#341 - Històries de vida, música i humor a Ja tardes

Visió general de l’episodi

Aquest Ja tardes Cap de Setmana de Tarragona Ràdio és un especial recopilatori: un greatest hits amb entrevistes i actuacions destacades del programa, sense la tertúlia habitual de col·laboradors.

L’episodi barreja relats de migració i retorn, projectes culturals i educatius, música en directe, literatura gòtica, autoajuda i creixement personal, humor irreverent i promoció d’esdeveniments locals. Tot plegat des dels Estudis de Tarragona Ràdio, creant un mosaic molt viu de veus i disciplines creatives.

1. “Estil del Nord” i “Tornar a casa”: migració, llibres i documental

1.1. El projecte

Conversa extensa amb Jaume Blanc “el Tobap”, el seu fill Aliun (Petit Tobap) i Bangalí Javi, jove senegalès. Presenten:

• Llibre: Estil del Nord (segon llibre després d’El petit Tobap), escrit a quatre mans entre Jaume i el seu fill, amb aportacions de Javi.
• Documental: Tornar a casa, rodat al Senegal i concebut com la “cara B” del llibre.

Tots dos projectes expliquen el viatge migratori de Javi des del Senegal fins a Reus i el posterior retorn al seu poble, amb la mirada innocent i curiosa del nen Aliun.

1.2. La migració vista des de dins

• Viatge de sortida: Javi marxa del Senegal amb 16 anys, triga cinc o sis mesos a arribar a Espanya, creuant l’oceà i el mar Mediterrani en condicions extremadament perilloses.
• En arribar, pateix trauma nocturn: durant setmanes no pot dormir perquè es desperta pensant que torna a ser dins l’aigua.
• Explica la soledat i el xoc cultural d’arribar a un país nou, sense família ni idioma, amb la sensació de “tornar a néixer”.

“En aquest país hi ha sempre bones persones que t’obren la porta… Jaume avui és com un pare per mi aquí a Espanya.”

1.3. Amistat, família escollida i prejudicis

• Jaume explica com l’amistat amb Javi es converteix en una relació gairebé de germanor amb els nens, Aliun i l’altre nen del Javi.
• Les converses entre Javi i el Petit Tobap sobre el viatge, les pors, la nostàlgia i les esperances són la base del llibre.
• El text es prova primer com a “conte de bona nit”: cada dia Jaume llegeix una pàgina a l’Aliun, que demana “una altra pàgina més”, senyal que la història funciona també per a infants.

1.4. Racisme institucional i dret a circular

Jaume aprofita per introduir una reflexió molt clara sobre el dret a la lliure circulació:

• Un tobap (europeu) pot comprar un bitllet i viatjar gairebé on vulgui.
• En canvi, un senegalès no pot sortir del país lliurement: necessita un visat que sistemàticament se li nega.
• Ho qualifica directament de racisme institucional: es pressuposa que, si una persona de país pobre viatja per plaer, intentarà quedar-se i no tornar.

“Nosaltres anem a casa seva a pescar i a prendre’ls els peixos, però ells no poden venir.”

1.5. El retorn al Senegal i el dol

El documental Tornar a casa segueix el viatge de retorn de Javi al seu poble després de cinc anys:

• Vol Barcelona–Senegal d’unes 5 hores (privilegi del bitllet d’avió) contrastat amb els mesos del viatge irregular d’anada.
• Arribada a Dakar, trajecte llarg per carreteres precàries fins a zones rurals sense llum ni aigua, on la família viu principalment de l’agricultura.
• Javi relata un dol molt profund: la seva mare mor abans que ell pugui tornar; volia explicar-li cara a cara tot el que havia viscut per no fer-la patir des de la distància.

“Eso es un dolor que lo llevo encima cada día, pero bueno, es la vida.”

1.6. Viratava, l’escola i la solidaritat

D’aquest viatge en neix un projecte solidari:

• Destinataris: l’escola i els infants del poble de Javi, Viratava (zona rural prop de Tambacounda).
• Objectiu: millorar material escolar i condicions educatives (llum, aigua, plaques solars, infraestructures bàsiques).
• El llibre es ven com a donatiu: els beneficis es destinen a aquest projecte educatiu a Viratava.
• La idea és fer xerrades i projeccions del documental als instituts de Reus, Tarragona i rodalies, combinant:

- projecció del documental - lectura i treball del llibre - testimoni directe de Javi sobre immigració, racisme i integració.

1.7. El burro “Relàmpago” i la mirada infantil

Part entranyable de l’entrevista: l’Aliun explica la seva experiència al poble de Javi.

• El tonton Javi li regala un burro real, al qual posa el nom de Relàmpago, com si fos un ren del Pare Noel.
• Relaten com el burro s’escapa, ells el busquen, confonen altres ases amb ell… i finalment troben un animal que corre com un llampec, fent bo el seu nom.
• Aquest episodi il·lustra la combinació de xoc cultural, joc i alegria que aporta la mirada d’un nen enmig d’un context duríssim.

1.8. On trobar el llibre i el documental

• Llibre Estil del Nord:

- Llibreria Gaudí (Reus) - Llibreria El Batabat - Botiga La Tienda del Árbol (carrer de l’Amargura, Reus) - A través de la web de l’entitat: laVeuEntreCultures.org (contactant-los directament).

• Documental Tornar a casa:

- Ja estrenat; la intenció és portar-lo a escoles i cicles de projecció conjuntament amb el llibre.

2. Elena Ley: Sanremo Senior, feminisme i el diari “Hoy elijo sonreír”

2.1. De “Esencia Femenina” a Itàlia

La cantant i compositora Elena Ley visita Tarragona Ràdio per:

• Anunciar el tancament del projecte discogràfic “Esencia Femenina” (15 cançons sobre dones i històries reals, publicades progressivament a plataformes digitals).
• Presentar “Caminando”, cançó en italià amb què obté el segon premi al Festival de Sanremo Senior, en la secció de cantautors.

Explica detalls humans del concurs:

• Era la número 17 d’actuació, un número de mala sort a Itàlia, i això la va inquietar.
• La seva mare seguia el festival per YouTube en directe.
• A mesura que no deien el seu nom en les eliminacions, cada “no sortida” era un subidón d’esperança.

2.2. “Caminando”: metàfora vital

La cançó, escrita entre Madrid i casa seva, parla de:

• Viure “entre països i somnis”, amb una guitarra, fantasia i una “cambra rosa feta de cançons i poesia”.
• El camí de la vida com una carretera plena de laberints, records i gent que acompanya o que marxa.
• La melancolia com a via per arribar a una altra emoció, no com a enemiga de la positivitat.

La lletra (que ella mateixa tradueix i comenta) subratlla que, encara que enyores algú,

“També sola, el cel és blau.”

2.3. Positivitat, psicologia i el diari “Hoy elijo sonreír”

A més de cantant, Elena és psicòloga (especialitzada en organitzacions i desenvolupament personal). D’aquesta experiència neix el seu llibre-diari:

• Títol: “Hoy elijo sonreír”.
• Format: programa estructurat més que no pas llibre narratiu:

- Introducció i reflexió inicial. - 4 setmanes de pràctica diària (matí i nit) amb pàgines per escriure: agraïments, fets positius, objectius… - Pausa i reflexió intermèdia. - 4 setmanes més amb exercicis ampliats. - Tancament amb reflexió sobre la pròpia vida i els canvis observats.

• Temps requerit: 5–7 minuts al matí i 5–7 minuts a la nit.

És fruit d’un procés personal de sortir de la negativitat quasi depressiva mitjançant l’escriptura, la gratitud i la consciència.

El llibre es pot trobar:

• A llibreries generals i a Amazon.
• Acompanyant-la en presentacions i, si cal, en concerts.

2.4. “Mujeres de hoy” i l’“Esencia Femenina”

En directe, Elena interpreta “Mujeres de hoy”, una de les peces centrals d’Esencia Femenina.

La cançó:

• Rendeix homenatge a dones de totes les generacions: nenes d’ahir, dones d’avui, àvies de demà.
• Parla de treballar al camp, del dolor d’esquena, de la pobresa, però també de fortalesa, dignitat i amor propi.
• Inclou versos com “No tenim por de cap responsabilitat” i “No volem obligacions, no hem de donar explicacions. Som belles així, som perfectes així”.

L’entrevista repassa també:

• La cançó “La mujer del marinero”, inspirada en una llegenda irlandesa sobre un esperit que espera eternament el seu mariner a la platja.
• La connexió entre experiències personals i cançons: com una fulla que vola de la terrassa pot convertir-se en la línia “la meva cançó vola amb el vent”.
• El seu proper àlbum “Conectando”, amb cançons en italià, anglès i castellà (i algun tema en català, que ja està estudiant).
• El concert anunciat a la Casa del Jardí (Vía Augusta) un divendres a la nit, on barreja repertori en diferents idiomes.

3. Ariane Lins (Ari Lins): “Relatos góticos” i literatura d’aire victorià

3.1. Del rock a la narrativa gòtica

La cantant, guitarrista i antropòloga Ariane Lins (Ari Lins), molt vinculada a Tarragona, presenta el seu llibre “Relatos góticos”.

• És el quart llibre que publica, després de títols d’autoajuda/espiritualitat i dels “Cuentos del despertar”.
• Ha decidit descatalogar els llibres d’autoajuda espiritual perquè el mercat s’ha omplert d’ofertes esotèriques poc rigoroses i volia evitar que la seva feina seriosa es barregés amb aquest corrent.
• Ara aposta per la ficció, concretament per relats i novel·letes gòtiques molt influïdes per Edgar Allan Poe, Conan Doyle, Jules Verne i Lovecraft.

3.2. Quatre relats, dues novel·letes

El llibre conté quatre històries:

1. 1 “Eloïsa”
   

• Protagonista: una dona misteriosa que viu en un castell on arriba un destacament militar francès.
• Estructura de novel·la breu.
• Tò suposadament de vampirs, però amb gir científic “a lo Jules Verne” al final.
• Barreja ocultisme i ciència, i manté una atmosfera gòtica i victoriana.

1. 2 “La Estancia”
   

• Relat curt.
• Un personatge es desperta incapaç de moure’s en una estança desconeguda.
• Joc psicològic més que terror explícit; suspens sobre què li ha passat i on és.
• L’angoixa de la paràlisi física com a recurs narratiu.

1. 3 “La Tormenta (El salón de los pasos perdidos)”
   

• Relat llarg, el preferit de l’autor.
• Clarament influït per Conan Doyle: trama detectivesca amb elements gòtics.
• Comença una nit de tempesta en un gran edifici, amb un “saló dels passos perduts” ple de personatges estranys.
• Barreja misteri clàssic de detectiu amb aparicions, gent arrugada, atmosferes estranyes.

1. 4 “Los hijos que nos conquistaron”
   

• Relat de ciència-ficció d’estètica antiga.
• Plantejat com futurisme del segle XIX: és a dir, com hauria imaginat el futur un autor victorià.
• Manté l’estil lingüístic i conceptual propi de l’època.

3.3. Estil, època i espiritualitat

Ari Lins explica que:

• És una persona molt clàssica: li agraden el rock dels anys 60–70, la música barroca (sobretot Bach i Händel) i la literatura victoriana.
• Per escriure i revisar el llibre, va fer un “retir creatiu” de dues setmanes:

- Llum baixa, sense música moderna. - Només música clàssica (Bach, Händel). - Intentant “pensar com a finals del XIX”.

• Tot i el to fosc i gòtic, ell té una forta influència espiritual (budisme, espiritualisme tibetà, hinduisme), i vol que sempre hi hagi un raig de llum d’esperança al final de les històries.

“Per més que la foscor desitgi quedar-se, la llum acaba sempre trobant un escletxa per mostrar el seu esclat.” (dedicatòria del llibre)

3.4. On llegir-lo i com escoltar-lo

• El llibre està disponible a Amazon (actualment en castellà).
• Té la intenció de traduir-lo al català i a l’anglès, però necessita temps, perquè ho fa tot ell sol.
• Recomanació seva per a l’ambient de lectura:

- llum suau, - tassa de te, - música de Bach de fons, - i deixar-se portar a aquesta atmosfera victoriana.

També recorda el seu projecte musical Terra (rock en català), ara en pausa per falta de suports i temps, i la seva vessant de cantautor en anglès.

4. Monkey Jane (Txell): “Flowers” i singles amb ànima

4.1. Retorn com a Monkey Jane

La cantant i productora Txell (Monkey Jane) torna al programa després de força temps.

• Des del 2021 havia deixat una mica aparcat el projecte Monkey Jane per centrar-se en aprendre producció musical (compressió, mescles, etc.).
• Ara torna amb “Flowers”, una nova cançó que descriu com un regal i un homenatge.

4.2. “Flowers”: un regal d’amistat

• “Flowers” és una cançó dedicada a les seves millors amigues, amb qui celebra 15 anys d’amistat.
• El videoclip es grava durant un viatge conjunt a Granada, en una casa cova al mig del paisatge semi-desèrtic.
• Les amigues són models i còmplices del vídeo: riures, complicitat, abraçades, molta naturalitat.
• La lletra i el to evoquen la idea que, encara que la vida canviï i cadascú visqui lluny, l’amistat profunda segueix florint.

La presentadora comenta que la cançó té un aire que recorda a Jason Mraz pel seu bon rotllo i melodia.

4.3. Teràpia musical i ritme creatiu

Txell admet que:

• La música ha estat sempre la seva gran teràpia, sobretot en moments difícils.
• La seva primera cançó, Time to Time, la va “treure del pou”.
• Quan té “drames emocionals” (fortes emocions), és quan més fàcilment li surten cançons.
• Vol abandonar la pressió de treure discos sencers ràpid i apostar per publicar singles amb temps i dedicació, donant a cada peça el temps d’ànima que necessita.

4.4. Discos anteriors i futur en directe

Repàs ràpid a la seva discografia anterior:

• “Changes” – primer disc, amb temes com “WikiTiki”, molt demanats al programa, d’ambient lluminós i positiu.
• “Silent Noise” – segon disc, amb un punt més country/americana, però que ella sent que requeriria més ànima; d’aquí el gir cap a treballar tema a tema.

Pel que fa al directe:

• Té ganes de tornar als escenaris, però encara ha de definir format i banda.
• Mentrestant, es mostra molt activa a les xarxes socials, compartint processos creatius, petites produccions de vídeo i idees musicals, tot equilibrant-ho amb la seva feina de profe.

5. Paco en la Luna: cap al primer disc en directe al Teatre Tarragona

5.1. Anunci d’un gran concert

El cantautor Paco en la Luna entra en antena per anunciar un esdeveniment clau a la seva trajectòria:

• 19 de desembre, a dos quarts de nou del vespre, al Teatre Tarragona.
• Gravació del primer disc en directe de la seva carrera com a Paco en la Luna (projecte iniciat el 2003).
• Preu popular: 12 euros l’entrada.
• Entrades a través de la seva web PacoLaLuna.es, que redirigeix a Quiero Mi Ticket.

Volia fer aquest concert especial “a casa”, a Tarragona, tot i haver tingut ofertes per fer-lo a Madrid, València o Barcelona.

5.2. Contingut i convidats

El concert recollirà:

• Una selecció de les millors cançons de tota la seva carrera, reorquestrades.
• Moments parlant amb el públic, monòlegs i improvisacions que habitualment s’escolten als seus directes i que no queden reflectits als discos d’estudi.
• Convidat destacat: Juan Ton, l’equilibrista, amic i músic, que participarà en el xou.

La presentadora proposa fins i tot fer un “minut i resultat” radiofònic a partir de l’1 de desembre per seguir els preparatius.

5.3. Gires prèvies i èxits audiovisuals

Abans del concert, Paco encara ha de passar per:

• Valladolid
• València
• Granada

A més, comparteix una notícia important:

• La pel·lícula “Viva la vida”, de la qual és guionista i on també ha col·laborat musicalment i com a actor, està entre les 10 pel·lícules més vistes a Prime Video Espanya.
• N’està molt orgullós, tot i que la cinta sigui modesta i familiar.

6. Snaked: humor desfermat i “Show me now”

6.1. Una irrupció caòtica a l’estudi

Entra en escena el grup Snaked (Bompi, Tommy Navog, Gus Farinelli i, en absència física, Lucho Portuano). Porten:

• Un collar de macarrons “personalitzat” per a la presentadora, que ells anomenen “penne” (joc de paraules italià).
• Un to absolutament gamberro i irreverent: acudits constants, paraules inventades i jocs lingüístics catalano-castellano-anglo-italians.

6.2. “Show me now / Shumino”: origen d’un himne

Presenten el seu nou single “Show me now”, que expliquen així:

• És un homenatge delirant a Espanya i a la paraula “shumino”.
• Segons ells, “shumino” vindria de l’anglès “show me now” cridat per mariners anglesos a dones de Cadis que fumaven i ensenyaven massa.
• El videoclip és una successió de situacions surrealistes:

- escenes de port i mariners, - dones mig pin-up mig caricatura, - pluja, fregones, referències a Queen i Freddie Mercury, - un pirata amb manicura improbable…

Tot plegat és *paròdia al límit**, amb humor absurd i sexual explícit, però en clau caricaturesca.

6.3. Primera interpretació acústica (amb “penne”)

A l’estudi fan, per primera vegada, una versió acústica de “Show me now”, amb:

• Guitarra i cors,
• Lletres reversionades en directe,
• Púes substituïdes per collarets de macarrons que ells anomenen “penes” de broma.

La tornada juga amb el doble sentit:

“Show me now, el cielo tiene labios sonrosados / Show me now, y un matojo de pelos rizados… Deja que te coma el cielo.”

També improvisen una versió adaptada de “Crazy Little Thing Called Love” de Queen convertida en “Mondongo”, una altra paròdia amb lletra canalla sobre una mare que es prostitueix per pagar l’escola i un fill que l’idolatra.

6.4. Estètica i referents

La conversa deriva contínuament en:

• Referències a Marilyn Manson, Michael Jackson, Freddie Mercury,
• Parcs d’atraccions temàtics de Snaked,
• Festivals imaginaris i actuacions censurades als Oscars o als Grammys,
• Jocs constants amb paraules angleses: “World Science International”, “John Temple”, etc.

Malgrat el deliri, queda clar que:

• Són músics solvents amb un domini del directe (fins i tot acústic).
• El seu projecte es basa en fusionar rock, paròdia i teatre, buscant la rialla permanent del públic.

7. Estructura del programa i falques

L’episodi està travessat per:

• Falques publicitàries locals:

- Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) al campus Sescelades (investigació química sostenible, salut, descarbonització). - Campanyes de l’Ajuntament de Tarragona (nou pla de residus i neteja, “Tarragona 26”). - Activitats de Nadal al Port de Tarragona i barris com Sant Pere i Sant Pau (comerç de proximitat). - Espectacles de circ a l’Anella Mediterrània, concerts de gospel al Palau Firal i de Congressos, promoció comercial a Tarragona Ràdio, etc. - Falques de l’ONCE i altres anuncis nadalencs.

• Auto-promoció de programes de la graella, com Raulina en salsa amb Raül Fit.
• Recordatoris constants del programa: Ja tardes, les tardes de Tarragona Ràdio.

Al final, la presentadora recorda que aquest ha estat un programa especial recopilatori per donar vacances als col·laboradors, i avança que el proper cap de setmana (20–21) ja seran de nou tots a l’antenna, abans de les festes de Nadal.

8. Idees clau que travessen l’episodi

8.1. Migració i justícia global

• Històries com la de Javi posen cara a les xifres d’immigració, mostrant el patiment, la valentia i també les oportunitats de trobada.
• El programa insisteix en la desigualtat de drets entre europeus i africans a l’hora de viatjar i residir en altres països.

8.2. Cultura com a pont

• Llibres (Estil del Nord, Relatos góticos, Hoy elijo sonreír), música (Elena Ley, Monkey Jane, Paco en la Luna, Snaked) i cinema (Tornar a casa, Viva la vida) es presenten com eines per entendre, guarir i compartir experiències.

8.3. Educació i joves

• Tant el projecte de Viratava com la idea de portar el llibre-documental a les escoles, i el diari de positivitat d’Elena, apunten a transformar realitats des de l’educació i la reflexió crítica.

8.4. Humor i descompressió

• La irrupció de Snaked aporta catarsi i riure després de temes molt durs (migració, mort, racisme).
• El programa demostra una gran capacitat per passar del drama al riure sense perdre la profunditat ni el respecte.

9. Conclusió

Aquest episodi de Ja tardes Cap de Setmana és un collage vibrant de veus i històries:

• Migració i retorn (Javi, Jaume, Aliun),
• Creixement personal i feminitat (Elena Ley),
• Literatura gòtica amb aroma victoriana (Ari Lins),
• Pop i indie amb ànima i amistat (Monkey Jane),
• Cançó d’autor i gran directe (Paco en la Luna),
• Rock paròdic i teatral (Snaked),
• Tot embolcallat per la realitat quotidiana de Tarragona: institucions, cultura, comerç local i festes de Nadal.

El fil conductor és clar: explicar històries de vida a través de la cultura i l’humor, connectant Tarragona amb el món (Senegal, Itàlia, Irlanda, Amèrica Llatina) sense perdre mai l’arrel local de Tarragona Ràdio.