Presentació del nou disc festiu de La Cosina
Fragments de la cançó **“Alça el got”** que evoquen festa, memòria i resistència quotidiana. Es brinda per la nit, el vent, el record i les persones estimades, alhora que es reivindica la lluita diària i l’homenatge als qui ja no hi són. La tornada amb *“Maleeix a qui trepitja i agraeix el got de vi”* esdevé un crit col·lectiu festiu i identitari.
La locutora anuncia que **La Cosina** presenta el nou disc *“Estem de primera”* a **Lo Submarino de Reus** aquest cap de setmana. Es defineix com una festa pirata plena d’energia. Es concreten lloc, hora d’obertura de portes, inici del concert i venda d’entrades amb preus anticipats i a taquilla.
La Clara explica que la gravació ha estat **llarga i intensa**, però amb un resultat molt satisfactori. El disc té **nou cançons festives** i positives, pensades per transmetre **energia** i, alhora, incloure històries amb cert missatge o ensenyança. La banda vol destacar el costat positiu de la vida en un món complex.
S’aprofundeix en el missatge de La Cosina: reivindicar **una calma amb sentit comú**, fer les coses amb cap i sense viure només per produir. Amb l’exemple dels cigrons “a foc lent”, la Clara defensa recuperar referents d’altres temps i una relació més pausada amb la vida i la memòria, en contraposició al ritme frenètic actual.
Es presenta i s’escolta part de **“Que esperin”**, cançó que parla d’aturar-se i reivindicar el temps lent i la vida sobretaula. Es fa una crítica humorística als plats ràpids (cigrons de pot) davant la cuina tradicional de la iaia, com a metàfora de la necessitat de cuidar-se i respectar els temps de la vida.
La Clara comenta que **no han descartat cap cançó**: totes han encaixat al disc. Destaca **“Taula parada”**, tema aparegut a última hora que connecta aquest treball amb el disc anterior *“Iu Hores Vinguin”*. Explica com han après de l’experiència del primer disc i ara han gravat ja sabent què funciona i què els agrada a l’escenari.
La banda es defineix com **molt artesana**: tot el que sona al disc està tocat per ells, sense programacions ni efectes informàtics. Això permet que el directe soni **molt semblant al disc, però amb més potència i actitud**, i amb una gran implicació del públic. Fins i tot diuen que, si marxés l’electricitat, continuarien tocant igualment.
Es parla de possibles aparicions de col·laboradors com **Zebrinait** o **Poli Pisador**, tot i que no estan confirmats. En canvi, sí que s’afegeixen **Vicenç** (productor del disc) als teclats i veus, i **Roser Serrano** amb tenora i violí. Aquests instruments no apareixen al disc; la seva incorporació en directe és un **experiment** pensat especialment per aquest concert.
Es comenten col·laboracions amb grups com **Pony Pisador** i **Zebrinait**. Destaquen la cançó **“El Salgot”**, amb una sonoritat clarament “de terra pirata”, plena d’imaginari mariner i d’aroma de rom. També es parla de **“Quan sigui el ball ballaner”**, tema nascut com a pasdoble que va evolucionar cap a una peça de ballaruga pròpia de festa major.
La Clara explica que han treballat molt assajos per proposar un concert d’**una hora i quart** on hi han concentrat el **millor del que els ha funcionat** en dos anys i escaig de trajectòria. Busquen mantenir la cançó pròpia com a eix central i crear un directe **intens, compacte i molt participatiu**.
S’analitza el context musical actual, molt enfocat a la **música urbana**, cosa que fa difícil encabir-hi una proposta com la de La Cosina. A més, ells fan **només temes propis, sense versions**, i això complica encara més la seva entrada en certs circuits. Tot i així, tenen clar que volen defensar allò que fan i que saben fer millor: festa amb instruments i identitat pròpia.
Es remarca que el concert vol ser una experiència que el públic pugui *endur-se a casa*. Encara **no hi ha disc físic**, però el treball es pot escoltar a plataformes digitals. En canvi, han preparat **samarretes** de la cançó *“El Salgot”*, amb la frase *“Maleeix el qui trepitja i agraeix el got de vi”*. Esperen tenir-les a punt per al concert o, en tot cas, per a pròximes dates.
S’anuncien diverses dates de la gira: una **data a Barcelona** (sala de referència) i concerts a **L’Eslàvia de les Borges Blanques** i a la zona del **Pallars**. La Clara admet que ja comencen a acumular moltes dates i que això és molt bona senyal. El to és optimista i d’alegria per l’augment de bolos.
La locutora reclama que **Tarragona ciutat** contracti La Cosina, remarcant que són “de casa i de la família”. La Clara explica que hi actuaran tan aviat com els programin. A continuació, presenta la formació completa (Ivan, els dos Dídacs, Vicenç i Roser) i es recorda on comprar entrades per al concert de Lo Submarino, també disponibles a taquilla.
El programa es tanca recuperant la tornada d’“Alça el got” i altres fragments de la cançó, insistint en el lema *“Maleeix a qui trepitja i agraeix el got de vi”*, abans de l’acomiadament final *“Fins demà!”*. Es reforça així la idea d’un projecte musical festiu, memorístic i molt proper al públic.
Resum del contingut
1. Lletres i imaginari del tema Alça el got
El text comença amb fragments de la cançó “Alça el got”, amb una atmosfera de festa popular, memòria i brindis compartit:
- Brindar i compartir: beure “per la nit i el vent”, “pel record, per les ferides, pels que has estimat”.
- Lluita i resistència quotidiana: “per cada espina, un combat”, metàfores de pedres a la sabata i camps llaurats.
- Memòria i homenatge: deixar “un glop pels que han marxat” i abraçar fort el llegat.
"Maleeix a qui trepitja i agraeix el got de vi"
Aquest lema es converteix en un crit festiu i de complicitat col·lectiva, que després donarà lloc fins i tot a merxandatge.
2. Presentació del disc i concert a Lo Submarino (Reus)
La locutora anuncia que aquest cap de setmana a Lo Submarino de Reus:
- Es fa la presentació del nou disc “Estem de primera” de La Cosina.
- Es preveu una “festa pirata”, molt en la línia del seu univers mariner i canalla.
- Horaris i lloc:
- Dissabte, portes a les 22.00 h i concert a 22.30 h (dos quarts d’onze). - A la sala 1, carrer Granollers, 11.
- Entrades:
- Anticipada: 10 €. - Taquilla: 15 €. - Venda a través de la web losubmarino.com.
La idea central: un directe pensat com una gran celebració, coherent amb l’energia del disc.
3. La Clara (La Cosina) parla del procés de gravació
Entrevista telefònica amb la Clara, veu de La Cosina, sobre el nou treball “Estem de primera”:
- Gravació llarga però satisfactòria:
- Procés intens i allargat en el temps. - Costa decidir quan un disc està acabat, però el grup es mostra molt content del resultat.
- Nou cançons rodones i festives:
- Cançons pensades per ser ballades i celebrades. - Algunes lletres inclouen missatges i “ensenyança” a partir d’històries quotidianes.
- Missatge vital positiu:
- Molta energia, festa i coses positives, com a resposta al món complex actual. - Defensa d’una “calma amb sentit comú”: fer les coses amb cap i ritme propi, no viure només per produir.
"No som persones que hem vingut a la vida a produir, a produir, a produir; hem vingut a fer altres coses."
4. Cançó “Que esperin” i reivindicació de la calma
Es presenta la cançó “Que esperin”, que encarna aquesta filosofia:
- Crítica al ritme frenètic actual i reivindicació de fer les coses a foc lent.
- Referència als cigrons de tota la vida, cuinats a poc a poc, en contraposició als productes ràpids de pot.
- Valoració dels plats de la iaia i de la cuina tradicional com a metàfora d’una vida més pausada i conscient.
La peça esdevé un himne a la vida tranquil·la, a la sobretaula i al gaudi compartit.
5. Composició, cançons i evolució del grup
La conversa entra en detalls creatius del disc:
- Cap cançó descartada: tot el material treballat ha trobat lloc al disc.
- “Taula parada”:
- Última cançó que va entrar al disc. - Connecta el nou treball amb el primer disc “Iu hores vinguin”. - Va néixer pràcticament en una tarda a partir d’una melodia del Joan.
- Evolució respecte al primer disc:
- Al debut no sabien encara “per on navegaven”: eren grup nou i encara es coneixien damunt l’escenari. - En aquest segon disc ja saben què funciona en directe i què els agrada, i han gravat pensant en l’escenari.
La Clara destaca que el disc és molt traslladable al directe, gairebé “agafar el disc i posar-lo a escena”.
6. Sonoritat artesana i força del directe
La Cosina reivindica una manera de fer totalment artesanal:
- Tot el que sona al disc ha estat tocat per ells:
- No hi ha programacions ni bases d’ordinador. - Instruments reals i energia humana com a nucli del so.
- Això fa que el directe sigui molt fidel al disc, però amb encara més potència i presència escènica.
- A l’escenari hi ha molta actitud i proximitat amb el públic:
- Interpel·len constantment l’audiència. - Busquen que el concert sigui una experiència col·lectiva.
"Som un grup molt artesà... si marxa l’electricitat, ens quedem tocant igual."
7. Col·laboradors, invitats i novetats al directe
Es comenten les col·laboracions del disc i del directe:
- Possibles aparicions espontànies de col·laboradors com Zebrinait o Poli Pisador (no confirmades al 100%).
- Confirmats per al directe a Lo Submarino:
- Vicenç: productor del disc i del directe, als teclats i veus. - Roser Serrano: tenora i violí, incorporació nova al grup en directe.
Al disc no hi ha tenores ni violins; la seva incorporació al directe és una decisió posterior, pensada com un experiment especial per aquesta presentació.
8. Col·laboracions discogràfiques i “territori pirata”
La Clara i la locutora repassen col·laboracions del disc:
- Participacions de grups com Pony Pisador, Zebrinait i altres bandes amigues.
- La cançó “El Salgot” queda descrita com molt “de terra pirata”, amb tot l’imaginari de rom i festa corsària.
- Una altra peça destacada és “Quan sigui el ball ballaner”, que neix com un pasdoble i acaba convertida en una cançó de ballaruga de festa major.
Aquestes col·laboracions reforcen la imatge de La Cosina com a grup de festa major, taverna i port pirata.
9. El repte de fer cançó pròpia en una escena urbana
La Clara reflexiona sobre la realitat del mercat musical actual:
- L’escena està molt enfocada cap a la música urbana, cosa que dificulta l’entrada de propostes com la seva.
- La Cosina aposta exclusivament per cançó pròpia, sense versions, fet que encara fa més difícil obrir-se camí.
- Malgrat això, tenen molt clar que defensen el seu projecte i que volen mostrar el que saben fer:
- Festa amb instruments reals. - Identitat pròpia i cohesió de repertori.
10. Experiència de directe i material per al públic
Sobre el concert i el que viurà el públic:
- Han preparat un set d’una hora i quart, concentrant:
- El millor del que els ha funcionat en dos anys i escaig de trajectòria. - Cançons dels dos discs, sense oblidar el primer treball.
Pel que fa a suports i producte físic:
- Encara no hi ha disc físic; es pot escoltar el nou treball a plataformes digitals.
- Estan preparant samarretes molt destacades:
- Especialment les de la cançó “El Salgot”, amb la frase: > "Maleeix el qui trepitja i agraeix el got de vi"
- Esperen tenir el merchandising ja disponible per al concert; si no, per dates properes.
De cara al futur, no descarten editar el disc físicament quan comencin a girar més en el circuit de festes majors.
11. Properes dates i crida a programar-los
Es llisten pròximes actuacions:
- Gener:
- Concert a la sala Alíria (o Sala Elefant / Elio Gaval) a Barcelona (la locutora el destaca com un bolo “molt potent”). - Data a L’Eslàvia de les Borges Blanques, sala-restaurant molt mítica (finals de gener).
- Març:
- Concert a la zona del Pallars.
La locutora fa una crida directa a Tarragona ciutat perquè els contractin:
"Amics de Tarragona, contracteu-los... que la cosina és de casa, és de la família."
La Clara respon que, a Tarragona, hi actuaran tan bon punt algú els programi, mostrant total predisposició.
12. Presentació de la banda: qui és La Cosina?
Al tram final, la Clara recorda la formació del grup que pujarà a l’escenari de Lo Submarino:
- Clara: veu principal i ànima comunicativa del projecte.
- Ivan Ferrando (Reus): guitarres diverses i veus.
- Dídac Prat (Segarra): baix.
- Dídac Mariner (l’Aixa): bateria.
- Vicenç Iriella (Reus): teclats i veus, també productor.
- Roser Serrano: tenora i violí, procedent de Castelló d’Empúries però vinculada a la Riera de Gaià.
Es tanca el programa re-escoltant “Alça el got” i acomiadant-se fins l’endemà.
En conjunt, el text retrata un grup festiu, artesà i molt proper, que combina música de taverna, imaginari pirata, memòria, humor i crítica al ritme frenètic de la vida moderna, i que presenta un segon disc dissenyat per triomfar sobretot en directe.

