Relats gòtics i Nina Kahlo: literatura i música

Presentació de l’escriptor i del llibre Relatos Góticos (0–810)

Qui és Ian Lins i d’on surt el llibre

• Ian Lins és col·laborador habitual de Tarragona Ràdio, músic i també escriptor.

• Aquest és ja el seu quart llibre publicat; abans havia escrit sobretot llibres d’espiritualitat i autoajuda.

• Explica que els dos primers llibres, d’autoajuda espiritual seriosa, els ha descatalogat perquè el mercat els posava al mateix sac que certa autoajuda esotèrica i comercial amb la qual ell no s’hi identifica gens.

"Com sóc molt honest amb les meves creences, vaig decidir descatalogar-los i dedicar-me a la ficció."

• Es defineix com a persona molt clàssica, apassionat de la literatura del segle XIX i de la música clàssica (especialment Bach i Händel), i això marca profundament el to de la seva obra de ficció.

Concepte de Relatos Góticos

• El llibre no és exactament novel·la històrica, però està molt documentat històricament:

- Escenaris situats en el lloc i el segle correcte. - Personatges inspirats en figures reals o episodis històrics.

• Lins diu que segueix tímidament l’estela d’autors com Edgar Allan Poe, Horace Walpole, Arthur Conan Doyle, Jules Verne i també H. P. Lovecraft.

• El volum conté quatre relats de marcat to gòtic:

- Dues novel·les curtes (relats llargs). - Dos contes molt breus (4–5 pàgines cadascun).

• El to combina:

- Misteri gòtic i ambientació victoriana. - Suspens psicològic i thriller més que no pas terror explícit. - Barreja de ciència i ocultisme, en un territori a mig camí entre l’oníric i el tangible.

• L’autor subratlla que, malgrat el component fosc, sempre hi introdueix una llum d’esperança final, fidel a la seva visió espiritual inspirada en budisme, espiritualisme tibetà i hinduisme.

La influència dels clàssics i el procés creatiu

• Ian Lins ha llegit molt Poe, Conan Doyle, Jules Verne, H. G. Wells i Lovecraft, i fins i tot va fer un treball d’antropologia sobre Poe.

• Volia “escriure des de dins” de la mentalitat victoriana:

- Es va recloure dues setmanes per revisar el llibre. - Sense música moderna, escoltant només Bach i música clàssica. - Reescrivint fragments perquè sonessin autènticament d’època.

• Alguns relats feia 10 anys que estaven començats i guardats a l’ordinador, i ara els ha recuperat, reformatat i acabat.

• Defensa que escriure avui en clau victoriana és gairebé un acte disruptiu:

- Molta gent ja fa narrativa moderna; en canvi, els autors victorians ja no hi són. - Ell vol reprendre aquest fil com un músic de jazz que crea peces noves dins d’un estil antic.

Contingut dels quatre “relatos góticos” (810–1324)

1. Eloísa: vampirs i ciència

• Eloísa és la protagonista del primer relat, una novel·la de vampirs.

• Ambientació:

- Un destacament francès imperial arriba a un castell. - La dona del castell, Eloísa, amaga un secret fosc i misteriós que es va revelant progressivament.

• Estil i to:

- De base sembla un relat clàssic de vampirs. - Cap al final, fa un gir científic molt a l’estil Jules Verne: - Introducció de ciència i especulació científica dins del marc gòtic.

• Sobre els “vampirs” del llibre:

- La locutora especula si són vampirs físics o vampirs energètics. - Lins, per no fer espòilers, es limita a dir: “Llegiu el llibre”.

• A la dedicatòria hi ha un clar component espiritual:

“Por más que la oscuridad desee permanecer, la luz acaba siempre por encontrar un resquicio en el que mostrar su esplendor. Para todos los que mantienen la fe en tiempos de oscuridad.”

• Aquesta cita reforça la idea clau de l’autor: foscors, sí, però sempre amb una escletxa de llum i fe.

2. L’Estància: la por de quedar paralitzat

• Relat curt centrat en una experiència opressiva i angoixant.

• Argument bàsic:

- Algú es desperta a mitjanit en un lloc que no coneix. - No entén on és i no es pot moure: està paralitzat. - A partir d’aquí es desplega la història, lligada a aquesta incapacitat física.

• L’autor considera que és més suspens impactant que no pas “por” en el sentit modern.

• La locutora subratlla que, posant-se a la pell del protagonista, la situació fa autèntic terror.

3. La Tormenta. El Salón de los Pasos Perdidos

• És, per a l’autor, un dels seus relats preferits del llibre.

• Característiques principals:

- Molt influenciat per Conan Doyle: to detectivesc, ús de la lògica. - Barreja de novel·la d’investigació amb misteri gòtic i elements de terror lleu.

• Estructura i temes:

- Comença en una nit de tempesta i pluja. - Té diversos capítols i subparts, que permeten explorar diferents ambients i sensacions dins de la mateixa història. - Lins comenta que pot tractar dos o tres temes diferents dins del mateix relat.

• Gir argumental:

- No hi ha l’assassí típic de les històries de detectius. - S’hi introdueixen fenòmens estranys, aparicions inquietants i gent que “apareix arrugada”. - Això trenca l’esquema de simple investigació racional i obre la porta a l’ocult i a l’inexplicable.

4. Los hijos que nos conquistaron: futurisme a la manera del XIX

• Últim relat, també vinculat a la ciència-ficció clàssica.

• Influències declarades:

- H. G. Wells i Jules Verne. - Futurisme vist amb ulls del segle XIX.

• Lins explica que ha intentat:

- Escriure com si fos un autor de l’època, imaginant un futur llunyà. - Mantenir el to de la ciència-ficció clàssica, però amb idees noves.

Posicionament de l’autor i reflexions sobre el sector (1324–1656)

Lloc de Relatos Góticos en el panorama actual

• Lins diu que avui:

- Molts llibres no estan escrits realment per qui els signa, sinó per negres literaris o, fins i tot, amb ajuda d’intel·ligència artificial. - Aquest llibre, en canvi, l’ha escrit ell mateix, de cap a peus, i ho reivindica com un valor.

• Afirma que Relatos Góticos és un llibre molt especial i poc habitual actualment:

- Adreçat a qui estima les pel·lícules de Jane Austen, Sherlock Holmes, el cinema clàssic de terror de la Hammer o Vincent Price. - Ideal per llegir a la tardor o per Castanyada/Halloween (ell proposa el neologisme Castawind), al costat d’una llar de foc, amb espelmes, un te i música de Bach de fons.

• Recomana explícitament escoltar Bach mentre es llegeix el llibre per entrar completament en l’ambient d’època.

• Es declara molt orgullós de l’obra i diu que és dels llibres que avui “ja no es troben” si t’agrada aquesta estètica clàssica.

De l’autoajuda a la ficció gòtica

• Lins recorda els seus llibres d’autoajuda espiritual:

- Eren obres serioses i profundes sobre espiritualitat. - El mercat i alguns programes de ràdio els van associa a esoterisme comercial, cosa que el va incomodar molt.

• Per coherència amb les seves creences, va optar per:

- Descatalogar aquells llibres. - Centrar-se en la ficció, sense renunciar al seu rerefons espiritual.

• Obres anteriors a Relatos Góticos:

- La melodia de la vida. - Decálogo Universal. - Cuentos del despertar (contes molt curts, d’esperit inspirador i espiritual).

Música, projecte A Terra i crítica a la IA en l’àmbit creatiu

• A banda de ser escriptor, Lins és músic amb una trajectòria llarga en anglès, amb seguidors a EUA, Anglaterra i altres llocs.

• Explica el seu projecte en català, “A Terra”:

- És un projecte nou, en català, actualment bastant aturat. - Falta suport institucional (ni Estat ni Generalitat) i recursos de discogràfiques. - Hi ha alguns vídeos fets amb intel·ligència artificial, disponibles a Spotify, YouTube, Bandcamp.

• Reflexió sobre la IA i l’art:

- Va recórrer a la IA per fer els vídeos perquè no tenia altra opció pràctica. - Tot i això, considera que aquests vídeos tenen poc valor creatiu o artístic més enllà del muntatge i la seva imaginació. - Defensa que “les coses manuals són millors” quan és possible fer-les.

To de l’entrevista i humor

• L’entrevista amb Tarragona Ràdio és molt distesa i humorística:

- Bromejen amb el seu anglès irlandès, amb falsos estudis científics sobre escoltar Tarragona Ràdio 24 hores, i amb noms com World Science International i el científic inventat John Temple. - Es tanquen l’espai recomanant el llibre i insistint que és una lectura diferent i valuosa per a amants del gènere gòtic clàssic.

Presentació de Nina Kahlo i el projecte musical (2095–2943)

Naixement de Nina Kahlo

• A la segona part del programa es presenta Nina Kahlo, nom artístic de la cantant Paula Reboll (Paula Sutil).

• Nina Kahlo neix com a projecte personal en català:

- Desig d’anar en solitari però amb banda de noies. - Volia música en català amb un concepte propi i empoderador.

• El nom és un homenatge directe a Frida Kahlo:

- L’admira com a dona que trenca estereotips i com a símbol de llibertat. - Es defineix com a “molt Frida Kahlo” perquè ara se sent lliure per fer el que vol.

Context vital i creixement personal

• L’origen profund del projecte està lligat a una història de maltractament:

- El 2020 es trenca una situació molt dura de maltracte fort que havia arrossegat temps. - Comença un camí llarg de teràpia psicològica i creixement personal.

• Abans tenia una autoestima molt baixa:

- Es veia a si mateixa com “ridícula” i “molt poca cosa”. - Treballava en un súper i en un càmping, i pujar a un escenari li semblava impensable.

• A través de la teràpia, la música i l’escenari:

- Ha aconseguit viure de la música (sobretot fent versions). - Se sent que “ja ha triomfat a la vida” només per poder viure del que estima.

La seva presència a l’escenari és la culminació d’un procés de reconstrucció personal i d’autoafirmació.

El disc de Nina Kahlo i el procés de selecció

• El disc de Nina Kahlo comença a gestar-se cap a gener de 2023.

• Estructura del projecte discogràfic:

- 10 temes formaran el disc final. - En el procés creatiu, però, en va escriure 25 i en va descartar 15.

• El disc és conceptual:

- 8 cançons expliquen una història i un recorregut emocional coherent. - 2 temes queden fora del fil conceptual, però hi són perquè són importants pel missatge general.

• Nina Kahlo admet que podria haver escollit altres temes, però calia tancar una primera tria i tirar endavant.

Producció amb Ramon Berlanga

• El disc s’està gravant amb el productor Ramon Berlanga.

• Com s’hi van trobar:

- La guitarrista Mireia, que toca amb ella a Nina Kahlo (versions), li va recomanar el seu estudi.

• Per què el va escollir:

- Berlanga viu exclusivament de la producció musical i col·labora amb Universal. - Li agrada la línia de treball (li fa referència a Avi Roig i altres referents que la convenç).

• Relació creativa:

- Ella arriba amb els temes bastant fets. - El productor aporta idees d’arranjaments, ritmes, patrons i “li dona un toc més xulo” a les cançons.

“Desperta, prenda”: homenatge a les dones de sempre

• La cançó que sentim a la ràdio és la porta d’entrada al projecte Nina Kahlo.

• És un homenatge a les dones que van lluitar perquè les actuals tinguin més drets i oportunitats, especialment les àvies.

• El títol i el motiu central giren al voltant de l’expressió afectuosa “prenda”, molt típica de la seva àvia:

- “Desperta, prenda, el món és per tu”.

• Aquesta cançó forma part dels dos temes “extra” fora del fil conceptual del disc, però ella sentia que no podia permetre’s no fer-la:

- Té altres projectes molt enfocats en el feminisme i l’empoderament. - Per a ella, hauria estat una falta de respecte a les dones que l’han precedit no dedicar-los un tema.

• Encara no l’ha ensenyada a l’àvia, però la locutora l’anima a fer-ho, pensant que podria ser un moment molt emocionant i curatiu.

Calendari de llançaments i plans de futur

• Ritme de publicació previst:

- Gener: sortirà una nova cançó. - Març: una altra cançó nova. - Cap al març també: publicació del disc complet.

• Hi ha previst un videoclip per a “Desperta, prenda”:

- Havia de sortir al mateix temps que el single, però hi va haver problemes de gravació i permisos. - S’endarrereix i es vol estrenar pel 8 de març, amb la idea que hi participin moltes dones.

• Escenaris i directe:

- Té tot el concepte de directe al cap, amb banda de noies i una posada en escena treballada. - Cal acabar gravacions, assajos i muntatge del live.

• Ho viu des de la gratitud:

- Se sent molt agraïda de tenir una banda i un equip darrere els seus temes. - Assegura sentir literalment “pell de gallina” veient com la seva música pren vida en assaigs i concerts.

Identitat artística i somnis

• Nina Kahlo ja es presenta com a identitat plena (ha de canviar el nom al mòbil, xarxes, etc.).

• Diu que, tot i que no necessita grans fites per sentir-se realitzada, no tancaria la porta a:

- Grammy, grans escenaris, col·laboracions amb grups com Lágrimas de Sangre o Locas Grases (anomenats de broma a la conversa).

• La conversa amb la locutora és molt propera i plena d’humor, però el missatge de fons és clar:

- Empoderament femení, llibertat creativa i autoestima recuperada a través de la música.

Publicitat i falques finals (1713–1906)

• Després de l’entrevista amb Ian Lins i abans, durant i després de la xerrada amb Nina Kahlo, s’emeten diverses falques publicitàries i anuncis institucionals:

- Cap d’Any a complexos Alannia Resorts. - Campanya Pla Tarragona 26 de l’Ajuntament de Tarragona sobre la recollida de residus i la neteja urbana. - Cupó Extra de Nadal de l’ONCE. - Anunci d’Obramat per a professionals de la construcció. - Obres de reforma del Tanatori Municipal de Tarragona. - Activitats de Nadal al Port de Tarragona. - Espectacle de circ Low Cost de Cirque Party a l’Anella Mediterrània, organitzat per l’Ajuntament de Tarragona.

• Aquestes falques serveixen de tall i transició entre els blocs de contingut cultural (literatura i música) de l’espai radiofònic.

Eixos principals de l’episodi

1. Literatura gòtica clàssica avui

• Reivindicació d’una narrativa gòtica clàssica, victoriana, rigorosa històricament, però amb missatge espiritual d’esperança.

• Relatos Góticos com a contrapunt al mercat actual:

- Enfront de la massificació de l’autoajuda superficial i l’ús de la IA. - En defensa del text treballat a mà, amb ofici i documentació.

2. Música, identitat i curació personal

• Naixement de Nina Kahlo com a resultat d’un procés de sanació després del maltractament.

• La música en català i en femení com a espai de llibertat, empoderament i homenatge a les dones que han obert camí.

• “Desperta, prenda” com a síntesi: agraïment a les àvies i crida a les noves generacions a viure el món com a propi.

3. Tarragona Ràdio com a plataforma cultural

• L’emissora es mostra com un espai on:

- Es presenten llibres i projectes musicals locals. - Es combina humor, proximitat i profunditat (parlen de maltractament, espiritualitat, IA i cultura clàssica, però amb to lleuger i proper).

• Alhora, les campanyes institucionals (Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, Anella Mediterrània, etc.) situen el programa dins de la vida quotidiana i cultural de la ciutat.