Títol i resum generats per IA

Orquestres tarragonines i clàssics del cinema

0:00Fans de Tarragona23:31
Compartir
Fans de Tarragona
FacebookWhatsAppX.comDescarregar
Seccions
14 seccions · 23:31
01
Obertura: pluja, DANA i setmana musical de Jordi
0:41 — 2:01

Presentació distesa del programa, comentant l’alerta per DANA al Tarragonès i la possibilitat de pluja. La Sílvia i en Jordi parlen amb humor del seu estat d’ànim i de la setmana intensa de Jordi, plena d’activitats musicals amb la seva dona i concerts a l’Ateneu.

0:41
02
Recordatori de deures: orquestres tarragonines i especial Beatles
2:19 — 3:08

Recapitulació del que havien promès la setmana anterior: fer un previ històric abans d’entrar al programa 60, que serà un monogràfic dels Beatles. Alhora, han de complir la promesa de repassar orquestres emblemàtiques dels 50 i 60 a Tarragona i avançar una sorpresa per fidelitzar els oients.

2:19
03
Repàs d’orquestres emblemàtiques de Tarragona (anys 40–60)
3:34 — 7:58

Jordi llegeix i comenta una llarga llista d’orquestres de ball i jazz que van marcar la vida musical de Tarragona: Tony Martins, Baby Quartet, orquestra Savoy, Raül de la Torre i la seva orquestra (on tocava el pare de la Sílvia), Marvels, Pere Gudall i la seva orquestra, José Mari Freixa i su orquestra, Windsor, Riuson, Continental, American Jazz, Francisco Garrido i su orquestra, C.A. Orquestra. Es reivindica el patrimoni musical local i es lamenta la pèrdua de molts grups. Jordi fa referència al seu llibre "Tarragona té swing, pau bé i amor" com a font documental.

3:34
04
Tecnologia d’enregistrament: de la bobina al pendrive
4:25 — 5:59

Conversen sobre com s’enregistraven programes i cançons abans dels ordinadors: cintes de casset reutilitzades i bobines obertes a la ràdio. Jordi destaca que ha enregistrat en vinil, casset, CD i pendrive. Sílvia explica l’ús de les bobines i dels Revox a l’emissora. Parlen també dels antics aparells d’eco com el Dinacord i els comparen amb els efectes digitals actuals de Tarragona Ràdio, capaços fins i tot de fer veus de "pitufo".

4:25
05
Llibre "Tarragona té swing" i tancament del bloc d’orquestres
6:18 — 9:16

Jordi torna a mencionar el llibre "Tarragona té swing, pau bé i amor" com a recull de fotografies i dades d’orquestres. Remarca especialment Pere Gudall i Francisco Garrido i su orquestra com a figures clau. Conclou el bloc d’orquestres de jazz i música de ball anunciant que en un programa posterior parlaran d’altres grups tarragonins dels 60 (Dipreses, Doble R, Espejos, Almis, etc.) i plantegen la idea de convidar músics d’aquelles formacions al programa.

6:18
06
Primícia: versió rumba de "Muralles de Tarragona"
9:39 — 13:54

Complint una promesa de la setmana anterior, Jordi presenta en primícia la seva versió en català i en ritme de rumba de "Muralles de Tarragona". Aquesta gravació formarà part del seu nou disc, que sortirà l’any vinent, juntament amb un nou llibre de cançons de tecno, rock i rumba amb sabor català. Escolten un fragment de la peça, que exalta les muralles com a fortalesa d’un imperi i símbol estimat de Tarragona, i la Sílvia el felicita efusivament.

9:39
07
Crèdits musicals de "Muralles": focus en el trompetista Josué García
10:54 — 12:42

Després d’escoltar la versió rumba de "Muralles de Tarragona", la Sílvia pregunta qui toca la trompeta. Després d’un petit joc de memòria, confirmen que és el trompetista Josué García. Jordi comenta que tothom el coneix com "el senyor García", però hi ha molts García. Avança que Josué serà el primer convidat que voldria portar als estudis de Tarragona Ràdio en una propera setmana, quan el calendari esportiu ho permeti.

10:54
08
Humor, ràdio local i Avinguda Roma
13:02 — 14:12

Entre bromes sobre la durada del programa i les cançons que falten per sonar, la Sílvia i en Jordi reivindiquen el paper de Tarragona Ràdio i recorden que els estudis es troben a l’Avinguda Roma. Jordi juga amb el nom del seu projecte "paper de tornassol" i la Sílvia amb la idea que tot passa per Tarragona Ràdio. El to és molt proper, d’emissora local arrelada al territori.

13:02
09
Tancant els anys 50: introducció a Elvis i "It’s Now or Never"
14:12 — 15:39

Jordi vol posar un parell de cançons de pel·lícula per tancar l’etapa musical dels anys 50 i entrar als 60. Presenta la versió d’Elvis Presley d’"It’s Now or Never", basada en la cançó napolitana 'O Sole Mio de finals del segle XIX. Explica que la volen incloure també en el seu proper disc en versió catalana. Sílvia i Jordi comenten com Elvis li va donar una personalitat pròpia i recorden que la cançó es coneix popularment com "It’s Now or Never" i no com Sole Mio.

14:12
10
Versions, duduà i la futura "Dolça noieta"
15:39 — 17:43

Mentre sona "It’s Now or Never", comenten elements vocals com les veus de duduà i el fons de caixa xinesa. Jordi revela que la seva versió catalana no es dirà "El sol i el meu" sinó "Dolça noieta", però manté la intriga i deixa la cançó per a un altre programa. La secció reforça la idea del programa com a espai de versions i adaptacions creatives de grans clàssics.

15:39
11
"Pretty Woman", cinema romàntic i el sentit de la vida
17:43 — 20:20

La conversa deriva cap a "Pretty Woman" de Roy Orbison, associada a la pel·lícula homònima de 1990. Expliquen que va ser una comèdia romàntica d’enorme recaptació, protagonitzada per Julia Roberts (Vivian Ward), que va guanyar un Globus d’Or i va obtenir la seva primera nominació als Oscars. Parlen de com la pel·lícula es reemet sovint, com els grans clàssics de Setmana Santa, i Jordi cita "Qué bello es vivir" de Frank Capra com el seu film de Nadal preferit, destacant-ne el missatge sobre l’esperança i el sentit de la vida, i el plantejament de què passaria si una persona no hagués nascut.

17:43
12
Escolta de Roy Orbison i avís de final de programa
20:20 — 20:35

Sona Roy Orbison mentre la Sílvia fa de DJ improvisada. Comenten que s’han quedat curts de temps i que cal començar a tancar. Es manté el to proper i musical, amb la sensació que han deixat molts temes per aprofundir en futurs programes.

20:20
13
Agenda de l’Ateneu i introducció a "Kansas City"
20:35 — 21:23

Jordi aprofita els últims minuts per anunciar que el grup de maneres de barca de l’Ateneu de Tarragona actuarà diumenge a Vilabella, amb havaneres serranes, cançons populars catalanes i una mica de ball. Convida els oients a assistir-hi. Tot seguit, anuncien que el proper programa estarà dedicat íntegrament als Beatles i que la cançó d’obertura serà "Kansas City" en versió Beatles. Per lligar-ho, decideixen posar ara la versió de Wilbert Harrison.

20:35
14
Joc de paraules, recomanació de ràdio i acomiadament
21:23 — 22:57

Amb "Kansas City" sonant, la Sílvia juga amb les paraules "Kansas City / City, Kansas / descansa" i recomana als oients que descansin escoltant Tarragona Ràdio i el programa Fans de Tarragona. Jordi agraeix la participació, esmenta que tenen bolos i no estaran a l’Ateneu aquella setmana, i s’acomiaden amb el desig de tenir més temps al proper programa, dedicat als Beatles. El programa es tanca amb el clàssic "Fins demà!" de la ràdio.

21:23
Seccions generades automàticament

Visió general del programa

En aquest episodi de Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio, la Sílvia García conversa amb Jordi Freixa en una tarda marcada per l’amenaça de pluja i la DANA al Camp de Tarragona. El programa barreja memòria musical tarragonina, anècdotes personals, primícies discogràfiques i grans clàssics del cinema.

Els eixos principals són:

  • Record i repàs històric de les orquestres de ball i jazz que van marcar la Tarragona dels anys 40, 50 i 60.
  • Estrena en primícia de la versió en rumba de Muralles de Tarragona que Jordi inclourà en el seu pròxim disc.
  • Comentari i escolta de clàssics com “It’s Now or Never” (basada en ’O Sole Mio) d’Elvis Presley i “Pretty Woman” de Roy Orbison, lligats a les seves pel·lícules.
  • Avanç de continguts futurs: un especial monogràfic dels Beatles i la connexió amb Kansas City.

1. Obertura: ambient, DANA i setmana de Jordi

Context meteorològic i to distès

  • El programa s’obre amb to humorístic, fins i tot amb una petita cançó improvisada.
  • Es comenta la situació d’alerta per DANA, prevista a partir de les 18 h a la zona del Tarragonès.

“Aquesta tarda tindrem pluja… a veure què és el que passa.”

  • La informació prèvia de la companya Tere Ortega tranquil·litza una mica l’ambient.

Setmana intensa de música

  • Jordi explica que ha tingut una setmana “a tope, de música”:

- Ball en línia. - Concert a l’Ateneu. - Activitats musicals amb la seva dona.

  • To constantment bromista, amb al·lusions a la seva vida personal, que reconduïxen sempre cap al tema central: la música.

2. Deures pendents i planificació del programa

Monogràfic Beatles i promeses als oients

  • Recorden que el programa 60 (el següent) serà un monogràfic dedicat als Beatles:

- Repàs de tota la seva etapa. - Connexions amb la música de ball de l’època.

  • També esmenten la “sorpresa promesa” de la setmana anterior, mantenint el joc de fidelitzar els oients:

“Sempre deixem una cosa per la setmana vinent perquè així els oïdors ens sintonitzin.”

  • Sílvia i Jordi juguen amb la idea de: “Se’n recordaran de la setmana passada?” i reivindiquen que sí, perquè guarden tots els guions.

3. Orquestres emblemàtiques de Tarragona (anys 40–60)

Repàs històric d’orquestres de ball i jazz

Jordi presenta una llista d’orquestres tarragonines que van marcar la vida musical local, recolzant-se en el seu llibre “Tarragona té swing, pau bé i amor”:

  • Tony Martins i Baby Quartet – Tocaven al Whisky Club, situat a la Casa Obrera, prop de l’Hotel Lauria, a l’entorn de la Rambla Nova.
  • Orquestra Savoy.
  • Raül de la Torre i la seva orquestra – On tocava el pare de la Sílvia (Jaume Caral), fet que emociona especialment la presentadora.
  • Marvels – Grup dels 60; lamenten no tenir enregistraments disponibles.
  • Pere Gudall i la seva orquestra – Ja tractat en programes anteriors, figura clau tant com a pianista com a director.
  • José Mari Freixa i su orquestra – L’orquestra del pare de Jordi; ell recorda amb orgull aquesta vinculació familiar.
  • Orquestra Windsor.
  • Orquestra Riuson – Ja comentada en un altre programa; hi tocava un trompeta-barber, el Bernat, vinculat a la barberia de Ramon Icajà.
  • Orquestra Continental.
  • American Jazz – Orquestra que Jordi no va conèixer en directe; la descobreix a través d’una fotografia tipus pòster trobada a l’Ateneu. La descriu com una formació d’una presentació impecable.
  • Francisco Garrido i su orquestra – Ja destacada la setmana anterior.
  • C.A. Orquestra – Poc documentada; Jordi només en sap que “feia furor per la part de Tarragona”.

Valor patrimonial i memòria musical

  • Sílvia reflexiona sobre la gran quantitat de grups que es van perdre amb el pas del temps:

“La de grups que potser teníem aquí a Tarragona i que es van perdre, eh?”

  • Jordi insisteix que una part de la seva tasca és preservar aquesta memòria al seu llibre i al programa.
  • Es planteja la idea d’invitar músics d’aquelles orquestres al programa en futurs espais.

4. Tecnologies d’enregistrament: de la bobina al pendrive

De la cinta de casset a la ràdio analògica

  • Recorden com, als anys 80, a la ràdio s’enregistraven els programes:

- Tot es gravava en cintes de casset, que sovint es reutilitzaven, perdent material històric.

  • Jordi destaca que és un dels pocs cantants que ha enregistrat en diversos formats:

- Vinil. - Casset. - CD. - I ara, pendrive.

“Soc un dels pocs cantants que pot dir que ha registrat amb vinil, casset, CD i ara en pendrive.”

Experiències a la ràdio i l’eco Dinacord

  • Sílvia hi afegeix que ella el “guanya” perquè també ha treballat amb bobina oberta (cinta oberta) en emissores com Ràdio Popular.
  • Parlen dels antics Revox i del muntatge manual de cintes (cap endavant i cap enrere).
  • Jordi recorda l’efecte d’eco amb un aparell anomenat Dinacord (o similar), molt utilitzat pels músics als anys 60:

- Es basava en una cinta contínua que generava eco. - Si la cinta es trencava, l’eco desapareixia.

  • Comparen aquests sistemes analògics amb els efectes digitals actuals de l’estudi de Tarragona Ràdio, on es poden fer canvis de veu (com “veu de pitufo”) amb facilitat.

5. El llibre “Tarragona té swing, pau bé i amor”

Funció del llibre en el programa

  • Jordi esmenta reiteradament el seu llibre “Tarragona té swing, pau bé i amor”, on documenta:

- Orquestres de jazz i de música de ball de la ciutat. - Fotografies i testimonis de l’època.

  • Aquest volum és la base documental per poder parlar amb precisió de noms, anys i formacions.

6. Primícia: “Muralles de Tarragona” en versió rumba

Context de la cançó

  • La setmana anterior havien sonat dues versions de Muralles de Tarragona:

- La de Bernardo Ríos. - La d’Oriol Grau.

  • Havien promès per a aquest programa una tercera versió, la de Jordi.

Estrena de la versió de Jordi Freixa

  • Jordi presenta la seva versió en català i en rumba de Muralles de Tarragona com una primícia exclusiva per a Tarragona Ràdio i els oients de Fans de Tarragona:

“Primícia perquè ets tu… perquè són els oïdors de Tarragona Ràdio.”

  • Aquesta versió formarà part del nou disc que publicarà l’any vinent, conjuntament amb un nou llibre:

- Línia estilística: tecno, rock i rumba amb sabor català.

Fragments de la lletra destacats

La rumba manté l’esperit d’homenatge a les Muralles i a la història de la ciutat:

“Són altes i majestuoses, sereu sempre poderoses, torres dignes d’envejar. Muralles, muralles de Tarragona, fortalesa d’un imperi, sou esguard de noble història de la Tarracó.”

“Qui us contempla s’encoratja, és prou ric vostre bagatge, Tarragona, vostra imatge se l’estima amb gran passió.”

Músics participants

  • La Sílvia pregunta qui toca la trompeta a l’enregistrament.
  • Després d’un joc de memòria i de “guiño, guiño”, confirmen que és Josué García, trompetista habitualment vinculat al projecte de Jordi.

Futur convidat al programa

  • Jordi avança que Josué García serà el primer convidat musical que voldria portar a l’estudi en una propera emissió, quan el calendari esportiu (especialment el futbol) ho permeti.

7. Lligam amb Tarragona Ràdio i l’Avinguda Roma

  • Reafirmen la importància de Tarragona Ràdio com a emissora de proximitat:

- Recorden que els Estudis de Tarragona Ràdio es troben a l’Avinguda Roma.

“Tarragona primer… i a l’Avinguda Roma, per si de cas, que no anem despistats.”

  • Es juga amb la idea que tot el “paper de tornassol” (referència al projecte artístic de Jordi) passi per Tarragona Ràdio.

8. Cinema i clàssics musicals: Elvis, Roy Orbison i “Pretty Woman”

“It’s Now or Never” i ’O Sole Mio

  • Jordi vol tancar l’etapa dels anys 50 amb un parell de cançons de pel·lícula.
  • Presenta “It’s Now or Never” d’Elvis Presley, adaptació de la cançó napolitana ’O Sole Mio (finals del segle XIX):

- S’explica que Elvis li dona una personalitat pròpia. - La Sílvia recorda que el títol real no és Sole Mio sinó It’s Now or Never.

  • Jordi comenta que ells han fet una versió en català d’aquesta peça que també sortirà al seu disc:

- Títol adaptat: “Dolça noieta”. - Queda pendent d’escoltar en un altre programa.

“Pretty Woman” de Roy Orbison

  • Presenten la cançó “Oh, Pretty Woman” de Roy Orbison com un dels grans èxits dels anys 50-60.
  • Enllacen la cançó amb la pel·lícula Pretty Woman (1990):

- Comèdia romàntica nord-americana d’enorme èxit de taquilla. - Protagonista: Vivian Ward, interpretada per Julia Roberts. - Julia Roberts va guanyar un Globus d’Or i va obtenir la seva primera nominació als Oscars com a actriu principal.

Clàssics de cada Nadal: “Qué bello es vivir”

  • A partir de Pretty Woman, deriven cap a altres clàssics televisius recurrents:

- Comparen Pretty Woman amb Ben-Hur o Los diez mandamientos a Setmana Santa. - Jordi destaca “Qué bello es vivir” (Frank Capra) com la seva pel·lícula de Nadal preferida.

“Ens dona a entendre el sentit que té la nostra vida… i que l’esperança ha de ser l’últim que hem de perdre.”

  • Subratllen el missatge filosòfic del film:

- Planteja què passaria si algú no hagués nascut. - Malgrat mostrar una societat americana dels anys 40, el missatge de fons és actual i molt potent.

9. Tancament musical: Roy Orbison i Kansas City

Escolta de Roy Orbison

  • Tornen a Roy Orbison per escoltar la versió original de “Pretty Woman”.
  • Es manté la combinació comentari–escolta i es remarca que és una cançó que ha envellit molt bé.

Anuncis, agenda i Beatles

  • Sílvia adverteix que s’acaba el temps del programa.
  • Jordi vol fer només una al·lusió ràpida a “Kansas City” abans d’acomiadar-se.

Agenda de l’Ateneu de Tarragona

  • Jordi anuncia que el grup d’havaneres i cançons populars de l’Ateneu de Tarragona (el seu grup de “manes de barca”) actuarà diumenge a Vilabella:

- Repertori d’havaneres serranes. - Cançons populars catalanes i una mica de ball. - Convida explícitament els oients a assistir-hi.

Kansas City i enllaç amb els Beatles

  • Per tancar, decideixen posar “Kansas City” en la versió de Wilbert Harrison, com a pont cap al futur especial dels Beatles:

- Jordi explica que la primera cançó del monogràfic dels Beatles serà “Kansas City” en versió Beatles, com a continuïtat natural.

  • La Sílvia juga amb les paraules “Kansas City / City, Kansas / descansa” i anima els oients a:

“Posa Tarragona Ràdio, el Fans de Tarragona i ja està. I recupera forces.”

Acomiadament

  • Es tanquen recordant que qualsevol cosa sobre Jordi es pot seguir també des de l’Ateneu de Tarragona.
  • Es confirma que aquesta setmana tenen bolos fora, no activitat habitual a l’Ateneu.
  • El programa es clou amb “Kansas City” sonant de fons i l’habitual “Fins demà!” de la ràdio.

10. Temes principals tractats

1. Història musical de Tarragona

  • Orquestres de ball i jazz dels anys 40–60.
  • Paper de Pere Gudall, Francisco Garrido, José Mari Freixa, etc.
  • Reivindicació de la memòria musical local i del seu valor patrimonial.

2. Trajectòria de Jordi Freixa

  • Cantant amb enregistraments en vinil, casset, CD i pendrive.
  • Projectes editorials i discogràfics:

- Llibre “Tarragona té swing, pau bé i amor”. - Nou llibre i disc de tecno, rock i rumba amb sabor català.

3. Versions i adaptacions

  • Muralles de Tarragona en versió rumba catalana.
  • ’O Sole Mio → “It’s Now or Never” (Elvis) → “Dolça noieta” (versió catalana de Jordi).
  • Kansas City: versió Wilbert Harrison i futura versió Beatles al proper programa.

4. Música i cinema

  • Relació entre grans cançons i pel·lícules icòniques:

- Pretty Woman (Roy Orbison, Júlia Roberts, èxit de taquilla del 1990). - Qué bello es vivir (Frank Capra) i el seu missatge existencial.

5. Tarragona Ràdio i vida cultural

  • Paper de Tarragona Ràdio com a altaveu de la cultura i la memòria local.
  • Referència als Estudis de Tarragona Ràdio a l’Avinguda Roma.
  • Activitat de l’Ateneu de Tarragona i bolos a poblacions properes.

11. Glossari intern de noms propis esmentats

(Només per claredat lectora; no és el glossari original proporcionat)

Persones

  • Jordi Freixa – Cantant, col·laborador habitual del programa, autor de “Tarragona té swing, pau bé i amor”.
  • Sílvia García – Locutora i presentadora de Fans de Tarragona.
  • Tere Ortega – Companya de la ràdio que informa sobre la situació meteorològica.
  • Pere Gudall, Francisco Garrido, José Mari Freixa, Raül de la Torre, Bernardo Ríos, Oriol Grau – Músics i directors d’orquestra vinculats a la història musical tarragonina.
  • Josué García – Trompetista que participa en la versió de Muralles de Tarragona i futur convidat al programa.
  • Elvis Presley, Roy Orbison, Julia Roberts, Frank Capra – Figures clau dels temes musicals i cinematogràfics comentats.

Llocs i entitats

  • Tarragona Ràdio – Emissora on es fa el programa.
  • Fans de Tarragona – Programa on té lloc aquesta conversa.
  • Ateneu de Tarragona – Entitat cultural on actua Jordi amb el seu grup.
  • Avinguda Roma – Ubicació dels estudis de la ràdio.

12. Idees clau del programa

  • Recuperar el patrimoni musical tarragoní és una tasca necessària i emocionant.
  • Les tecnologies d’enregistrament han evolucionat, però l’essència de la música en directe i de la ràdio de proximitat es manté.
  • Les versions i adaptacions són una forma de mantenir vius clàssics com ’O Sole Mio, Muralles de Tarragona o Kansas City.
  • La música de cinema –d’Elvis a Roy Orbison– continua sent un pont emocional entre generacions.
  • El proper gran repte del programa serà un especial Beatles, enllaçat directament amb el tancament d’aquest episodi amb “Kansas City”.

Transcripció de l'episodi

Transcripció generada automàticament