Ja tardes, Cap de Setmana
El magazine de cap de setmana de Tarragona Ràdio és el Ja Tardes, amb Silvia Garcia
Subscriu-te
#329 - Música nocturna i relats onírics
Des de l’inici fins aproximadament el segon 2800, l’emissora ofereix una **seqüència contínua de cançons** en diversos idiomes (català, castellà i anglès), només interrompuda per falques com *“Tarragona Ràdio, 96.7 de la freqüència modulada”*, *“La millor música a Tarragona Ràdio”*, *“La teva fórmula musical”*, i intervencions molt breus de comiat *“Fins demà!”* i *“Bona nit”*. No s’introdueixen temes concrets ni seccions parlades: és pura programació musical de nit.
A partir del segon ~2814 s’inicia **“Relats onírics amb l’Escola de Lletres de Tarragona”** amb el text *“Soledat”* de **Miqui Merino**. El protagonista està pintant l’habitació de la mare i llegeix unes instruccions de pintura que acaben amb una frase inquietant sobre preguntar-li com va morir el pare. Això obre un record dolorós: la mare malalta al llit, la violència i el menyspreu del pare, les **taques de sang** a la paret i les imatges religioses (Verge de la Soledat, Sant Crist, Exe Homo) que conviuen amb aquella misèria. El relat mostra com l’acte de pintar esdevé una manera de **tapar les restes visibles del patiment** i alhora d’afrontar el dol per la mare ja difunta.
Després de *“Soledat”*, el programa retorna durant una bona estona a la **programació musical contínua**. S’encadenen més cançons d’estils variats, amb lletres principalment d’amor i desamor, reforçades periòdicament per falques corporatives de **Tarragona Ràdio**. No hi ha cap explicació ni presentació detallada: la música actua com a fil sonor principal de la franja nocturna.
Al voltant del segon 6414 s’obre un nou espai de **“Relats onírics amb l’Escola de Lletres de Tarragona”** amb el conte *“Avui, a l’alba, s’ha fet de nit”* de **Josep Brunet Incensé**. Un ciclista que puja cap al coll de la Teixeta descobreix una **flor d’equinopsis**, que només viu 24 hores, i queda fascinat per la seva bellesa i proporció àurea. La seva emoció és tan intensa que el rellotge Garmin li marca pulsacions molt altes. Després de fotografiar la flor i plorar d’agraïment, el relat fa un zoom còsmic: la càmera imaginària s’allunya fins a l’univers sencer mentre sona el *Rèquiem* de Mozart. En tornar el zoom, descobrim el ciclista adormit, amb la foto de la flor al mòbil i el rellotge marcant **zero pulsacions**: ha mort i, simbòlicament, “s’ha convertit en una flor”. El títol es concreta: a l’alba, en el moment de màxima llum, **per a ell s’ha fet de nit**.
Després del segon relat, el programa torna de nou a la **fórmula musical**, amb més cançons encadenades. Es mantenen les falques habituals de la casa (identificacions de **Tarragona Ràdio**, eslògans sobre *“La millor música”* i múltiples *“Fins demà!”*). No apareixen més relats ni seccions parlades llargues. El to es manté festiu i emotiu, tancant la franja nocturna amb música i comiats reiterats.
Visió general de l’episodi
Aquest episodi de Tarragona Ràdio és un llarg bloc de música contínua de nit amb petites falques identificatives de l’emissora i dues peces destacades de “Relats onírics amb l’Escola de Lletres de Tarragona”. No hi ha tertúlia ni entrevista, sinó una selecció musical variada (pop, rock, cantautors, temes en català, castellà i anglès) pensada com a fórmula musical nocturna.
Els elements principals de l’episodi són:
- Identificacions de Tarragona Ràdio i falques de continuïtat
- Cançons encadenades de diversos estils i idiomes
- Dos relats literaris breus locutats: “Soledat” de Miqui Merino i “Avui, a l’alba, s’ha fet de nit” de Josep Brunet Incensé
Bloc musical general
Fórmula musical nocturna
Al llarg de gairebé tot l’àudio, sonen cançons sense presentació detallada: només s’intercalen falques com “La millor música a Tarragona Ràdio”, “La teva fórmula musical al 96.7 FM” o “Estàs escoltant Tarragona Ràdio”. El conjunt construeix un ambient de ràdio musical de nit, amb:
- Temes de pop melòdic, sovint sobre l’amor, el desamor i la nostàlgia
- Cançons en català, castellà i anglès
- Refranys recurrents i cors fàcils, pensats per acompanyar l’oient sense interrompre’l amb molta parla
Les falques “Fins demà!” i “Bona nit” s’utilitzen com a separadors ràpids entre cançons, però no introdueixen seccions temàtiques; simplement marquen el to nocturn i amable de l’emissora.
“La millor música a Tarragona Ràdio” funciona com a lema que recorda la naturalesa de l’espai: un contínuum musical més que no pas un programa parlat.
Relat 1: “Soledat” de Miqui Merino
Punt de partida domèstic i simbòlic
El primer relat literari, identificat com “Soledat, un relat de Miqui Merino”, apareix sobtadament trencant la seqüència de cançons.
- L’escena comença amb el protagonista pintant l’habitació de la mare.
- Les instruccions del pot de pintura, aparentment normals, acaben amb una frase inquietant:
> “En cas de dubte, podeu parlar amb la mare i preguntar-li com va morir el pare.”
A partir d’aquí, la pintura i les parets esdevenen metàfora de les taques emocionals i la violència amagada a la família.
La mare, la malaltia i el passat silenciat
La narració aprofundeix en:
- La mare postrada al llit, malalta, lluitant per mantenir un somriure malgrat el dolor.
- Les taques de sang i la humitat a la paret, vinculades a un passat de crit, menyspreu i patiment silenciat.
- Els elements religiosos del dormitori (Verge de la Soledat, Sant Crist, Exe Homo) com a decorat sacre d’una misèria domèstica que s’ha volgut tapar.
El protagonista vol preguntar per la pintura, però en realitat vol saber com va morir el pare i com la mare va suportar anys d’angoixa i menyspreu.
Memòria, dol i absència
La veu narrativa juga amb el temps i revela que la mare ja és morta des de fa mesos:
- El contacte amb la seva mà freda en el moment de la mort es recorda amb intensitat.
- La necessitat de pintar les parets simbolitza el desig de tapar les restes visibles del patiment viscut.
- La soledat és tant la de la mare com la del fill, que afronta el llegat emocional i físic d’aquella història.
Idea clau: el relat converteix una acció quotidiana (pintar una habitació) en un ritual de dol i de confrontació amb la violència passada, mostrant com les cases guarden memòria.
Relat 2: “Avui, a l’alba, s’ha fet de nit” de Josep Brunet Incensé
El ciclista i la flor efímera
El segon relat, presentat com “Avui, a l’alba, s’ha fet de nit”, també interromp la programació musical per oferir una peça de to contemplatiu i existencial.
- El protagonista és un ciclista que pedala cap al coll de la Teixeta, gaudint del paisatge de primavera.
- A la vora de la carretera descobreix una flor d’equinopsis, gran, lluminosa i extremadament efímera (només viu 24 hores, de l’alba a l’alba).
- La flor té la proporció àurea i li recorda Fibonacci, introduint un vincle entre natura, matemàtica i bellesa.
La visió de la flor li accelera el pols fins al punt que el seu rellotge Garmin li avisa de les pulsacions elevades: la bellesa li provoca una commoció física i emocional.
Plor, gratitud i transcendència
En fotografiar la flor, el ciclista sent que rep un “privilegi” i un “regal”. Això desencadena:
- Un plor intens, comparat amb un “ebre sencer” de llàgrimes, que neteja el seu interior.
- Una sensació d’agraïment profund per la bellesa i la generositat del món, barrejada amb la por que tot això pugui acabar.
- La idea que la descoberta i l’admiració per l’existència sempre li han provocat aquesta emoció desbordada.
En tornar a casa, arriba amb els ulls inflats però amb el cor “net, polit i lluent”, com si aquella experiència l’hagués transformat.
Zoom còsmic i mort del protagonista
El relat fa un gir visual i metafísic:
- El ciclista és vist ara adormit a la seva taula, amb una tassa de te i el mòbil on hi ha la foto de la flor.
- S’explica que la imatge l’ha fet immortal, i que les seves llàgrimes han regat metafòricament les equinopsis arreu del món.
- Un gran moviment de zoom out porta la mirada des de l’habitació fins al planeta, la galàxia i més enllà, acompanyat pel Rèquiem de Mozart (“Lux aeterna”), suggerint una visió còsmica de la vida i la mort.
Després, el zoom torna enrere (zoom in) fins al ciclista, però:
- El seu rellotge Garmin indica zero pulsacions.
- Ell s’ha “convertit en una flor del diapassó”, exuberant.
- El títol es completa: “Avui, a l’alba, s’ha fet de nit” — l’instant de màxima llum i bellesa coincideix amb la mort i la transformació del protagonista.
Idea clau: el relat vincula l’emoció estètica extrema amb la transcendència i la mort, suggerint que l’agraïment i la bellesa creen ponts entre l’individu i l’univers sencer.
Paper dels relats dins la fórmula musical
Tot i que el programa és sobretot musical, els dos “Relats onírics” introdueixen:
- Un canvi de ritme radical: de la lleugeresa de les cançons es passa a una escolta atenta i introspectiva.
- Temes profunds (dol familiar, violència domèstica, bellesa efímera, mort i transcendència) que contrasten amb les lletres habituals de la fórmula musical.
- Una combinació de ràdio musical i contingut literari, posicionant Tarragona Ràdio no només com a emissora musical, sinó també com a plataforma de creació cultural.
Així, l’episodi es pot entendre com una nit de ràdio on:
- La música acompanya i envolta.
- Els relats obren finestres a mons interiors intensos i simbòlics, fidelment al títol de la secció: Relats onírics.