La Porteria 4x02 - La fam com arma de guerra

Resum general

Episodi amb dues entrevistes clau per entendre com la fam i l’accés als aliments s’entrecreuen amb els conflictes armats i les polítiques migratòries europees. D’una banda, Juan Echanove (FAO) explica la diferència entre seguretat alimentària i dret a l’alimentació i denuncia l’ús de la fam com a arma a Gaza; de l’altra, Bruno Álvarez (Noname Kitchen) narra l’evolució d’una resposta de base —d’una cuina popular a una xarxa de documentació d’abusos— davant les fronteres de la UE.

"No es pot utilitzar la fam com a arma de guerra" — Recordatori central del dret internacional humanitari i de la Resolució 2417 (2018).

Conceptes clau (FAO)

Seguretat alimentària vs dret a l’alimentació

• Seguretat alimentària: que totes les persones tinguin, sempre, accés a aliments suficients, nutritius, segurs i produïts de forma sostenible, i que puguin consumir-los amb dignitat.

• Dret a l’alimentació: dret humà reconegut internacionalment que imposa obligacions legals als Estats (respectar, protegir i complir). No cal una declaració de fam per considerar-lo vulnerat.

• Exemples: crisis de l’oli de colza, o no respectar dietes religioses a presons —també vulneren el dret.

Dret internacional en conflicte (Gaza)

• El dret humanitari (Conveni de Ginebra) i la Resolució 2417 (2018) prohibeixen explícitament utilitzar la fam com a arma i limitar l’accés a béns bàsics a població civil.

• Gaza: bloqueig de corredors i condicionament de l’ajuda és contrari al dret. Quan es declara hambruna ja és tard: s’ha d’evitar abans.

• Risc sistèmic: si no hi ha regles a la guerra, ningú està protegit. “Vamos para atrás”.

Implementació i justícia

Com arriba l’ajuda i què fa la FAO

• Hi havia una estructura funcional (Nacions Unides, UNRWA, Programa Mundial d’Aliments). La seva inhabilitació i el reemplaç per pocs punts de repartiment ha dificultat l’accés i posat en risc la població.

• FAO: manté la producció local en conflicte (llavors, pinso, suport a agricultors) i impulsa la recuperació agrícola postconflicte.

Justiciabilitat del dret a l’alimentació

• +70 països el reconeixen a la Constitució; Europa (inclosa Espanya) encara no.

• Polítiques derivades: restriccions a menjar ultraprocessat a escoles, etiquetatge clar. Cal avançar a la UE.

Fronteres de la UE (Noname Kitchen)

De cuina popular a evidència d’abusos

• A Belgrad, en ple veto d’assistència, Noname Kitchen comença repartint àpats nocturns i construint confiança fora de camps oficials (amb MSF i Hot Food i Domeni com a suports puntuals).

• A Šid (frontera amb Croàcia), documenten pushbacks/devolucions en calent, pallisses, gossos, robatoris i danys de policies de fronteres.

• Neix la xarxa Border Violence Monitoring Network i es visibilitza el cas Madina (nena de 7 anys morta en una devolució il·legal).

Externalització i criminalització

• Externalització de fronteres (Sèrbia, Bòsnia), mur a Hongria, i Frontex amb pressupost creixent: ineficaç davant la determinació de les persones en trànsit.

• Incidència: Black Book of Pushbacks, informes com Frozen Lives (tres menors egipcis morts a Bulgària), cartes a la CE, i alerta sobre el PEMA (nou Pacte de Migració i Asil) amb impactes més durs per a migrants.

• Criminalització de la solidaritat: activistes detinguts (Bulgària), vaixells civils de rescat multats o bloquejats; guardacostes libis hostilitzant embarcacions de rescat.

Educació i narrativa

• Aules: explicar que molts són menors genera empatia. Falta donar més veu a persones migrades.

• Batalla comunicativa: desinformació i algoritmes potencien discursos excloents; cal invertir en sensibilització sostinguda.

Idea-força final

• Tant a Gaza com a les fronteres de la UE, els testimonis apunten a un retrocés normatiu i humanitari: “vamos para atrás”. La resposta passa per defensa del dret, garantia d’accés i documentació rigorosa de vulneracions, amb pressió ciutadana i institucional.