La Baula: rescat i renovació de la cançó tradicional

Resum del contingut

Context de l’entrevista

• Fragment d’un programa radiofònic on es presenta La Baula, grup de música de folk i cançó tradicional.
• L’entrevista serveix per anunciar el concert a la Capsa de Música dins del Circuit Folk 25, on també presenten el seu primer disc.

Cançons tradicionals i relat inicial

• S’obren i tanquen fragments amb cançons tradicionals de temàtica religiosa i popular:

- La Mare de Déu plorava i el consol de Sant Joan o dels àngels. - Referències a Montserrat i a la llegenda de la llàntia de Felip que, si crema, pot fer acabar el món.

• S’hi afegeixen altres versos finals sobre la mort de la voreta, mantenint el to de romanç tradicional.

"De cançons i de corrandes, us en cantaré 10.000, que les porto a la butxaca lligadetes en un fil."

Naixement i trajectòria de La Baula

• La Baula neix al Centre Artesà Tradicionàrius, que els músics descriuen com a “casa nostra”.
• El grup es forma a partir de músics amb carreres individuals consolidades:

- Roger Andorrà (Electrogralla), Pau Benítez (la gravetat de Colom), Roser Serrano (coples de sardanes i grups de folk), Joan Tomàs (controversista), Patri García i Xavi Rota (duet Ballaveu).

• La mort de Jordi Fàbregas, director del Tradicionàrius, marca emocionalment el grup i el seu vincle amb aquest espai.

Objectiu del projecte i del disc

• Idea fundacional: ser “la baula” que enllaça els antics cantadors amb el públic actual.
• Volen recuperar, explicar i contextualitzar el patrimoni cançonístic:

- Cançons poc o gens conegudes a nivell general. - Històries que provenen de llegendes o fets transmès de boca en boca.

• El disc combina:

- Interpretació musical acurada. - Textos explicatius: origen de cada cançó, qui la cantava, de quin llibre o gravació procedeix.

Arranjaments i transformació musical

• Reivindiquen que cançons pensades per treballar (cants de batre, cants de feina) ara es converteixen en peces per escoltar i gaudir.
• El repte principal és l’arranjament:

- Passar d’una veu sola (sovint una dona gran, una iaia) a un conjunt de sis músics. - Mantenir respecte per la font i, alhora, fer la música atractiva per al públic del segle XXI.

• Exemples destacats:

- La llàntia de Felip Quint: de cançó pelada a peça amb aire de fandango. - Integració de la malagueña de Barxeta (popularitzada per Pep Gimeno Botifarra) dins La llàntia de Felip Quint.

Fonts i transmissió oral

• Una figura clau és Magda Capdevila, una senyora que havia gravat cançons en casset:

- El Pau Benítez disposa d’un d’aquests cassets, que conté autèntiques joies. - Cançons a ritme de venera, molt senzilles i delicades, que ells instrumenten amb sis músics.

• Totes les peces es treballen amb la idea de “estimar la font” i de respectar la persona que ha transmès la cançó.

Sonoritat del grup i instruments

• La Baula treballa amb una gran varietat d’instruments (entre 27 i 29 sobre l’escenari):

- Des d’escallots i panderos quadrats fins a contrabaix, guitarra, violí. - Instruments de vent tradicional: flabiol, gralla, tarota, tenora. - Percussió diversa: tambor, castanyoles (amb col·laboracions convidades).

• Divideixen la sonoritat del grup en tres grans blocs:

1. Treball de veus (tots canten) amb acompanyament de guitarra. 2. Sonoritat de corda: violí i guitarra. 3. Sonoritat de vent tipus cobla: flabiol, tarota i tenora, reforçada puntualment amb fiscorn.

• Destaquen que tots els membres canten, per respectar el caràcter popular i coral de les cançons.

Col·laboracions i detalls del disc

• Inclouen col·laboracions puntuals com a detalls sonors:

- Martí Villegas al fiscorn. - Jordi Inglés “Vero” a les castanyoles en Vicenç, el fill del rei.

• El disc conté aproximadament 12 cançons, cadascuna amb una història pròpia.
• Es comenta que material no n’hi falta, però que el límit l’imposa la feina d’arranjament, més que no pas la manca de repertori.

Presentació en directe i fidelitat al disc

• El concert a la Capsa de Música:

- Entrades: 6 € anticipada, 8 € a taquilla. - Hora: 7 de la tarda.

• La banda afirma que el so del disc és fidel al directe:

- El públic hi trobarà la mateixa sonoritat, però amb regals afegits: - Cançons de pandero. - Moments íntims que no surten al disc.

• També es podrà adquirir merchandising i el disc físic durant el concert.

Agenda i gira

• Després del concert a la Capsa de Música, La Baula presenta el disc en altres indrets:

- Festival Càntut a Cassà de la Selva (l’endemà del concert esmentat). - Vall d’en Bas (Garrotxa) al mes de desembre.

• Recomanen seguir-los a xarxes socials per conèixer la resta de dates.

Cançons destacades: "La llàntia de Felip Quint" i "El fill del rei"

• La llàntia de Felip Quint:

- Cançó lligada a Montserrat i a la imatge d’un àngel que demana apagar la llàntia perquè, si no, “el món es finarà”. - Serveix d’obertura del disc i és un exemple de com transformen un romanç tradicional en una peça amb rica instrumentació.

• El fill del rei:

- Va ser la primera cançó que van rebre dins el projecte. - Inicialment a ritme de vals, li canvien el tempo perquè comenci més calmada i després s’acceleri. - Funciona com a carta de presentació del grup, mostrant diferents estètiques i recursos. - És la cançó escollida per tancar l’entrevista radiofònica.

Reflexió final de la locutora

• La conductora del programa considera que el disc hauria de ser d’obligada “lectura”:

- Perquè ajuda a revisar la història i a no “fer bons els dolents”. - Reivindica que cadascú ha d’ocupar el lloc que li pertoca en el relat històric.

• Destaca que amb cançons com aquestes es pot aprendre molt sobre memòria, tradició i identitat.

Idees clau

• Rescat i dignificació de la cançó tradicional catalana.
• Respecte profund per les fonts (cantadors i cantadores anònims, gravacions antigues).
• Arranjaments moderns per fer el repertori atractiu al públic del segle XXI sense perdre’n l’essència.
• Treball coral de veus i riquesa instrumental com a senya d’identitat de La Baula.
• El disc es concep gairebé com un llibre discogràfic, amb voluntat didàctica i de memòria històrica.