Fans de Tarragona
Fans de Tarragona és el nou programa musical de Tarragona Ràdio. Està dirigit per la Sílvia García i aquí hi tindran veu tots els grups musicals de la demarcació, a més de les formacions que arribin a Tarragona durant l’any. En definitiva, un repàs global a l’agenda musical tarragonina: perquè ningú no digui que Tarragona no es mou!
Subscriu-te
Videoclip premiat i nova etapa musical d’Eric López
Es reciten fragments de la lletra d’una cançó que parla de **desamor**, final d’una relació i necessitat d’alliberar-se: no hi haurà dates per recordar ni històries per retratar, tampoc fills ni lluna de mel, només un record amarg. S’introdueix el to emocional que després es vincularà amb el videoclip i la seva temàtica de ruptura i pèrdua.
La locutora dona pas a l’entrevista amb **Eric López** a partir del videoclip d’una de les seves cançons, rodat al **cementiri de Saragossa** i dirigit per **Juan Pérez Fajardo** i **Iris**. L’Eric confirma la localització i destaca la bellesa de la part antiga del cementiri. Després s’anuncia que el videoclip ha estat notícia perquè ha estat **nominat a un premi a Nova York**, i es comenta que ell no hi podrà assistir per compromisos professionals (és mestre i també té diversos concerts aquella setmana).
Es revela que el videoclip ha estat **nominat com a millor videoclip** en un festival a Nova York, cosa que l’Eric viu com una **gran sorpresa i alegria**. Subratlla que el reconeixement és sobretot per a tot l’equip que hi ha treballat (directors, actrius, músics, familiars, etc.). La locutora insisteix que és un premi a la **feina ben feta** i a l’impacte visual i emocional del vídeo.
L’Eric explica que el seu mànager i l’Iris van ser els encarregats de presentar el videoclip a **diversos concursos**. Alguns d’aquests certàmens ja estan en **fase final**, però encara no pot avançar informació. Recorda el moment en què rep el correu electrònic amb la nominació mentre està donant classe, i com, emocionat, el reenvia a l’equip. També comenta l’enviament posterior dels **laurels de nominació** per poder-los usar a les xarxes socials i materials promocionals.
La locutora subratlla que el videoclip impacta perquè tracta **la mort**, un tema sovint tabú. L’Eric comparteix la idea que cal **normalitzar** la mort i explica que és una part inherent de la vida. Menciona un documental sobre Mèxic, on en algunes zones desenterren el difunt al cap de tres anys, el netegen i reordenen els ossos, il·lustrant altres maneres de viure el dol. Aclara que la cançó parla de **desamor i desengany** i de com les relacions s’acaben, amb la idea que ningú no es mor realment d’amor i que la vida segueix.
Es comenta l’element narratiu clau del videoclip: la presència de **diverses vídues** del mateix difunt, que descobreixen al cementiri que l’home no els havia estat fidel. Això afegeix una **doble ruptura emocional**: el trencament de la relació i la descoberta de la infidelitat. L’Eric ho interpreta com una metàfora que mostra com, fins i tot quan la realitat és dura, **la vida continua** i cadascú segueix el seu camí. També confirma que, en la gravació, els va cantar de debò mentre es movia entre les vídues, tot i la rapidesa de l’acció al rodatge.
L’Eric relata anècdotes del rodatge: dues noies que havien de participar van haver de cancel·lar a última hora per motius laborals, cosa que al final va resultar gairebé positiva perquè l’espai entre tombes era molt reduït. La locutora reconeix el mossèn del vídeo, interpretat per **Sergio Vieto**, que ja havia aparegut en un altre clip i al qual qualifica d’actor molt versàtil. L’Eric admet, en to distès, que l’està “explotant” cinematogràficament i que no descarta tornar-lo a fer aparèixer en futurs projectes.
Es detallen els **beneficis del premi**: una dotació econòmica (uns “dinerets”) que servirà per continuar produint videoclips i la possibilitat de fer una **producció d’un vídeo als Estats Units** amb un equip professional. Tot i així, l’Eric remarca que ell ja està plenament satisfet amb la **nominació**: formar part del grup de finalistes de tot el món, veure el seu vídeo projectat a Brooklyn i poder afegir aquest èxit al currículum. Confessa que és competitiu i li agrada guanyar, però que en aquest cas el més important és el **reconeixement i el record** compartit amb el seu equip.
Confirmen que la gala de lliurament de premis serà el **13 de novembre a Brooklyn, Nova York**. Parlen de com podran seguir l’esdeveniment: l’equip de comunicació de **Night Flight** ha informat l’Iris que hi haurà manera de **veure la gala en directe**, probablement per streaming. També s’anuncia que, durant els dies previs, a les xarxes socials es donarà ressò dels videoclips finalistes i de la informació rellevant del festival, perquè el públic els pugui descobrir.
La locutora comenta que havia llegit sobre **Night Flight**, una plataforma especialitzada en **documentals musicals, pel·lícules de terror i films de culte**, destinada a un públic exigent. L’Eric amplia aquesta informació, explicant que es tracta d’una plataforma **de culte**, amb molts anys d’història a Nova York, i que podria comparar-se amb un “Netflix” especialitzat. El festival on estan nominats no és un esdeveniment mainstream com els Grammy, però té **molt de prestigi dins l’escena americana**, especialment en el terreny del cinema de terror i de culte.
La locutora aprofita la connexió per complir la promesa de presentar el **nou senzill d’Eric López, “El Extranjero”**. Anuncia que el faran sonar i després el comentaran. S’escolta la cançó: la lletra parla d’una barca al port que espera, d’anar-se’n sense buscar grandesa sinó curar una tristesa, de marxar sense pensar en la tornada i de no penedir-se del que es deixa enrere. També expressa que el que queda es pot portar en un sol butxaca, simbolitzant una vida lleugera, desarrelada i nòmada.
En el fragment que sona, la cançó descriu com l’“estranger” se sent en casa a Amèrica i com li passa una cosa similar a Àfrica, reforçant una identitat **nòmada i global**. El protagonista és anomenat “el extranjero” allà on va, i fins i tot es percep estrany a la seva pròpia terra, malgrat estimar-la. La lletra expressa un **rebuig clar als nacionalismes, les banderes, les races i les fronteres**, apostant per una visió més universalista i lliure de límits identitaris rígids.
Després d’escoltar el tema, la locutora el felicita i comenta que a “El Extranjero” hi percep un **“puntet” estilístic** que li recorda a **Enrique Bunbury**. Subratlla que la veu és plenament la d’Eric, però que hi ha girs vocals i maneres d’arrossegar notes que evoquen el cantant aragonès. L’Eric admet que, sobretot en l’etapa amb el seu projecte *No Apto*, les comparacions amb Bunbury eren molt habituals i que durant anys han format part del seu imaginari musical. També es recorda que en la seva vida artística hi conviuen referències com *“Oscuro”*, *“Bachata Rosa”*, *“Tu falta de querer”* i d’altres cançons que han marcat el seu ADN musical.
L’Eric explica que va descobrir **Héroes del Silencio** quan tenia uns 13–14 anys, en plena “allau” del grup. Recorda l’impacte d’escoltar “Entre dos tierras” i de pensar que sonaven com un grup d’americans però eren d’aquí. Tot i això, amb el temps ha seguit més la **carrera en solitari d’Enrique Bunbury** que no pas l’etapa d’Héroes. Afegeix que, durant els seus viatges a **Mèxic**, s’ha sorprès positivament de veure com en molts bars sonen cançons de Bunbury, cosa que gairebé no li passa a Espanya, i destaca el **gran respecte i popularitat** que el cantant té a tota Llatinoamèrica.
Preguntat per què ha triat precisament “El Extranjero”, l’Eric diu que s’hi **identifica profundament**. Parla de la seva experiència i de la de la seva família, que han hagut d’anar **a fora a buscar-se la vida**, i del fet que avui dia ell mateix desenvolupa bona part de la seva carrera **al continent americà**. Assegura que fa moltes més entrevistes a mitjans americans que no pas europeus. Això reforça el missatge de la cançó: sentir-se **estranger arreu**, inclosa la pròpia terra, però alhora sentir una mena de casa dispersa pel món.
La locutora li retreu afectuosament que, tot i estar disponible per als mitjans, el truquen poc des d’aquí, i li agraeix especialment la seva predisposició per participar en el programa. Bromeja cridant l’atenció a “la competència” perquè aprofitin més la presència d’Eric López. Es recorda que encara **queden tres temes per sortir** del projecte **Perro Verde**, i l’Eric comenta que ja ha començat a **gravar el pròxim disc**, passant tota una setmana a l’estudi. L’entrevistadora li diu que no el molestarà fins que surti, però que estaran pendents de les novetats.
Es fantaseja amb la idea que coincidís la sortida d’un nou tema amb el dia del lliurament del premi a Nova York. L’Eric matisa que, per qüestions de temps de producció, això no serà possible, però sí que preveu que el **proper senzill de Perro Verde** surti cap al **dia 14**, molt a prop de la gala. Revela en exclusiva el títol: serà **“Veneno en la piel” de Radio Futura**, fet que entusiasma la locutora, que declara que ja té ganes d’escoltar-la.
En el tram final, la locutora felicita l’Eric per la nominació, pel videoclip i pel nou material, i expressa el seu **desig que guanyi el premi** a Brooklyn. Diu que toca fusta i fa tots els rituals simbòlics possibles per enviar-li bones energies. També afirma que, passi el que passi, “per nosaltres ja has guanyat”, posant en valor l’estima del programa cap a l’artista. Es comprometen a reprendre la conversa quan surti de l’estudi i tingui noves cançons a punt.
L’entrevista es tanca amb una nova emissió d’un fragment d’**“El Extranjero”**, reforçant la seva centralitat en el moment actual de la trajectòria d’Eric López. Tornen a sonar versos sobre marxar sense penediment, viure amb poc equipatge i sentir-se a casa en diversos continents, tot mantenint un esperit lliure de fronteres. Aquest retorn a la cançó serveix de **cloenda musical** i deixa l’oient amb la melodia i el missatge universalista del tema ben presents.
Introducció
Entrevista a l’artista Eric López arran de la nominació del seu videoclip a un festival internacional a Nova York i presentació del seu nou senzill El Extranjero. Es parla del rodatge del videoclip, del tractament de la mort i el desamor en la cançó, del significat del premi i de les referències i influències musicals de l’artista.
1. El videoclip i la seva estètica
Localització i direcció
- El videoclip de la cançó, inclosa al disc “Corre, muchacho”, està dirigit per Juan Pérez Fajardo i Iris.
- Es va rodar al cementiri de Saragossa, especialment a la part vella, que l’Eric descriu com “superbonica” tot i ser un cementiri.
“Dintre del que pot semblar maco o no un cementiri, la veritat és que el de Saragossa, sobretot la part vella, és superbonic.”
- L’entrevistadora recorda detalls com la presència d’un mossèn (interpretat per Sergio Vieto), que ja havia aparegut en un altre vídeo, i el defineix com un “actorazo”.
Temàtica visual i simbolisme
- El videoclip gira al voltant d’un enterrament en què apareixen diverses vídues del mateix difunt.
- Hi ha una posada en escena molt dinàmica: l’Eric es mou ràpid entre les diferents vídues i hi ha un joc visual de descobriment i sorpresa.
- Es comenta que inicialment havien de sortir dues noies més, però a última hora van fallar per motius de feina; al final, per l’espai reduït entre tomba i tomba, va resultar gairebé positiu que no hi fossin.
2. Mort, desamor i normalització del tabú
La mort com a part de la vida
- L’entrevistadora destaca que el tema de la mort sovint és un tabú, “una cosa que no es vol tocar ni saber”, i que el videoclip l’aborda des d’un sentiment lligat a la cançó.
- L’Eric hi està d’acord i parla de “normalitzar” la mort:
“La mort és part de la vida.”
- Menciona un documental sobre Mèxic on, al cap de tres anys, desenterren el mort, el netegen i recol·loquen els ossos, com a exemple de com altres cultures viuen la mort d’una forma menys amagada.
Desamor i dramatització amorosa
- La cançó que acompanya el videoclip parla d’una situació de desamor i desengaño.
- L’Eric reflexiona sobre com, quan s’acaba una relació, moltes vegades es diu:
“Me voy a morir, no puedo vivir…”
- El missatge que vol transmetre és que, malgrat el drama inicial, “la vida continua”:
- Ningú “es mor” realment d’amor. - El dolor passa amb el temps.
- El videoclip incorpora una doble traïció emocional: a més del trencament sentimental, les vídues descobreixen que el difunt no havia estat fidel a cap d’elles.
“Si no prou t’han trencat el cor, descobreixes que aquella persona que tu estàs enterrant no et devia la fidelitat que pensaves.”
- Al final, les vídues marxen i continuen la seva vida, reforçant la idea que tot segueix endavant malgrat el desengany.
3. Nominació a Nova York i significat del premi
El festival Night Flight i la nominació
- El videoclip ha estat nominat com a millor videoclip en un festival vinculat a la plataforma Night Flight a Brooklyn, Nova York.
- L’Eric explica que:
- No poden assistir-hi físicament per compromisos laborals i concerts (és mestre i músic, té tres concerts aquella setmana). - Han sabut de la nominació mentre ell estava fent classe i rep un correu electrònic oficial. - Després reben les fulles de laurel (els laurel leaves) com a símbol de la nominació, per poder-ho difondre a xarxes.
Com es va presentar el videoclip
- La presentació a concursos la gestionen el mànager de l’Eric i l’Iris.
- Han presentat el vídeo a diversos concursos:
- Alguns ja estan en fase final, tot i que encara no poden anunciar res.
Importància del reconeixement
- L’Eric recalca que la nominació és sobretot un reconeixement per a l’equip:
- Menciona Iris, Juan, Sara, Marta, Luna, Adeline, Sergio Vieto, el seu germà Aleix (música) i Miqui Fortesa.
“És un reconeixement per la música i pels que van fer possible que el vídeo tirés endavant.”
- Assegura que, tot i ser molt competitiu, el fet de ser nominat i finalista ja li és suficient:
- Ho considera un pas important en el seu currículum. - És un record inesborrable del rodatge i de la feina compartida.
El tipus de festival i la plataforma
- L’entrevistadora comenta que Night Flight està especialitzada en:
- Documentals musicals - Pel·lícules de terror - Films de culte i contingut per a públics més sibars.
- L’Eric afegeix que:
- És una plataforma de culte, amb molts anys a Nova York. - Estaria al nivell d’un “Netflix” però especialitzat en cinema de terror i de culte. - El festival no és mainstream (no són els Grammy ni els grans premis de la música), però té molt de reconeixement dins l’escena americana.
El premi en si i com el viuran
- El premi inclou:
- Una quantitat econòmica (“Bé, uns dinerets”) per seguir gravant videoclips. - La producció d’un videoclip als Estats Units amb un equip professional.
- Tot i no poder-hi anar, podran veure la gala en directe:
- L’equip de comunicació de Night Flight parla amb l’Iris i els facilitarà l’accés a l’streaming. - Difondran a les xarxes socials informació sobre els vídeos finalistes i el desenvolupament del festival.
- La gala se celebrarà el 13 de novembre a Brooklyn.
4. El nou senzill “El Extranjero”
Presentació de la cançó
- L’entrevistadora aprofita la presència d’Eric per complir una promesa anterior: escoltar i comentar el seu nou senzill, “El Extranjero”.
- Es fa sonar un fragment de la cançó, on apareixen idees com:
- Una barca al port que espera. - Marxar sense pensar en la tornada. - Sentir-se en casa a Amèrica i a Àfrica. - Rebuig als nacionalismes, a la “pàtria” i la “bandera”.
“Los nacionalismos qué miedo me dan / ni patria ni bandera / ni raza ni condición / ni límites ni fronteras.”
Temàtica: identitat, migració i pertinença
- L’Eric explica que se sent molt identificat amb el tema de l’“estrangeria”:
- La necessitat de marxar fora a buscar-se la vida. - El fet de treballar i desenvolupar la seva carrera principalment a l’exterior.
- Apunta que fa moltes més entrevistes al continent americà que no pas a Espanya o Europa.
- Relaciona la cançó amb la seva història familiar, marcada també per l’emigració.
- La lletra expressa:
- Sentir-se estranger allà on va. - Sentir-se estrany també a la pròpia terra, malgrat estimar-la.
“Me siento también extraño en mi tierra, aunque la quiera de verdad.”
Influència d’Enrique Bunbury
- L’entrevistadora detecta un “puntet” vocal que li recorda a Enrique Bunbury i l’etapa d’Héroes del Silencio.
- L’Eric reconeix aquesta influència:
- Durant l’etapa amb el seu projecte No Apto, la comparació amb Bunbury era constant. - De jove, l’impactà molt escoltar “Entre dos tierras” i l’“allau” d’Héroes del Silencio. - Comenta que, tot i que li agradaven molt Héroes, ha seguit més de prop la carrera en solitari d’Enrique Bunbury.
- Explica una anècdota dels seus viatges a Mèxic:
- Allà és molt habitual que en bars i locals soni Enrique Bunbury, mentre que a Espanya això gairebé no li passa. - A Llatinoamèrica Bunbury és una figura molt respectada i massiva.
Relació amb altres referents musicals
- En la conversa s’esmenten altres cançons i artistes que formen part de l’ADN musical d’Eric:
- “Oscuro”, “Bachata Rosa”, “Tu falta de querer”…
- L’entrevistadora interpreta “El Extranjero” també com una mena de petit homenatge a aquests referents, a través de girs vocals, maneres d’allargar les notes, etc.
5. Present i futur discogràfic d’Eric López
L’àlbum “Perro Verde”
- S’explica que encara queden tres temes per publicar del projecte “Perro Verde”.
- L’entrevistadora remarca que aquest treball encara ha de donar moltes alegries i que cal que els mitjans “espavilin” per donar-li més ressò.
Nou disc en camí
- L’Eric revela que:
- Ja ha començat a gravar el pròxim disc. - El divendres anterior a l’entrevista ha entrat a estudi, i hi estarà tota la setmana següent.
- Bromeja amb l’entrevistadora que no el truqui fins que surti de l’estudi, tot i que ella li diu que l’esperaran per comentar les noves cançons.
Proper llançament: “Veneno en la piel”
- Anuncia que el proper senzill que sortirà del projecte Perro Verde serà una versió de:
“Veneno en la piel” de Radio Futura.
- Es preveu que aquest llançament coincideixi aproximadament amb el dia 14 del mes, molt a prop de la data de la gala a Brooklyn.
- L’entrevistadora s’entusiasma amb el títol i diu que la vol ja, evidenciant expectació per aquesta nova versió.
6. Tancament de l’entrevista
- L’entrevistadora felicita l’Eric “per la banda que toca”: la nominació, el videoclip, el nou senzill i el futur disc.
- Expressa el desig que s’emporti el premi a casa i diu que ja “toca fusta” i envia bona energia perquè passi.
“Per nosaltres ja has guanyat.”
- Acorden tornar a parlar quan l’Eric surti de l’estudi i tingui noves cançons a punt.
- L’entrevista es tanca tornant a escoltar “El Extranjero”, reforçant el protagonisme d’aquest nou senzill en el moment actual de la carrera d’Eric López.