#339 - Festival Contemporàneos i nova fornada musical tarragonina

La presentadora dona pas a **Joan Martí Frasquier**, codirector i cofundador del Festival Contemporàneos. Anuncien que el festival se celebrarà el 12, 13 i 14 de desembre, amb una prèvia el dia 11: un **taller-xerrada al Conservatori de Música de Reus** amb el grup francès Natsumi Gual i Joan Bagès. Explicaran una obra del seu concert i faran demostracions de so acústic amb electrònica per apropar la música contemporània a l’alumnat, presentada com a *música clàssica actual*.

Joan Martí reflexiona sobre la **música contemporània**: destaca que l’art ha de sorprendre’ns i fer-nos replantejar coses. Compara la normalitat amb què veiem quadres cubistes o abstractes amb la sorpresa que encara causa la música abstracta; defensa que **no hauria de sobtar-nos**. Explica que, en lloc de colors i formes visuals, els compositors d’avui treballen amb *so* (acústic i electrònic), experimentant per crear nous paisatges sonors, sovint barrejant violins, pianos o clarinets amb electrònica.

Es detalla el **primer dia de festival a Cal Massó (Reus)**. A les 18:30, Joan Martí interpretarà en directe peces del seu disc **“Solo”**: *Three Latin Prayers* d’un compositor italià del segle XX influït per Orient, una obra encarregada a la compositora **Isabel Benito** i una peça del saxofonista ebrenc **Adolphes Lentes**, figura clau del saxòfon clàssic al país. A les 19:30, primer concert de pagament amb l’**Ensemble Natsumi Gual**, amb flauta, electrònica i percussió, presentat com un espectacle de gran força sonora.

S’explica la política de preus del festival: de les vuit activitats, **només dos concerts són de pagament** (Natsumi Gual divendres 12 a la tarda i el concert de cloenda diumenge 14). Cada concert val 10 €, però hi ha un **abonament per 15 €** que els inclou tots dos, sense despeses de gestió extra. Les entrades **només es venen online** a través de la web del festival; l’objectiu és estalviar paper i simplificar la logística. El públic rep un codi digital per validar a l’accés del concert.

S’introdueix l’**Open Day** de dissabte 13 a Cal Massó, amb **tres concerts d’entrada lliure**. El festival vol, d’una banda, portar artistes internacionals i situar el **Camp de Tarragona** al mapa de la música contemporània, i de l’altra, **arrelar-se al territori** i potenciar músics locals que treballen aquest llenguatge. El primer concert és el **Call for Purple Cells** (16:30): crida a professors i alumnes de conservatoris perquè interpretin peces contemporànies triades per ells, mostrant l’escena emergent del territori.

Es presenta el segon concert de l’Open Day, amb **Morfosis Duo** (Joan Martí i Joan Bagès) interpretant l’obra **“Pedres Morts”** del compositor **Enric Riu**. Riu, connectat telefònicament des de l’Alt Urgell, explica que la peça reflexiona sobre el **despoblament rural**: pobles que moren, es tanquen amb tanques, esdevenen propietats privades i perden la seva vida comunitària. Denuncia la pèrdua de camins en pocs anys, l’abandonament d’horts i la substitució per bosc incontrolat, amb impacte en incendis i clima. L’obra combina **saxo, electrònica i imatges** per fer visibles aquestes realitats i apel·lar a la memòria familiar i col·lectiva.

La conversa amb Enric Riu s’endinsa en la crítica a la gestió del món rural: pobles buits venuts com a refugis privats, pèrdua d’accessos, camins que desapareixen i ecosistemes descompensats. Riu reclama **reivindicar el territori des de l’art**, fer arribar el missatge a tothom i denuncia mancances bàsiques com la falta de cobertura telefònica. Malgrat les dificultats, mostra molta sensibilitat i compromís amb el seu entorn, i la presentadora li agraeix que hi posi veu des de la ràdio, tot recordant que ell mateix col·labora en una emissora local de la Seu d’Urgell.

Reprenent la conversa amb Joan Martí, es completa el programa de dissabte 13. El darrer concert de l’Open Day, **“Tradició expandida”** (19:30), barreja **música tradicional i electrònica**. El gran protagonista és el graller **Dani Carbonell**, amb músics i alumnes de l’*Aula de Sons de Reus*. Treballen amb instruments tradicionals (com la gralla) combinats amb electrònica, a partir d’una **improvisació col·lectiva i composició a l’instant**. El concert busca expandir els límits de la tradició, mostrant-la viva i en diàleg amb la creació sonora contemporània.

Es presenta el **concert familiar “Concert Nòmada”** de diumenge 14 a les 12:00 a Cal Massó, pensat per a **nadons, infants i famílies**. Joan Martí defensa que els infants són el **millor públic per a la música contemporània**, perquè no tenen prejudicis i s’hi submergeixen amb naturalitat. El concert, a càrrec de Yoko i Olivier, combina instruments i sons contemporanis amb la narració d’una **història de viatge**. L’objectiu és que tant criatures com adults gaudeixin i s’hi deixin portar, per després continuar el dia de forma distesa (vermuts, dinars, etc.).

A les 18:00 de diumenge 14, també a Cal Massó, el festival es tanca amb un **concert d’acordió i electrònica** a càrrec de dos membres de Natsumi Gual que sovint col·laboren amb el grup. Joan Martí reivindica l’**acordió** com un instrument molt explotat en la música contemporània, citant compositors com **Sofia Gubaidulina**. Subratlla com l’acordió pot arribar a confondre’s amb l’electrònica, pel seu registre i timbre, creant una fusió sonora fascinant. Es recorda la web **contemporaneos.com**, on es pot trobar la història, objectius del festival i comprar les entrades. El tram es tanca amb agraïments i bons desitjos per la recuperació de l’altre codirector, Joan Bagès.

Acaba el tram dedicat a Contemporàneos i al programa “Ja tardes Cap de Setmana”. S’anuncien **programacions especials** per la setmana següent i es donen pas a diferents **falques publicitàries i institucionals**: Nadal al Port de Tarragona, l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ), el pla municipal Tarragona 26 i el Festival REC de cinema. El to és de magazine local que combina cultura, agenda i promoció d’esdeveniments de ciutat.

S’obre una nova secció del programa musical amb **Eric López**. La presentadora fa un repàs de les versions que ha anat traient (cada 15 dies): *“Tu falta de querer”*, *“Señor Troncoso”*, *“Bachata Rosa”*, *“El lado oscuro”*, *“Paloma”*, *“El extranjero”*, *“Veneno en la piel”* i, properament, *“Aquellas pequeñas cosas”* de Serrat. Eric explica que totes aquestes cançons formen part de la seva banda sonora vital (infància amb Juan Luis Guerra, descobriment de Triana, etc.) i que les va gravar **totes en una tarda**, editant els vídeos posteriorment. També comenten la seva nominació a uns **premis internacionals Night Flight** a Nova York, on és finalista amb un altre projecte, tot i que encara no saben el veredicte. El tram es tanca parlant dels seus directes com a solista i guitarrista d’acompanyament.

La conversa amb Eric s’endinsa en el procés de selecció de temes: algunes cançons van entrar a última hora (com *“Para no olvidar”* de Los Rodríguez, que substitueix una altra opció inicial). Explica que a xarxes socials acompanya cada vídeo amb un text on justifica per què ha triat aquella cançó. Parlen del potencial de les versions per **reconnectar noves generacions** amb clàssics que potser no coneixen (cas de *“Paloma”*). La presentadora li pregunta per possibles concerts monogràfics amb totes les versions (encara no ho té clar) i repassen la seva agenda: actuacions com a **Eric López** al local Pop & Rock de Cambrils, compaginant-ho amb la seva feina com a músic d’acompanyament. Es reforça la imatge d’un artista hiperactiu i apassionat.

El programa emet fragments de *“Veneno en la piel”* i noves falques publicitàries (Nadal al Port, ICIQ, pla Tarragona 26, Festival REC). Tot seguit introdueixen **Joel Reyes** i la seva cançó **“El amor puede salvarte la vida”**, del disc *“Ángeles y Demonios”*. Es presenta la trajectòria recent del disc i es dona peu a l’entrevista.

Joel Reyes explica la gènesi del videoclip d’**“El amor puede salvarte la vida”**: la idea neix al març/abril, però la recepció de vídeos d’amics i coneguts s’endarrereix fins a l’estiu. Després d’una segona crida més contundent, arriben uns **25–30 vídeos**. Hi apareixen la Chloe amb els seus animals (finalment dos gats, no tots quatre), el cantant **Javi Sagittar**, la companyia de pallassos **Passabarret** i el seu fill **Neo**, entre d’altres. Joel relata com s’ha **descollonat rient** editant algunes escenes, especialment les de Javi fent de bateria amb una sabatilla. Volia un vídeo senzill però molt humà, que fes somriure. Anuncien que el videoclip s’estrenarà l’endemà a mitja matinada (cap a les 10–12 h), amb difusió des del seu Instagram i des de Rambladiscs. Acaben parlant breument del disc **“Ángeles y Demonios”** (15 cançons en digital, 10 al vinil) i queden per fer una anàlisi àmplia del disc en un altre programa.

Després de la conversa amb Joel Reyes, sonen falques institucionals i promocionals. El programa dona pas a una nova entrevista musical amb la cantant **Paula Reboll**, que presenta el seu nou projecte **Nina Kahlo** amb el single **“Heroïnes de mil primaveres”**. La cançó sona sencera per introduir l’univers de la nova artista.

Paula Reboll explica el naixement del seu alter ego **Nina Kahlo**, inspirat en Frida Kahlo com a símbol de **llibertat i ruptura d’estereotips**. Des del 2020 ha passat per un procés molt dur superant una relació de **maltractament**, amb treball terapèutic intens fins arribar a sentir-se autònoma i forta. El 2023 decideix crear un projecte propi en català, amb banda femenina, però conservant el seu lideratge creatiu. Ha compost moltes cançons (n’ha descartat 15 i en té 10 per al disc). Treballa amb el productor **Ramon Berlanga**, que li aporta idees de producció i arranjaments. El single **“Heroïnes de mil primaveres”** és un homenatge a les dones que van obrir camí (àvies, besàvies) i juga amb el mot afectuós *“prenda”* que li deia la seva àvia. La cançó vol empoderar i recordar que “el món és per tu”. Parlen que encara no ha fet escoltar la peça a l’àvia però té intenció de fer-ho. Avança que al gener sortirà un nou single, al març un altre i que està preparant un **videoclip per al 8 de març** amb la participació de moltes dones. També vol dissenyar un directe potent, encara que requereix molta feina d’assajos i producció.

Després d’acomiadar Nina Kahlo, sona de nou un fragment llarg d’**“Heroïnes de mil primaveres”**. El bloc es tanca amb falques culturals de l’emissora (TD Cultura, La Porteria, Cocodril Club, Fans de Tarragona, DJ Parry). Tot seguit, la presentadora dona pas a **Elia Blasco**, saxofonista tarragonina, per parlar del seu disc **“L’aigua”** editat pel segell Microscopi. Es presenta el disc com una culminació del seu treball de final de carrera que es converteix en una obra madura i personal, amb l’aigua com a fil conductor.

Elia Blasco explica com va començar a tocar el **saxo** inspirada per la seva mare, i com el disc **“L’aigua”** recull peces iniciades durant la carrera, ara madurades i gravades professionalment (maig 2025). Parla de col·laboracions prèvies amb artistes com **Nelo**, **Cito** o el productor **Roger Borguñó**. Detallen algunes peces del disc: • **“Montuïri”**: inspirada en un viatge a Mallorca, improvisant amb un saxo prestat al camp, imaginant un ocell que busca terra ferma. • **“Dins”**: dedicada a les persones afectades per **aiguats i DANAs**; reflexió sobre la part destructiva de l’aigua. • **“Desert blanc”**: a partir d’imatges de glaceres i paisatges de neu filmats pel seu pare, com un desert de gel. • **“Agur”**: peça de comiat basada en una cançó tradicional basca, amb veu recitada en euskera de la seva parella **Maider**, pensada per acomiadar una persona estimada amb serenor. • **“Flocs de neu”**: sorgida d’una improvisació amb un company (Joel) per evocar la caiguda de la neu. • **“L1”**: inspirada en el trajecte diari en la línia 1 del metro de Barcelona. Expliquen també que Elia combina interpretació, docència i **reparació de saxos**, fent de luthier especialitzada. El projecte escènic de “L’aigua” integra pintura en directe, dansa i projeccions; vol portar-lo a diferents sales, inclosa Tarragona. Es comenta el **videoclip de “El riu”**, rodat al riu de Colldejou per la seva germana Anna Blasco, amb imatges de gran força sensorial.

Després de l’entrevista amb Elia Blasco, s’emet nova falca de TD Cultura, La Porteria, Cocodril Club, Fans de Tarragona i Dj Parry, reforçant l’aposta cultural de Tarragona Ràdio. Torna el magazine de tarda amb nova convidada: **Txell**, sota el seu projecte **Monkey Jane**, amb el single **“Flowers”**. Sona un fragment de la cançó mentre la presentadora introdueix la seva trajectòria.

Txell explica que feia temps que no treia material com **Monkey Jane** (des de 2021), tot i que no ha deixat de produir i experimentar. Té tendència a aprendre noves tècniques de producció (compressió, mescla, etc.) i sovint deixa en segon terme el seu propi projecte. “Flowers” neix com una **cançó-regal** a les seves millors amigues, amb qui celebra 15 anys d’amistat. És una peça optimista i lluminosa, diferent d’altres cançons seves més terapèutiques o de crítica social. El videoclip es va rodar a Granada, en una **casa-cova** envoltada de paisatge desèrtic, durant un viatge anual que el grup d’amigues fa per retrobar-se. Elles surten al vídeo i van escoltar la cançó per primer cop aquell mateix dia. Txell combina el metratge domèstic amb una postproducció visual molt personal i amb la presència del **logo del mico** que la representa.

Txell parla del seu amor per la música i l’audiovisual, però també del **cansament respecte a les xarxes socials i els algoritmes**, que exigeixen una presència constant. Per això alterna períodes de molta activitat amb silencis llargs, prioritzant la salut mental. Explica que, a diferència dels dos discs anteriors (*“Changes”* i *“Silent Noise – Welcome to the show”*), ara vol treballar **per singles**, donant a cada cançó el temps necessari perquè tingui ànima i no soni precipitada. Comentant els treballs previs, recorden cançons com **“Wikitiki”** i **“Island”**, d’aire més folk-pop i positiu, i un segon disc més americà/country que va servir d’experimentació estilística. Pel que fa al futur, Txell encara no sap quin tipus de directe farà (format íntim, teatre, petits espais on el públic s’asseu a terra, etc.), però té clar que vol un **format proper i de tu a tu**. L’entrevista es tanca amb la idea que, quan tingui tres o quatre singles nous, podrà dissenyar millor l’univers escènic de la nova etapa de Monkey Jane.