Relats gòtics i debut d’Adrià Pagès

Context de l’episodi

Programa *"Fans de Tarragona" a Tarragona Ràdio***, amb dues parts clares:

• Una primera entrevista dedicada al músic, antropòleg i escriptor Ian Lints, que presenta el seu llibre Relatos góticos i parla de la seva faceta literària i musical.
• Una segona entrevista al cantautor Adrià Pagès, que presenta el seu àlbum debut Només mor el que s’amaga.

1. Ian Lints i Relatos góticos

1.1. Presentació de l’autor i del llibre

• Es presenta Ian Lints com a col·laborador del programa, músic i ara també escriptor, amb quatre llibres publicats.
• El llibre comentat és Relatos góticos, disponible a Amazon.
• L’obra conté quatre relats: dues novel·les curtes i dos relats breus, de clara inspiració en la literatura gòtica clàssica.

"Segueixen tímidament els passos d’Edgar Allan Poe, Conan Doyle, Jules Verne..."

• Lints remarca que és una ficció gòtica però molt documentada històricament, ambientada en l’època victoriana i amb un destacament francès imperial com a punt de partida d’un dels relats.

1.2. De l’autoajuda espiritual a la ficció gòtica

• L’autor explica que els dos primers llibres (d’orientació espiritual i d’autoajuda seriosa, estil Wayne Dyer) estan descatalogats.
• Motiu: el mercat de l’autoajuda s’ha desvirtuat cap a l’esoterisme comercial i el van començar a associar a programes i discursos que ell no comparteix.
• Per coherència amb les seves creences, decideix retirar aquests títols i centrar-se en la ficció literària.

Altres títols que esmenta:

• La melodía de la vida
• Decálogo universal
• Cuentos del Despertar (contes molt breus, de to espiritual i inspirador)

1.3. Influències literàries i to dels relats

• Lints es declara fanàtic de la literatura clàssica i del gènere gòtic:

- Edgar Allan Poe - Arthur Conan Doyle - Jules Verne - Lovecraft (més extrem i terrorífic)

• Distingeix entre:

- Terror gòtic més modern (més visual, sanguinolent, estil sèries i cinema actual) - Un gòtic psicològic i de suspens, on la por és més ambiental i mental que explícita.

• Afirma que ell se situa més a la banda del suspens i el misteri, no tant del terror extrem.

1.4. L’estil de Lints: classicisme i espiritualitat

• Es defineix com una persona clàssica:

- Apassionat del rock dels 60–70. - Amant de la música clàssica, especialment Bach i Händel.

• Tot i l’ambient fosc i gòtic, diu que els seus textos sempre contenen una llum final d’esperança:

"Sempre intento que encara que comenci la cançó molt depriment... hi hagi una llum d’esperança al final. I el mateix he fet amb els llibres."

• Reconeix una forta influència de l’espiritualisme tibetà, el budisme i l’hinduisme, que impregna el missatge de fons de la seva obra: fe, esperança i resistència davant les dificultats vitals.

1.5. Els relats de Relatos góticos

1.5.1. Eloísa

• Protagonista: Eloísa, la dona d’un castell on arriba un destacament francès.
• Gènere: relat de vampirs, però amb un gir científic al final, molt a l’estil Jules Verne (barreja de ciència i sobrenatural).
• El personatge d’Eloísa amaga un secret misteriós que es va revelant al llarg de la trama.
• Ideal com a lectura per dates com Halloween / Castanyada, que Ian rebateja humorísticament com Castawind.

La dedicatòria del llibre, que la locutora llegeix, apunta a la dimensió espiritual:

"Por más que la oscuridad desee pertenecer, la luz acaba siempre por encontrar un resquicio... Para todos los que mantienen la fe en tiempos de oscuridad."

1.5.2. L’estança

• Relat curt.
• Algú es desperta a la nit en un lloc desconegut, sense poder-se moure, en una mena de paràlisi.
• La història explora la desesperació i el desconcert, jugant amb el suspens més que amb el terror explícit.
• Lints diu que no busca fer por extrema, sinó inquietud i tensió.

1.5.3. La tormenta. El Salón de los Pasos Perdidos

• És el relat que l’autor considera el seu preferit, molt marcat per l’estil detectivesc de Conan Doyle.
• Barreja novel·la de misteri i deducció lògica amb elements gòtics i estranys.
• Hi ha subparts i diferents trams temàtics dins la mateixa tormenta (visites, tribulacions, etc.).
• El cas té elements inexplicables i no es tracta només d’un crim convencional; hi ha sempre “alguna cosa més” que desborda el gènere policíac pur.

1.5.4. Los hijos que nos conquistaron

• Relat amb to futurista però escrit com si fos del segle XIX, molt a la manera d’H. G. Wells i Jules Verne.
• Lints diu que ha intentat pensar i escriure com un autor victoriano: llum baixa, música de Bach, sense elements moderns, per submergir-se en aquella mentalitat.

1.6. Procés creatiu i defensa del “clàssic”

• Alguns relats feia 10 anys que estaven començats; els tenia a l’ordinador i els ha anat recuperant i reescrivint.
• Va dedicar dues setmanes tancat repassant i reorientant tot el llibre per fer-lo coherent amb l’estètica victoriana.
• Defensa que, mentre hi ha molts autors moderns fent fantasia i terror actuals, ja no hi ha nous autors victorians: recuperar aquest estil és una forma de ser disruptiu avui.

1.7. Música recomanada i edicions futures

• Recomana llegir Relatos góticos amb música de Bach de fons, llum baixa i espelmes, per entrar del tot en l’època.
• Diu que el llibre és un dels que gairebé no es troben avui dia: clàssic, gòtic, amb profunditat i esperança, i en reivindica l’originalitat.
• Actualment està només en castellà, però té la intenció de traduir-lo al català i a l’anglès quan disposi de temps.

1.8. Ian Lints i el projecte musical A Terra

• A banda dels llibres, Lints parla del seu projecte musical "A Terra" en català.
• El projecte està aturat o molt lent per:

- Mancança d’ajudes públiques (ni Estat, ni Generalitat). - Dificultat de treure endavant un projecte nou en català comparat amb la seva carrera internacional en anglès, que ja té seguidors als EUA i Anglaterra.

• Té alguns videoclips fets amb intel·ligència artificial, però confessa que no li agrada gaire aquest recurs:

- Els veu útils quan no hi ha altra opció, però considera que tenen poc valor creatiu. - Reivindica la importància de l’art manual i el procés artesanal.

1.9. To d’humor i promoció de Tarragona Ràdio

• L’entrevista es tanca amb to juganer:

- Bromeja sobre un fals estudi científic de la revista inexistent World Science International signat per un tal John Temple, que demostraria que escoltar Tarragona Ràdio 24 hores al dia és boníssim per la salut.

• Clou recomanant el seu llibre amb orgull i la locutora també el recomana obertament.

2. Adrià Pagès i Només mor el que s’amaga

2.1. Presentació de l’àlbum debut

• A la segona part, el programa presenta Adrià Pagès i el seu primer àlbum en solitari: Només mor el que s’amaga.
• L’àlbum té:

- 10 cançons - Uns 44 minuts de durada - Una forta voluntat de ser un disc d’“àlbum”, amb sentit global, en un temps en què predomina el senzill.

• El títol Només mor el que s’amaga neix de la idea que moltes cançons i idees s’han perdut en llibretes i notes de veu mai compartides; el que no es mostra al món acaba “morint”.

2.2. L’escriptura de cançons i el sentit de publicar

• Pagès compon cançons des dels 16 anys, i moltes s’han perdut o han quedat guardades.
• Reflexiona sobre la responsabilitat de fer públic el que crees:

- Cal preservar una vida privada, però també cal assumir el compromís de compartir certes coses, encara que no siguin perfectes. - Amagar-ho tot té el risc que les idees i emocions “morin” sense haver estat comunicades.

2.3. Concepte general de l’àlbum

• Les cançons escollides responen a una pregunta de fons molt actual:

Com construeixo una vida significativa en un temps de crisi ecològica i social, vivint amb la sensació de ser al caire del precipici?

• L’àlbum parla de:

- Construir-se un mateix i trobar lloc al món. - Gestionar angoixes, pors i esperances. - Fer front a la necessitat de sentit i pau en un context d’incertesa.

• D’un conjunt d’unes 30 cançons, en tria 10 que funcionen com a conjunt, descartant-ne d’altres que s’allunyaven del fil narratiu.

2.4. Procés de selecció i d’enregistrament

• Inicialment pensava gravar 12 cançons, però en va descartar 2 perquè trencaven el to general de l’àlbum.
• Altres peces s’han quedat en el tinter i potser reapareixeran en el futur o en directe.
• Defensa el format disc conceptual, on les cançons tenen coherència col·lectiva.

2.5. Cançons destacades

2.5.1. "Juny"

• El programa fa sonar "Juny", una cançó que la locutora reivindica com a peça perfecte per punxar cada començament de juny.
• Té potencial de “cançó de data” (com 7 de septiembre o 20 de abril), associada a un moment de l’any.

2.5.2. "Paradís" (single d’avançament)

• Paradís és el primer senzill de l’àlbum, publicat el 5 de març.
• Musicalment recorda el rock progressiu dels 70 (influències britàniques, tocs que recorden Pegasus).
• Aquesta cançó és la “culpable” del so global del disc:

- Va néixer a guitarra sola, amb moltes filigranes tècniques. - Pagès es va adonar que era massa complexa per defensar-la tot sol, i va decidir orquestrar-la en gran amb banda. - Això el va portar a concebre l’àlbum com un projecte col·lectiu i de banda, més que no pas de cantautor sol amb guitarra.

2.5.3. "Si tingués"

• És l’altra cançó que ha sofert una gran transformació.
• Va néixer en un projecte amb la cantautora i actriu Neus Soler al voltant de Miquel Martí i Pol.
• Origen: peça per a guitarra sola i violí, més lenta i extensa, amb alguna estrofa que després es va retallar.
• A l’àlbum hi entra amb bateria, sintetitzadors, piano i guitarra elèctrica, convertida en un tema més explosiu, però que manté la possibilitat de tornar a formats íntims.

• El vers “rams de llum, rams de fosc” prové directament de Martí i Pol, que el feia servir per parlar de la seva vida amorosa. Pagès el resignifica per parlar de l’existència i el lloc al món.

2.5.4. "Fils"

• "Fils" és la cançó més antiga del disc, la primera que va escriure de les que hi han entrat.
• Dura prop de 5 minuts, cosa que avui “no es porta”, però no la volia retallar perquè sent que la peça necessita aquest recorregut.
• Explica que té el costum d’escriure més estrofes de les necessàries i després retallar, inspirant-se (humilment) en la manera de treballar de Leonard Cohen.

2.5.5. "Pols d’estels"

• Cançó escrita cap al 2021.
• No és la més antiga, però sí d’una fornada anterior, i ocupa un lloc cap al final del disc, reforçant el tancament temàtic.

2.5.6. "En el cant faré la llum" (obertura)

• Cançó que obre l’àlbum i, curiosament, és l’última que va escriure.
• Va néixer primer com a lletra i després com a música, a l’inrevés del seu procés habitual.
• La va escriure gairebé de cop en 25 minuts, mentre era sol en un hotel a Udine (Itàlia), després de cremar-se al sol i haver de refugiar-se a l’habitació.
• En tornar a Barcelona, va passar setmanes buscant l’acompanyament musical adequat fins que la cançó va cristal·litzar.
• Es converteix així en una mena de peça manifest, que posa en paraules la idea de fer llum a través del cant.

2.6. Mètode de composició

• Procés habitual de Pagès:

- Primer juga amb guitarra i veu fins trobar una idea musical. - Després es pregunta “de què parla aquesta música?” i hi construeix la lletra.

• En el cant faré la llum és l’excepció clara: primer text, després música.

2.7. La banda i el directe

• L’àlbum no s’ha concebut com un projecte a veu i guitarra, sinó com una banda.
• Components de la banda:

- Gerard Morató, teclats - Judit Puig, bateria - Marça Font, baix

• Tenen preparat un concert de presentació el 30 d’abril a Barcelona, al Paral·lel 62 (sala Club P62).
• Volen oferir un concert treballat però viu, deixant espai a:

- Petites improvisacions escèniques. - Moments que només passin aquella nit, perquè un concert ha de ser també una celebració irrepetible.

• Musicalment les cançons ja són prou complexes i exigents, així que les grans variacions vindran més aviat de la posada en escena.

2.8. L’equilibri entre intimitat i explosió

• Algunes cançons neixen com a peces molt íntimes i despullades i, amb l’arranjament, es transformen en temes amb gran potència sonora.
• El disc combina:

- Moments de reflexió profunda i calma. - Passatges més expansius i energètics, que beuen del rock progressiu i d’una certa èpica musical.

3. Tancament

• L’episodi mostra dues cares d’un mateix univers cultural:

- D’una banda, la tradició gòtica i clàssica, reversionada per Ian Lints amb un fort component espiritual. - De l’altra, la cançó d’autor contemporània d’Adrià Pagès, que mira de donar sentit a la vida en temps de crisi mitjançant la música.

• Tots dos convidats comparteixen:

- Una aposta per la profunditat (literària o musical) per sobre del producte fàcil. - La necessitat de trobar un equilibri entre foscor i llum, tant en els relats gòtics com en les lletres de cançó. - Una clara voluntat de connectar amb el públic des de l’honestedat creativa.