Tarragona, Patrimoni Mundial i música local

Resum general del Podcast

En aquest episodi de Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio, el programa combina memòria històrica, patrimoni mundial i música feta a la ciutat. La conversa gira sobretot al voltant del 25è aniversari de la declaració de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, amb el testimoni en primera persona de Maria Mercè Martorell, i es complementa amb cançons dedicades a la ciutat i amb activitat cultural de l’Ateneu de Tarragona.

Declaració de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat

Record del moment històric (any 2000)

• Es destaca que Tarragona és Patrimoni de la Humanitat des de 30 de novembre de l’any 2000.

• La convidada central és Maria Mercè Martorell, que formava part de l’equip que va fer possible la candidatura de la ciutat davant la UNESCO.

• S’explica el context de la sessió del Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO, celebrada a Cairns (Austràlia), on es van aprovar diverses candidatures.

"Tarragona ja és patrimoni de la humanitat" – declaració en directe als micròfons de Tarragona Ràdio des d’Austràlia.

Procés a la UNESCO

• Abans d’arribar a l’assemblea, la candidatura passa per dues crives tècniques:

- ICOMOS (braç tècnic per als béns culturals). - Bureau del Centre del Patrimoni Mundial.

• L’assemblea es fa en ciutats que ja tenen béns declarats Patrimoni Mundial; en aquest cas, a Cairns, per:

- La Gran Barrera de Corall. - La reserva de boscos humits (Wet Tropics), ambdues declaracions de tipus natural.

• Els idiomes de treball del Centre del Patrimoni Mundial són castellà, francès i anglès; com que era a Austràlia, la sessió es fa en anglès.

• L’Estat espanyol presentava cinc candidatures; per ordre d’antiguitat de tramitació, Tarragona és la primera a defensar-se.

Intervenció clau i votació

• L’informe i presentació de la candidatura de Tarragona va anar a càrrec de Henry Cleere, president d’ICOMOS i encarregat de la visita d’inspecció a la ciutat (gener del 2000).

• Durant la seva exposició, va projectar fotografies fetes per ell mateix als monuments tarragonins.

La imatge final projectada, molt recordada per Maria Mercè, va ser el Pont del Diable.

• La candidatura rep cap vot negatiu i, a més, diverses intervencions de suport explícit:

- Es remarca que feia anys que Tarragona hauria d’haver estat declarada. - Es valora com una de les millors candidatures que es van aprovar aquella sessió.

• L’emoció és molt intensa entre la delegació tarragonina; mentre se segueixen aprovant altres candidatures (com el Palmerar d’Elx, la Corunya de Lugo, etc.), l’equip surt a comunicar la notícia.

Impacte immediat a Tarragona

• Es recorda que el diari local tenia la rotativa parada a les 4 de la matinada, preparant dues portades:

- Una per si NO hi havia declaració. - Una altra amb el titular "Ja som patrimoni".

• La primera trucada és a l’alcalde de Tarragona; la segona, al diari per activar la portada bona; després, trucades a la família.

La delegació de Tarragona a Cairns

Qui hi va assistir en nom de Tarragona

Maria Mercè detalla amb precisió l’equip desplaçat a Austràlia en representació de la ciutat i les institucions:

• Ajuntament de Tarragona:

- Maria Mercè Martorell, tinenta d’alcalde de Patrimoni (qui encapçala la delegació). - Albert Ballvé (esmentat també com Albert Bellver en altres fragments), en representació de l’alcalde i de Convergència i Unió. - Secretari general de l’Ajuntament, Pont Mataró. - Assessor de patrimoni d’alcaldia, Ricardo Mar.

• Ministeri de Cultura (Estat espanyol):

- Representant de la Direcció de Patrimoni de l’Estat: Lluís Lacuesta.

• Ministeri d’Afers Exteriors:

- Representant diplomàtic, atès que es tracta d’una trobada internacional.

• Generalitat de Catalunya:

- Delegat Feliu Font de Rubinat. - Ramon Tena.

Funcionament de la sessió

• Els representants dels ministeris se situen en primera línia a la sala, ja que són qui intervenen oficialment quan es revisa cada candidatura estatal.

• La delegació de Tarragona es manté una mica més enrere, i s’acosta quan toca la seva candidatura, per aclarir dubtes tècnics si cal.

• Es remarca la combinació de protocol internacional i emoció personal i col·lectiva.

Tarragona, “museu a l’aire lliure” i orgull de ciutat

Reflexions sobre la ciutat

• Jordi i Sílvia remarquen que Tarragona és un museu a l’aire lliure, ple de patrimoni romà i d’una bellesa excepcional.

• Es critica amb afecte que alguns tarragonins no cuiden prou la ciutat, i es llança un "toc d’atenció" col·lectiu:

"Tarragona no és una ciutat bruta, és una ciutat embrutada".

• Es comenta breument que l’Ajuntament de Tarragona està fent esforços en temes de neteja i millora de l’espai públic, però es remarca que la responsabilitat és de tothom.

Música i imatge de Tarragona

• El programa es presenta com una edició especial dedicada a la música feta des de Tarragona i al Patrimoni de la Humanitat, amb videoclips i cançons relacionades.

• De fons, al canal de YouTube, es veuen imatges de la ciutat vinculades al videoclip "Relaxa’t i viu, des de la Tarragona imperial":

- Paisatges urbans. - Elements del patrimoni. - Platges i entorn de la ciutat.

Música: “Imperial Tarraco” i memòria festiva

Cançó “Imperial Tarraco”

• Sonen fragments de la cançó "Imperial Tarraco", que exalça la ciutat amb un to emotiu i nostàlgic.

• La lletra descriu Tarragona com:

- "la de ciclòpees muralles". - "bell rosari de platges". - "asomado en tu balcón" (balcó al mar, associable al Balcó del Mediterrani).

• S’hi recorda el passat de capital del gran Imperi Romà (Tàrraco) i el prestigi que conserva avui com a ciutat de la Costa Daurada.

On era Jordi el dia de la declaració?

• Pregunta directa de la Sílvia: com va viure Jordi Català aquell moment?

• Jordi explica que el dia de la declaració estava actuant amb el grup Fan Fan Show en una festa de Nadal del Port de Tarragona:

- L’acte tenia lloc en un tinglado del Port de Tarragona. - Hi havia un arbre de Nadal immens dins de l’aigua, a les Escales Reials, il·luminat.

• Durant el sopar, amb presència de l’alcalde Nadal i altres autoritats del Port de Tarragona, l’alcalde puja a l’escenari i anuncia:

"A partir d’aquest moment, la ciutat de Tarragona és patrimoni mundial de la humanitat per a l’UNESCO".

• Per Jordi, és un moment festiu i històric alhora, viscut en directe mentre animava la vetllada musical.

Declaracions de l’alcalde Joan Miquel Nadal

• Tarragona Ràdio recupera també l’àudio de les declaracions de l’aleshores alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal:

Subratlla que la declaració és una fita importantíssima per a la ciutat.

>

Destaca que acaben el segle XX de manera immillorable i confia que el segle XXI sigui molt bo.

>

Remarca que Tarragona entra a formar part d’un grup selecte de ciutats diferents, que "marquen distància".

• Nadal agraeix l’esforç de tota la ciutat i convida a gaudir de la fita abans d’afrontar nous reptes.

Ateneu de Tarragona, poesia i activitats culturals

Tarda de contes, històries, poesia i música

• En el tram final del programa, s’aprofita per donar difusió a l’agenda de l’Ateneu de Tarragona.

• Activitat destacada:

- Data: dissabte 29. - Hora: a partir de dos quarts de set de la tarda (18:30 h), es recomana arribar una mica abans. - Format: tarda de contes, històries, poesia i música per a adults.

• Característiques de l’activitat:

- Oberta a tothom: pot participar qualsevol persona que vulgui explicar un conte, recitar poesia o simplement escoltar. - L’Ateneu disposa de llibres editats de poetes locals perquè qui ho desitgi pugui llegir poemes del fons propi.

Col·lectiu Poètic “Indret”

• Jordi explica que l’activitat també servirà per refer o rellançar el col·lectiu poètic “Indret”:

- Creat l’any 1986. - Vinculat a l’Ateneu de Tarragona. - Ara es vol reactivar com a espai de creació i trobada poètica.

Poesia “Muralles de Tarragona”

• Jordi interpreta en directe una versió poetitzada de la cançó "Muralles de Tarragona":

“Claror de l’albada, raig de llun i sol, flabó que il·lumina un cel sobre el mar, verdosos conreus per les valls i muntanyes, fortins que ens retornen els temps ja passats...”

• La lletra exalta les muralles de la Part Alta com a:

- Fortalesa d’un imperi. - Esguard de noble història de la tàrraco romana. - Símbol d’una Tarragona estimada amb gran passió.

• La Sílvia celebra la interpretació i la qualifica de “preciós”.

Loteria, humor i tancament del programa

Loteria de Nadal de l’Ateneu

• En clau distesa, la Sílvia pregunta a Jordi quin número tocarà a la loteria de Nadal.

• Jordi respon amb el número de l’Ateneu de Tarragona:

70.107 – "loteria de l’Ateneu de Tarragona".

• Es fa broma que és un número “cap i cua” i que "tocarà segur".

Cloenda

• La Sílvia agraeix reiteradament la participació de Jordi i l’espai compartit.

• Es juga amb la imatge d’"anar damunt d’un ruc" com a sortida simbòlica del programa, tot i que la Sílvia es queda una estona més en antena.

• El programa es tanca amb fragments d’una altra peça musical de caire mariner i festiu (referències a la Mare de Déu del Carme, mariners, fred, barretina, etc.), mantenint el to popular i local.

Idees clau del Podcast

• Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat és el fil conductor del programa, amb testimoni directe des de l’equip que va portar la candidatura a la UNESCO.

• Es combina memòria històrica (any 2000) amb emoció col·lectiva: recuperació d’àudios originals de Tarragona Ràdio i de l’alcalde Joan Miquel Nadal.

• La música ("Imperial Tarraco", "Muralles de Tarragona", cançons marineres) serveix com a vehicle de nostàlgia, orgull i identitat tarragonina.

• L’Ateneu de Tarragona es presenta com un nucli cultural actiu, amb especial èmfasi en la poesia i en la reactivació del Col·lectiu Poètic Indret.

• El to del programa combina orgull de ciutat, record emocionat i humor proper, amb una clara voluntat de reforçar el vincle amb els oients i amb els Fans de Tarragona.