Fans de Tarragona
Fans de Tarragona és el nou programa musical de Tarragona Ràdio. Està dirigit per la Sílvia García i aquí hi tindran veu tots els grups musicals de la demarcació, a més de les formacions que arribin a Tarragona durant l’any. En definitiva, un repàs global a l’agenda musical tarragonina: perquè ningú no digui que Tarragona no es mou!
Subscriu-te
“L’aigua”: debut d’Elia Blasco i univers sonor
La presentadora introdueix el disc *L’aigua*, primer treball discogràfic d’Elia Blasco, nascut com a treball de final de carrera. Es descriu com una obra madura, inspiradora i profundament personal, on l’aigua esdevé metàfora de la vida, del canvi i del moviment constant. Es planteja el disc com un viatge sensorial a través de composicions originals.
S’inicia l’entrevista amb salutacions i felicitacions. Elia explica que va descobrir el saxo de petita, veient la seva mare tocar-lo cap als 5 anys, i que de seguida s’hi va aficionar fins al punt de no separar-se’n. Aquesta experiència familiar és l’origen de la seva relació intensa amb l’instrument.
Es parla del pas de tocar el saxo de forma amateur a entrar en un estudi de gravació. Elia explica que el disc es va enregistrar al maig de 2025, i que tot i haver participat abans en altres discs, és el primer cop que enregistra un projecte propi. Menciona col·laboracions amb el *rapper* Nelo, amb Cito i amb el productor i enginyer de so Roger Bongoroll, responsable de la producció i el màster del disc.
Es presenta la cançó “Montuiri”. Elia explica que neix d’un viatge a Mallorca per visitar un amic (Manu) que viu a Montuïri, que li deixa un saxo. Al camp, provant idees, sorgeix una melodia que li fa imaginar un ocell volant per sobre del mar, sense trobar terra ferma durant una estona, però que finalment la troba. Es fa escoltar un fragment del tema al programa.
Després d’escoltar “Montuiri”, la presentadora comenta que al disc hi ha moltes aigües diferents. Elia explica que cada cançó recorre algun aspecte de l’aigua o alguna situació relacionada amb aquest element. Destaca la peça “Dins”, dedicada a totes les persones que pateixen les conseqüències del canvi climàtic i de fenòmens com la Dana, com un petit homenatge. Es reflexiona sobre l’aigua com a força descontrolada que pot fer mal, tot i ser font de vida.
La presentadora introdueix “Desert blanc” i especula si es tracta d’escuma d’onades o miratges. Elia aclareix que la peça s’inspira en un viatge amb els seus pares, on el pare va gravar imatges de glaciars que li van recordar un desert de neu. Explica que les formes de gel poden ser punxants i molt diverses, i que la música busca reflectir aquestes formes. Es remarca que la interpretació és lliure i que el tema pot suggerir coses diferents a cada oient.
Es parla de la peça “Agur”, basada en una cançó tradicional basca. Elia explica que neix d’una experiència de pèrdua i serveix per acomiadar una persona estimada amb pau i tranquil·litat, però també per donar-li la benvinguda d’una altra manera. Es fa escoltar un fragment amb una veu en euskera que recita un text relacionat amb el mar.
Després d’escoltar “Agur”, la presentadora pregunta qui és la veu que se sent. Elia explica que és la seva parella, Maider, d’Euskal Herria, a qui va demanar que llegís un tros d’una estrofa d’una cançó que parla del mar. Es destaca com la interpretació genera silenci, calma i un paisatge mental de terres verdes vora el mar. Elia confirma que la intenció era exactament transmetre calma i pau.
La conductora pregunta per la relació entre cançons del disc i la imatge de la neu. Elia explica que un tema concret va néixer quan, amb el seu company de carrera Joel, va expressar la voluntat de transmetre la idea de flocs de neu caient. Es van posar a tocar, a veure què sortia, i d’aquella improvisació guiada va néixer la peça, que la presentadora qualifica de preciosa.
Es continua amb el format d’escolta comentada: es proposa seguir escoltant fragments del disc mentre se’n van comentant les peces i el procés creatiu. Aquest tram reforça la idea del programa com una experiència d’immersió sonora en l’univers de *L’aigua*.
Es presenta el perfil biogràfic d’Elia: amb 23 anys, és saxofonista i musicòloga, formada al Taller de Músics de Barcelona, a la Universitat Autònoma de Barcelona i a la Universitat Internacional de València. Combina interpretació, docència i reparació d’instruments. Explica com s’endinsa en la reparació de saxos a través d’Albert, un tècnic del seu poble que havia treballat a París i que la convida al taller. Descobreix com desmuntar i ajustar un saxo, i descriu el taller com un espai on el temps s’atura i on gaudeix molt.
Es parla dels instruments que utilitza Elia. Explica que té dos saxos tenors principals: un que anomena el “de guerra”, que fa servir per tocar per tot arreu, i un altre que ha acompanyat tota la seva carrera i al qual té un gran afecte. Aquest darrer el reserva per a concerts més íntims i moments especials, més de sala que de carrer. La presentadora el qualifica com el “saxo eminència”, que només apareix quan allò que s’està fent és molt important per a ella, com el disc *L’aigua*.
Elia explica els seus plans de futur amb el disc: vol començar a fer concerts de *L’aigua* arreu. Recorda el concert de final de carrera, on el públic es va sorprendre per la gran quantitat d’elements: pintura en directe (Anna Garcia i Marc López), una ballarina (Maida Vicente) i projeccions audiovisuals. Es tracta d’un espectacle multidisciplinari pensat com a espai de desconnexió per al públic. La presentadora li demana explícitament que porti aquest espectacle també a Tarragona.
Es comenta el videoclip d’una cançó vinculada al riu, gravat al Riu del Cúb. Elia explica que l’aigua no estava gaire freda i que només s’hi mullen els peus, sense cap accident, tot i que els rius poden ser relliscosos i traïdors. La presentadora destaca que al vídeo hi ha moltes imatges diferents que fan un viatge molt bonic seguint el riu. Elia revela que els clips els ha enregistrat la seva germana, Anna Blasco, que té molta sensibilitat per la fotografia i el vídeo, i remarca que no podia haver tingut millor acompanyant.
Es mencionen les últimes cançons que encara no s’han sentit: “Interludi” i “L1”. “Interludi” es presenta com un moment de respir o transició dins el disc. “L1” rep el seu nom de la línia 1 de metro de Barcelona, que Elia agafava cada dia quan hi vivia. La presentadora inicialment llegeix el títol com “l’1”, però Elia aclareix que és “L1”. La peça retrata, en clau sonora, el viatge quotidià en transport públic, una altra forma de desplaçament que encaixa amb el tema general del disc.
En el tram final, la presentadora agraeix a Elia la presentació del disc i li obre les portes del programa per a futurs projectes, com nous videoclips o senzills. Es convida l’audiència a gaudir del disc complet, del videoclip del riu i del que encara ha de venir. Es reforça la idea que, quan Elia torni a Tarragona, té la porta de l’emissora oberta per presentar les noves passes del seu projecte *L’aigua*.
Introducció al disc L’aigua
L’episodi gira al voltant de “L’aigua”, primer disc de la saxofonista tarragonina Elia Blasco, un projecte nascut com a treball de final de carrera que es converteix en una obra madura, personal i conceptual.
"L'aigua convida a fer un viatge sensorial... on aquest element esdevé metàfora de la vida, del canvi i del moviment constant."
L’entrevista se centra en:
- El procés vital i creatiu que porta Elia fins al saxo i fins a aquest disc.
- El concepte de l’aigua com a fil conductor de totes les peces.
- El caràcter multidisciplinari del projecte (música, pintura, dansa, projeccions).
- La trajectòria formativa i professional d’Elia, incloent-hi la musicologia i la reparació d’instruments.
Naixement del projecte i relació amb el saxo
De veure la mare tocar a fer del saxo una vocació
Elia explica com el saxo entra a la seva vida de manera molt precoç:
- Amb uns 5 anys veu la seva mare començar a tocar el saxo i s’hi enganxa ràpidament.
- Des d’aleshores, diu que no se n’ha separat, passant de l’ús amateur a una dedicació professional.
Aquest vincle inicial familiar es transforma més endavant en un projecte propi de gran abast: un disc complet enregistrat en estudi.
De treball de final de carrera a disc professional
- L’aigua es grava al maig de 2025 com a culminació del seu treball de final de carrera.
- Tot i haver participat abans en gravacions d’altres artistes, és la primera vegada que registra un projecte totalment propi.
- Se la nota molt il·lusionada i satisfeta amb el resultat, amb ganes de continuar creant i gravant.
El disc es defineix com un viatge sensorial a través de composicions originals, on l’aigua funciona com a metàfora de vida, canvi i moviment constant.
Col·laboracions musicals i primer tast del disc
Experiències prèvies en gravació
Abans de L’aigua, Elia ja havia col·laborat amb diferents artistes:
- Un rapper anomenat Nelo.
- Cito, amb qui ha publicat algun tema conjunt.
- Roger Bongoroll, que l’ajuda en la producció i el màster del disc.
Això li dóna bagatge de gravació, però el disc actual és el primer on se sent plenament autora.
“Montuiri”: inspiració a Mallorca
La conversa s’atura en la peça “Montuiri”:
- S’inspira en un viatge a Mallorca, al poble de Montuïri, on un amic (Manu) li deixa un saxo.
- Al camp, provant idees, surt una melodia que li evoca un ocell volant sobre el mar.
- Aquest ocell no troba terra ferma durant una estona, però finalment la troba, transmetent la idea de recerca i arribada.
El programa fa sonar un fragment de la peça, combinant:
- Saxo com a veu principal.
- Una atmosfera que reforça el caràcter oníric i viatger de la composició.
El concepte de l’aigua i els diferents “paisatges” del disc
Moltes aigües, moltes situacions
La conductora del programa destaca que al disc “hi ha moltes aigües diferents”. Elia ho confirma:
- Cada cançó recorre un aspecte distint de l’aigua.
- També explora situacions vinculades a aquest element, tant positives com dramàtiques.
Això converteix el disc en una mena de mapa emocional i paisatgístic, on l’aigua adopta formes diverses: mar, riu, gel, pluges extremes, neu…
“Dins”: homenatge a les víctimes del canvi climàtic
Una de les peces clau és “Dins”:
- Dedicada a persones que pateixen les conseqüències del canvi climàtic i fenòmens extrems com *la Dana***.
- Elia la defineix com un petit homenatge a totes aquestes persones.
La presentadora subratlla que aquí l’aigua es mostra com una força descontrolada, que pot fer més mal que bé tot i ser tradicionalment símbol de vida.
L’aigua deixa de ser només font de vida i es converteix en una força destructiva, reflex del context climàtic actual.
De fons, se sent “Dins”, que acompanya aquesta reflexió sobre la cara fosca de l’element.
“Desert blanc”: paisatge de gel i glaciars
Una altra peça destacada és “Desert blanc”:
- Neix d’un viatge amb els seus pares, on el pare grava imatges de glaciars.
- Elia els descriu com un “desert de neu”, que genera formes de gel punxants i diverses.
- La música vol traduir aquestes formes i textures gelades en llenguatge sonor.
La conductora havia imaginat inicialment escuma de mar o miratges de desert, però Elia explica que és un desert de neu i gel, obert igualment a lliure interpretació per part de qui escolta.
Lliure interpretació de les imatges sonores
Tant en “Desert blanc” com en altres peces, Elia insisteix que:
- La música està pensada perquè cada oient hi pugui projectar les seves pròpies imatges.
- Qualsevol lectura simbòlica (escuma, miratges, paisatges canviants) és perfectament vàlida.
Això reforça el caràcter sensitiu i obert del disc.
“Agur”: comiat, mar i veu en euskera
Origen basc i funció de comiat
La peça “Agur” té una càrrega emocional especial:
- Parteix d’una cançó tradicional basca.
- Sorgeix arran de la pèrdua d’una persona estimada.
- Serveix per acomiadar algú amb pau i tranquil·litat, però també per donar-li una mena de benvinguda en un altre pla.
Així, la cançó esdevé una cerimònia íntima de comiat i reconciliació amb la pèrdua.
La veu de Maider i la calma del paisatge
Dins “Agur” hi sentim una veu recitant en euskera:
- És la parella d’Elia, Maider, originària d’Euskal Herria.
- Llegeix un fragment d’una estrofa d’una cançó que parla del mar.
- Elia li demana aquest gest, i Maider hi contribueix amb una interpretació molt delicada.
La presentadora descriu l’efecte de la peça:
- Li genera silenci, calma i paisatge.
- Diu que s’imagina escenaris com terres escoceses verdes vora el mar, imatge que encaixa amb la intenció d’Elia de transmetre pau.
Es busca una sensació de calma profunda, gairebé contemplativa, on el mar i la veu es fonen en un estat de serenor.
Neu, flocs i improvisació guiada
Connexió entre peces i imatges de neu
La conductora pregunta si la cançó número 2 i la 3 estan relacionades entre elles (neu, “Desert blanc”, flocs…). Elia concreta un altre tema:
- Explica un tema inspirat en flocs de neu, que neix durant una sessió amb Joel, un company de la carrera.
Crear la sensació de flocs de neu caient
El procés de creació d’aquesta peça és molt espontani:
- Elia diu al seu company que vol transmetre la idea de flocs de neu caient.
- Es posen a tocar i improvisar, deixant que surti la música.
- El resultat és una peça que la presentadora troba “preciosa”.
L’espai radiofònic fa sonar un altre fragment, convertint l’entrevista en una escolta comentada del disc, on es combina:
- Explicació conceptual.
- Mostra sonora.
- Reaccions en directe de la conductora.
Formació, trajectòria i ofici de la reparació
Perfil acadèmic i professional d’Elia Blasco
Cap al tram final, es presenta el perfil més complet d’Elia:
- Té 23 anys.
- Està considerada tant com saxofonista com musicòloga.
- S’ha format a:
- Taller de Músics de Barcelona. - Universitat Autònoma de Barcelona. - Universitat Internacional de València.
Combina tres grans eixos professionals:
- Interpretació (com a saxofonista).
- Docència (ensenyament musical).
- Reparació d’instruments.
Com s’endinsa en la reparació de saxos
La conversa s’aprofundeix en un aspecte menys habitual: la reparació de saxos.
- Al seu poble hi ha un noi, Albert, que havia treballat molts anys a París i obre un taller de reparació.
- Elia s’hi interessa i li pregunta com funciona aquest ofici.
- Un dia ell la convida: “Per què no véns i t’ho ensenyo?”.
A partir d’aquí:
- Descobreix com es pot desmuntar un saxo i com funciona per dins.
- Aprèn a fer ajustos i reparacions bàsiques.
- Diu que això li obre un món nou: dins del taller, sent que “el temps s’atura” i que ho gaudeix molt.
La conductora remarca que és molt útil per curar els “accidents” inevitables dels instruments i valora que Elia tingui aquesta doble mirada: música i ofici tècnic.
Els dos saxos tenors: “de guerra” i “d’eminència”
Elia explica que no toca sempre el mateix instrument:
- Té dos saxos tenors principals (i alguns més):
- El “saxo de guerra”, que fa servir per tocar arreu, per tot tipus de bolos i situacions exigents. - El saxo “d’eminència”, el que ha utilitzat durant tota la carrera i al qual té molt de carinyo.
- Aquest segon instrument el reserva per a:
- Moments íntims. - Concerts especials, menys de carrer i més de sala o context cuidat.
La conductora el bateja com el saxo que només surt en ocasions molt importants, cosa que encaixa amb la importància emocional del disc L’aigua.
El directe: un espectacle multidisciplinari
El concert de final de carrera com a “prototip” d’espectacle
Elia explica com va ser el concert de presentació del disc (concert de final de carrera):
- La gent que hi va assistir va quedar molt sorpresa per la quantitat de coses que passaven a l’escenari.
L’espectacle combina:
- Pintura en directe, amb:
- Anna Garcia. - Marc López.
- Dansa, amb la ballarina Maida Vicente.
- Projeccions, que afegeixen una capa visual.
Això converteix el projecte en una experiència sensorial global, on música, imatge i moviment es vinculen a la idea d’aigua.
Objectiu: portar el projecte arreu (inclosa Tarragona)
Elia té clar el seu desig per al futur immediat:
- Fer concerts del disc a molts llocs.
- Oferir aquest moments de desconnexió al públic, en un món accelerat.
- Poder-lo portar també a Tarragona, cosa que la conductora li demana explícitament.
La ràdio li obre les portes:
Es convida Elia a tornar sempre que vulgui, especialment quan presenti nous videoclips o senzills.
El videoclip del riu i la complicitat familiar
Gravació al riu: aigua, peus i imatges
També es parla del videoclip de la cançó del riu:
- Està gravat a un riu anomenat Riu del Cúb.
- Elia comenta que l’aigua no estava gaire freda i només hi fiquen els peus.
- No hi ha cap accident, malgrat que els rius poden ser traïdors per les algues i superfícies relliscoses.
La presentadora destaca que al vídeo:
- Hi ha moltes imatges diferents, que creen un viatge molt bonic seguint el curs del riu.
La germana com a realitzadora del vídeo
Elia revela que el vídeo està fet per la seva germana, Anna Blasco:
- Té molta sensibilitat per la fotografia i el vídeo.
- Gràcies a ella, el resultat és molt cuidat i emotiu.
La conductora subratlla que:
- Quan les coses es fan amb carinyo i complicitat familiar, el resultat artístic encara guanya més profunditat.
Altres peces del disc: “Interludi” i “L1”
“Interludi” com a pont intern del disc
Cap al final, es menciona també la peça “Interludi”:
- Es presenta com un moment de transició o respir dins del disc.
- Tot i no sonar sencer al programa, es reivindica que no incloure’l seria “un drama”, pel rol estructural que té en el conjunt.
“L1”: la línia de metro i el viatge quotidià
La darrera peça que es comenta és “L1”:
- El títol ve de la línia 1 de metro de Barcelona, que Elia agafava cada dia mentre vivia a la ciutat.
- La conductora inicialment la llegeix com “l’1”, però Elia confirma que és “L1” literalment.
- El tema funciona com a paisatge sonor del dia a dia urbà, una altra mena de “viatge” dins el disc.
La presentadora ho aprofita per fer la metàfora que “agafen l’L1” per viatjar cap als futurs projectes d’Elia, tot convidant-la a tornar al programa.
Tancament: present i futur d’Elia Blasco
Al tram final, es tanquen diversos fils importants:
- Es fa un agraïment mutu entre Elia i la conductora pel temps compartit i pel disc.
- Es convida Elia a:
- Continuar gaudint del disc i del videoclip del riu. - Preparar futurs senzills i videoclips. - Tornar als estudis quan tingui novetats, especialment si porta l’espectacle en directe.
La sensació global que deixa l’episodi és la d’estar davant d’una artista jove però molt madura, que:
- Ha creat una obra conceptual al voltant de l’aigua, plena d’imatges i emocions.
- Combina saxo, musicologia, docència i reparació d’instruments.
- Entén la música com un espai de viatge, calma i reflexió, i també com un punt de trobada multidisciplinari amb altres arts.