Fans de Tarragona
Fans de Tarragona és el nou programa musical de Tarragona Ràdio. Està dirigit per la Sílvia García i aquí hi tindran veu tots els grups musicals de la demarcació, a més de les formacions que arribin a Tarragona durant l’any. En definitiva, un repàs global a l’agenda musical tarragonina: perquè ningú no digui que Tarragona no es mou!
Subscriu-te
El grup mític: Piskerra, a les plataformes digitals amb Rambla Discos
La presentació de Pisquerra i la conversa amb Càndy Álvarez parteixen d’una cançó del primer disc sobre la violència masclista. Álvarez explica que la lletra era una crida a l’autodefensa d’una veïna i comenta altres cançons de l’època que tractaven la violència.
Álvarez parla dels escassos registres audiovisuals dels concerts, de la gravació del primer disc i del ressò que va tenir. Recorda que el grup no se sentia integrat en una escena concreta i que preferia experimentar amb estils i instruments diferents. També descriu els assajos, els companys de banda i el període en què va tocar la guitarra de Pedro després del seu accident.
Álvarez relata una entrevista a Saragossa en què, segons recorda, no havien preparat preguntes sobre la música i els van preguntar qui eren i què tocaven. Explica que van acabar marxant i que, davant de preguntes que considera poc interessants, prefereix parlar del que vol explicar.
La conversa aborda el disc *Quinto Centenario*, gravat el 1988 per qüestionar la celebració del cinquè centenari. Álvarez parla de la cançó «Tupac Amarú», de la solidaritat amb pobles massacrats i de la colonització, i exposa les seves reflexions sobre la propietat privada de la terra.
Álvarez recorda la gravació del tercer disc a Madrid i les propostes de la discogràfica perquè el grup s’assemblés a altres bandes, una orientació que no van seguir. Parla de *Ciudad Zoologicada*, de la sortida de Suso i de l’entrada d’Eva a la bateria, així com dels concerts i dels retrobaments.
Álvarez comenta que avui hi ha molta música i diversitat, però menys oportunitats per tocar en directe. Critica que els tributs i les versions ocupin espai a costa de la creativitat i de les cançons pròpies. També reflexiona sobre les conseqüències de les accions, el significat de les paraules, la llibertat i la intel·ligència artificial.
Álvarez explica que «Ciudad Zoologicada» descriu una vida urbana mecànica que encaixona les persones entre casa i feina, i comenta el gir de la cançó cap a una imatge de llibertat femenina. El presentador acomiada l’entrevistat i tanca el programa amb el tema.
La recuperació dels discos i les cançons de Pisquerra
El programa entrevista Càndy Álvarez, de Pisquerra, arran de la recuperació de quatre discos amb l’ajuda de Rambla Discos: Apuñalalo, Quinto Centenario, Demasiado Cielo sobre Nuestras Cabezas i Ciudad Zoologicada. La conversa parteix d’una cançó del primer disc, publicada el 1985, que parlava de la violència masclista i de l’autodefensa. Álvarez recorda que la lletra descrivia una situació aliena a ell i comenta la diferència amb altres cançons de l’època que tractaven la violència des d’altres perspectives.
«Nosaltres fèiem el que ens donava la gana, com ens agradava, i el moment, potser fèiem una miqueta com el més dur, l'altra vegada com el més pupero, com ens sortís en aquell moment, sense donar explicacions.» — Càndy Álvarez
Els inicis i el so del grup
Álvarez recorda els registres limitats que conservaven dels concerts, les condicions dels assajos i els companys de banda: José i Pedro a les guitarres, Valdo Albaix i Suso a la bateria. Explica que Pisquerra no encaixava en un estil fix ni en el so identificable del rock radical basc: combinaven guitarres distorsionades amb instruments com l’acordió i el xarango, i procuraven no fer allò que feien els altres. També evoca l’accident de Pedro, durant el qual ell va assumir la seva guitarra, i l’homenatge a Suso.
Quinto Centenario i les cançons sobre la colonització
El disc Quinto Centenario, gravat el 1988, qüestionava la celebració anunciada del cinquè centenari. Álvarez explica que el grup va tractar el tema abans que altres cançons contra la commemoració apareguessin més endavant. Parla també de «Tupac Amarú», dedicada a un rebel indígena, i de la solidaritat del grup amb pobles massacrats en nom de la religió cristiana. La conversa s’estén a la colonització i a la idea de propietat privada sobre la terra.
El tercer disc, Eva i l’última etapa
Álvarez explica que el tercer disc es va gravar a Madrid i que la discogràfica els suggeria orientar-se cap a grups com Spin Doctors o Red Hot Chili Peppers, proposta que no van seguir. Recorda Ciudad Zoologicada com un disc que li agrada especialment i descriu l’entrada d’Eva a la bateria, després que Suso deixés el grup. També comenta els concerts de retrobament i que actualment li costa aguantar un concert sencer.
Música en directe, creativitat i Ciudad Zoologicada
En parlar de l’escena musical actual, Álvarez diu que hi ha més música i diversitat, però menys oportunitats per tocar cançons pròpies. Critica el pes dels tributs i les versions, que, segons ell, limita la creativitat i l’espai per explicar històries pròpies. Reflexiona també sobre l’ús de les paraules, la llibertat i la intel·ligència artificial. Al final, presenta el sentit de «Ciudad Zoologicada»: una vida urbana mecànica que encaixona les persones, abans d’acomiadar l’entrevista amb la cançó.