Jordi Freixa (Jordi Català) us presentem el darrer disc de : Miquel Pujadò
Després de parlar de la pluja, el programa presenta la música que l’obrirà. Jordi Català explica la seva versió en gospel de «Hallelujah», inspirada en Leonard Cohen, i que la va enregistrar en directe a l’Ateneu.
Jordi Català introdueix el convidat i el disc «Cicatrius i naufragis». Pujadó recorda els seus inicis i la seva coincidència amb altres músics de la cançó.
Pujadó descriu el disc com un treball de 15 cançons, amb humor i tendresa, i explica que parteix de la música per escriure les lletres. Parla de la melodia, la rima i de la feina que hi ha darrere d’una interpretació que sembli espontània.
Pujadó explica que ha traduït i adaptat cançons per a altres intèrprets i que ha fet treballs monogràfics sobre Brassens al marge de les seves cançons pròpies.
Després d’escoltar un fragment, Pujadó explica que la cançó parla de persones que han arribat al cim i després en queden apartades. Plutó hi funciona com una metàfora d’algú que expressa la seva pena.
Jordi Català pregunta a Pujadó si les cançons de Brassens continuen sent actuals. Pujadó respon que sí i comenta que se’n continuen fent festivals i interpretant-les.
Pujadó parla dels seus plans després d’acabar el disc: escriure cançons, reprendre una novel·la juvenil i infantil i presentar el treball en concerts. La conversa es tanca amb una cançó que reivindica l’humor.
Jordi Català i el seu interlocutor comenten que la cançó defensa riure de les coses i trobar-hi humor, tot i l’actualitat i els fets que passen.
Jordi Català repassa l’exposició d’Antoni Díaz i el Niu d’Art, amb música en viu, a l’Ateneu de Tarragona. El programa s’acomiada amb «El canó de Palamós».
Música i «Hallelujah»
El programa comença parlant de la pluja i de les cançons que obren l’espai. Jordi Català explica la seva versió en gospel de «Hallelujah», inspirada en Leonard Cohen, i comenta que la va enregistrar en directe a l’Ateneu.
Conversa amb Miquel Pujadó
«Cicatrius i naufragis» i la composició
Miquel Pujadó presenta el seu darrer disc, amb 15 cançons. Explica que hi tracta temes diversos amb humor i tendresa, i que acostuma a començar per la música abans de treballar les lletres. També parla de la melodia, la rima i la feina necessària perquè una cançó sembli natural quan s’interpreta.
«Vull que una cançó entri per la música i escali per la lletra.» — Miquel Pujadó
Georges Brassens i «La tristesa de Plutó»
Pujadó explica que ha dedicat diversos discos a traduir i adaptar cançons de Georges Brassens, com a treball paral·lel a les seves pròpies composicions, i considera que continuen sent actuals. Després comenta «La tristesa de Plutó»: el planeta és una metàfora d’algú que havia arribat al cim i queda apartat.
Projectes i humor
El convidat parla dels seus plans després de publicar el disc: escriure cançons, acabar una novel·la juvenil i infantil, i presentar el treball en concerts. En acomiadar-se, el programa comenta una cançó que defensa riure de les coses i treure’n humor.
Agenda de l’Ateneu i cloenda
Jordi Català repassa activitats de l’Ateneu de Tarragona: una exposició d’Antoni Díaz i una nova edició del Niu d’Art, amb música en viu. El programa acaba amb «El canó de Palamós».

