#30 - Països fugaços i polèmiques a Eurovisió

Resum general del podcast

En aquest episodi de Freqüència Eurovisiva es combina actualitat eurovisiva, debat polític i ètic al voltant del festival i un viatge musical pels països que menys anys han participat a Eurovisió, incloent-hi seccions habituals com Sabies què?, Papassote i Números a l’after party.

El programa barreja anàlisi crítica, nostàlgia eurofana i reivindicació de la diversitat musical i lingüística del festival.

1. Actualitat i canvis al reglament d’Eurovisió 2026

1.1. Noves normes de la UER

• Tornada dels jurats a les semifinals i ampliació a 7 membres per país.

• Limitació del televot:

- Es redueix el nombre màxim de vots per persona a 10. - Es vol desincentivar campanyes de promoció desproporcionades i possibles manipulacions.

• Objectiu implícit: reduir el pes de votacions polítiques i propagandístiques i incrementar el control del televot.

"Una de les queixes d'Espanya i d'altres països és que hi hagi una vigilància perquè en els darrers anys el televot s'ha convertit en algo polític."

Els locutors valoren positivament els canvis, però consideren que arriben tard i que també caldria algun tipus de “càstig” als països que han provocat la situació actual.

1.2. Agenda eurovisiva: seleccions nacionals i novetats

• Viena 2026:

- Tornaran les postcards físiques que es vendran durant la setmana d’Eurovisió. - El 12 de gener de 2026 es farà a Viena el sorteig d’assignació de semifinals. - La UER votarà nous canvis en el reglament del festival.

• Melodi Grand Prix (Noruega):

- La final serà el 28 de febrer de 2026. - Es trasllada a Lillehammer, en un estadi per a 11.000 persones.

• Supernova (Letònia):

- Anunciats els artistes que lluitaran per representar el país.

• Bulgària:

- Organitzarà una final nacional amb els artistes més coneguts. - Col·laboració de la televisió BNT amb la Societat d’Autors de Bulgària (Proporn) per trobar talents destacats.

• Àustria:

- Inicia la cerca de representant 2026 amb els càstings finals del “Vienna Calling”.

1.3. Benidorm Fest 2026

• Licitació pel sistema de vot (teletreball / televot) per escollir el proper guanyador.

• Ràdio Televisió Espanyola emetrà les gales en 4K.

• Sergio Jaén dirigirà 17 de les 18 propostes del Benidorm Fest 2026; després de guanyar Eurovisió com a escenògraf d’Àustria, es perfila com a gran cervell visual de l’edició.

• Dani Jota, participant del Benidorm Fest 2026, treu el tema “Batchat Express Navidad” abans de revelar la seva candidatura oficial.

• Carmento & Le Parodi publiquen “Mandamientos para la buena vida” com a novetat musical vinculada a l’entorn eurofan.

2. Polèmica Israel – RTVE i futur d’Espanya a Eurovisió 2026

2.1. Posició de RTVE i possibles boicots

• Alguns mitjans havien informat que la televisió austríaca volia convèncer RTVE perquè Espanya participés a Eurovisió 2026.

• El director de RTVE, José Pablo López, desmenteix aquesta informació i critica:

- Que l’organització es reuneixi amb el govern israelià en un festival teòricament apolític.

• Posició actual de RTVE:

- Si participa Israel, Espanya no participarà a Eurovisió 2026. - Les darreres informacions apunten que Israel sí que participarà, així que la no participació d’Espanya es veu molt probable.

"Sé que... jo ja em vaig fent la idea que Espanya no participarà i que segurament nosaltres, com a programa, també haurem de prendre una decisió de què farem respecte a Eurovisió 2026."

2.2. Desil·lusió i doble raser amb Rússia

• Els presentadors expressen una forta desil·lusió amb la UER i amb el festival per la gestió del cas d’Israel.

• Comparen la situació actual amb la rapidesa amb què es va expulsar Rússia i Bielorússia arran de la guerra.

"Com és que amb Rússia s'ha d'actuar tan ràpid [...] i en canvi ara per una sèrie de coses que encara són el doble no s'està fent res?"

• Denuncien que:

- Israel ha fet trampes en el passat. - Està cometent un genocidi sense conseqüències dins el festival.

2.3. Països posicionats a favor i en contra

• Països que, segons comenten, volen condicionar la seva participació a la presència d’Israel:

- Espanya (postura clara: si va Israel, Espanya no). - Mencions a Irlanda, Països Baixos, Eslovènia, Islàndia com a països que en algun moment s’han mostrat reticents, encara que alguns ja no es pronuncien tant.

• En canvi, altres països pressionen en sentit contrari:

- Alemanya (del Big Five) i Àustria (amfitriona) han deixat clar que no voldrien festival sense Israel.

• Sensació general del programa:

- Israel s’imposarà i la resta de països quedaran en segon pla. - La relació dels locutors amb Eurovisió està tocada per aquest tema, tot i que aplaudeixen la fermesa de RTVE.

"Almenys hi ha algú a Europa que està tenint els collons de posicionar-se i ben posicionat."

3. Especial: Països que han participat poc a Eurovisió

L’eix temàtic del programa és un viatge per països amb poques participacions o històries peculiars dins del festival. A partir d’aquí, combinen música, context històric i petites injustícies del rànquing.

3.1. Andorra: el català a l’escenari europeu

Cançó destacada: “Salvem el món” (Andorra 2007).

• Andorra ha participat 6 vegades a Eurovisió, l’última el 2009.

• Mai ha arribat a la final.

- “Salvem el món” va ser la millor classificació en semifinal (12a), tot i no passar.

• Importància simbòlica:

- Primer i únic país que ha portat el català a Eurovisió, fet molt celebrat al programa.

• A l’actualitat, tot i alguns moviments i rumors perquè torni, Andorra continua fora del festival.

• Els locutors imaginen irònicament una preselecció organitzada per youtubers i streamers residents a Andorra, com un mini-Eurovisió fet a Twitch.

3.2. Sabies què? – El Líban, debut fantasma

Tema: El Líban havia de debutar el 2005 però mai va arribar a competir.

• El país tenia artista (Aline Lahoud) i cançó preparada: “Quand tout s’enfuit”.

• Problema legal:

- La legislació libanesa prohibeix difondre contingut israelià. - La UER exigeix emetre el concurs complet, inclòs Israel.

• L’emissora Télé Liban decideix retirar-se, paga una multa i queda bloquejada de participar fins que accepti les normes.

• El Líban es converteix en un cas emblemàtic de “participació fantasma”: país amb cançó i plans, però sense debut real.

De nou, la causa de fons és Israel, que torna a aparèixer com a element central de conflicte.

3.3. Marroc: una sola vegada i prou

Cançó destacada: “Bitakat Hob” de Samira Bensaïd (Marroc 1980).

• El Marroc només ha participat una vegada a Eurovisió.

• Motiu de la seva única participació:

- Va participar el 1980 perquè aquell any Israel no hi era.

• Importància històrica:

- Primera cançó cantada totalment en àrab a Eurovisió. - Aporta una diversitat musical oriental molt celebrada pels locutors.

• Els presentadors lamenten que avui dia es perdi aquest tipus de sonoritat autòctona, que abans aportaven països com Albània, Romania o Bulgària.

3.4. Sèrbia i Montenegro: una unió breu però potent

Cançó destacada: “Lane moje” de Željko Joksimović (Sèrbia i Montenegro 2004).

• Context històric:

- Abans de separar-se, Sèrbia i Montenegro van participar conjuntament 2 cops: 2004 i 2005.

• “Lane moje” (2004):

- Cançó balkan pop molt poderosa. - Va quedar segona, millor resultat de la seva breu etapa conjunta.

• Després de la separació:

- Sèrbia manté una línia més balcànica, sòlida i seriosa. - Montenegro opta per propostes més experimentals o febles a ulls dels presentadors.

• Es troba a faltar el so balcànic clàssic de Sèrbia (per exemple, la candidatura de 2012, que va quedar 3a).

3.5. Eslovàquia: bones cançons, pèssims resultats

Cançó destacada: “Horehronie” de Kristina (Eslovàquia 2010).

• Origen:

- Neix de la desintegració de Txecoslovàquia.

• Participacions:

- Debuta el 1994. - Participa als anys 1994, 1996, 1998 (amb intervals), i després 2009–2012.

• Problema recurrent:

- Mai supera les semifinals (quan n’hi ha), tot i tenir candidatures estimades pel públic local.

• “Horehronie” (2010):

- Molt popular a Eslovàquia, estètica de «fada verda» i molt ben executada a l’escenari. - Els locutors la consideren “papassote” i una injustícia que no passés a la final.

"O sigui, ho trobo una injustícia. Trobo que és una de les injustícies que té Eurovisió i en aquest cas amb Eslovàquia."

• Debat sobre motius:

- Esmenten que potser els mals resultats desmotiven la televisió a seguir invertint, especialment en països petits. - Tot i això, apunten que altres països de l’Est estan tornant i es pregunten per què Eslovàquia no ho fa.

3.6. Sant Marino: el microestat tossut

Cançó destacada: “Maybe (Forse)” de Valentina Monetta (Sant Marino 2014).

• Debut: 2008.

• Resultats:

- Majoritàriament eliminats en semifinals. - Només han arribat a la final unes 4 vegades (Valentina Monetta, Serhat, Senhit, i l’última participació italiana recent).

• Figura clau: Valentina Monetta

- Ha representat Sant Marino quatre vegades (2012, 2013, 2014 i 2017/2016 – duet). - “Maybe (Forse)” (2014) és recordada com un moment clau, ja que aconsegueix la classificació a la final.

• Altres fites recents:

- Senhit amb “Adrenalina” i participació de Flo Rida va ser molt popular entre eurofans. - L’última proposta “Tutta l’Italia” amb Gabry Ponte també ha connectat amb el públic.

• Malgrat el seu tamany i resultats irregulars, Sant Marino continua apostant pel festival, amb una preselecció pròpia (Una Voce per San Marino) oberta a artistes internacionals (com Megara).

"Per ells arribar a la final ja és guanyar."

3.7. Mònaco: glamour antic, silenci modern

Cançó destacada: “Toi, la musique et moi” de Mary Christy (Mònaco 1976).

• Mònaco va ser un país fort entre els anys 60 i 70, arribant a guanyar el 1971.

• Va deixar el festival el 1980, va tornar el 2004 després de 24 anys i va participar fins al 2006.

• Des de la introducció de les semifinals, no va aconseguir classificar-se cap vegada i finalment es retira.

• Actualment continua fora d’Eurovisió, tot i que sovint apareix com a nom desitjat per al retorn, igual que Luxemburg (ja confirmat com a retornat).

• Els locutors comenten un rumor: si la UER votés expulsar Israel, Mònaco podria tornar amb una representant israeliana; ho prenen amb escepticisme, però mostra com circulen mites a l’entorn eurofan.

4. Secció “Papassote”: cançons amb “pack complet”

La secció Papassote selecciona actuacions especialment atractives en conjunt (cançó, posada en escena, carisma, estética...).

4.1. Tancant votació: Ucraïna 2009 vs Països Baixos 2012 (Junior)

En un programa anterior, sobre Eurovisió Junior, es va proposar votar entre dues actuacions:

• Ucraïna 2009 – ambient de granja, carro, gira-sols, fruita i verdura a escena.

• Països Baixos 2012 – cançó “Tik-Tak-Tik” amb temàtica de rellotges i ballarines amb grans rellotges.

Resultat de l’enquesta:

• Guanya Ucraïna 2009 amb un 56% dels vots, però per un marge ajustat.

Així, Ucraïna 2009 s’incorpora a la llista de “papassotes” de la quarta temporada.

4.2. Nou duel Papassote – Any 2005

Aprofitant que 2005 va ser un any “polèmic” (cas Líban, etc.), el Toni proposa dos nous candidats a Papassote 2005:

1. 1 Bielorússia 2005 – “Love Me Tonight”

- Estètica d’“època de divas”, ballarins com majordoms. - Energia molt marcada del pop dels anys 2000.

1. 2 Xipre 2005 – “Ela Ela”

- Més juvenil i rebel, amb tambors i bidons metàl·lics. - Imatge propera a l’estètica teen tipus sèrie “Rebelde”.

Els oients hauran de votar quina té el millor “pack” escènic. Es penjaran fragments a Instagram, TikTok i YouTube de Freqüència Eurovisiva per refrescar la memòria abans de votar.

5. Números a l’after party: la guanyadora menys escoltada

En aquesta secció, el Toni analitza estadístiques i curiositats numèriques sobre Eurovisió després del “festival principal”.

5.1. Irlanda 1992 – “Why Me?”

Cançó: “Why Me?” de Linda Martin, composta per Johnny Logan.

• Festival 1992 a Malmö (Suècia).

• Irlanda guanya amb una balada típica dels anys 90, molt cinematogràfica (evoca escenes romàntiques/desoladores tipus Pretty Woman).

• Johnny Logan ja havia guanyat Eurovisió com a:

- Cantant (1980, 1987). - Compositor (ara, 1992).

5.2. Dada sorprenent

Segons l’article de Chartmasters “Eurovision Winners, Streaming Data Reveals Who Is Still Popular”:

• De totes les cançons guanyadores d’Eurovisió (69 en total), “Why Me?” és la que té menys oients combinant Spotify i YouTube.

"No tota victòria significa un triomf."

• Paradoxa:

- Una cançó que en directe va emocionar i va donar una nova victòria a Irlanda és, avui, una de les més oblidades en plataformes digitals.

Els locutors conviden els oients a escoltar-la per remuntar-la almenys un lloc al rànquing.

6. Tancament del programa

Al tram final, els presentadors:

• Recorden que han fet un recorregut per països “petits” o poc habituals al festival:

- Des de participacions úniques (Marroc, “debut fantasma” del Líban) fins a microestats (Andorra, Sant Marino, Mònaco) i estats post-iugoslaus (Sèrbia i Montenegro, Eslovàquia).

• Destaquen que malgrat haver estat poc temps a Eurovisió, aquests països han deixat joies musicals que mereixen ser recordades.

• Recorden les seccions fixes:

- Sabies què? (curiositats històriques). - Números a l’after party (estadístiques i impacte posterior de les cançons). - Papassote (actuacions amb gran “pack” visual i musical).

• Animen a seguir-los a Instagram, YouTube i TikTok: @Freqüència Eurovisiva per no perdre cap novetat.

• Acaben amb un missatge agredolç:

- Es declaren desil·lusionats però encara esperançats respecte al futur immediat d’Eurovisió. - Deixen clar que estan al costat de l’audiència i que continuaran fent programa setmanalment, a l’espera de veure quin rumb tria el festival davant la polèmica amb Israel i la posició d’Espanya.

"Nosaltres ho tenim molt clar i és que nosaltres estem aquí per a vosaltres [...]. Ens veiem la setmana que ve amb més Eurovisió i amb més Freqüència Eurovisiva."