#336 - Música, cultura i premis: Valier, Sononou i Nadal mediàtic

Presentació del programa

Ja tardes Cap de Setmana a Tarragona Ràdio ofereix un magazín de tarda amb música en directe, entrevistes, cinema, llibres, cultura i molta tertúlia. En aquest episodi es combinen:

• Entrevista musical amb el grup barceloní Valier i el seu primer àlbum de rock psicodèlic.
• Bloc històric-musical dedicat al concurs Sonenou i a bandes del Camp de Tarragona que hi van participar.
• Crònica cultural dels Premis Arc 2025 celebrats al Teatre Tarragona.
• Secció de llibres i audiovisuals, amb el Premi Planeta 2025 i la minisèrie Anatomía de un instante.
• Agenda de cinema i plataformes, amb to humorístic, estrenes familiars i thrillers.
• Secció científica “La terra es plana”, amb avenços en vacunes, visió i energia.
• Crònica rosa i pop: premis GQ, gala d’HD, subhasta d’un Klimt, cas Alessandro Lecchio i primeres Nadales.

Tot plegat amb contínues referències a Tarragona, la seva vida cultural (Teatre Tarragona, Port de Tarragona, EMATSA, ICIQ, EscanT, etc.) i la graella de programació i publicitat de Tarragona Ràdio.

1. Entrevista musical amb Valier

1.1. Presentació del grup i del disc

• El programa recupera una entrevista prèvia amb Valier, trio de Barcelona, coincidint amb la sortida del seu primer àlbum.
• Components: Ignasi (veu), Oriol i Joan (absent en aquesta visita als estudis de Tarragona Ràdio).
• Expliquen l’origen del nom Valier:

- Ve del Mont Valier, gran muntanya al sud de França, tocant la Vall d’Aran i el Pallars Sobirà. - Els tres hi van pujar el 2020; el nom és un record compartit i no té cap significat previ (ni gestoria, ni crater lunar, ni altres grups homònims).

“Buscàvem un nom que no signifiqués res i, alhora, ens recordés una experiència molt nostra.”

1.2. Història personal i musical

• L’Ignasi i l’Oriol són amics des de primer de primària; el Joan arriba via el germà d’un company de classe.
• Comencen a tocar quan algú es compra una guitarra pel Sant, versionant The Beatles, Eric Clapton, etc.
• Han passat per:

- Un grup de versions. - Un projecte previ anomenat Microhomes. - Finalment, Valier.

1.3. Procés de creació del disc

• Han trigat uns tres anys des de la idea inicial fins a la sortida de l’àlbum (14 de novembre):

- Conceptualització i preproducció. - Gravació i mescla. - Fase final de definir com i quan sortir (single a single, EP o àlbum sencer).

• Decideixen publicar les 10 cançons de cop, pensades com un disc unitari.

1.4. So, producció i textures

• El disc és clarament de rock però amb moltes capes i referències:

- Rock psicodèlic amb ecos dels 70. - Influències dels 90 (Nirvana) i primers 2000. - Guitarres molt distorsionades, baixos potents, bateries rock, teclats ambientadors.

• Treball vocal:

- La veu està “ficada endins” de la mescla, no al davant. - Funciona com un instrument més, sovint engolida per la banda. - L’Ignasi diu que li agrada quan “la banda li passa per sobre”.

“Crec que aquest disc és un disc de textures i capes. Creixem molt amb capes, i l’estèreo hi ajuda molt.”

• Exploren molt l’estèreo:

- Guitarres a un costat, veus a l’altre. - Elements que es mouen pel panorama per afegir complexitat i dinamisme.

1.5. Detalls de producció: sorolls, capes i “orfebreria sonora”

• Productor: Jordi Bastida.
• Mescla: José Cattaneo, descrit com molt pulcre i delicat (parlen literalment d’“orfebreria sonora”).
• Exemples concrets:

- A la cançó “L’últim vol” hi ha una pista de guitarra final de més d’un minut, aparentment improvisada i “que no va enlloc”, però que el productor col·loca al fons de la mescla, generant ambient. - Pistes de guitarra “amagades” que, separades, semblen soroll/acoblaments, però que dins la mescla fan molta feina.

1.6. Formats, directe i plans de futur

• De moment no hi haurà format físic (ni CD ni vinil), per qüestió de recursos.
• Plantegen, en clau de somni:

- Una edició 10è aniversari (o 5è) en vinil. - Una presentació en cinema amb so envoltant, banda en directe i projeccions.

• Directe:

- Ja han fet una presentació a la sala Heliogàbal (Barcelona), amb 120 persones, sala plena i vibra de concert de rock. - Volen girar per totes les províncies, amb formats compartits amb altres grups per sumar públics.

“El nostre objectiu prioritari és generar concerts on la música en directe es visqui entre tots.”

• La conductora els convida a tornar a Tarragona Ràdio per parlar de videoclips i futurs projectes.

2. Especial Sonenou i bandes del Camp de Tarragona

2.1. 25 anys del concurs Sonenou

• El periodista musical Jordi Sobranyes repassa els 25 anys del concurs Sonenou, nascut el 2001.
• Se celebra una festa del 25è aniversari a l’antiga Fàbrica Damm de Barcelona, amb actuacions d’antics concursants (Gadagang, etc.).
• Es destaca el paper del concurs en:

- Detectar talent emergent arreu del país. - Donar visibilitat a grups de Tarragona, Reus, Valls, Cambrils… en igualtat de condicions amb els de Barcelona. - Fomentar el fet de cantar en català entre grups que ho feien en altres idiomes.

“El Sonenou va dignificar molt qualsevol comarca catalana: la gent de Tarragona, Reus o Valls se sentia en igualtat de condicions.”

2.2. Tarambanda (Valls / Secuita / Tarragona)

• Gravat testimoni de Toni Martínez, guitarrista:

- Participen el 2001 en el primer preliminar a Tarragona, a la Sala Macaria. - Components: Anna Cosell (cantant, de la Secuita), Eduard Soler (baix), Jaume Martínez (teclats), Dani Catena (bateria, de Tarragona, actual músic d’Els Catarres), Oriol Oliver (guitarra). - Tots de Valls, excepte Catena i Cosell.

• Claus de l’èxit, segons el Toni:

- Bones cançons pop d’Eduard Soler, amb melodies enganxoses i bones lletres. - El magnetisme escènic d’Anna Cosell.

• Recorden la final a Vic (fred, poc públic però el necessari) i temes clau com Tempesta, Fira, Improvisant, Ferola.
• Van gravar una maqueta als estudis Tívoli amb Jesús Rovira, on van aprendre molt de producció.
• El grup no ha continuat, però en conserven un record intens i positiu.

2.3. Ariel Santamaria i la banda del Pere Mata

• L’Ariel explica, amb el seu estil provocador, la seva participació al Sonenou 2001:

- Va ser el primer cop que va tocar bateria en directe. - Recorda el reportatge d’Enderrock amb Pep Blay i l’equip de TV3. - Compartien preliminar amb Tarambanda, Tres i Set de Bar.

• Anècdotes:

- Volia trencar una guitarra davant càmeres (TV3, Canal 33), però el terra de fusta no ho facilitava. - Reconstrueix caos, errors en cançons (com El bus va a Barcelona) i molt d’humor.

• Reconeixement:

- El Sonenou el fa conegut i li dona el sobrenom de “el crac del Sonenou”. - La seva actuació s’emet al Canal 33 i ell mateix la grava en VHS per penjar-la després a YouTube.

• Situació actual:

- Ha perdut part de la banda; només li queda el Canyi. - Continua fent música i prepara el disc Gaudim Reus, com a segona part de Cançons de Reus. - Parla, en to mig seriós, mig irònic, de possibles aspiracions polítiques (presentar-se a alcalde de Reus només si veu opcions de majoria absoluta).

2.4. Angelot i les Ànimes (Priorat / Roca Galla)

• Declaracions d’un dels integrants (baixista Pere Aguadé):

- Van participar en el preliminar de Lleida (River Café) el 13 de juny de 2001. - Cartell compartit amb Busquenbaix, Fly i altres. - Venien de l’escena rock-gaia. - Recorden temes com Sense estels, Compte temps, Superstar. - La banda ha anat canviant cantants i formació al llarg dels anys.

2.5. Eloi Durán (Tarragona) – guanyador 2023

• L’Eloi Durán, de Tarragona, explica la seva experiència com a guanyador del Sonenou 2023:

- Defineix el concurs com “un caminet de proves diferents” (no només tocar, sinó també musicació de poemes, etc.). - Va treballar amb el productor Pau Vinyals. - Recorda la prova de musicar un poema (El cercle) i cançons a la final com Pluja o Des de fer una casa d’un llum.

• Després del concurs:

- Ha gravat i girat un primer disc molt ràpid. - 2025 ha estat un any per aturar-se, descansar i redefinir el tipus d’artista que vol ser i el ritme de feina.

2.6. Visió del jurat i impacte del Sonenou

• Testimoni d’un membre històric del jurat (guionista i professor actual):

- Explica el bon ambient entre jurat, músics i equip de TV3 (programa 3XL.9). - Valoraven sobretot la personalitat de la proposta per sobre de la tècnica pura. - Van donar protagonisme a grups de comarques, fent-los sentir tan importants com els de Barcelona. - Destaquen l’originalitat d’Ariel Santamaria i la banda del Pere Mata.

• L’ex-jurat ara fa de professor de català, utilitza música i sèries per ensenyar i continua escrivint llibres.
• Recorda també el paper de Jordi Sobranyes, batejat com el “crac del Sonenou” per assistir a tots els concerts del concurs.

3. Premis Arc 2025 al Teatre Tarragona

3.1. Què són els Premis Arc?

• Guardons que reconeixen la música en directe a Catalunya:

- Artistes i grups. - Representants i mànagers. - Promotors i programadors. - Comunicadors musicals.

• Descentralització: per primer cop, la gala se celebra a la ciutat de Tarragona, al Teatre Tarragona, reforçant la ciutat com a pol cultural (en paral·lel al rol de Teatres de Tarragona).
• Accessibilitat: incorporen per primera vegada intèrprets de llengua de signes per a persones sordes.

3.2. Guanyadors destacats

• Esbetlana:

- Premi a artista o grup emergent. - S’escolta un fragment d’una cançó dedicada a la ciutat (amb referències a mar i muntanya, plorar pels carrers, estimar la gent…).

• Altres premis importants:

- Judit Neddermann i Pau Figueres (no hi poden assistir per compromisos internacionals; gira als EUA). - Lia Kali, Juanjo Escandell, Ruth Venn, Nando Cruz. - Festivals: Festival Empremtes i Festival Recòndit.

3.3. Santa Tecla premiada

• En la categoria de programacions culturals/Festa major, el premi a millor programació de festa major és per les Festes de Santa Tecla de Tarragona.

El teatre esclata en aplausos quan anuncien “Festes de Santa Tecla de Tarragona”: orgull local compartit i “comprant cap a casa”.

• Es recorda Santa Tecla com a festa major icònica, amb actes com el Seguici Popular, el Braç de Santa Tecla o La Baixada de l’Àliga, tot i que en aquesta emissió no s’entra en detall.

3.4. Conducció i actuacions

• Presentadora: Marc Grifoll, comunicadora ebrenca, descrita com una “crac” que trenca el gel des del minut 1, fent cantar tot el teatre (“Paraules d’amor” i d’altres clàssics).
• Actuacions de la gala:

- Kelly Isaiah - Lecoc - Oques Grasses (referits com “Otcagui” en un lapsus) - Big Black Rhino: la seva energia vocal i escènica sorprèn tothom; la conductora i la col·laboradora els descobreixen i se’n declaren fans.

3.5. Significat de la gala

• Es destaca que la nit no només premia trajectòries, sinó també somnis i comunitat.
• Es reforça la idea de Tarragona com a ciutat de cultura viva, capaç d’acollir esdeveniments nacionals d’aquest nivell, en línia amb altres fites com el Concurs de Castells o el Tàrraco Arena com a espai de grans esdeveniments.

4. Llibres i audiovisuals: Premi Planeta i “Anatomía de un instante”

4.1. Signatures del Premi Planeta 2025

• La col·laboradora cultural Anna explica la seva setmana intensa:

- Ha assistit a les signatures i presentacions dels guanyadors del Premi Planeta 2025 a Barcelona. - Protagonistes: Juan del Val (guanyador) i Ángela Banzas (finalista).

4.2. “Vera, una historia de amor” – Juan del Val

• Novel·la guanyadora: Vera, una historia de amor.
• El mateix autor la descriu (en castellà, en fragment d’àudio) com:

- Més que una sola història d’amor, un teixit de formes d’amor: - Amor romàntic (Vera i Antonio). - Amor entre germans. - Amor mare-fill. - Amor, desamor, desig, absència de desig. - Protagonista: Vera, dona de 40-50 anys en crisi vital, separada, avorrida i claustrofòbica amb la seva vida. - Decideix reconstruir la seva vida, un viatge cap a la llibertat i l’autoconeixement. - Coneix Antonio, més jove i d’un altre context social, i a partir d’aquí comença una història complexa, no idíl·lica.

Novel·la centrada en el moment vital en què moltes dones “ja han deixat enrere les tonteries de la joventut” i volen viure la vida que desitgen.

4.3. “Cuando el viento hable” – Ángela Banzas

• Finalista del Planeta 2025.
• L’autora la defineix com:

- Un viatge emocional: acaricia ferides, les desinfecta i acompanya el lector. - Una història amb atmòsfera envoltant i màgica. - Combina intriga i suspens amb una trama “curiosa”. - Vol generar una sensació de “petó de mare a la pell”: consol, cura i tendresa.

4.4. Recomanació global

• Anna i Sílvia presenten les dues novel·les com a lectures fortes per acabar l’any:

- Ideal per qui busca històries amb personatges que “es queden a viure amb nosaltres”. - Conviden a “no mirar el rellotge” mentre es llegeix.

5. Audiovisual destacat: “Anatomía de un instante”

5.1. Context i contingut

• Minisèrie de 4 capítols produïda per Movistar Plus.
• Direcció: Alberto Rodríguez i Paco Baños.
• Basada en el llibre de Javier Cercas sobre l’intent de cop d’estat del 23-F de 1981.
• Es va preestrenar al Festival de Sant Sebastià.

5.2. Enfoc i estil

• És un thriller polític que reconstrueix un període clau de la Transició espanyola.
• Parteix de la imatge mítica del 23-F (Tejero entrant al Congrés, trets i el “tots al terra”) i explora:

- Gestos de tres homes clau. - La trama política, militar i social al voltant. - El paper del rei i els militars.

“Com es para un cop d’estat?” és una de les preguntes centrals.

5.3. Repartiment i interpretacions

• Actors principals:

- Álvaro Morte com a Adolfo Suárez (molt elogiat per la precisió gestual). - Eduard Fernández com a Santiago Carrillo. - Manolo Solo com a Gutiérrez Mellado. - Óscar de la Fuente, entre d’altres.

• Es destaca el rigor històric de producció: maquillatge, ambientació d’època i reconstrucció de cadenes de comandament militars i polítiques.

5.4. Recomendació

• Se’n recomana el visionat per:

- Entendre millor un moment decisiu del passat recent. - Valorar l’ofici actoral i l’adaptació d’un llibre complex. - Reflexionar sobre democràcia, franquisme residual i transició.

6. Música pop i Nadal: novetats i clàssics

6.1. Marta Sánchez – 40 anys de carrera

• L’Anna comenta el retorn de Marta Sánchez amb:

- Un recull de 40 anys de carrera (1985–2025). - Nou single “Abrázame”, dedicat al seu productor recentment difunt.

• Es recorda la seva trajectòria des d’Olé Olé (1985) fins a la seva carrera en solitari.

6.2. Pablo Alborán – “Mis 36”

• Nou tema “Mis 36”, celebrant els seus 36 anys.
• Ell manté el discurs de “començar cada dia des del quilòmetre zero”.

6.3. Edurne – disc de Nadal

• Treball nou: “Navidad junto a ti”, previst per al desembre.
• Esmenten signatura de discos el 6 de desembre a Barcelona; la secció planeja assistir-hi.

6.4. Primeres Nadales pop

• El programa comença a omplir-se de cançons nadalenques actuals:

- Referència al “Burrito Sabanero” de David Bisbal i l’impacte comercial. - Bromes sobre l’abundància sobtada de repertori de Nadal (més enllà de Mariah Carey i Wham!). - S’avança que encara vindran més cançons i discos temàtics.

7. Cinema i plataformes: estrenes, humor i sagues

La secció “Deixa’t portar” amb Miguel González aborda estrenes de cinema (sobretot doblades o disponibles en català) i novetats de plataformes, amb molt d’humor i referències culturals.

7.1. Estrenes de cinema (especial familiars i gènere)

7.1.1. “Olivia i el terratrèvol invisible”

• Direcció: Irene Iborra Rizo.
• Trama:

- Olivia, la seva mare i el seu germà són desnonats i han de començar de zero en un altre barri de Barcelona. - Per protegir-se emocionalment, Olivia crea una fantasia: fa veure que allò que viuen “no és real”, com si visquessin en una pel·lícula. - Paral·lelisme amb La vida és bella (ús de la imaginació per suportar una realitat dura: pobresa infantil, desnonaments).

7.1.2. “Dracula” de Luc Besson

• Nova adaptació dirigida per Luc Besson.
• S’allunya de l’horror pur i se centra en la història d’amor del personatge.
• Besson defineix Dràcula com “una aspirina” que durant un temps baixa la febre i et fa sentir millor, metàfora del poder efímer de l’amor/passió.
• Tema central: un home que espera 400 anys per acomiadar-se de la seva esposa.

7.1.3. “Wicked: Part Two”

• Segona part de l’adaptació musical de “Wicked”, preqüela de El Mag d’Oz.
• Protagonistes: Ariana Grande, Cynthia Erivo, Jonathan Bailey…
• Es continua explorant la relació entre Elphaba (bruixa verda, futura bruixa dolenta de l’Oest) i Glinda (bruixa bona), i com es converteixen en el que coneixem a la història clàssica.
• Els tertulians es queixen irònicament de l’excés d’adaptacions de El Mag d’Oz i Dràcula.

7.1.4. “The Running Man” (nova adaptació)

• Adaptació d’una novel·la de Stephen King (ja portada al cinema als 80 amb Arnold Schwarzenegger).
• Trama:

- Show televisiu on participants han de sobreviure 30 dies esquivant assassins professionals. - Protagonista: Ben Richards, desesperat per aconseguir tractament per la seva filla malalta. - S’assemblen a idees de La llarga marxa, Los juegos del hambre o El juego del calamar.

7.1.5. “Sisu: Camino a la venganza”

• Thriller violent i venjatiu: un home torna a la casa on va ser assassinada la seva família i comença una venjança extrema.
• Es destaca el to molt dur i l’acumulació de pel·lícules de venjança i mort a la cartelera.

7.1.6. “La bala” (història real)

• Pel·lícula basada en fets reals, amb Carlos Iglesias (el “Benito” de Manos a la obra).
• Trama:

- Un sacerdot vol complir la promesa de la mare: recuperar el cos de la tieta, infermera de la División Azul morta a la Segona Guerra Mundial. - Viatge per localitzar restes i memòria.

7.1.7. “Ciutat sense son”

• Cinema social, rodat als marges d’una gran ciutat (semblança amb barris de ponent o assentaments de l’àrea metropolitana).
• Protagonista: Toni, jove gitano de 15 anys que viu al major assentament irregular d’Europa.
• Està orgullós de la seva identitat, però la comunitat rep una amenaça de desnonament, tornant al fil dels desnonaments que travessa diverses històries.

7.1.8. “The Boys in the Boat” / “J.Kelly” (George Clooney i Adam Sandler)

• Comèdia dramàtica protagonitzada (en versió original) per George Clooney i Adam Sandler (substituïda aquí per un títol aproximat “J.Kelly”).
• Repartiment doblat per Salvador Vidal (veu habitual de Clooney).
• Trama: estrella en crisi que fa un viatge d’introspecció per Europa, revisant relacions personals i sentit de la vida.

7.1.9. “El tigre perdut” (animació en català)

• Pel·lícula d’animació disponible en català.
• Protagonista: Teo, jove cangur adoptat per una família de lluitadors.
• Tot canvia quan comença a tenir visions d’una terra llunyana, que li revelen que el seu destí podria ser un altre.
• Aventura d’autodescobriment i arrels (el “tigre” perdut és, metafòricament, el propi Teo).

7.1.10. “Extinció” (cinema català)

• Un jove, fan dels superherois, estableix una amistat amb un tigre en perill d’extinció.
• El que comença com una casualitat es converteix en una missió de rescat.
• Es connecta amb el tema global d’extinció, canvi climàtic i responsabilitat humana.

7.2. Plataformes i recomanacions

7.2.1. Movistar Plus

• Estrena de “Anatomía de un instante” (ja explicada abans) el 20 de novembre, coincidint amb els 50 anys de la mort de Franco.

7.2.2. Filmin

• Es menciona “Misterios de l’Hotel Fyns” (sense entrar en detall) com a thriller d’ambientació clàssica.

7.2.3. Apple TV+ – “Plan en família 2”

• Segona part d’una comèdia familiar amb Marc Weber i Michelle Morgan.
• Dan organitza unes vacances perfectes de Nadal a Europa per la família, amb previsibles embolics i aprenentatges.

7.2.4. HBO Max – “Te acompaño en el sentimiento”

• Documental sobre la indústria dels productes antitiroteig a les escoles dels EUA.
• Denúncia la normalització de la violència armada i com condiciona la vida quotidiana.

7.2.5. Prime Video – “The Ministry of Ungentlemanly Warfare / The Mighty Name”

• Sèrie o pel·lícula de superherois: The Mighty Name (títol aproximat).
• Un grup de criminals inadaptats s’ha d’unir per evitar el col·lapse de l’imperi, després que un artefacte capaç de remodelar la realitat caigui en males mans.
• Es bromeja sobre l’artefacte com a possible metàfora de la intel·ligència artificial o d’una mena de “burundanga” universal.

7.2.6. Netflix – cinema de Nadal

• Pel·lícula “El encanto del champán”:

- Executiva de fusions i adquisicions viatja a França per tancar la venda d’una marca de cava. - Allà s’enamora del fill del fundador en ple ambient nadalenc. - Típic esquema de rom-com nadalenca (executiva de ciutat, poble vinícola, família tradicional, rivalitats amoroses).

• Es comenta amb humor l’onada de pel·lícules de Nadal, l’ús de picarols, neu, casetes, forns de pastissos, i el paper de l’amor sota efectes “d’unes quantes copes de cava”.

7.2.7. Disney+ – “La mano que mece la cuna” (remake)

• Nova versió del thriller noventero.
• Protagonista: mare acomodada que contracta una mainadera que no és qui diu ser.
• Es subratlla la idea de perill infiltrat a la família i l’actualització a context digital.

7.2.8. 3CAT – “Net i polit”

• Nou programa/realty-show de 3CAT:

- 12 netejadors amateurs competeixen per demostrar qui és el millor en neteja, ordre i organització d’espais extrems. - 8 capítols.

• Es critica l’abundància de realities (ungles, concursos de restauració, Jocs de cartes) però alhora es reconeix que aquest pot tenir gràcia.

8. Secció científica “La terra es plana”: vacunes, visió i agrovoltaica

La secció científica, amb la Berta, usa irònicament el títol “La terra es plana” per combatre pseudociències i conspiracions (terraplanisme, negacionisme de la Covid, conspiracions lunars, etc.).

8.1. Vacunes Covid i càncer

• Es presenta una recerca exposada al Congrés de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica:

- Algunes vacunes contra la Covid-19 basades en ARN missatger (mRNA) han demostrat potencial per activar el sistema immunitari contra el càncer.

• Idees clau:

- Les vacunes es van desenvolupar molt ràpid i van ser qüestionades, però van salvar moltes vides. - Un cop aturat el cop inicial de la pandèmia, la recerca no s’ha aturat; s’ha continuat investigant per millorar-les. - En proves amb pacients oncològics, algunes formulacions han aconseguit despertar un sistema immunitari adormit, permetent atacar cèl·lules tumorals.

• Possibilitat futura: una vacuna universal contra el càncer, capaç de cobrir diferents tipus (mama, còlon, pulmó, fetge…), encara en fase molt inicial.

No és una solució immediata, però és un primer pas real cap a vacunes contra el càncer.

8.2. Xip per recuperar la visió

• Investigació liderada per la Universitat de Stanford i centres europeus:

- Desenvolupament d’un implant subretinià (un xip) combinat amb ulleres especials. - Dirigit a persones amb degeneració macular associada a l’edat, una de les principals causes de ceguesa.

• Resultats preliminars:

- En un assaig internacional, el 80% dels participants recuperen parcialment la visió. - Alguns poden tornar a llegir amb claredat.

• Explicació:

- El xip substitueix funcions de les cèl·lules fotoreceptores danyades i envia els senyals a la retina. - Les ulleres capten i processen la imatge, adaptant-la a la sensibilitat del xip.

8.3. Agrovoltaica al Baix Llobregat

• Prova pilot d’energia agrovoltaica al parc agrari del Baix Llobregat:

- Instal·lació de plaques solars elevades i discontínues sobre camps d’horta (enciams, carxofes…) i vinya/oliveres. - Entre placa i placa hi ha espais oberts que deixen passar llum i pluja.

• Objectiu:

- Mesurar l’impacte en el rendiment agrícola i en la producció d’energia. - Analitzar si es pot compatibilitzar agricultura i fotovoltaica al mateix terreny.

• Context:

- Actualment, la implantació massiva de plaques sovint competeix amb camps de cultiu. - Aquest model podria permetre als pagesos tenir doble renda: agrícola i energètica.

Si la prova funciona, podria ser una via clau per al Camp de Tarragona i altres zones agrícoles: combinar agricultura local i transició energètica.

8.4. Combat al terraplanisme i altres mites

• La Berta recorda l’origen del nom de la secció:

- Vol denunciar la desinformació: negacionisme de la Covid, conspiracions sobre l’arribada a la Lluna, terraplanisme... - Reivindica la ciència basada en proves (com les restes visibles al Mar de la Tranquil·litat a la Lluna, observables amb telescopis potents).

• L’objectiu és fer divulgació clara i, alhora, explicar avenços científics que poden canviar vides.

9. Cultura pop, societat i crònica rosa

9.1. Premis GQ Men of the Year

• La revista GQ celebra la 25a edició dels Premis Men of the Year.
• Guardonats destacats:

- Walton Goggins - Daddy Yankee - Rusowsky - Marc Márquez i Àlex Márquez - Plex - Amaia - Rels B - Leiva

• Es comenta amb humor la simultaneïtat de gales (Premis Arc a Tarragona i GQ a Madrid) i la impossibilitat de ser a tot arreu.

9.2. Festa de Nadal d’HD (cabells)

• Marca d’utensilis de cabell GHD (parodiada com “HD”) fa la seva festa anual de Nadal, amb influencers i dress code “cherry chic”.
• Es riuen de la vaguetat del concepte:

- “Cherry” marca el color (vermell cirera). - “Chic” queda a lliure interpretació: des de vestits fins a calcetes o clips.

9.3. Cas Baronesa Thyssen

• La revista Vanitatis publica que Tita Cervera hauria:

- Renunciat a la nacionalitat suïssa. - Perdut el dret legal a usar el cognom compost Thyssen-Bornemisza. - Inscrit el seu nom al registre civil català simplement com Carme Thyssen, sense Bornemisza.

• Això, segons Vanitatis, li faria perdre el fonament jurídic del títol de baronessa.
• La baronessa respon a ABC negant-ho tot i assegurant que continua sent baronessa i manté el cognom compost.
• Els tertulians, però, insinuen que les proves documentals donen força a la versió de Vanitatis.

9.4. Confessió d’Alessandro Lequio i ruptura amb Telecinco

• Antonia Dell’Atte denuncia públicament que el seu exmarit Alessandro Lequio la va maltractar als anys 80.
• Telecinco decideix apartar Lequio dels seus programes després de l’entrevista d’ella.
• Es recupera un vídeo antic on Lequio diu literalment:

“Yo he tirado bofetones a las mujeres, sí, me ha pasado, pero es un bofetón light, no es un bofetón…”

• Les tertulianes critiquen amb duresa:

- Que es normalitzés això en un programa de tele fa dècades. - El concepte de “bofetón light” com a aberració. - La valentia d’Antonia Dell’Atte per explicar-ho 30 anys després.

• Lequio afirma que ha derivat el tema al seu advocat per tractament legal.

9.5. Subhasta d’un Klimt – rècord mundial

• El quadre “Retrat d’Elisabeth Lederer” de Gustav Klimt es converteix en la pintura moderna més cara de la història.
• Vendes:

- Adjudicat per més de 200 milions d’euros en una subhasta a Nova York.

• Història de l’obra:

- Pintada entre 1914 i 1916. - Va ser expropiada pels nazis a la família jueva Lederer durant el Tercer Reich. - Recuperada anys després pels descendents. - Finalment venuda a la família Estée Lauder, que la tenia a la seva col·lecció.

• Es debat si cap quadre mereix aquesta xifra, però s’admet que és una obra extraordinària.

9.6. Campanades, publicitat i primeres Nadales

• Es confirma que les campanades de TVE-1 les presentaran Andreu Buenafuente i Sílvia Abril.
• La Sílvia (conductora) es declara dividida entre veure les campanades de TV3 i les de TVE, com a bona catalana; planteja fer meitat i meitat.
• Publicitat nadalenca:

- Es valora positivament l’anunci de la Loteria de Nadal d’enguany. - S’admira l’spot de torró Suchard, rodat en stop motion i tècnica artesanal, en contrast amb la intel·ligència artificial.

• Comencen a sonar Nadales modernes al programa i es confessa la debilitat per aquestes cançons, malgrat els excessos comercials.

9.7. Hits i escena actual

• Sílvia es declara enganxada a un tema pop d’èxit (procedent d’un concurs tipus Eufòria), que escolta repetidament al cotxe.
• Esment especial a Paco (Paco Luque o Paco, la Luna?) i la seva cançó “Desde que tengo insomnio”:

- La Sílvia anuncia que ja té entrades per veure’l el dia 29. - Volen donar-li suport perquè pugui gravar un bon videoclip.

10. Tarragona, serveis i promocions institucionals

A banda del contingut principal, l’episodi incorpora diverses falques institucionals i publicitàries que reforcen el teixit local:

10.1. Tarragona Ràdio i comerç local

• Tarragona Ràdio ofereix:

- Campanyes com “Nou Comerç”: 7 dies de publicitat des de 80 € + IVA. - Descomptes per a contractes anuals. - Es vol ajudar els comerços de la ciutat a “marcar la diferència”.

10.2. Port de Tarragona

• Es promociona el Port de Tarragona com a “Rambla de la cultura a la vora del mar”:

- Museus, exposicions, teatre i activitats. - Espais per passejar, fer esport. - Gastronomia marinera a El Serrallo.

10.3. EMATSA i obres de clavegueram

• Campanya informativa d’EMATSA:

- Millora de la xarxa de clavegueram a Tarragona i la Canonja. - 75% de les obres es fan sense obrir rases, amb tècniques menys molestes. - Objectiu: entorns més nets i eficients.

10.4. ICIQ (ICIQ) i recerca química

• L’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), situat al campus Sescelades de la Universitat Rovira i Virgili (URV), es presenta com a referent en:

- Processos químics sostenibles. - Química per a la salut. - Descarbonització.

• Disposa de 250 científics de 40 nacionalitats i col·labora amb indústria i institucions.

10.5. Festival SCAN Tarragona

• El 12è Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona reafirma la ciutat com a referent de la fotografia contemporània a la Mediterrània.
• Al Moll de Costa s’hi pot veure:

- Talent latent. - El despertar d’Ícar. - Fotobooks, la mirada de Txema Salvans, exposicions de Paula Artés, SCAN Films. - Projecte de Mer Houseman i la publicació Bloc.

• Tema central: l’aigua.

10.6. Teatre Tarragona i Antagonista Teatro

• Promoció de l’obra “Los centros de Lorca” de la companyia tarragonina Antagonista Teatro:

- Es representa al Teatre Tarragona, gestionat per Teatres de Tarragona. - És la seva obra més premiada, amb una visió contemporània de l’univers lorquià.

Tags

Seccions amb marques de temps

1. Obertura del programa i presentació del dia

• Inici – 0s a 45s
• Títol: Benvinguda i sumari del programa
• Resum: La Sílvia saluda l’audiència de Ja tardes Cap de Setmana, recorda que és diumenge de novembre i anuncia que repetiran seccions habituals (retrovisor musical, Manamanà, Carrer d’Artistes, Deixa’t portar, La terra es plana). Informa que avui recuperaran una entrevista amb el grup Valier en lloc de repetir la dels Derives.

2. Introducció a Valier i primer tema

• 45s a 165s
• Títol: Presentació de Valier i primer tast del disc
• Resum: Es presenta Valier com un grup de Barcelona que fa poc va visitar els estudis de Tarragona Ràdio. S’escolta un fragment d’una cançó del seu àlbum (línia crítica cap a xarxes i opinions buides). Es genera expectativa per l’entrevista.

3. Arribada de Valier als estudis i joc d’àudio

• 165s a 463s
• Títol: Rebuda de Valier i paròdia d’entrevista
• Resum: Arriben a l’estudi dos dels tres membres de Valier (Ignasi i Oriol; el Joan falta per un encàrrec). La Sílvia explica que, per si no arribaven, havia preparat un muntatge d’àudio amb respostes divertides (procedent d’una altra entrevista on responen preguntes absurdes: si el disc fos olor, animal, etc.). Es reprodueix el muntatge, amb humor sobre la nota del disc, l’olor a embragatge, la zebra indomable o el cangur que corre molt. Després comenten si canviarien respostes; l’Oriol diu que canviaria la paraula inventada sense sentit.

4. Història personal de Valier i origen del nom

• 463s a 614s
• Títol: Origen del grup i del nom Valier
• Resum: L’Ignasi explica com s’han conegut des de petits, comencen a tocar amb guitarres de Sant, versionant Beatles i Clapton. Parlen de projectes previs (grup de versions, microhomes). Expliquen com el nom Valier prové del Mont Valier, muntanya enorme al sud de França que van pujar junts el 2020. Buscaven un nom sense significat previ i carregat de memòria personal.

5. Procés de creació del disc i debat sobre singles vs àlbum

• 614s a 656s
• Títol: Tres anys per un disc pensat com a àlbum
• Resum: Expliquen que han trigat uns tres anys entre idea, preproducció, gravació i mescla. La part més llarga ha estat decidir com sortir al món: singles, EP o disc complet. Finalment decideixen llançar les 10 cançons juntes. Parlen de la coordinació de calendaris amb productors i tècnics.

6. Identitat sonora: rock, distorsió i veu integrada

• 656s a 801s
• Títol: Un disc de rock ple de capes i textures
• Resum: Defensen que és un disc de rock amb guitarres distorsionades, bateries contundents i baixos forts, amb influències dels 70, 90 i primers 2000. La Sílvia destaca moments en què la veu es difumina amb la guitarra fins a ser “engolida”. L’Ignasi explica que han volgut que la veu fos un instrument més i no el protagonista constant, i que li agrada quan la banda el passa per sobre.

7. Capes ocultes, guitarra ambient i producció fina

• 801s a 934s
• Títol: Guitarrres amagades i orfebreria de mescla
• Resum: Parlen de pistes de guitarra “de soroll” gravades deixant acoblar l’ampli, que aïllades semblen tonteries però que en mescla fan molta feina. Expliquen el cas de “L’últim vol” amb una línia de guitarra llarga al final que volien descartar i que el productor Jordi Bastida va voler integrar. Amb la mescla de José Cattaneo, aquestes capes creen ambient. També juguen amb l’estèreo, molt utilitzat als discos antics i ara recuperat.

8. Estèreo, posicionament sonor i experiència d’escolta

• 934s a 987s
• Títol: L’art de col·locar cada instrument al panorama
• Resum: Expliquen com en la mescla, dins l’arxiu, es decideix on situar cada element de dreta a esquerra. Si tot va al centre, es baralla; si s’assigna un espai o es fa moure, s’aconsegueix claredat i efecte de moviment. Qualifiquen la feina de mescla com “orfebreria sonora”. La Sílvia recomana no escoltar el disc al mòbil sinó amb bons auriculars.

9. Formats, somni del vinil i presentacions en directe

• 987s a 1120s
• Títol: Vinil futur, cinema i concerts compartits
• Resum: De moment no editaran en vinil ni altre format físic per manca de recursos. Somien en fer una edició 10è aniversari o un passi de cinema amb so surround i banda en directe. Parlen de la necessitat de “petar-ho” en directe: ja han fet una presentació a la sala Heliogàbal (Barcelona) al juny, plena (120 persones) i volen portar el show a altres províncies amb concerts compartits amb altres grups per sumar públics.

10. Tancament entrevista Valier i cançó final

• 1120s a 1310s
• Títol: “Criticarem els drames dels altres” i comiat
• Resum: La Sílvia destaca el tema “Criticarem els drames dels altres” com a possible primer senzill i com a reflex d’un “esport nacional”: criticar problemes aliens. S’acomiaden, queden per tornar a Tarragona Ràdio a explicar videoclips i novetats. S’escolten fragments d’un altre tema, amb lletres sobre estar cansat d’una relació.

11. Bloc publicitari i falques institucionals (I)

• 1310s a 1427s
• Títol: Anuncis culturals i comercials
• Resum: S’emet una bateria d’anuncis: obra “Los centros de Lorca” al Teatre Tarragona, campanyes publicitàries de Tarragona Ràdio per a comerços 2025, i publicitat del Port de Tarragona com a espai cultural i d’oci. Es reforça la imatge de ciutat viva i de promoció del teixit local.

12. Inici secció Sonenou amb Jordi Sobranyes

• 1427s a 1503s
• Títol: Presentació de Jordi Sobranyes i el Solenou
• Resum: S’incorpora a l’estudi Jordi Sobranyes, “el crac del Sonenou”. La Sílvia el presenta, també menciona la seva pròpia nominació als Premis Arc com a millor periodista musical. Jordi inicia el relat dels 25 anys del Solenou, concurs de maquetes i propostes musicals iniciat el 2001.

13. Tarambanda i el primer preliminar de Tarragona

• 1503s a 1798s
• Títol: Records de Tarambanda al Solenou 2001
• Resum: S’escolta el relat de Toni Martínez (Tarambanda) parlant de la seva participació al primer preliminar de Tarragona (20 de juny de 2001, Macaria). Explica com van viure arribar a la final, el paper de les cançons d’Eduard Soler i el magnetisme d’Anna Cosell. Es recorden temes com Tempesta i el bon record de l’experiència malgrat el temps passat. S’escolta un fragment d’una de les seves cançons de l’època.

14. Ariel Santamaria i la banda del Pere Mata

• 1798s a 2155s
• Títol: El “crac del Sonenou” i la guitarra trencada
• Resum: Àudio d’Ariel Santamaria evocant el seu pas pel Solenou: tocava bateria, intent de trencar una guitarra davant càmeres, caos a l’escenari i humor constant. Recorda que Peplai i Enderrock els van fer un reportatge. Parla del seu present musical (preparant Gaudim Reus) i de les pèrdues de membres de la banda. Sílvia l’invita a tornar a Tarragona Ràdio quan vulgui.

15. Angelot i les Ànimes; altres bandes

• 2155s a 2349s
• Títol: Preliminar de Lleida i continuïtat de les bandes
• Resum: Es recupera testimoni d’un membre d’Angelot i les Ànimes, explicant la seva participació al preliminar de Lleida (River Café). Parlen de la seva trajectòria posterior, canvis de cantants i concerts recents a pobles com la Vilella Alta. Es reforça la idea que molts grups del Sonenou han seguit actius, transformats o amb nous projectes.

16. Eloi Durán, guanyador 2023, i visió del jurat

• 2349s a 2847s
• Títol: Un Sonenou recent i la filosofia del concurs
• Resum: L’Eloi Durán explica l’experiència de guanyar el Sonenou 2023, la prova de musicar un poema, el treball amb Pau Vinyals i el que ha significat per a la seva carrera. Després, un antic jurat (guionista i professor) parla de la filosofia del concurs: valorar personalitat per sobre de tècnica, donar protagonisme a comarques i detectar propostes amb futur. Es recorda també la figura del propi Jordi Sobranyes com a “crac del Sonenou”. S’acaba amb la invitació a assistir a la festa del 25è aniversari a l’antiga Fàbrica Damm.

17. Bloc publicitari i falques institucionals (II)

• 2847s a 3037s
• Títol: EMATSA, SCAN i ICIQ
• Resum: Falques d’EMATSA sobre obres de clavegueram, del Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona al Moll de Costa, i de l’ICIQ sobre recerca química sostenible. Es reforça el lligam entre ciència, cultura i ciutat.

18. Secció cultural amb Anna: Premis Arc i Premi Planeta

• 3037s a 3525s
• Títol: Crònica dels Premis Arc 2025
• Resum: L’Anna entra a l’estudi; la Sílvia li demana “festa” i explica que necessita una “paradinha estratègica” enmig de tanta activitat. L’Anna fa un llarg guió setmanal: repassa els Premis Arc, destacant Esbetlana com a grup emergent, altres premiats com Judit Neddermann, Lia Kali… i la distinció a les Festes de Santa Tecla com a millor programació de festa major. Elogien la presentadora Marc Grifoll i les actuacions, especialment Big Black Rhino.

19. Premi Planeta 2025: Juan del Val i Ángela Banzas

• 3525s a 3870s
• Títol: Signatures massives i dues novel·les potents
• Resum: L’Anna relata les signatures de Juan del Val i Ángela Banzas a Barcelona. S’escolten fragments d’àudio on cadascun descriu la seva novel·la: Vera, una historia de amor i Cuando el viento hable. Es destaca que totes dues obres combinen emoció, introspecció i bones trames. Es recomanen com a lectures fortes per aquests mesos.

20. “Anatomía de un instante”: minisèrie recomanada

• 3870s a 4125s
• Títol: Del llibre de Javier Cercas a la pantalla
• Resum: L’Anna presenta la minisèrie “Anatomía de un instante” de Movistar Plus, basada en el llibre de Javier Cercas sobre el 23-F. S’escolta el tràiler, es descriuen el repartiment (Álvaro Morte, Eduard Fernández…) i l’enfoc com a thriller polític que reconstrueix el moment i els seus protagonistes. Recomanen mirar-la per la qualitat interpretativa i el valor històric.

21. Novetats musicals: Marta Sánchez, Pablo Alborán, Edurne

• 4125s a 4537s
• Títol: Grans trajectòries i Nadals que s’avancen
• Resum: S’escolta Marta Sánchez amb “Abrázame” i es recorden els seus 40 anys de carrera des d’Olé Olé. Després, Pablo Alborán amb “Mis 36”, comentant que l’artista encadena anys i manté el discurs del quilòmetre zero. Es parla del futur disc de Nadal d’Edurne, “Navidad junto a ti”, i de la seva futura signatura a Barcelona el 6 de desembre. Les presentadores juguen amb la idea de desitjar-se Bon Nadal amb molta antelació.

22. Tancament bloc Anna i pas a “Deixa’t portar”

• 4537s a 4782s
• Títol: Comiat d’Anna i entrada de Miquel González
• Resum: L’Anna i la Sílvia tanquen secció, amb bromes sobre vacances de Nadal i possibles trobades al cinema o a la Plaça de la Font. Després, entra Miquel González, presentador de “Deixa’t portar”, amb comentaris humorístics sobre la sala Kids dels cinemes, seients trencats i pauses enmig de la pel·lícula. Donen pas formal a la secció amb nova sintonia.

23. Secció cinema “Deixa’t portar”: estrenes en detall

• 4782s a 6100s
• Títol: Pel·lícules familiars, thrillers i sagues
• Resum: Miquel, amb l’ajuda tècnica d’Abril, repassa una llarga llista d’estrenes: Olivia i el terratrèvol invisible, nova versió de Dràcula de Luc Besson, Wicked: Part 2, nova adaptació de The Running Man, el thriller Sisu: Camino a la venganza, pel·lícules de venjança i memòria, comèdia amb George Clooney (J.Kelly), animació El tigre perdut, i cinema en català Extinció. Tot plegat amenitzat amb bromes sobre Ladiro, aspirines, burundanga, Mago de Oz i referències a sèries antigues.

24. Plataformes: Movistar Plus, Netflix, HBO, Prime, 3CAT

• 6100s a 6551s
• Títol: Recomanacions de streaming i realities de neteja
• Resum: Es comenten novetats a Movistar Plus (Anatomía de un instante), Filmin, Apple TV+ (Plan en família 2), HBO Max (Te acompaño en el sentimiento), Prime Video (sèrie de superherois amb artefacte que remodela la realitat), Netflix (pel·lícula nadalenca El encanto del champán) i Disney+ (remake de La mano que mece la cuna). Tanquen amb el nou reality de 3CAT, “Net i polit”, criticant l’excés de programes de cartes i ungles però reconeixent que aquest pot tenir gràcia.

25. Bloc publicitari i falques (III)

• 6551s a 6662s
• Títol: Port de Tarragona, EMATSA i retorn a “La terra es plana”
• Resum: Tornen les falques del Port de Tarragona i EMATSA, recordant obres de clavegueram i oferta cultural del Moll de Costa. S’anuncia el retorn de la secció científica “La terra es plana”.

26. “La terra es plana”: fils pendents i llibre “Contacte”

• 6662s a 6929s
• Títol: Recuperant el fil de Carl Sagan i Jodie Foster
• Resum: La Berta comença recordant que la setmana anterior van parlar de l’edició en català de “Contacte” de Carl Sagan però van oblidar detalls: traducció de Lluís Delgado, portada de Maria Picasso, i el nom de la protagonista a la novel·la i al film (Eleanor Arroway, interpretada per Jodie Foster). Fa un petit resum de la trama (missatge des de Vega, construcció de la nau per a 5 persones i conflicte entre ciència, política i religió).

27. Vacunes Covid i recerca contra el càncer

• 6929s a 7084s
• Títol: De la pandèmia a una possible vacuna universal
• Resum: Es presenta la notícia que algunes vacunes de Covid basades en ARN han demostrat capacitat per activar el sistema immunitari contra el càncer. Es parla de la polèmica inicial per la rapidesa en el desenvolupament però es reivindica el balanç positiu d’“hores de vida guanyades”. Després s’explica com la recerca posterior ha descobert aquest nou potencial.

28. Xip retinal i recuperació de la visió

• 7084s a 7514s
• Títol: Un implant per tornar a veure-hi
• Resum: S’explica l’estudi liderat per la Universitat de Stanford sobre un xip subretinià combinat amb ulleres, capaç de restaurar parcialment la visió a pacients amb degeneració macular. S’exposa que el 80% dels participants han recuperat certa capacitat de lectura. Es remarca que encara és en fase experimental però amb resultats molt prometedors.

29. Agrovoltaica al Baix Llobregat

• 7514s a 7984s
• Títol: Plaques solars i horta al mateix camp
• Resum: Berta descriu la prova pilot d’agrovoltaica al Parc Agrari del Baix Llobregat: plaques elevades i espaiades sobre camps d’enciams, carxofes i altres, deixant passar llum i pluja. L’objectiu és veure si es pot combinar producció d’aliments i energia. S’explica que ara mateix o tens plaques o tens cultiu, i que aquest model podria canviar-ho i fer rendible la pagesia.

30. Terraplanisme i pseudociències

• 7984s a 8187s
• Títol: Per què la secció es diu “La terra es plana”
• Resum: Berta recorda que el nom de la secció és una ironia contra el terraplanisme i altres pseudociències: negació de la Covid, conspiracions sobre l’arribada a la Lluna, etc. Reivindica la ciència basada en proves (restes de missions a la Lluna visibles amb telescopis) i l’objectiu divulgatiu de la secció.

31. Tast musical: Italo disco amb veus masculines i femenines

• 8187s a 8592s
• Títol: Italo disco: Radiorama i Lee Marrow
• Resum: Canvi de to amb un tast musical dedicat a la Italo Disco dels 80: es parla del duet Radiorama (Aldo Marelli i Simona Zanini) amb “Chance to Desire” i del productor Lee Marrow (Francesco Bontempi) amb “Shanghai”. Destaquen la combinació de veus masculines i femenines i el caràcter atemporal de les produccions (40 anys després).

32. Falques SCAN, ICIQ i promoció interna

• 8592s a 8720s
• Títol: SCAN Tarragona, ICIQ i Fans de Tarragona
• Resum: Falques sobre el Festival SCAN Tarragona, l’ICIQ i el programa “Fans de Tarragona” de la mateixa emissora, reforçant la graella de programació i l’oferta cultural local.

33. Secció Manamanà: premis, GQ i glamur

• 8720s a 9016s
• Títol: Premis Arc, Premis GQ i festa de glamur
• Resum: S’obre la secció “Manamanà” amb la Sílvia i el Marc, repassant la setmana. Tornen als Premis Arc, destaquen la nominació de la mateixa Sílvia com a periodista musical, i després salten als Premis GQ Men of the Year i a la festa de Nadal de la marca de planxes de cabell (GHD). Parlen del dress code “cherry chic” i fan humor sobre com interpretar-lo.

34. Baronesa Thyssen i pèrdua del títol

• 9016s a 9555s
• Títol: Carme Thyssen continua sent baronessa?
• Resum: Es recupera la sèrie clàssica de Rosa Maria Sardà per introduir la Baronessa Thyssen. Expliquen la notícia de Vanitatis sobre la possible pèrdua del cognom Thyssen-Bornemisza i del títol de baronessa després de renunciar a la nacionalitat suïssa. Parlen del nou registre com a Carme Thyssen a Catalunya i del desmentiment d’ella via ABC. Debaten sobre la credibilitat de cada part.

35. Alessandro Lequio, Antonia Dell’Atte i maltractaments

• 9555s a 9987s
• Títol: Confessió d’un “bofetón light” i reacció de la tele
• Resum: Es tracta el cas d’Alessandro Lequio, apartat de Telecinco després que Antonia Dell’Atte l’acusi de maltractaments. S’escolta un vídeo antic on Lequio admet haver donat “bofetones light”. Les tertulianes condemnen aquestes paraules i destaquen la valentia d’Antonia, tot i passar 30 anys. Es qüestiona si la família Obregón hi dirà res i s’analitza el paper de la cadena.

36. Subhasta del Klimt i rècord de 200 milions

• 9987s a 10379s
• Títol: El retrat d’Elisabeth Lederer fa història
• Resum: Expliquen la subhasta de “Retrat d’Elisabeth Lederer” de Gustav Klimt, venut per més de 200 milions d’euros, convertint-se en la pintura moderna més valuosa. Es detalla el periple de la peça (pintada 1914–16, expropiada per nazis, recuperada, venuda a Estée Lauder). Es debat si val aquesta quantitat i es destaca la seva bellesa.

37. Campanades amb Buenafuente i Sílvia Abril; anuncis de Nadal

• 10379s a 10517s
• Títol: Cap d’any dividit entre TV3 i TVE
• Resum: Es confirma que Andreu Buenafuente i Sílvia Abril donaran les campanades a TVE-1. La Sílvia explica que a casa sempre miren TV3 però que aquest any no sap què farà; es planteja fer meitat a cada canal. Parlen també dels anuncis de la Loteria de Nadal i del torró Suchard, elogiant-ne la factura artesanal en stop-motion.

38. Primera Nadala pop i cas Paco

• 10517s a 10626s
• Títol: “Desde que tengo insomnio” i plans per al 29
• Resum: Tanquen la secció i el programa amb la cançó “Desde que tengo insomnio” de Paco, explicant que ja tenen entrades per al concert del dia 29 i volen ajudar-lo a assolir prou impacte per gravar un videoclip. S’acomiaden del cap de setmana i de l’audiència fins l’endemà.

Aquest resum recull els eixos principals i les marques de temps dels temes tractats en aquest llarg episodi de Ja tardes Cap de Setmana, mantenint l’èmfasi en la música, la cultura local de Tarragona, la ciència i l’actualitat pop.