Tarragona, Patrimoni Mundial i música local
La Sílvia dóna la benvinguda a Jordi Català, destacant el seu vessant tarragoní i català. S’explica que al fons del vídeo de YouTube es veu el videoclip "Relaxa’t i viu, des de la Tarragona imperial", amb imatges de la ciutat. Es fan comentaris sobre la bellesa i la necessitat de cuidar Tarragona, amb la frase destacada que "Tarragona no és una ciutat bruta, és una ciutat embrutada" i una referència breu a la responsabilitat compartida entre Ajuntament i ciutadania.
S’anuncia que el programa estarà dedicat a música feta des de Tarragona i al patrimoni de la humanitat. Es presenta la convidada, Maria Mercè Martorell, vinculada directament a l’equip que va fer possible la declaració de Tarragona com a Patrimoni Mundial. S’evoca el moment emotiu en què, en el seu dia, va comunicar en directe a Tarragona Ràdio que la ciutat havia estat declarada Patrimoni de la Humanitat, i es remarca que ja n’han passat 25 anys tot i que sembla molt recent.
Maria Mercè explica com funciona el procés de declaració al Centre del Patrimoni Mundial: abans d’arribar a l’assemblea, la candidatura passa dues crives, la d’ICOMOS (braç tècnic) i la del Bureau. Detalla que les sessions es fan en ciutats amb altres béns Patrimoni Mundial, en aquest cas Cairns, per la Gran Barrera de Corall i la reserva de boscos humits. Aclara també els idiomes de treball (espanyol, francès i anglès) i que, en ser Austràlia, la sessió va ser en anglès. Calgué esperar diversos dies perquè la candidatura de Tarragona, com a part del bloc de l’Estat espanyol, sortís a debat.
Maria Mercè relata que l’Estat espanyol portava cinc candidatures, i que Tarragona va ser la primera per ordre d’antiguitat de tramitació. El president d’ICOMOS, Henry Cleere, qui havia fet la inspecció a Tarragona el gener del 2000, presenta la candidatura a l’assemblea projectant fotografies dels monuments. El moment culminant de la seva intervenció és quan es projecta la imatge del Pont del Diable. Posteriorment intervenen diversos països en suport de Tarragona, no hi ha cap vot negatiu i s’afirma que feia anys que la ciutat hauria d’haver estat declarada Patrimoni Mundial, considerant-la de les millors candidatures del dia.
Es descriu l’emoció de la delegació de Tarragona en rebre el veredicte positiu. Mentre l’assemblea continua amb altres declaracions (com el Palmerar d’Elx), part de l’equip surt corrents a fer les primeres declaracions als mitjans. Es recorda un detall significatiu: la rotativa del diari local estava aturada a les 4 de la matinada esperant el resultat, amb dues portades preparades, una per al no i una altra amb el titular "Ja som patrimoni". Finalment, es llança aquesta darrera. Maria Mercè explica que la primera trucada va ser a l’alcalde, la segona al diari, i després a casa, a la mare, per compartir la notícia.
En resposta a Jordi, Maria Mercè enumera la composició de la delegació que va viatjar a Cairns: ella mateixa com a tinenta d’alcalde de Patrimoni; Albert Ballvé en representació de l’alcalde i de Convergència i Unió; el secretari general de l’Ajuntament, Pont Mataró; l’assessor de patrimoni d’alcaldia, Ricardo Mar; un representant del Ministeri de Cultura, Lluís Lacuesta (Direcció de Patrimoni de l’Estat); i un representant del Ministeri d’Afers Exteriors, atès el caràcter internacional de la trobada. Explica que els representants dels ministeris ocupaven el davant de la sala i que la delegació local s’acostava quan la seva candidatura era a debat, per resoldre dubtes.
Sílvia i Jordi agraeixen efusivament a Maria Mercè la seva participació, deixant oberta la porta perquè torni en futurs programes per parlar d’altres temes. Maria Mercè correspon l’agraïment i es despedeixen cordialment. Tot seguit, la Sílvia introdueix un tema musical per continuar el programa, donant pas a la cançó "Imperial Tarraco" com a banda sonora de la Tarragona imperial.
S’emet la cançó "Imperial Tarraco", que lloa Tarragona amb una lletra en castellà de to clàssic i solemne. Es descriu la ciutat com "la de ciclopeas murallas" i "bello rosario de playas", i es recorda que va ser capital del gran Imperi Romà, mantenint el prestigi del seu passat imperial. La cançó la presenta com a reina de la Costa Daurada, reforçant la imatge orgullosa i turística de Tarragona.
Després de la cançó, la Sílvia fa seure Jordi per mostrar-li un document sonor històric. Recorda que el 30 de novembre del 2000, a la llotja de la ciutat, el dispositiu de Tarragona Ràdio (amb periodistes com Marta Domènech, Yolanda García, Ricard Laoz, Tere Ortega) estava pendent de les novetats des d’Austràlia. Es fa sonar un extracte de l’entrada en directe de Maria Mercè Martorell, en què anuncia solemnement que "Tarragona ja és patrimoni de la humanitat" i enumera els membres de la delegació presents a Cairns, inclosos representants del Ministeri i de la Generalitat. La qualitat de l’àudio és limitada, però l’impacte emotiu és molt fort en rememorar-ho 25 anys després.
La Sílvia confessa que li sembla que la declaració va ser "fa quatre dies" i pregunta a Jordi com va viure ell aquell moment. Jordi explica que estava actuant amb el grup Fan Fan Show a la festa de Nadal del Port de Tarragona, en un tinglado del port, on hi havia un arbre de Nadal gegant i il·luminat dins l’aigua a les Escales Reials. Durant el sopar amb les autoritats del port i l’alcalde Nadal, aquest puja a l’escenari i, demanant que s’aturi la música, anuncia que Tarragona és Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO. Jordi ho recorda com un acte festiu i molt especial.
La Sílvia fa sonar les declaracions de l’alcalde Joan Miquel Nadal, gravades aquell mateix vespre. Nadal agraeix la col·laboració de tothom, recalca que ser Patrimoni de la Humanitat és una fita importantíssima i que així es tanca molt bé el segle XX. Diu que entrar a la llista de ciutats Patrimoni Mundial les situa en un grup que marca distància i diferencia. Convida a gaudir-ne durant un temps abans d’afrontar nous reptes. Després, a l’estudi, Sílvia i Jordi comenten que l’any 2000 van passar moltes coses, fent broma amb el canvi a l’euro i altres qüestions, que deixen per a un altre dia.
La Sílvia encamina la conversa cap a l’agenda cultural de l’Ateneu de Tarragona. Demana a Jordi quines activitats tenen previstes per als propers dies. Jordi explica que a l’Ateneu sempre hi ha coses, però destaca que el dissabte, a partir de dos quarts de set de la tarda i fins que s’acabi, hi haurà una "tarda de contes, històries, poesia i música per a adults". Es remarca que és una activitat oberta a la participació del públic, tant per explicar com per escoltar.
La Sílvia canvia la música i dona pas a un petit especial: Jordi interpreta en directe una versió poetitzada de la cançó "Muralles de Tarragona". El poema descriu la claror de l’albada, el mar, els conreus i les muralles com a fortalesa d’un imperi i esguard de la història de la tàrraco romana, tot subratllant l’estimació profunda per la imatge de Tarragona. La Sílvia el felicita i diu que ha quedat "superbonica". Tot seguit, Jordi explica que l’activitat de dissabte servirà també per refer el col·lectiu poètic Indret, creat el 1986 i vinculat a l’Ateneu, que ara volen reactivar. Es comenta que hi haurà llibres de poetes de la casa disponibles perquè qualsevol participant pugui recitar.
En to distès, la Sílvia pregunta quin número tocarà a la loteria de Nadal i Jordi respon que serà el 70.107, el número de la loteria de l’Ateneu de Tarragona, remarcant-ho diverses vegades i fent broma que és un número cap i cua i que segur que tocarà. La Sílvia agraeix reiteradament a Jordi la seva presència al programa i fan broma dient que marxen junts "damunt d’un ruc", encara que ella es quedarà a l’antena fins a les 7. Jordi es acomiada fins la setmana vinent, i tanquen amb un ambient relaxat i còmplice.
El programa es tanca amb un fragment d’una cançó de temàtica marinera vinculada a la Mare de Déu del Carme, amb referències al mariner, al fred, a portar la barretina i tapar-se el cap. El to és festiu, popular i ple d’humor, mantenint l’ambient de proximitat amb els oients i arrodonint un episodi que ha combinat memòria històrica, orgull de ciutat, música i cultura local.
Resum general del Podcast
En aquest episodi de Fans de Tarragona a Tarragona Ràdio, el programa combina memòria històrica, patrimoni mundial i música feta a la ciutat. La conversa gira sobretot al voltant del 25è aniversari de la declaració de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, amb el testimoni en primera persona de Maria Mercè Martorell, i es complementa amb cançons dedicades a la ciutat i amb activitat cultural de l’Ateneu de Tarragona.
Declaració de Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat
Record del moment històric (any 2000)
- Es destaca que Tarragona és Patrimoni de la Humanitat des de 30 de novembre de l’any 2000.
- La convidada central és Maria Mercè Martorell, que formava part de l’equip que va fer possible la candidatura de la ciutat davant la UNESCO.
- S’explica el context de la sessió del Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO, celebrada a Cairns (Austràlia), on es van aprovar diverses candidatures.
"Tarragona ja és patrimoni de la humanitat" – declaració en directe als micròfons de Tarragona Ràdio des d’Austràlia.
Procés a la UNESCO
- Abans d’arribar a l’assemblea, la candidatura passa per dues crives tècniques:
- ICOMOS (braç tècnic per als béns culturals). - Bureau del Centre del Patrimoni Mundial.
- L’assemblea es fa en ciutats que ja tenen béns declarats Patrimoni Mundial; en aquest cas, a Cairns, per:
- La Gran Barrera de Corall. - La reserva de boscos humits (Wet Tropics), ambdues declaracions de tipus natural.
- Els idiomes de treball del Centre del Patrimoni Mundial són castellà, francès i anglès; com que era a Austràlia, la sessió es fa en anglès.
- L’Estat espanyol presentava cinc candidatures; per ordre d’antiguitat de tramitació, Tarragona és la primera a defensar-se.
Intervenció clau i votació
- L’informe i presentació de la candidatura de Tarragona va anar a càrrec de Henry Cleere, president d’ICOMOS i encarregat de la visita d’inspecció a la ciutat (gener del 2000).
- Durant la seva exposició, va projectar fotografies fetes per ell mateix als monuments tarragonins.
La imatge final projectada, molt recordada per Maria Mercè, va ser el Pont del Diable.
- La candidatura rep cap vot negatiu i, a més, diverses intervencions de suport explícit:
- Es remarca que feia anys que Tarragona hauria d’haver estat declarada. - Es valora com una de les millors candidatures que es van aprovar aquella sessió.
- L’emoció és molt intensa entre la delegació tarragonina; mentre se segueixen aprovant altres candidatures (com el Palmerar d’Elx, la Corunya de Lugo, etc.), l’equip surt a comunicar la notícia.
Impacte immediat a Tarragona
- Es recorda que el diari local tenia la rotativa parada a les 4 de la matinada, preparant dues portades:
- Una per si NO hi havia declaració. - Una altra amb el titular "Ja som patrimoni".
- La primera trucada és a l’alcalde de Tarragona; la segona, al diari per activar la portada bona; després, trucades a la família.
La delegació de Tarragona a Cairns
Qui hi va assistir en nom de Tarragona
Maria Mercè detalla amb precisió l’equip desplaçat a Austràlia en representació de la ciutat i les institucions:
- Ajuntament de Tarragona:
- Maria Mercè Martorell, tinenta d’alcalde de Patrimoni (qui encapçala la delegació). - Albert Ballvé (esmentat també com Albert Bellver en altres fragments), en representació de l’alcalde i de Convergència i Unió. - Secretari general de l’Ajuntament, Pont Mataró. - Assessor de patrimoni d’alcaldia, Ricardo Mar.
- Ministeri de Cultura (Estat espanyol):
- Representant de la Direcció de Patrimoni de l’Estat: Lluís Lacuesta.
- Ministeri d’Afers Exteriors:
- Representant diplomàtic, atès que es tracta d’una trobada internacional.
- Generalitat de Catalunya:
- Delegat Feliu Font de Rubinat. - Ramon Tena.
Funcionament de la sessió
- Els representants dels ministeris se situen en primera línia a la sala, ja que són qui intervenen oficialment quan es revisa cada candidatura estatal.
- La delegació de Tarragona es manté una mica més enrere, i s’acosta quan toca la seva candidatura, per aclarir dubtes tècnics si cal.
- Es remarca la combinació de protocol internacional i emoció personal i col·lectiva.
Tarragona, “museu a l’aire lliure” i orgull de ciutat
Reflexions sobre la ciutat
- Jordi i Sílvia remarquen que Tarragona és un museu a l’aire lliure, ple de patrimoni romà i d’una bellesa excepcional.
- Es critica amb afecte que alguns tarragonins no cuiden prou la ciutat, i es llança un "toc d’atenció" col·lectiu:
"Tarragona no és una ciutat bruta, és una ciutat embrutada".
- Es comenta breument que l’Ajuntament de Tarragona està fent esforços en temes de neteja i millora de l’espai públic, però es remarca que la responsabilitat és de tothom.
Música i imatge de Tarragona
- El programa es presenta com una edició especial dedicada a la música feta des de Tarragona i al Patrimoni de la Humanitat, amb videoclips i cançons relacionades.
- De fons, al canal de YouTube, es veuen imatges de la ciutat vinculades al videoclip "Relaxa’t i viu, des de la Tarragona imperial":
- Paisatges urbans. - Elements del patrimoni. - Platges i entorn de la ciutat.
Música: “Imperial Tarraco” i memòria festiva
Cançó “Imperial Tarraco”
- Sonen fragments de la cançó "Imperial Tarraco", que exalça la ciutat amb un to emotiu i nostàlgic.
- La lletra descriu Tarragona com:
- "la de ciclòpees muralles". - "bell rosari de platges". - "asomado en tu balcón" (balcó al mar, associable al Balcó del Mediterrani).
- S’hi recorda el passat de capital del gran Imperi Romà (Tàrraco) i el prestigi que conserva avui com a ciutat de la Costa Daurada.
On era Jordi el dia de la declaració?
- Pregunta directa de la Sílvia: com va viure Jordi Català aquell moment?
- Jordi explica que el dia de la declaració estava actuant amb el grup Fan Fan Show en una festa de Nadal del Port de Tarragona:
- L’acte tenia lloc en un tinglado del Port de Tarragona. - Hi havia un arbre de Nadal immens dins de l’aigua, a les Escales Reials, il·luminat.
- Durant el sopar, amb presència de l’alcalde Nadal i altres autoritats del Port de Tarragona, l’alcalde puja a l’escenari i anuncia:
"A partir d’aquest moment, la ciutat de Tarragona és patrimoni mundial de la humanitat per a l’UNESCO".
- Per Jordi, és un moment festiu i històric alhora, viscut en directe mentre animava la vetllada musical.
Declaracions de l’alcalde Joan Miquel Nadal
- Tarragona Ràdio recupera també l’àudio de les declaracions de l’aleshores alcalde de Tarragona, Joan Miquel Nadal:
Subratlla que la declaració és una fita importantíssima per a la ciutat.
>
Destaca que acaben el segle XX de manera immillorable i confia que el segle XXI sigui molt bo.
>
Remarca que Tarragona entra a formar part d’un grup selecte de ciutats diferents, que "marquen distància".
- Nadal agraeix l’esforç de tota la ciutat i convida a gaudir de la fita abans d’afrontar nous reptes.
Ateneu de Tarragona, poesia i activitats culturals
Tarda de contes, històries, poesia i música
- En el tram final del programa, s’aprofita per donar difusió a l’agenda de l’Ateneu de Tarragona.
- Activitat destacada:
- Data: dissabte 29. - Hora: a partir de dos quarts de set de la tarda (18:30 h), es recomana arribar una mica abans. - Format: tarda de contes, històries, poesia i música per a adults.
- Característiques de l’activitat:
- Oberta a tothom: pot participar qualsevol persona que vulgui explicar un conte, recitar poesia o simplement escoltar. - L’Ateneu disposa de llibres editats de poetes locals perquè qui ho desitgi pugui llegir poemes del fons propi.
Col·lectiu Poètic “Indret”
- Jordi explica que l’activitat també servirà per refer o rellançar el col·lectiu poètic “Indret”:
- Creat l’any 1986. - Vinculat a l’Ateneu de Tarragona. - Ara es vol reactivar com a espai de creació i trobada poètica.
Poesia “Muralles de Tarragona”
- Jordi interpreta en directe una versió poetitzada de la cançó "Muralles de Tarragona":
“Claror de l’albada, raig de llun i sol, flabó que il·lumina un cel sobre el mar, verdosos conreus per les valls i muntanyes, fortins que ens retornen els temps ja passats...”
- La lletra exalta les muralles de la Part Alta com a:
- Fortalesa d’un imperi. - Esguard de noble història de la tàrraco romana. - Símbol d’una Tarragona estimada amb gran passió.
- La Sílvia celebra la interpretació i la qualifica de “preciós”.
Loteria, humor i tancament del programa
Loteria de Nadal de l’Ateneu
- En clau distesa, la Sílvia pregunta a Jordi quin número tocarà a la loteria de Nadal.
- Jordi respon amb el número de l’Ateneu de Tarragona:
70.107 – "loteria de l’Ateneu de Tarragona".
- Es fa broma que és un número “cap i cua” i que "tocarà segur".
Cloenda
- La Sílvia agraeix reiteradament la participació de Jordi i l’espai compartit.
- Es juga amb la imatge d’"anar damunt d’un ruc" com a sortida simbòlica del programa, tot i que la Sílvia es queda una estona més en antena.
- El programa es tanca amb fragments d’una altra peça musical de caire mariner i festiu (referències a la Mare de Déu del Carme, mariners, fred, barretina, etc.), mantenint el to popular i local.
Idees clau del Podcast
- Tarragona com a Patrimoni de la Humanitat és el fil conductor del programa, amb testimoni directe des de l’equip que va portar la candidatura a la UNESCO.
- Es combina memòria històrica (any 2000) amb emoció col·lectiva: recuperació d’àudios originals de Tarragona Ràdio i de l’alcalde Joan Miquel Nadal.
- La música ("Imperial Tarraco", "Muralles de Tarragona", cançons marineres) serveix com a vehicle de nostàlgia, orgull i identitat tarragonina.
- L’Ateneu de Tarragona es presenta com un nucli cultural actiu, amb especial èmfasi en la poesia i en la reactivació del Col·lectiu Poètic Indret.
- El to del programa combina orgull de ciutat, record emocionat i humor proper, amb una clara voluntat de reforçar el vincle amb els oients i amb els Fans de Tarragona.

