Fans de Tarragona
Fans de Tarragona és el nou programa musical de Tarragona Ràdio. Està dirigit per la Sílvia García i aquí hi tindran veu tots els grups musicals de la demarcació, a més de les formacions que arribin a Tarragona durant l’any. En definitiva, un repàs global a l’agenda musical tarragonina: perquè ningú no digui que Tarragona no es mou!
Subscriu-te
Tarragona patrimoni i nova veu musical
La presentadora dona la benvinguda a la sintonia de Tarragona Ràdio i a l'espai Fans de Tarragona, anunciant que parlaran de la ciutat i descobriran coses boniques. Fa una reflexió sobre el 25 de novembre, expressant el desig que la paraula "violència" desaparegui dels diccionaris, connectant amb el tema de la violència de gènere i el context del dia.
S'incorpora a l'estudi Jordi Freixa (Jordi Català), que es reivindica com a català i tarragoní. A YouTube es veuen imatges del videoclip "Relaxa't i viu des de la Tarragona imperial". Conversen sobre la bellesa de la ciutat i la necessitat de cuidar-la més. Jordi destaca que Tarragona no és una ciutat bruta sinó "embrutada" i reclama responsabilitat a tota la ciutadania, més enllà de l'actuació de l'Ajuntament de Tarragona.
S'anuncia que el programa girarà entorn de la música feta des de Tarragona i del seu patrimoni com a ciutat Patrimoni de la Humanitat. Jordi introdueix la convidada telefònica, Maria Mercè Martorell, una de les figures clau de l'equip que va aconseguir la declaració de Tarragona com a Patrimoni Mundial de la UNESCO. Es prepara el terreny per rememorar aquell moment històric.
Maria Mercè Martorell relata com, a l'assemblea del Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO a Cairns (Austràlia), la candidatura de Tarragona ja havia superat dues crives tècniques. Explica que es va escollir Cairns perquè també hi ha béns declarats com la Gran Barrera de Coral. Es detalla que els idiomes de treball són castellà, francès i anglès, i que, com que la sessió era a Austràlia, tot es va fer en anglès. Tarragona formava part del paquet de cinc candidatures que presentava Espanya i, per ordre de tramitació, va ser la primera en ser defensada.
Maria Mercè explica que l'inspector d'ICOMOS Henry Cleere, que havia visitat Tarragona el gener del 2000, va ser l'encarregat de defensar la candidatura. Durant la presentació es van projectar fotografies dels monuments de la ciutat, acabant simbòlicament amb la imatge del Pont del Diable. Després hi va haver diverses intervencions de països que van donar suport a la candidatura, sense cap vot negatiu, i fins i tot es va remarcar que feia anys que Tarragona hauria d'haver estat declarada Patrimoni de la Humanitat.
Maria Mercè recorda l'emoció viscuda en el moment que l'assemblea aprova la declaració de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat, el 30 de novembre de 2000. Explica que l'aprovació depenia que no hi hagués cap vot negatiu, i que en el cas de Tarragona no només no n'hi va haver, sinó que hi va haver moltes intervencions de suport. Un cop aprovada, la delegació surt ràpidament a fer declaracions per als mitjans, ja que un diari de la ciutat tenia la rotativa aturada amb dues portades possibles, esperant el resultat.
Maria Mercè descriu la composició de la delegació present a Cairns: ella com a tinenta d'alcalde de Patrimoni i cap de delegació; Albert Ballver en representació de l'alcalde i de Convergència i Unió; el secretari general de l'Ajuntament, Toni Masberó; l'assessor de patrimoni Ricardo Mar; i dos representants de l'Estat, un del Ministeri de Cultura (Direcció de Patrimoni) i un del Ministeri d'Assumptes Exteriors. Explica que, durant les declaracions, els representants ministerials ocupaven la primera línia i la delegació de Tarragona s'apropava segons la ciutat o bé que es debatés, per resoldre possibles dubtes.
El programa agraeix a Maria Mercè Martorell la seva participació i el seu paper clau en l'obtenció del títol de Patrimoni de la Humanitat. S'afegeix que la convidaran en altres ocasions per parlar de nous temes. Després del comiat, la presentadora i Jordi introdueixen el tema musical "Imperial Tarraco" de Francisco Garrido, enllaçant el patrimoni històric amb la música feta des de Tarragona.
S'escolta la cançó "Imperial Tarraco" amb lletra que exalça la ciutat: les muralles ciclòpies, el passat d'imperi romà, el prestigi conservat i la bellesa de la costa. És una peça que reforça l'orgull tarragoní i la imatge de Tarragona com a capital d'un gran imperi romà, connectant amb el reconeixement de la UNESCO i el relat patrimonial del programa.
La presentadora fa seure Jordi i li mostra un document sonor d'arxiu: la crònica de Tarragona Ràdio del 30 de novembre de 2000, amb les veus dels periodistes d'aleshores. S'escolta un tall on Maria Mercè Martorell, en directe des d'Austràlia, anuncia que Tarragona acaba de ser declarada Patrimoni de la Humanitat i resumeix la composició de la delegació i l'ambient viscut. El tall reforça emocionament el record del moment històric coincidint amb el 25è aniversari.
Després de l'àudio d'arxiu, la presentadora pregunta a Jordi Català com va viure aquell moment. Jordi explica que estava actuant amb el grup Fan Fan Show a la festa de Nadal del Port de Tarragona, en un tinglado, amb un espectacle especial que incloïa un arbre de Nadal immens dins de l'aigua a les Escales Reials. Relata que, enmig de la festa, l'alcalde Joan Miquel Nadal va pujar a l'escenari per anunciar oficialment que Tarragona ja era Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO, fet que va convertir la vetllada en una celebració històrica per a la ciutat.
S'emet un tall d'àudio amb declaracions de l'aleshores alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal. L'alcalde agraeix la col·laboració de tothom, subratlla que es tracta d'una fita importantíssima i que Tarragona entra a formar part d'un grup de ciutats especials que "marquen la distància". Destaca que la ciutat acaba molt bé el segle XX amb aquesta declaració i expressa el desig que el nou segle sigui molt bo. També anima la ciutadania a gaudir de la fita abans d'afrontar nous reptes. A l'estudi, la presentadora i Jordi recorden que l'any 2000 va ser ple de canvis, fins i tot econòmics com l'arribada de l'euro.
El programa canvia de focus cap a l'actualitat cultural. Es parla de l'Ateneu de Tarragona, on hi ha activitat gairebé cada dia. S'anuncia una "tarda de contes, històries, poesia i música per a adults" per al dissabte següent, a partir de dos quarts de set de la tarda, recomanant arribar una mica abans. Es prepara un canvi de música per introduir una petita actuació en directe que servirà de tast del que es viurà a l'Ateneu.
Amb un canvi de música, Jordi interpreta en directe una versió poetitzada de la cançó "Muralles de Tarragona". El text exalça les muralles com a fortalesa d'un imperi i símbol de la història de la Tàrraco romana, i destaca com qui les contempla s'encoratja i estima la imatge de la ciutat amb passió. La presentadora subratlla com de bonica ha quedat aquesta versió. Es recorda que a l'acte de l'Ateneu qualsevol persona que vulgui recitar o explicar històries hi és benvinguda i que hi ha llibres editats pels poetes del col·lectiu per poder-los llegir.
S'explica que l'acte de dissabte servirà també per refer el col·lectiu Poètic Indret, un grup creat el 1986 i vinculat històricament a l'Ateneu de Tarragona. Jordi comenta la voluntat de reactivar-lo. A continuació, es dona una nota més lleugera anunciant el número de la loteria de Nadal de l'Ateneu (70.107), que es descriu com a capicua i amb el desig mig en broma que toqui. La secció clou amb agraïments a Jordi i un comiat distès, tot remarcant la complicitat i l'humor compartits a l'estudi.
Després del comiat de Jordi, sona breument un fragment musical tradicional ("Mare de Déu del Carme") i altres talls. Tot seguit arriben diverses falques institucionals: el Pla Impuls Dipte de la Diputació de Tarragona, que dona suport als ajuntaments del Camp de Tarragona amb eines per facilitar tràmits i impulsar projectes; l'anunci de les obres de reforma del Tanatori Municipal de Tarragona, amb una inversió de 3,2 milions d'euros fins al segon trimestre de 2026; i la falca comercial de Tarragona Ràdio per a empreses que vulguin fer publicitat el 2025, destacant la promoció "Nou Comerç" i els avantatges de contractes anuals a la 96.7 FM i tarragonaradio.cat.
S'introdueix una nova cançó completa, amb una sonoritat moderna i un missatge potent d'empoderament femení. És el single "Heroïnes de mil primaveres", porta d'entrada al nou projecte musical de Paula Rebollo com a Nina Calo. Després d'escoltar-la sencera, la presentadora dona la benvinguda a Paula, explicant que fins ara la coneixien com Paula Sutil o part del projecte Oniria, i que avui presenta en primícia aquest nou camí en solitari amb banda, sota el nom de Nina Calo.
Paula explica que fa uns dos anys que estava madurant la idea de fer un projecte propi en català, amb banda formada per noies, però amb ella com a figura central. El nom Nina Calo és un homenatge a Frida Kahlo, artista que admira pel que representa com a dona lliure, trencadora d'estereotips i símbol de resistència. Es defineix com una mena de "filla" o hereva espiritual de Frida en el sentit de voler viure i crear en llibertat. Hi ha una anècdota simpàtica sobre com, durant el procés de triar nom, havia pensat en una paraula semblant a "Hereva" i ara li sorprèn que la presentadora hi connecti de manera espontània.
Paula comparteix una part molt íntima de la seva història: explica que va viure una experiència de maltractament molt dura que culmina el 2020. A partir d'aquell any, coincideix amb la pandèmia però no n'és la causa, inicia un procés intens de recuperació amb ajuda psicològica i terapèutica. Treballa profundament l'autoestima, passant de sentir-se una persona ridícula i molt insegura a guanyar confiança i responsabilitat sobre la seva pròpia vida. El projecte Nina Calo neix d'aquesta transformació i simbolitza el seu alliberament i la voluntat de fer el que realment vol, deixant enrere feines precàries i apostant per viure de la música i de l'escenari.
Paula explica que el disc de Nina Calo tindrà deu temes, tot i que n'ha compost uns vint-i-cinc i n'ha hagut de descartar quinze, amb el dubte de si ha encertat totes les eleccions. Remarca que hi ha peces que potser recuperaran vida als directes. Detalla com arriba al productor Ramon Berlanga a través de la guitarrista Mireia, qui li parla d'ell i de les seves connexions amb l'escena professional (incloent-hi treballs per a Universal i referències com Avi Roux). Destaca que Ramon ja va trobar les cançons molt definides però que hi ha aportat criteri musical, suggerint canvis de patrons i arranjaments que han enriquit el resultat final.
Parlen sobre el moment d'escoltar el disc avançant, amb les veus i arranjaments anant-se consolidant. Paula descriu la sensació de tocar els nous temes en assaig amb una banda al darrere com una experiència molt emocionant i plena de gratitud. Contrasta la situació actual, vivint de la música, amb la seva vida anterior treballant en un supermercat o en un càmping. Expressa que, per ella, poder dedicar-se al que estima ja és "haver triomfat a la vida", tot i que també bromeja amb somnis més grans com omplir grans recintes o col·laborar amb artistes populars.
La presentadora demana a Paula que aprofundeixi en el sentit de "Heroïnes de mil primaveres". Paula explica que és un homenatge a totes les dones que van lluitar per aconseguir els drets i llibertats de què gaudeixen les generacions actuals. El focus afectiu principal el posa en les àvies i besàvies, inspirant-se en l'expressió "prenda" que feia servir sovint la seva àvia per referir-se als nets. La cançó forma part d'un disc conceptual: vuit temes expliquen un fil emocional coherent i dos temes, entre ells aquest, queden fora de la trama però són essencials pel seu missatge. Paula afirma que hauria estat una falta de respecte no fer una cançó així, donat el seu compromís amb projectes que donen veu a les dones.
Es comenta que Paula encara no ha portat la cançó a la seva àvia, perquè potser no en comprèn tot el context, però la presentadora la convida a fer-ho, confiant en el poder evocador de la música. Paula accepta i diu que li farà escoltar el tema. Anuncia també el full de ruta de llançaments: un nou single al gener, un altre al març i, al maig, la sortida del disc complet. Parlen d'un videoclip d'"Heroïnes de mil primaveres" que s'havia de publicar el mateix dia, però que s'ha ajornat per problemes de permisos; finalment, es vol publicar per al 8 de març, amb la idea d'implicar-hi moltes dones i convertir-lo en una peça col·lectiva i reivindicativa.
Paula afirma que ja es considera plenament Nina Calo i que fins i tot ha de canviar el seu nom als contactes del mòbil perquè la gent l'identifiqui així. Explica que té molt clar com vol que siguin els directes, l'estètica i l'energia de la banda composta per noies, però que abans cal acabar de gravar el disc i assajar tot el repertori. La presentadora li ofereix tornar als estudis de Tarragona Ràdio quan ja tingui preparat el directe, insistint que l'espai seguirà de prop cadascun dels nous capítols del projecte.
Torna a sonar "Heroïnes de mil primaveres", subratllant el missatge del tornada: "Desperta, prenda, el món és per tu". La presentadora remarca que continuen amb la pell de gallina i que la cançó encaixa molt amb la sensibilitat d'aquell dia, marcat pel record del 25 de novembre i l'empoderament de les dones. Es tanca el bloc dedicat a Nina Calo, deixant clar que aquesta és només la primera de moltes cançons del nou projecte que sonaran als estudis de Tarragona Ràdio.
Al tram final del programa, la presentadora gira la mirada cap a una altra proposta musical en català: el nou disc de La Cosina, "Estem de primera". Anuncia el concert de presentació a Lo Submarino de Reus, aquest dissabte 29, amb obertura de portes a les 22.00 i inici del concert a dos quarts d'onze, a la sala 1. Es destaca que el disc compta amb col·laboracions de bandes com Pony Pisador i Severy Night i amb temes com "Quan sigui el ball ballaré", "Pel Camí del Pedregà" o "Jardí de Maig". Per il·lustrar-ho, sona una cançó de to de taverna que convida a alçar el got i brindar pel record i les experiències viscudes, tancant el programa amb un aire festiu i comunitari.
Visió general del programa
En aquest episodi de Fans de Tarragona a la Sintonia de Tarragona Ràdio, el fil conductor és doble:
- Record i celebració dels 25 anys de Tarragona com a Patrimoni Mundial de la Humanitat de la UNESCO
- *Presentació d’un nou projecte musical femení, lliure i empoderador: Nina Calo***
Al llarg del programa s’entrellacen memòria històrica de ciutat, orgull tarragoní, vida cultural local i música feta des de Tarragona, amb un marcat accent en el paper de les dones i en la idea de llibertat personal.
1. Obertura i marc del dia
L’espai arrenca des dels Estudis de Tarragona Ràdio, situats a l’Avinguda Roma (Codi Postal 43005), amb la presentadora donant la benvinguda als oients de Fans de Tarragona.
1.1. Referència al 25 de novembre
- Es fa referència al 25 de novembre, dia internacional per a l’eliminació de la violència envers les dones.
- La locutora expressa el desig que la paraula “violència” desaparegui dels diccionaris.
"Espero i desitjo que alguna vegada aquesta paraula, al costat de moltes altres més, desapareguin del diccionari."
Aquest to inicial connecta després amb la temàtica d’empoderament femení que apareixerà en el projecte musical de Nina Calo.
2. Tarragona, ciutat estimada però “embrutada”
2.1. Xarxa amb en Jordi Freixa (Jordi Català)
- Entra a l’estudi Jordi Freixa, conegut també com Jordi Català, que es reivindica com a català i tarragoní.
- A YouTube, el programa mostra imatges d’un videoclip titulat “Relaxa’t i viu des de la Tarragona imperial”, amb paisatges de la ciutat.
2.2. Tarragona, bellesa i responsabilitat ciutadana
- Es remarca la bellesa de Tarragona, “Tarragona imperial”, però s’hi afegeix una crítica:
"Tarragona no és una ciutat bruta, és una ciutat embrutada."
- Es fa una crida a la responsabilitat col·lectiva: no només l’Ajuntament de Tarragona ha de vetllar per la neteja, sinó també tota la ciutadania.
Aquesta reflexió serveix de pont cap al tema central: Tarragona, Patrimoni Mundial de la Humanitat.
3. 25 anys de Tarragona Patrimoni de la Humanitat (UNESCO)
3.1. Presentació de Maria Mercè Martorell
- Es connecta per telèfon amb Maria Mercè Martorell, peça clau de l’equip que va aconseguir que Tarragona fos declarada Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO.
- Es recorda el moment de la trucada a Tarragona Ràdio anunciant la declaració, fa 25 anys.
3.2. El procés de declaració a la UNESCO
Maria Mercè explica amb detall el procediment tècnic i polític:
- La candidatura passa per dues crives prèvies:
- ICOMOS (òrgan tècnic per als béns culturals) - Altres instàncies del Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO
- L’assemblea on es decideix es fa a Cairns (Austràlia), en un indret amb altres béns declarats:
- Gran Barrera de Coral - Reserva dels Boscos Units (Wet Tropics)
- Els idiomes de treball del Centre per al Patrimoni Mundial són espanyol, francès i anglès. A Austràlia la sessió es fa en anglès.
- Espanya presenta cinc candidatures aquell any; Tarragona és la primera per ordre d’antiguitat de tramitació.
3.3. El moment de la declaració
- L’inspector d’ICOMOS, Henry Cleere, havia visitat Tarragona el gener del 2000:
- Fa la presentació de la candidatura a l’assemblea - Projecta fotografies dels monuments, culminant amb una imatge del Pont del Diable.
"Va quedar projectat el Pont del Diable i llavors a partir d'aquí van haver-hi una sèrie d'intervencions..."
- Cap vot negatiu:
- L’aprovació s’entenia com a tal mentre no hi hagués vots en contra. - Tarragona no només no en té cap, sinó que rep intervencions explícites de suport positiu. - Alguns països remarquen que feia anys que Tarragona hauria d’haver estat declarada i que és una de les millors candidatures d’aquella sessió.
3.4. La delegació tarragonina a Austràlia
Maria Mercè detalla qui era present a Cairns:
- Maria Mercè Martorell – tinenta d’alcalde de Patrimoni, cap de delegació.
- Albert Ballver – en representació de l’alcalde (Convergència i Unió).
- Toni Masberó – secretari general de l’Ajuntament de Tarragona.
- Ricardo Mar – assessor de patrimoni d’alcaldia.
- Dos representants dels ministeris de l’Estat espanyol:
- Ministeri de Cultura – Direcció de Patrimoni de l’Estat (Lluís Lapuente). - Ministeri d’Assumptes Exteriors – pel caràcter internacional de la trobada.
- Durant les sessions:
- Els representants dels ministeris se situen en primera línia i intervenen si cal. - La delegació tarragonina s’apropa segons la candidatura tractada, preparada per aclarir dubtes.
3.5. L’emoció i la premsa tarragonina
- Data clau: 30 de novembre de 2000.
- Rotativa del diari local aturada fins a les 4 del matí, amb dues portades possibles:
- “No” - “Ja som patrimoni”
- Un cop aprovada la declaració, s’envia la notícia per poder imprimir la portada de “Ja som patrimoni”.
- Ordre de trucades de Maria Mercè:
- Primer a l’Alcalde de Tarragona. - Després al diari, mitjançant el periodista Albert B. - I finalment a casa, per trucar la mare i compartir l’alegria.
3.6. Tarragona, “museu a l’aire lliure”
- Al debat amb Jordi Català es qualifica Tarragona com a “museu a l’aire lliure”, pel seu patrimoni romà i el conjunt monumental: muralles, amfiteatre, aqüeducte (Pont del Diable), etc.
- Es remarca que la condició de Patrimoni de la Humanitat reforça aquest estatus i la projecció internacional de la ciutat.
3.7. Agraïment i comiat de Maria Mercè
- El programa agraeix profundament la tasca de Maria Mercè i li avança que la convidaran a parlar d’altres temes relacionats amb el patrimoni.
- La convidada expressa que sempre és “un plaer i un honor” participar al programa.
4. Tarragona imperial: música i memòria de ciutat
4.1. “Imperial Tarraco” a l’antena
- Després de la trucada, el programa fa sonar la peça “Imperial Tarraco” de Francisco Garrido, un himne a la ciutat:
"Imperial Tarraco, la de ciclopeas murallas…" "Gran imperio romano, fuiste tú la capital…"
- La cançó reforça la imatge de Tàrraco romana amb muralles monumentals, platges i prestigi històric.
4.2. Àudio d’arxiu de Tarragona Ràdio (any 2000)
La presentadora recupera un document sonor d’arxiu de Tarragona Ràdio de fa 25 anys, amb la crònica en directe des d’Austràlia de la mateixa Maria Mercè:
"Tarragona ja és patrimoni de la humanitat. Avui, dijous, a les 12.38 minuts, hora local d'aquí de Kers... Tarragona ha sigut declarada patrimoni de la humanitat..."
- Es llisten membres de la delegació i representants institucionals (Ajuntament, ministeris, Generalitat).
- Es descriu la sessió com a “realment única” i la ratificació “absolutament sense cap problema”, amb molts recolzaments.
4.3. Com ho va viure Jordi Català?
La presentadora gira la mirada a l’estudi i pregunta a Jordi Català:
"Com va viure en Jordi Català aquest moment?"
Ell explica:
- Aquell vespre estava actuant amb el grup Fan Fan Show a la festa de Nadal del Port de Tarragona, a un tinglado del Port de Tarragona.
- Hi havia un arbre de Nadal immens dins de l’aigua a les Escales Reials, il·luminat, un muntatge espectacular.
- Enmig de la festa, l’alcalde Joan Miquel Nadal puja a l’escenari i anuncia:
"A partir d'aquest moment, la ciutat de Tarragona és patrimoni mundial de la humanitat per a l'UNESCO."
4.4. Declaracions de l’alcalde Joan Miquel Nadal
S’escolta també l’àudio de les paraules de l’aleshores Alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal:
- Agraeix la col·laboració de tothom i remarca:
"Això és una fita importantíssima... Entrem dintre d'un sector de ciutats que són diferents i que marquen la distància."
- Destaca que acabem el segle XX “molt bé” i desitja un nou segle ple d’èxits per a la ciutat.
- Anima a gaudir d’aquesta fita abans d’afrontar nous reptes.
4.5. Anècdotes de l’any 2000
- Es comenta que l’any 2000 van passar moltes coses (inclosos canvis econòmics com l’euro, mencionats amb to irònic).
- L’ambient és de nostàlgia i orgull compartit.
5. Ateneu de Tarragona, poesia i muralles
5.1. Activitats culturals de l’Ateneu de Tarragona
Cap al tram mitjà del programa, canvia el focus cap a la vida cultural present:
- Es parla de l’Ateneu de Tarragona, destacant que cada dia hi passen coses (activitat constant).
- S’anuncia una activitat per a dissabte a dos quarts de set de la tarda:
- “Tarda de contes, històries, poesia i música per a adults”. - Es recomana arribar una mica abans.
5.2. Poesia en directe sobre les muralles de Tarragona
La presentadora canvia la música i dona pas a un moment poètic en directe amb Jordi:
- Jordi recita/canta un text sobre les muralles de Tarragona, en forma de poema-cançó:
"Muralles de Tarragona, fortalesa d'un imperi, sou esguard de noble història de la tàrrecorromana. Muralles, qui us contempla s'encoratja…"
- És una versió poetitzada de la cançó “Muralles de Tarragona”, adaptada per Jordi.
- La presentadora en destaca la bellesa i emoció, en coherència amb el to de tot el programa.
5.3. Participació oberta i col·lectiu poètic
- Es remarca que a la tarda de contes i poesia hi pot participar qualsevol persona:
- Gent que vulgui explicar contes, recitar poesia o simplement escoltar. - L’Ateneu disposa de llibres de poetes propis perquè la gent pugui llegir-los.
- Es menciona el col·lectiu Poètic Indret:
- Fundat el 1986. - Vinculat a l’Ateneu de Tarragona. - Ara es vol “refer” i reactivar aquesta tradició poètica.
5.4. Loteria de l’Ateneu
- Es dona també el número de loteria de Nadal de l’Ateneu de Tarragona:
70.107 – “Capicua, tocarà!”
- Tot plegat es tracta amb complicitat i humor, reforçant el vincle de comunitat.
6. Falques institucionals i publicitat local
Al mig i cap al darrer tram del programa s’encaixen diverses falques publicitàries i institucionals, típique de la Falca publicitària a la Freqüència Modulada (FM):
- Diputació de Tarragona – Pla Impuls Dipte:
- Suport als ajuntaments de la demarcació. - Simplificació de tràmits, eines i recursos per impulsar projectes municipals. - Lema: “Solucions per al teu ajuntament que milloren el teu dia a dia.”
- Tanatori Municipal de Tarragona:
- Anuncia una reforma de 3,2 milions d’euros en instal·lacions i serveis. - Millores en atenció a famílies i eficiència energètica. - Obres previstes fins al segon trimestre de 2026.
- Tarragona Ràdio – Publicitat 2025:
- Oferta per a empreses interessades a fer publicitat a la 96.7 FM i a tarragonaradio.cat. - Promoció “Nou Comerç”: 7 dies de publicitat des de 80 € + IVA. - Descomptes en contractes anuals i posada en valor d’una audiència de “Som 40.000” oients.
Aquestes falques situen la ràdio com a servei públic local i plataforma per a negocis del Camp de Tarragona.
7. Presentació de Nina Calo: música, dones i llibertat
La segona gran columna temàtica del programa és la presentació en primícia d’un nou projecte musical.
7.1. Qui és Nina Calo?
- Es presenta Paula Rebollo, coneguda fins ara com a Paula Sutil i com a part del projecte Oniria.
- Ara enceta un nou camí artístic en solitari amb banda sota el nom de Nina Calo.
"Vull anar en solitari, però en banda, però en solitari. Vull fer música en català, anar amb noies a l'escenari, però ser jo, Nina Kahlo."
- El nom és un homenatge velat a Frida Kahlo:
- Admira la seva capacitat de trencar estereotips. - La veu com un himne de llibertat. - Paula diu que ara se sent lliure i identificada amb aquesta energia.
7.2. Gènesi del projecte
- La idea de Nina Calo s’està gestant des de fa uns dos anys.
- El disc comença a prendre forma a principis de 2023 (gener).
- Metes clares:
- Música en català. - Banda formada per dones a l’escenari. - Una identitat artística pròpia, potent i lliure.
7.3. Història personal i empoderament
Paula comparteix una part molt íntima de la seva trajectòria vital:
- Explica que entre abans del 2020 i el 2020 va viure un procés de maltractament molt dur.
- El 2020 suposa un trencament i inici de reconstrucció personal, coincidint en el temps amb la pandèmia però no degut a ella.
- Inicia un intens treball terapèutic i psicològic, que la porta a:
- Reforçar la seva autoestima. - Deixar enrere la imatge de “persona ridícula i poca cosa” que tenia d’ella mateixa. - Passar de feines precàries (súper, càmping) a viure de la música i l’escenari.
"Jo ja he triomfat a la vida. Ja està, jo què més vull?"
- Aquesta història personal connecta profundament amb el 25 de novembre i el missatge contra la violència de gènere del principi del programa.
7.4. El procés creatiu del disc
- El disc conté 10 temes, però Paula n’havia compost uns 25:
- Ha descartat 15 cançons, amb dubtes de si totes les eleccions han estat encertades. - Deixa la porta oberta a recuperar peces en directe que no han entrat al disc.
- El disc és conceptual:
- 8 cançons formen un relat emocional continu. - 2 cançons addicionals queden fora d’aquesta trama, però són importants per temàtica (una d’elles és Heroïnes de mil primaveres).
7.5. Producció i col·laboradors
- Productor: Ramon Berlanga.
- Paula hi arriba recomanada per la Mireia, guitarrista que toca amb ella. - En destaca: - Professionalització (treballa per grans segells com Universal). - Gusta la seva manera d’entendre la música i les referències que li proposa (com Avi Roux).
- El productor fa aportacions artístiques i d’arranjaments:
- Canvis de patrons rítmics. - Propostes d’estructura. - Enriquiment general del so, sense trair l’essència de les cançons.
7.6. El single “Heroïnes de mil primaveres”
La cançó que s’estrena al programa és “Heroïnes de mil primaveres”, signada ja com a Nina Calo.
7.6.1. Missatge i dedicatòria
- És un homenatge a les dones que van lluitar pels drets i llibertats de les generacions actuals.
- Està especialment connectada a les àvies i besàvies:
- El mot “prenda” del refrany (“Desperta, prenda, el món és per tu”) ve del llenguatge afectuós de la seva àvia. - El tema vol fer de pont d’agraïment intergeneracional.
- Per a Paula, era impossible no fer una cançó així, tenint en compte la seva implicació en projectes de dones i feminisme.
7.6.2. Creació i recepció
- La cançó té aproximadament un any de vida.
- Es va tocar per primera vegada en directe en un concert al Mas Nou sota el nom d’Oniria, en un moment de transició cap a Nina Calo.
- La resposta del públic va ser tan forta (missatges demanant la cançó, preguntant on escoltar-la) que Paula decideix prioritzar-ne la gravació i llançament.
"Ens van escriure diverses persones demanant-nos aquest tema, i vaig dir: l'atrec ja."
7.6.3. Relació amb la seva àvia
- Encara no ha ensenyat formalment el tema a la seva àvia (“la prenda”), perquè és difícil que n’entengui tot el context.
- La presentadora la convida a portar-li la cançó, confiant en el poder emocional de la música. Paula accepta el repte i diu que ho farà.
7.7. Calendari de llançaments de Nina Calo
Nina Calo avança el seu full de ruta discogràfic:
- Gener: nou single.
- Març: un altre llançament.
- Maig: publicació del disc complet.
7.8. Videoclip i 8 de març
- Estava previst estrenar avui un videoclip per Heroïnes de mil primaveres, però problemes de gravació i permisos han obligat a ajornar-lo.
- Nou objectiu: treure el videoclip el 8 de març, Dia Internacional de les Dones:
- Un vídeo amb molta participació de dones. - Ideat per visualitzar i celebrar aquestes “heroïnes de mil primaveres”.
7.9. Somnis, humor i referents
- Entre riures i complicitat, es deixen volar somnis com:
- Obrir concerts d’Oques Grasses. - Compartir cartell amb artistes com Aitana.
- Paula, però, insisteix que ja se sent afortunada vivint de la música, més enllà de grans fites comercials.
7.10. Preparatius dels directes
- Nina Calo ja té clar el concepte escènic (escenografia, banda, estètica), però cal:
- Acabar la gravació del disc. - Assajar tots els temes amb la banda de noies.
- Quan el directe estigui llest, promet tornar als micròfons de Tarragona Ràdio per explicar-ho i presentar-ho.
8. Cloenda musical: reafirmació del missatge
8.1. Reprise de “Heroïnes de mil primaveres”
- El programa fa sonar un altre cop “Heroïnes de mil primaveres” sencera o gairebé sencera, insistint en:
"Desperta, prenda, el món és per tu."
- Es reforça el to d’empoderament, esperança i gratitud envers les dones que han obert camí.
8.2. Recomanació final: La Cosina a Reus
Per tancar, es dona pas a una altra mostra de música en català amb arrel i cant de taverna:
- Presentació del nou disc de La Cosina, “Estem de primera”.
- Concert de presentació a Lo Submarino de Reus:
- Dissabte 29. - Obertura de portes a les 22:00. - Concert a dos quarts d’onze (22:30), a la sala 1.
- Es destaca que el disc compta amb col·laboracions de:
- Pony Pisador. - Seventy Seven (Severy Night). - Cançons com “Quan sigui el ball ballaré” amb Les Anxovetes (o Antignes) i Germà Negra, “Pel Camí del Pedregà”, “Jardí de Maig”, etc.
- Es fa sonar la cançó amb tornada de taverna “El mot de vi / El bon sabi”, que celebra:
"Pren el got, alça la vista i mira qui tens al teu costat... Veu pel record, per les ferides..."
Tanca així un programa que combina orgull patrimonial, memòria col·lectiva, poesia, cultura local i noves veus femenines compromeses.
Conceptes clau destacats
Patrimoni i ciutat
- Tarragona, Patrimoni de la Humanitat (UNESCO)
- Pont del Diable
- Muralles de Tarragona
- Museu a l’aire lliure
- Port de Tarragona, Escales Reials, Tinglados del Port
Cultura i entitats
- Tarragona Ràdio – Fans de Tarragona
- Ateneu de Tarragona
- Col·lectiu Poètic Indret
- Diputació de Tarragona, Tanatori Municipal de Tarragona
Música i artistes
- Nina Calo (Paula Rebollo / Paula Sutil / Oniria)
- Heroïnes de mil primaveres (single)
- Ramon Berlanga (productor)
- Jordi Català (Jordi Freixa) – Muralles de Tarragona (versió poètica)
- Francisco Garrido – Imperial Tarraco
- La Cosina, Pony Pisador, Severy Night, col·laboracions diverses
Eixos temàtics
- Empoderament femení i memòria de les dones
- Violència de gènere i superació personal
- Identitat tarragonina i orgull patrimonial
- Cultura de proximitat i participació ciutadana
- Música en català i projecte artístic independent