La Tecla a l’orella. Podcast
La Tecla a l’orella. Podcast
Programa

La Tecla a l’orella. Podcast

«La Tecla a l'orella. Històries per descobrir la Festa Major de Tarragona» és el pòdcast divulgatiu de les festes de Santa Tecla. Amb 5 capítols, 25 entrevistes, 50 dramatitzacions i més de 200 elements sonors, el pòdcast convida a descobrir moments, personatges i curiositats que han donat forma a la nostra festa major al llarg dels seus 700 anys d'història. Una nova manera de viure i sentir la Festa Major. Idea original, guió, narració i direcció: Enric Garcia Jardí i Ricard Lahoz. Muntatge: Lluís Comes. Gravacions: Lluís Comes. Dramatitzacions: (H)istrionis Teatre i Xavier Salsench. Amb les veus de Núria Cartañà i Laura Casas. Coproducció de l’Ajuntament de Tarragona i Tarragona Ràdio, amb la col·laboració de BBVA.

·5 episodis
RSS

episodis

5 episodis
  • 28'

    Capítol 5 - LA FESTA INVISIBLE

    22 de setembre de 1975. És l’última Santa Tecla abans de la mort del dictador. La festa comença a les 12 del migdia amb la col·locació de la Bandera de la Ciutat al Balcó de l’Ajuntament i la lectura del Pregó. L’arxiver diocesà Xavier Ricomà Vendrell és el pregoner d’enguany. L’alcalde Ricardo Vilar el presenta. El saló de plens està presidit per un bust de Franco. És una festa major molt diferent a la dels nostres dies. Són uns anys un pèl estranys. El canvi es comença a fer visible en alguns detalls, però la festa encara es manté sota el control del règim. Com es vivia, aleshores? Com eren aquelles Santa Tecles? Com era, llavors, Tarragona?

  • 23'

    Capítol 4 - UN VELL I UNA DAMA, UNES DAMES I UNS VELLS

    Des de la primera referència a un Ball de Vells, l’any 1514, fins a la incorporació de la dona als balls parlats, repassem més de 500 anys de sàtira tarragonina a partir de la història del Ball de Dames i Vells. Quin vincle té el ball, en origen, amb l’humanisme? Què hi pot tenir a veure el casament, en segones núpcies, de Ferran el Catòlic (53 anys) amb Germana de Foix (18 anys)? I, sobretot, què fa que aquests personatges del ball siguin tan estimats? Perdoneu les nostres faltes si per cas en res faltem. Toca, Peron!

  • 26'

    Capítol 3 - VIDA DE TECLA

    Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (2024), a la comarca del Tarragonès hi ha vint-i-tres dones que porten el nom de Tecla. A Catalunya, en total, n’hi ha seixanta. Però qui va ser Tecla? Què en sabem, de la seva vida? I, sobretot, què la fa tan particular? Per entendre aquestes i altres qüestions, seguirem el fil d’un llibre apòcrif del segle II després de Crist: Els fets de Pau i Tecla. Deixem, doncs, que el text, i la veu dels especialistes, ens endinsin en aquest relat sonor.

  • 20'

    Capítol 2 - LA PATRONA REPUBLICANA

    El 14 d’abril de 1931, Pere Lloret, el candidat de la llista més votada, proclama la República a Tarragona. Al balcó de l’Ajuntament s’hissa la bandera tricolor. El moment és d’una gran expectació. Hi ha moltes preguntes que només el temps podrà respondre. Nosaltres, des de la distància històrica, n’afegim una altra: i les festes majors de la ciutat, com seran? Falten cinc mesos i nou dies per la Santa Tecla de 1931.

  • 20'

    Capítol 1 - 1611: UNA SANTA TECLA ENTRE BANDOLERS

    A Tarragona Santa Tecla és sinònim de festa major, d’alegria, de seguici, de música, de gatzara. Però 700 anys d’història donen per a moltes històries. I no totes són boniques d’explicar. Us imagineu un final de professó caòtic, on la pólvora estigui carregada de ràbia i els trets d’arma de foc siguin reals? Doncs tot això va passar. El 20 de setembre de 1611 arriba a la ciutat el noble-bandoler Rafel de Biure. L’acompanyen setze fadrins: són joves, van armats i ningú no s’atreveix a parar-los els peus.