Rock en català, memòria i patrimoni

Introducció i to del programa

• Programa distès i molt conversacional, amb bromes inicials sobre la càmera, el guió i el seu "teatrillo" habitual.
• Els protagonistes són Jordi Català / Jordi Freixa (músic) i la presentadora, que condueixen una secció centrada en música en català, memòria personal i activitat cultural de Tarragona.

Anys 60: Els Espejos i els inicis

El grup Els Espejos

• Recorden el grup Els Espejos, formació de pop dels anys 60.
• Expliquen l’anècdota del nom:

- El grup s’escrivia Espejos (sense "E" inicial al logotip), cosa que avui generaria confusió a internet. - Quan actuaven a les Terres de l’Ebre, la gent els deia "els espills", un terme que ells no entenien en aquella època.

• Debaten com haurien pogut adaptar el nom al català (Espills, Miralls), però remarquen que aleshores estudiaven en castellà i el català no era d’ús normalitzat.

Context lingüístic i social

• Comentari sobre com de rar era veure català escrit en l’espai públic durant el franquisme.
• Exemple: el cartell de l’autopista Tarragona–Barcelona amb "Vilafranca del Penedès" ja escrit correctament en català li semblava una "falta d’ortografia" vista amb ulls d’aquell moment.
• La presentadora remarca que cal fer pedagogia amb la gent jove perquè entenguin que:

- Les dones no eren lliures. - No hi havia cap democràcia real. - Les llibertats actuals són fruit d’una evolució i de lluites, no d’una "democràcia encoberta" del franquisme.

Defensa del català i memòria històrica

Invitació a Josep Maria Ferran

• Anuncien la futura visita de Josep Maria Ferran (de la Taneu de Tarragona), responsable de l’àmbit del català.
• Expliquen que han rebut el títol "En defensa del català" i que volen aprofitar la seva presència per:

- Parlar de la situació de la llengua catalana. - Fer preguntes sobre la relació entre història, repressió i drets actuals. - Reforçar la idea que alguns drets actuals s’han conquerit malgrat el franquisme, no gràcies a ell.

Ràdio, transició i rock en català

• Jordi explica els seus inicis com a Jordi Català, pioner del rock en català a partir de mitjans anys 70 i sobretot 80.
• Context de la ràdio:

- Després de la mort de Franco (1975) i en plena transició, neixen moltes emissores municipals on ell tenia molt protagonisme. - Les emissores del Movimiento volien aparèixer com a demòcrates i posaven el seu disc en català.

• Explica casos concrets:

- A Ràdio Peninsular el van criticar per l’actitud provocadora (per exemple, ensenyar els calçotets al cul), però igualment li posaven les cançons.

Provocació i estil musical

• Jordi reconeix que era provocador i que això li va donar visibilitat:

- Cançons com "L’orgasme sideral" i un estil de rock en català canyero, directe i incòmode.

• Destaca que en aquella època predominaven:

- La cançó d’autor i el folk. - Lletres punyents però embolcallades amb llenguatge més subtil per evitar la censura.

• Ell, en canvi, aprofita l’arribada de la democràcia per fer un rock en català molt explícit, fet que més tard li passarà factura quan es consolida l’etiqueta de rock català i no el tenen en compte.

"Cantant rock i en català no hi havia ningú. Algú havia de fer de provocador per destacar."

Tornada als escenaris: Els Espejos i altres projectes

Reaparició d’Els Espejos als 2000

• Situa la reconstrucció d’Els Espejos a l’entrada dels anys 2000.
• Expliquen la cançó "Flor de lluna", que sonarà al programa:

- Recupera l’estil del grup, amb nous arranjaments. - Presenten els integrants de la formació reconstituïda: bateria Magí Morlanes, baixista Joan Munyit (també vinculat al projecte paper de Tornassol), Xavier Giné a la guitarra i Jordi al teclat.

• La presentadora destaca que la cançó sona molt bonica i que li recorda l’estil de Santana.

De Fan Fan a Fan Fan Show

• Explica com la formació Fan Fan (Jordi Català i Claudi Nèngels, amb Maria Bernat) es transforma a partir del 2000 en:

- Fan Fan Show, liderada per Jordi. - Claudinete, projecte paral·lel del seu excompany.

• Ho expliquen com una separació natural de camins, desitjant sort a tothom i que la música hi surti guanyant.

La paper de Tornassol reconstituïda

L’Ànec Verd i el tercer disc no publicat

• Presenten la cançó "L’ànec verd", vinculada al projecte paper de Tornassol.
• Origen de la peça:

- Havia de formar part d’un tercer disc titulat "Aló, aló, visca la festa major". - El treball no va arribar a sortir perquè Jordi explica que va patir un embat (problema de salut). - Quan refà la formació com nova paper de Tornassol, la cançó L’ànec verd es converteix en el primer tema enregistrat del nou disc.

• A partir d’aquí venen altres cançons com:

- "Qui balla estallón de la baralla" - "Targoneta Swing", entre d’altres.

El videoclip i la nova generació

• Parlen del primer videoclip de la paper de Tornassol reconstituïda, on hi apareixen:

- Raül i Josué, més joves, formant part de la nova etapa. - Figures com Pili Ruiz, que ve de la primera època i encara col·labora.

• Destaquen també els espais emblemàtics de Tarragona que hi surten, posant en valor l’entorn de la ciutat.

"Quins llocs més macos de Tarragona... Estem tots: és la nova paper de Tornassol."

Com arriben Raül i Josué al grup

• Jordi relata la cadena de contactes:

- Carlitos Manso li presenta en Josué. - El Josué li porta en Raül.

• Remarca que formen una mena de "societat encomandita" i que treballen plegats en diferents formats (duet, trio, etc.), més enllà del projecte concret.

Nou projecte: "Forjant la Pau" i la versió de "Toda una vida"

Més de 50 anys cantant en català

• Jordi destaca que continua actiu amb un nou projecte titulat "Forjant la Pau", signat com Jordi Freixa – Jordi Català.
• Subratllen que porta més de 50 anys cantant en català, i que aquest nou treball vol ser una mena de síntesi madurada.

Maqueta en primícia: "Tota una vida" en català

• La presentadora fa sonar una maqueta inèdita: una versió en català de "Toda una vida" de Antonio Machín.
• Característiques de la versió:

- Conserva l’esperit romàntic de l’original. - Convertida en una poesia interpretada, amb arranjaments suaus, dins d’un disc que vol parlar de pau i amor.

• La presentadora reacciona emocionada, diu que li sembla molt bonica i que no es cansaria d’escoltar-la.

"És una poesia interpretada amb música, com gairebé totes les cançons del treball... Totes seran cançons de pau i d’amor."

• Jordi recalca que és només una maqueta, una prova prèvia, però que espera que moltes d’aquestes peces arribin a veure la llum en versió oficial.

Agenda cultural de l’Ateneu de Tarragona

Cap al final, el programa entra en mode "ràdio clàssica", amb Jordi posant veu de locutor per anunciar actes culturals.

Divendres 14 – Exposició fotogràfica

• Lloc: Galeria La Catedral, Espai d’Art i de Cultura a Tarragona.
• Hora: 19:00 h.
• Activitat: Inauguració d’una exposició fotogràfica sobre Tarragona, commemorant els 25 anys de la declaració com a Patrimoni Mundial de la Humanitat.
• La presentadora li demana repetir el fragment amb "veu de patrimoni", com si fos una falca publicitària solemne.

Dissabte 15 – Tarda argentina

• Hora: 18:00 h.
• Activitat: "Tarda Argentina" – jornada per ballar i compartir arrels des del cor.
• No és una vetllada de tango, sinó folklore argentí.
• Fan sonar un fragment de la cançó "Enganchando Folclore 2024", com a mostra de l’ambient musical.

Diumenge 16 – Neu d’Art

• Hora: 18:30 h.
• Activitat: "Neu d’Art", 28a temporada.
• Direcció: Carme Bernat.
• Presentació: sòcia Anna Aguilar.
• Contingut:

- Actuacions de socis i sòcies de l’entitat i altres artistes aficionats. - Música en viu amb violins, harmònica, guitarra clàssica, castanyoles, etc.

Loteria de la Taneu

• Anuncien també el número de la Loteria de la Taneu: 70.107.
• Ho fan seguint el mateix registre radiofònic, com una falca d’"últim avís" per als oients.

Cloenda i avanç del proper programa

• Tanquen el programa amb agraïments als oients i desitjos de bon cap de setmana.
• Anuncien que el dimarts següent sonarà una cançó dedicada a la pau i que els acompanyarà al programa Josep Maria Ferran (El Copeu).
• Posant una última cançó de to pacifista, remarquen que la línia del nou treball de Jordi és clarament compromesa amb la pau i els valors humanistes.

"El dimarts vinent, aquesta cançó sonarà, i de debò, amb el Josep Maria Ferran, El Copeu."

Idees clau del podcast

• Memòria musical: recorregut pels grups de Jordi Català (Els Espejos, Fan Fan, Fan Fan Show, paper de Tornassol) i la seva trajectòria com a pioner del rock en català.
• Context històric: vivències del franquisme, la transició i la normalització del català, inclosa la crítica a la falsa imatge de "democràcia" del règim i la manca de llibertats, especialment de les dones.
• Defensa del català: anunci de la visita de Josep Maria Ferran, titol "En defensa del català" i reflexions sobre el paper de la llengua en la identitat i la cultura.
• Creació actual: presentació del projecte "Forjant la Pau", amb maquetes de cançons de pau i amor i la versió en català de "Toda una vida".
• Vida cultural de Tarragona: agenda d’actes de l’Ateneu de Tarragona (exposició de patrimoni, tarda argentina, Neu d’Art) i recordatori de la Loteria de la Taneu.

Glossari intern de noms i projectes esmentats

(Només com a ajuda de context, no és llistat exhaustiu de la ciutat sinó dels noms que apareixen al contingut del podcast)

• Jordi Català / Jordi Freixa – Músic, pioner del rock en català, vinculat a diversos grups i projectes.
• Els Espejos – Grup de pop dels anys 60, reformat als 2000.
• Fan Fan / Fan Fan Show – Projectes musicals sorgits d’una mateixa formació inicial que es divideix.
• Paper de Tornassol / nova paper de Tornassol – Projecte musical festiu de Jordi, amb peces com L’ànec verd i Targoneta Swing.
• Raül i Josué – Músics col·laboradors de la paper de Tornassol en l’etapa reconstituïda.
• Pili Ruiz – Ballarina i corista vinculada a la primera i a la nova etapa de la paper de Tornassol.
• Jordi Cabré – Periodista del Diari de Tarragona, que ajuda a "redescobrir" la trajectòria de Jordi.
• Josep Maria Ferran (El Copeu) – Representant de la Taneu de Tarragona, vinculat a l’àrea del català, futur convidat.
• Carme Bernat i Anna Aguilar – Responsables de l’espai Neu d’Art.

Aquesta estructura permet localitzar ràpidament els temes principals, entendre el fil històric i musical del programa i identificar els espais i actes culturals de Tarragona que s’hi promocionen.