Ja tardes, Cap de Setmana
El magazine de cap de setmana de Tarragona Ràdio és el Ja Tardes, amb Silvia Garcia
Subscriu-te
#342 - Històries de vida, música i bogeria a Tarragona Ràdio
Jaume Blanc "Tobab" presenta amb el seu fill Alion Manel i el jove senegalès Bangalí Javi el llibre **“Destí al nord”** i el documental **“Tornar a casa”**. Expliquen el viatge migratori del Javi des de Senegal fins a Reus amb 16 anys, el trauma del pas pel Mediterrani i la dificultat d’integrar-se en un país nou. El Jaume denuncia el **racisme institucional** que impedeix a molts africans viatjar lliurement, en contrast amb la mobilitat dels europeus. El llibre, pensat com diàleg entre un nen i un jove, neix de converses quotidianes entre l’Alion i el Javi, i vol servir com a **eina pedagògica** per escoles i instituts. Paral·lelament, expliquen el viatge de retorn al poble de Viratava, al Senegal rural, amb el cineasta Omar Valcells, d’on sorgeix el documental. Relaten el xoc de les distàncies, la manca d’infraestructures, la calor extrema i, sobretot, la **gran humanitat i solidaritat** del poble. Episodis com el regal del burro **Relàmpago** a l’Alion humanitzen la història. Tanquen explicant que els beneficis del llibre van destinats a **millorar l’escola i les condicions educatives** de Viratava, i que el 2025–26 volen portar el projecte a molts instituts del Camp de Tarragona, culminant amb un nou viatge de retorn al poble amb el material i recursos recollits.
La cantautora **Elena Ley** presenta el tancament del seu projecte **“Esencia Femenina”**, un disc temàtic de 15 cançons sobre dones i femininitat, i el gir cap a noves publicacions en **italià**. Explica com la cançó **“Caminando”**, escrita a Madrid sobre viure entre països, somnis i records, ha obtingut el **segon premi al Festival de Sanremo Senior**. En tradueix fragments i n’explica el significat existencial. Com a psicòloga, presenta el seu llibre-diari **“Hoy elijo sonreír”**, un programa de 8 setmanes amb exercicis breus de gratitud i reflexió al matí i a la nit, pensat tant per a moments difícils com per a qui simplement vol cultivar una actitud més positiva. Defensa una **positivitat lúcida** que assumeix la tristesa com a part del camí. En directe, canta una cançó de "Esencia Femenina" dedicada a les **“mujeres de hoy”**, un himne a dones, nenes, àvies i amigues que viuen responsabilitats i canvis però continuen somiant i creant. Anuncia nou disc, **“Conectando”**, amb cançons en italià, anglès i castellà, i convida al seu proper concert a la Casa del Jardí a Tarragona.
L’escriptor, músic i antropòleg **Ariane Lins** visita el programa per presentar **“Relatos Góticos”**, el seu quart llibre de ficció. Explica que ha descatalogat els seus antics títols d’autoajuda espiritual perquè no vol que s’associïn a l’esoterisme comercial i a determinats discursos de “gurú” amb què no s’identifica. Ara aposta per la **ficció amb rerefons espiritual**, però seriosa i literària. “Relatos Góticos” conté **dos relats llargs i dos de breus**, clarament inspirats en autors com Poe, Horace Walpole, Arthur Conan Doyle i Jules Verne. "Eloïssa" és un relat de vampirs ambientat en un castell, amb un **gir científic** final a l’estil Verne. "L’Estancia" és un conte curt d’un personatge que es desperta paralitzat en un lloc desconegut, explorant la por a la immobilitat. "La Tormenta (El salón de los pasos perdidos)" té un aire detectivesc molt Conan Doyle i "Los hijos que nos conquistaron" juga amb la ciència-ficció vista des del segle XIX. Ariane explica que alguns textos feia fins a **10 anys** que eren al calaix i que va fer una revisió intensa tancant-se dues setmanes, amb llum baixa i només música de Bach o Händel, per entrar en la mentalitat victoriana. Tot i el to gòtic, destaca que sempre procura acabar amb **un raig d’esperança**, reflectint la seva pròpia manera d’afrontar les adversitats. El llibre està disponible a **Amazon** en castellà, amb la idea futura de traduir-lo al català i a l’anglès.
La **Txell**, sota el seu alter ego musical **Monkey Jane**, torna a l’estudi després d’uns anys de pausa relativa del projecte. Explica que s’ha passat temps aprenent producció i tècnica, tocant molts estils i eines, i que això sovint la feia oblidar-se del seu propi projecte artístic. Presenta el single **“Flowers”**, la seva **primera cançó pensada com a regal**, dedicada a celebrar 15 anys d’amistat amb el seu grup d’amigues, les mateixes que apareixen al videoclip rodat en una **casa cova a Granada** durant unes vacances compartides. Musicalment té un aire lluminós, que la Sílvia relaciona amb Jason Mraz. Monkey Jane recorda que el projecte va néixer com a **teràpia personal**, amb cançons com "Time to Time" que la van ajudar a sortir d’un moment molt fosc. Ara opta per treballar **single a single**, dedicant temps i cura a cada tema en lloc de forçar un disc sencer. Parlen també dels seus àlbums anteriors, "Changes" i "Silent Noise", i de com li agradaria, en algun moment, tornar-los a portar als escenaris. També comenta la seva relació d’amor-odi amb les xarxes socials: s’hi bolca en períodes de molta energia creativa, però necessita desaparèixer a estones per no quedar atrapada per l’algoritme.
El cantautor **Paco y la Luna** anuncia un concert molt especial el **19 de desembre** al **Teatre Tarragona**, on gravarà el seu **primer disc en directe** després de més de 20 anys de carrera discogràfica. Explica que, tot i tenir opcions per fer-lo a Madrid, València o Barcelona, ha volgut que sigui a **Tarragona**, la seva ciutat, per una qüestió emocional i de gratitud cap al públic local. Vol aprofitar el directe per capturar no només les cançons sinó també els **monòlegs, l’humor i la interacció** que defineixen els seus espectacles, i després intentar col·locar el material en plataformes digitals. Abans del 19 de desembre té actuacions prèvies a Valladolid, València i Granada ja pactades. També comenta orgullós que la pel·lícula **“Viva la Vida”**, de la qual és guionista i autor de la cançó dels crèdits (i en què té un petit paper d’actor), ha entrat al **Top 10 de pel·lícules més vistes a Prime Video Espanya**. Les entrades del concert del Teatre Tarragona, a **12 €**, es poden adquirir a través del web **pacolaluna.es**, i ja s’estan omplint les primeres files.
La banda **Snaked** (Bompi, Tomi Navog i Gus Farinelli; Lucio Portuano és absent però constantment esmentat) irromp a l’estudi amb la seva habitual barreja d’absurd, italià macarrònic i humor verd. Porten collarets de **macarrons (penne)** que converteixen en broma recurrent, parlant de "penes" i plats de "penne al pepe nero". Presenten el single **“Show Me Now”**, inspirat, diuen, en vídeos de mariners anglesos arribant a Cadis i en les dones locals que els mostren "coses". Expliquen una història paròdica segons la qual el crit dels mariners "Show me now" seria l’origen de la paraula castellana *xumino*. El videoclip barreja escenes rodades al **Carib sota la pluja** i a Cadis, amb referències visuals a **Queen** i a la cultura pop. A l’estudi fan, per primera vegada, una versió **acústica de “Show Me Now”**, que ells mateixos defineixen com a "primera vegada en acústic i amb penes", jugant amb els collarets. La lletra descriu un mariner “sortit de port” que busca diversió, amb tornades enganxoses sobre "el cielo" i "labios sonrosados". Després interpreten un fragment de **“Mondongo”**, una cançó sobre una mare que es prostitueix per pagar el col·legi del fill, barrejant humor negre i un estrany afecte. Entre cançons encadenen acudits constants sobre Michael Jackson, Bruno Mars, premis inexistents i anècdotes inventades de gravacions de videoclips. El tram és un tancament **hiperenergètic i desmadrat** del programa, que contrasta amb el to més serè i emotiu del bloc inicial, i mostra la faceta més gamberra i irreverent de la programació de cap de setmana de Tarragona Ràdio.
Context de l’episodi
Programa Ja tardes Cap de Setmana a Tarragona Ràdio, en format greatest hits: la Sílvia recupera algunes de les millors entrevistes i actuacions recents, centrades en històries de vida potents, creació artística i humor desbocat.
1. “Destí al nord” i “Tornar a casa”: migració i retorn
Llibre, documental i protagonistes
- Conversem amb Jaume Blanc, “el Tobab”, el seu fill Alion Manel (el Petit Tobab) i Bangalí Javi (Javi), jove senegalès.
- Presenten el llibre “Destí al nord” i el documental “Tornar a casa”, dos projectes que comparteixen el mateix fil emocional: el viatge migratori de Senegal a Catalunya i el retorn al poble d’origen.
Del Petit Tobab al segon llibre
- Primer llibre: “El Petit Tobab” (viatge a Senegal amb l’Alion amb un any i mig, publicat quan en tenia cinc).
- Ara, amb “Destí al nord”, l’Alion ja té 9 anys i aporta una mirada més madura, dialogant amb el Javi sobre migració, pors, esperança i identitat.
- El llibre està construït com un diàleg entre un nen i un jove, fet perquè pugui entrar molt bé a escoles i instituts.
La història del Javi: creuar el mar i començar de zero
- El Bangalí Javi marxa de Senegal amb 16 anys i triga 5–6 mesos a arribar a l’Estat espanyol.
- Explica el trauma del pas pel mar Mediterrani: setmanes sense dormir, despertant-se pensant que encara és dins l’aigua.
- L’arribada a Reus:
- Xoc lingüístic i cultural, sensació de “tornar a néixer” en un lloc on ningú t’entén. - Pensaments recurrents de “vull tornar”, però acaba quedant-se, estudiant a l’institut i trobant feina.
- La relació amb el Jaume i l’Alion creix fins a ser una família escollida: “Jaume és com un pare per mi aquí”.
Racisme estructural i dret a circular
- El Jaume aprofita el relat per denunciar un racisme institucional molt concret:
- Un senegalès no pot viatjar lliurement, ni tan sols per turisme o curiositat. - Necessita visat, que majoritàriament és denegat. - Contrasta amb la llibertat de moviments dels europeus, “els tobaps”, que poden anar “a pescar a casa seva” mentre ells no poden venir.
- Volen que tant el llibre com el documental serveixin com a eina pedagògica per parlar d’immigració, racisme i desigualtats.
El viatge de retorn al Senegal i el documental
- La idea inicial: un viatge de plaer al Senegal perquè:
- El Javi conegui la família de l’Alion i la seva mare. - L’Alion conegui la família del Javi al poble rural de Viratava, entre Tambacounda i Mali.
- El viatge es converteix en documental quan el Javi diu que voldria tenir un record gravat:
> “Un souvenir no, vamos a hacer una pel·lícula”.
- El cineasta Omar Valcells els acompanya i grava 24 hores al dia: trajectes eterns en carretera, calor extrema, pobles sense llum ni aigua, l’arribada al poble i la rebuda massiva de la comunitat.
Humanitat i contrastos
- El Jaume remarca que en aquell poble rural hi troben una humanitat que aquí hem perdut:
- Tothom surt a rebre en Bangalí. - Hores i hores saludant, compartint, ajudant.
L’Alion, el burro Relàmpago i la mirada infantil
- Moment preciós: el Javi regala a l’Alion un burro real, que ell bateja com “Relàmpago”.
- Relaten com el burro s’escapa, com el busquen i com acaben amb un altre burro “molt ràpid” que fa honor al nom.
- L’Alion explica el que més li agrada del viatge: jugar amb els nens, els animals, la tempesta, el trajecte amb carro… i reviu l’experiència en veure el documental.
Projecte educatiu i retorn solidari
- “Destí al nord” es ven més com donatiu que com a producte comercial: els diners es destinen a millorar l’escola de Viratava (material, condicions bàsiques).
- Full de ruta 2025–26:
- Passar per instituts de Reus, Tarragona i pobles del Camp amb projeccions del documental, xerrades del Javi i treball a l’aula. - Fer recollida de material i fons en paral·lel. - Culminar amb un viatge de retorn al poble pel Nadal de 2025, portant-hi el resultat del projecte.
2. Elena Ley: de “Esencia Femenina” a “Caminando”
Tancant un cicle creatiu
- La cantautora Elena Ley visita el programa per explicar que ha culminat el projecte “Esencia Femenina”, un disc conceptual publicat cançó a cançó a les plataformes.
- El disc recull 15 temes sobre dones, històries reals i femininitat.
El gir cap a l’italià i el Festival de Sanremo Senior
- Després d’aquest cicle, decideix tornar a publicar sobretot en italià, el seu idioma d’origen, tot i que escriu també en castellà i anglès.
- Presenta “Caminando”, cançó en italià amb què ha quedat segona al Festival de Sanremo Senior (cantautors).
- Explica l’anècdota del número de sortida 17 (número de mala sort a Itàlia) i com, contra els presagis, això acaba essent un bon auguri.
“Caminando”: viure entre països i records
- La cançó parla de viure entre països i somnis, guitarra i poesia, records que volen com el vent i el pas del temps.
- Ella mateixa en fa una traducció comentada, on surten idees com:
- “Vivo entre países y sueños, una guitarra y fantasías” - “Cuánta gente me acompaña, cuánta luego me dejará”
- És una metàfora del camí vital, de la incertesa i el coratge.
Energia, positivitat i un llibre-diari
- A banda de la música, l’Elena és psicòloga i ha escrit el llibre-diari “Hoy elijo sonreír”, una mena de programa de 8 setmanes per treballar gratitud i actitud positiva.
- Estructura del diari:
- Reflexió inicial. - 4 setmanes de fulls de matí i nit (5–7 minuts cadascun). - Pausa i nova reflexió. - 4 setmanes més amb elements afegits. - Reflexió final sobre la pròpia vida.
- Defensa una positivitat conscient, que no nega la tristesa o la melancolia, sinó que les travessa per arribar a un lloc millor.
“Mujeres de hoy”: himne íntim en directe
- A l’estudi interpreta en acústic una cançó d’“Esencia Femenina”, un himne a les dones de diferents generacions:
> “Somos mujeres de hoy, niñas de ayer, abuelas de mañana y amigas cada día”.
- Reivindica que no calen justificacions, que les dones són “perfectes així”, amb cos canviant, responsabilitats i fortalesa.
Projectes i concerts
- Anuncia nou disc en preparació, que es dirà “Conectando”, on reconecta amb l’italià però incorpora també cançons en anglès i castellà.
- Té concert a la Casa del Jardí (Vía Augusta, Tarragona), on presentarà temes en italià, castellà, algun en català i cançons noves com “Find a Way”.
3. Ariane Lins i “Relatos Góticos”: gòtic clàssic amb ànima
Música, ràdio i escriptura
- Ariane Lins, habitual de Tarragona Ràdio, hi torna ara com a escriptor, presentant el seu quart llibre de ficció: “Relatos Góticos”.
- També és músic i antropòleg, i combina tot plegat amb col·laboracions radiofòniques.
De l’autoajuda a la ficció gòtica
- Els dos primers llibres eren d’espiritualitat/autoajuda, però els ha descatalogat:
- No vol que el seu treball s’associï a l’esoterisme comercial i a certs discursos de “gurú” que no comparteix. - Prefereix allunyar-se d’aquest mercat i centrar-se en ficció amb profunditat espiritual, però sense envolcall màgic banal.
“Relatos Góticos”: homenatge als clàssics
- El llibre recull dos relats llargs (quasi novel·les curtes) i dos contes breus, inspirats en l’estil de:
- Edgar Allan Poe - Horace Walpole - Arthur Conan Doyle - Jules Verne
- Ambientats en època victoriana / segle XIX, combinen:
- Suspens psicològic més que terror gore. - Elements científics a l’estil Verne. - Misteri detectivesc a la manera de Conan Doyle.
Estructura i relats destacats
- “Eloïssa”: primer relat, protagonitzat per una dona misteriosa en un castell on arriba un destacament francès.
- Comença com un relat de vampirs força clàssic. - Al final hi ha un gir científic inesperat que l’emparenta amb Jules Verne.
- “L’Estància”: conte breu on algú es desperta immobilitzat en una habitació desconeguda.
- Explora la por a la paràlisi i la pèrdua de control.
- “La Tormenta (El salón de los pasos perdidos)”: història preferida de l’autor.
- Molt Conan Doyle: investigació, lògica, misteri. - A més del detectiu, hi passen coses “estranyes”, gairebé sobrenaturals.
- “Los hijos que nos conquistaron”: relat amb aire de ciència-ficció decimonònica, com si H. G. Wells escrivís sobre el futur des del segle XIX.
Estil, processos i llum d’esperança
- Ariane defensa una prosa clàssica, molt influïda també per la música barroca (Bach, Händel) i la literatura victoriana.
- Explica que alguns relats portaven 10 anys al calaix, reescrits i recompactats.
- Va fer una fase de revisió reclòs dues setmanes, amb llum baixa i només música clàssica, per “entrar al cap” d’aquells autors.
- Tot i el to gòtic, subratlla que sempre hi ha una llum d’esperança al final, com passa amb les seves cançons:
> “Per més fosca que sigui la història, la llum acaba trobant un resquici per entrar-hi”.
Disponibilitat i llengües
- “Relatos Góticos” es pot trobar a Amazon.
- Ara mateix està en castellà, però té la intenció de versionar-lo al català i a l’anglès més endavant.
4. Monkey Jane (Txell): “Flowers” i amistat
Retorn de Monkey Jane
- La Txell torna com a Monkey Jane després d’un temps centrada en producció musical, aprenentatge tècnic i altres projectes.
- Necessitava trobar el to del projecte i decidir com volia sonar.
“Flowers”: una cançó regal
- Presenta el single “Flowers”, que defineix com la primera cançó-regal, no teràpia pròpia ni crítica social.
- És un homenatge als 15 anys d’amistat amb el seu grup d’amigues.
- El videoclip es grava en una casa cova a Granada, durant un viatge que fan juntes cada any.
- Musicalment, la Sílvia remarca que té un aire a Jason Mraz: acústica, lluminosa, molt bon rotllo.
Teràpia, emocions i procés creatiu
- Monkey Jane havia nascut com a projecte terapèutic: la seva primera cançó, “Time to Time”, la va ajudar a sortir d’un “pou” emocional.
- Explica que sol treure noves cançons quan hi ha “drames bons”, és a dir, emocions fortes.
- Ara vol treballar single a single, dedicant a cada peça temps i carinyo, sense pressa per treure discos sencers.
Identitat, xarxes i equilibri
- A les xarxes es mostra molt activa en etapes (vídeos, experiments de producció, etc.), però necessita desconnectar periòdicament per no quedar atrapada en l’algoritme.
- Definició de Monkey Jane:
- Monkey per la seva energia “de mico” (inquieta, juganera, una mica boja). - Jane com alter ego musical; fins i tot s’ha tatuat el logo del mico que va dissenyar.
Discografia anterior i futur
- Recorden els dos discos anteriors:
- “Changes” (amb temes com “WikiTiki” o “Iceland”), molt vital. - “Silent Noise”, amb un punt més “americanitzat”.
- Té dubtes sobre com portar-ho als directes futurs però li agradaria recuperar aquests temes sobre l’escenari.
5. Paco y la Luna: concert al Teatre Tarragona i disc en directe
Objectiu: primer disc en directe
- El cantautor Paco y la Luna anuncia un concert molt especial el 19 de desembre al Teatre Tarragona.
- Vol gravar-hi el seu primer disc en directe, tot i portar des del 2003 publicant àlbums d’estudi.
Per què a Tarragona?
- Tenia opcions de fer-ho a Madrid, València o Barcelona, però ha volgut que fos “a casa”, a la ciutat on viu i on té una base de públic fidel.
- Vol capturar no només les cançons, sinó també els monòlegs, l’humor i la posada en escena, que són clau als seus concerts.
Dates prèvies i projectes paral·lels
- Abans del 19 de desembre té bolos a Valladolid, València i Granada, ja pactats.
- Explica orgullós que una pel·lícula on ha participat com a guionista i autor de la cançó de crèdits, “Viva la Vida”, està entre les 10 més vistes a Prime Video Espanya.
Concert i entrades
- El concert al Teatre Tarragona serà a les 20.30 h.
- Entrades a 12 €, disponibles via pacolaluna.es (que redirigeix al sistema oficial de venda).
- Hi haurà convidats especials, com Juanto “El Equilibrista”, i un repàs als grans temes de la seva trajectòria.
6. Snaked: humor irreverent i “Show Me Now”
Tornada explosiva a l’estudi
- El tram final del programa és pur descontrol còmic amb la banda Snaked: Bompi, Tomi Navog, Gus Farinelli i el desaparegut Lucio Portuano (en to de broma, “luchando por su ano” a València).
- Porten collarets de macarrons (penne) que converteixen en gag constant.
“Show Me Now” (Xumino): origen gadità
- Presenten el nou single “Show Me Now”, inspirat, diuen, en vídeos reals de mariners anglesos arribant a Cadis.
- Expliquen una pseudo-història d’origen:
- Les dones gaditanes mostraven “coses” als mariners. - L’alcalde els ho prohibeix. - Els mariners hi tornen i, decebuts, criden “Show me now!” (ensenya-m’ho ara), que segons ells és l’origen de la paraula “xumino”.
- El videoclip barreja escenes al Carib sota la pluja, homenatges a Queen (Freddie Mercury escombrant) i humor barroer.
Acústic en directe… i en penne
- Interpreten “Show Me Now” en format acústic per primera vegada i, segons afegeixen, “amb penes” (els collarets de pasta).
- Lletra desvergonyida, plenes de dobles sentits, descrivint mariners “sortits de port” que troben dones que “poden ensenyar-los coses”.
“Mondongo”: amor a la mare sacrificada
- També fan un fragment de “Mondongo”, dedicat a una mare que “feia la carretera” per pagar el col·legi de la Salle al fill.
- Barregen tendresa i humor negre en una cançó que és a la vegada paròdia i homenatge.
Estil Snaked
- Constant joc de paraules en italià, castellà i anglès macarrònic.
- Referències a Michael Jackson, Bruno Mars, Oscar, Grammy, sempre en clau burlesca.
- Un final de programa hiperenergètic i absurd que contrasta amb el to emotiu de la primera part de l’episodi.
7. Publicitat i falques locals
Entre blocs d’entrevistes i actuacions, apareixen diverses falques publicitàries i institucionals:
Institució i recerca
- Institut Català d’Investigació Química (ICIQ): centre de referència en química sostenible, salut i descarbonització, situat al campus Sescelades, amb 250 científics de 40 nacionalitats.
Ajuntament de Tarragona i territori
- Campanyes de l’Ajuntament de Tarragona vinculades al Pla Tarragona 26:
- Millora de la neteja i recollida de residus (brigada d’acció immediata, renovació de contenidors, eliminació de soterrats). - Foment del reciclatge selectiu.
- Promoció d’activitats de Nadal al Port de Tarragona:
- Mapatges, màgia, tallers, espectacles familiars i furboteques al moll de costa.
- Comerç de proximitat: campanyes a Sant Pere i Sant Pau amb sortejos de lots de Nadal per incentivar el comerç local.
Cultura i espectacles
- Espectacle de circ “Low Cost” a l’Anella Mediterrània, del 20 al 26 de desembre.
- Esdeveniment “Gospel Forever” al Palau Firal i de Congressos de Tarragona.
Ràdio i publicitat
- Promoció de Tarragona Ràdio com a eina per fer créixer negocis el 2025, amb falques publicitàries adaptades i descomptes.
- Recordatoris de programes de la Graella de programació com “Raulina en salsa” amb Raül Fit.
Altres
- Falques de l’ONCE amb el cupó extra de Nadal.
8. Tancament
La Sílvia tanca el programa recordant que aquest “greatest hits” ha substituït el format habitual mentre alguns col·laboradors són fora, però anuncia que el proper cap de setmana tornaran ja tots a l’antena.
L’episodi deixa una combinació molt rica de:
- Testimoni vital i denúncia social (migració Senegal–Catalunya).
- Música en directe i projectes creatius (Elena Ley, Monkey Jane, Paco y la Luna).
- Literatura gòtica amb rerefons espiritual (Ariane Lins).
- Bogeria i humor sense filtres (Snaked).
Un retrat molt viu de com Tarragona Ràdio combina cultura, proximitat i entreteniment amb un to proper i humà.