nous discos
Jordi Català explica que la música inicial del programa s’inspira en el quart moviment de la novena simfonia de Beethoven. Parla de la seva versió en català i en estil gòspel d’«Al·leluia», inclosa al seu darrer disc, i se n’escolta un fragment enregistrat en directe.
L’entrevista presenta Miquel Pujador i el seu disc de 15 cançons. Pujador explica que combina humor i tendresa per parlar del món actual i descriu el seu mètode de composició, en què parteix de la melodia i després treballa la lletra, la rima i la interpretació.
Pujador explica que les adaptacions de Brassens són un projecte paral·lel a les seves cançons pròpies. Parla dels discos monogràfics que hi ha dedicat i de les versions que ha reunit en un triple CD.
Després d’escoltar «La tristesa de Plutó», Pujador n’explica la metàfora: Plutó representa algú que ha arribat al cim i després n’ha quedat apartat. També comenta la vigència de les cançons de Brassens i parla dels seus projectes d’escriptura i composició.
Pujador explica que després d’acabar un disc sol dedicar temps a escriure per a altres persones i que també treballa en novel·les juvenils i infantils. Comenta possibles actuacions i la conversa acaba amb una cançó sobre riure de tot i un comiat.
Jordi Català i el presentador comenten la cançó que han escoltat i repassen activitats culturals: l’exposició d’Antoni Díaz, que es pot veure fins al 22 de novembre, i una nova edició del *New d’Art*, amb música en viu.
Frank parla del disc, de les seves nou cançons i de les decisions preses durant l’enregistrament. Explica que les cançons poden transformar-se quan es toquen en directe i que volia transmetre un estat personal, més que no pas un significat únic; la interpretació pot variar segons qui les escolta.
A partir de cançons del disc, Frank descriu com deixa fluir les idees i com sovint compon a partir de la guitarra. Parla de projectar una part pròpia en la música, de la inspiració com una experiència a la qual cal obrir-se i del valor expressiu del vocabulari i dels matisos emocionals.
Frank explica que l’angoixa pot ser una indicació d’aspectes importants i no només una experiència que cal eliminar. La conversa relaciona aquesta idea amb una cançó del disc i reflexiona sobre la diversitat de matisos de la tristesa en comparació amb la identificació més fàcil amb l’alegria.
Frank descriu el concert en solitari que farà a l’església de Sant Miquel del Pla, dissabte dia 17 al migdia, amb veu i dues guitarres. Explica que vol un format natural i minimalista, que ja ha compost cançons per al disc següent i que va reprendre la composició després d’un període en què sentia que no tenia res a dir.
Música de Jordi Català
El programa obre amb «Himne de l’alegria per la pau i l’empatia», inspirat en el quart moviment de la novena simfonia de Beethoven. Jordi Català explica la seva versió en català i en estil gòspel d’«Al·leluia», inclosa al seu darrer treball, i se n’escolta un fragment. També s’avança la conversa amb el cantautor Miquel Pujador.
Entrevista a Miquel Pujador
Pujador parla de Cicatrius i naufragis, un disc de 15 cançons fet amb humor i tendresa, que aborda l’actualitat sense concretar-la gaire. Explica que acostuma a partir de la melodia per escriure les lletres i que busca que música, lletra i interpretació funcionin plegades.
«una cançó és un tricicle, té una part, un tamborec de tres potes» — Miquel Pujador
A partir de «La tristesa de Plutó», explica que el planeta és una metàfora de qui ha arribat al cim i després n’ha quedat apartat. També defensa la vigència de les cançons de Georges Brassens, comenta els seus projectes d’escriptura i parla de possibles concerts, entre els quals esmenta l’Ateneu de Tarragona. La conversa es tanca amb «Cal riure de tot» i una breu agenda cultural que inclou una exposició d’Antoni Díaz i el New d’Art.
Entrevista a Frank
Frank presenta el disc Pacífic i sort i explica que les cançons volen transmetre un estat personal més que no pas una idea tancada: cadascú les pot interpretar des del seu moment. Parla del procés de composició, sovint a partir de la guitarra, de deixar fluir la inspiració i de mostrar una part pròpia en les cançons. També reflexiona sobre l’angoixa com una possible font d’aprenentatge i sobre la diversitat de matisos de la tristesa.
«Jo volia, més que transmetre una idea concreta, volia transmetre un estat meu en el moment de composar el disc.» — Frank
Frank anuncia un concert en solitari, amb veu i dues guitarres, a l’església de Sant Miquel del Pla, dissabte dia 17 al migdia. Explica que vol un format natural i minimalista, amb llibertat per improvisar, i que ja té cançons pensades per al següent disc. També recorda que va reprendre la composició després d’un període de crisi musical.