25N a Tarragona: violència masclista, ciutat i patrimoni

Resum general del podcast

Programa especial de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 centrat en el 25N, Dia Internacional per a l’Erradicació de la Violència contra les Dones, combinat amb l’actualitat municipal, cultural i patrimonial de Tarragona.

S’hi barregen:

• Reflexions i dades molt dures sobre violència masclista (especialment entre joves i en l’àmbit digital)

• Debat polític local (25N, extrem dreta, jovent, pressupostos municipals, gestió del patrimoni i del títol UNESCO de Tàrraco)

• Testimonis i projectes de ciutat: Setmana Santa, espais segurs als campus de la URV, llibre de relats sobre violència masclista, i el paper del periodisme local

1. Obertura del programa i agenda del dia

Context i to del programa

• Data d’emissió: dimarts 25 de novembre de 2025.

• Marc del programa: 25N, amb el lema institucional «el masclisme juga brut».

• S’anuncien els actes institucionals del dia:

- Lectura de manifest a l’Ajuntament de Tarragona (11 h) - Acte unitari dels sindicats majoritaris a la plaça de la Dona Treballadora (12 h)

• El programa avança continguts:

- Entrevistes sobre violència masclista i àmbit digital amb l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona (ICAT) - Tertúlia política amb PSC, PP i ERC - Projecte «espais segurs» a la Universitat Rovira i Virgili - Llibre de relats sobre violència masclista Nankoronaisa - Actualitat municipal (25 anys de Tàrraco Patrimoni Mundial, pressupostos, Nàstic de Tarragona, etc.)

Idea clau: el programa vol “esquitxar” tota la graella amb el 25N, combinant informació, reflexió jurídica, política i cultural.

2. Editorial feminista: abolició de la prostitució

Espineta amb Tarragonins – Teresa León

• Secció d’opinió inicial centrada en història del feminisme i prostitució.

• Repàs a les demandes de les dones a la Revolució Francesa:

- Dret a la ciutadania - Accés a l’educació i a la feina - Evitar mals tractes i abusos al matrimoni - Abolició de la prostitució

Anàlisi crítica de la prostitució

• S’assenyala la continuïtat històrica de les opressions:

- Encara avui s’assassinen i maltracten dones pel fet de ser dones - Un 20% dels homes exerceixen maltractament que danya la salut física i mental de les dones

• Preguntes incisives inspirades en la filòsofa Ana de Miguel:

- Per què gairebé totes les persones prostituïdes són dones i no homes? - Com és que tants homes consideren normal pagar per accedir al cos de dones en inferioritat extrema?

• Crítica transversal:

- La prostitució es legitima tant des de la dreta com des de l’esquerra - Però també hi ha sectors dels dos espais que la combaten

Tesi central: «La prostitució és una forma de violència de gènere amb la qual hem d’acabar, especialment si volem ser una societat sana i igualitària.»

3. Setmana Santa i dones: primera sotsprefecta de la Sang

Entrevista a Maria Grau (Congregació de la Puríssima Sang)

Tema: Balanç del primer any com a primera dona sotsprefecta en 480 anys d’història de la Congregació de la Puríssima Sang.

Any intens de canvis i novetats

• Maria Grau explica que ha estat un any d’“oràgina” (frenètic), marcat per:

- Ser la primera dona al càrrec, amb molta expectació - Processó extraordinària de novembre, coincidint amb la festivitat de Crist Rei i del Sant Crist de la Sang - Voluntat de fer coses mai fetes (com aquesta sortida solemne fora de Setmana Santa)

• Destaca:

- Gran participació malgrat el fred i la data “estranya” (aparadors ja de Nadal) - Objectiu clar: no duplicar el Sant Enterrament de Divendres Sant, sinó fer un acte excepcional i irrepetible a curt termini

Punt clau: Maria Grau insisteix que no es repetirà cada any. Potser d’aquí 25 anys (500 anys de processó) qualcú ho tornarà a plantejar, però ara es vol mantenir com a fita extraordinària.

Joventut i canvi de paradigma

• La Congregació ha tingut moltes altes noves, especialment de gent jove.

• El fet que hi hagi una dona jove al capdavant funciona com a mirall i símbol de canvi generacional i de gènere:

- Encoratja dones joves a implicar-se i creure que poden transformar les tradicions

• Reflexió sobre la diversitat de viure la fe i la Setmana Santa:

- Hi ha qui no es considera “de missa” però viu la processó amb convicció quasi religiosa - Convivència de tradició, fe i identitat cultural dins la mateixa Congregació

Reconeixement patrimonial

• Recorda que el Parlament de Catalunya ha declarat recentment la processó de Divendres Sant com a Festa Patrimonial d’Interès Nacional.

• Agradeix figures clau com Jordi Bertran i membres d’anteriors juntes.

• Objectiu a futur: reconeixement estatal de la processó, però admet que encara no han tingut temps material per treballar-ho a fons.

4. Violència masclista: dades, noves formes i mancances

Entrevista a Jennifer Macià i Begoña Cajaraville (ICAT)

Context: Presentació de dades de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona (ICAT) sobre l’assistència a víctimes.

Dades preocupants

• El torn especialitzat de violència de gènere de l’ICAT ha assistit:

- 1.167 dones víctimes de violència masclista (dades fins al 30 de setembre) - 618 casos a Tarragona ciutat

• Les advocades subratllen que aquestes xifres infra-representen la realitat:

- Només recullen casos amb procediment obert - Queden fora: - Denúncies on la víctima renuncia a l’advocada - Procediments que no arriben a iniciar-se

Conclusió: La magnitud real de la violència és encara superior al que indiquen les dades del torn d’ofici.

El procés judicial: calvari i acompanyament

• El calvari no comença amb la denúncia, sinó molt abans, amb la violència sostinguda.

• L’objectiu de l’advocacia especialitzada és fer doble acompanyament:

- Legal: orientació en denúncia, mesures cautelars, etc. - Emocional i social: connectar la dona amb tota la xarxa de recursos (CIAT, CIE, serveis socials, etc.)

• L’ICAT impulsa formació específica perquè els advocats puguin:

- Identificar nous tipus de violència - Derivar a xarxes d’acompanyament

Noves formes de violència de gènere

Les ponents destaquen que el mapa de la violència s’ha complexificat:

• Violència física i psicològica (clàssiques) continuen, però ara hi ha:

- Violència econòmica - Ofegar la dona econòmicament, impedir-li autonomia - Molts casos es revelen en el moment de la separació o divorci, quan ella descobreix que no pot marxar per manca de recursos - Cada cop més es posa nom a aquesta situació, i els advocats la poden identificar i argumentar jurídicament

- Violència vicària - A través de fills/es o familiars - Sentència pionera: maltractament a la mascota de la parella reconegut com a violència vicària (no només maltractament animal)

- Violències digitals / ciberviolències - Especialment greus entre joves i adolescents - Inclou: - Control per apps d’ubicació - Assetjament, xantatge, difusió d’imatges íntimes, etc.

Missatge central: La violència ja no és un únic tipus aïllat; sovint es presenta com un “pack”: un episodi físic, però també econòmic, digital i psicològic alhora.

Jovent, pornografia i xarxes: un retrocés alarmant

• Les advocades mostren moltíssima preocupació pels joves:

- Detecten augment notable de violències sexuals amb agressors menors d’edat: - Nens de 13–14 anys implicats en agressions sexuals - Normalització de la violència sexual en aquest rang d’edat

- Assenyalen diversos factors que conflueixen: - Accés il·limitat i sense filtres a internet i xarxes socials - Consum massiu de pornografia violenta com a “educació sexual de facto” - Discursos negacionistes i antifeministes a xarxes (TikTok, etc.) que minimitzen o neguen la violència masclista

• Reclamen pedagogia en edats molt primerenques (final de primària, ESO inicial) sobre:

- Relacions sanes - Consentiment - Ús crític de pantalles i pornografia

Recursos i prevenció: encara insuficients

• Responen que no hi ha prou recursos de prevenció:

- La societat avança a velocitat “estratosfèrica” tecnològicament - El dret i els serveis arriben tard a les noves formes de violència

• Destaquen la importància d’una xarxa informal i comunitària:

- Metge de capçalera - Farmàcia - Perruqueria - Amistats i veïnat

Consell pràctic: davant qualsevol dubte («si sembla violència masclista, és que ho és»), consultar amb professionals o utilitzar aquests espais de confiança per demanar ajuda.

• Recorden recursos concrets com el CIAT (Servei d’Informació i Atenció a les Dones) i el seu telèfon directe que més endavant repetirà també el conductor del programa.

5. Tertúlia política: 25N, extrem dreta, jovent i pressupostos

Participants

• Sandra Ramos – Portaveu del PSC
• Maria Roig – Portaveu d’Esquerra Republicana de Catalunya
• Maria Mercè Martorell – Portaveu del Partit Popular

El debat se centra en dos grans blocs:

1. 1 Violència masclista, jovent i auge de l’extrema dreta
2. 2 Pressupostos municipals, carrils bici i model de ciutat

5.1. Violència masclista, negacionisme i joves

Sandra Ramos (PSC): diagnòstic greu

• Recorda que fa més de 20 anys de la Llei Integral contra la Violència de Gènere i dels jutjats especialitzats, però:

- Estem en una tendència molt perillosa de negacionisme - L’extrema dreta (neofeixisme) alimenta el discurs que «el feminisme ha anat massa lluny»

• Apunta directament a influencers i gurús d’extrema dreta (com Vito Quiles o figures similars) que s’adrecen al públic jove via xarxes, transmetent que:

- El feminisme els “pren alguna cosa” - Les dones haurien superat un suposat límit legítim

• Lliga això amb:

- Pornografia que mostra domini i plaer masculí i violència sobre les dones - Nova violència: violència digital que provoca casos de suïcidi de nenes per assetjament 24/7

«Quan jo era petita, si algú em feia moving al col·le, a casa descansava. Ara l’assetjament continua a les xarxes, tot el dia.»

Maria Roig (ERC): retrocés i extrema dreta catalana

• Insisteix que costa molt avançar en drets de les dones i, en canvi, és molt ràpid retrocedir.

• Assenyala la responsabilitat de Vox i també d’Aliança Catalana:

- Els acusa de flirtejar amb figures masclistes com Charlie Kirk (contrari als anticonceptius, a les dones solteres, etc.)

• Es mostra especialment preocupada per:

- L’ús intensiu de xarxes per part de l’extrema dreta per influenciar joves - L’augment d’agressions sexuals grupals - La desconnexió amb la realitat en discursos que culpen la immigració

Maria Mercè Martorell (PP): normalització del control

• Comparteix diagnòstic: creix la violència, especialment violacions (esmenta dades de “una violació cada dos dies”).

• Dos elements que li preocupen:

- Que moltes noies normalitzen conductes de control (mòbil, roba, amistats) com a prova d’estimació - Que els mitjans culturals (música, lletra de moltes cançons, pornografia) reforcen un model de sexe violent i dominador

• Remarca que també hi ha:

- Consum d’alcohol i drogues que facilita l’expressió d’aquestes violències - Socialització masculina basada en “dominació” i frustració

Missatge conjunt de les tres portaveus: cal desnormalitzar el control, combatre el negacionisme i reforçar l’educació afectivosexual i mediàtica des d’edats molt primerenques.

5.2. Mites i dades sobre agressors i immigració

• Les tres coincideixen a rebutjar el relat xenòfob que associa immigració i violència sexual:

- Recorden que la majoria de violacions i feminicidis: - Les cometen persones de l’entorn de la víctima (parella, exparella, família, amistats) - Són independents de classe social, formació, origen o nacionalitat

Concepte clau: la violència masclista és transversal; el seu origen és el patriarcat, no la procedència geogràfica.

• Reivindiquen respondre els discursos d’odi amb dades oficials (policia, judicatura), no amb tòpics.

• També assenyalen el xoc cultural d’algunes dones nouvingudes que passen de contextos més patriarcals a un entorn amb més llibertat, i com això pot generar conflictes dins les pròpies famílies.

5.3. Cicle de la violència, aïllament i rol de l’entorn

Les tres portaveus aprofundeixen en com funciona el cicle de la violència:

• Patró repetit:

1. Violència psicològica i devaluació 2. Aïllament de la xarxa familiar i d’amistats 3. Aparició de la violència física quan la víctima ja està debilitada i sola

• Estratègia central del maltractador: aïllar la dona:

- Crear conflictes amb la seva família i amistats - Fer-li sentir vergonya o fracàs per reconèixer el problema - Tallar qualsevol suport extern

«Ningú es casa amb el seu assassí. El monstre apareix quan tu ja has baixat les defenses i t’han aïllat.»

• Reivindiquen l’eslògan «Jo et crec» per contrarestar la desconfiança i la revictimització.

• Insisteixen en la importància de l’entorn (família, amigues, professionals) per detectar senyals i no minimitzar el que sembla violència, perquè probablement ho és.

5.4. Pressupostos municipals, carrils bici i model de ciutat

A la segona part, la tertúlia gira cap a política local.

Posició d’ERC (Maria Roig)

• Es mostra crítica amb els pressupostos del govern municipal (PSC + suports puntuals):

- Diu que no es veu clar el projecte de ciutat que hi ha al darrere - Lamenta que acords d’anys anteriors (com el Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau) s’hagin desdit o ajornat

• Carrils bici:

- Critica incoherències: - Es fa el de Avinguda d’Andorra, es treu el de Pere Martell, ara es dubta amb Prat de la Riba - Defensa que una xarxa ciclable ha de ser contínua, no trossos inconnexos (“com un sistema nerviós”)

• Processos de negociació:

- Explica que se’ls va anul·lar una segona reunió sobre pressupostos i ja no se’ls va tornar a convocar - Assegura que ERC volia parlar “de veritat”, però el govern els ha descartat com a soci

Posició del PSC (Sandra Ramos)

• Defensa els pressupostos com a bons per la ciutat i destaca:

- Tercer any consecutiu amb pressupost aprovat a temps per entrar en vigor l’1 de gener - Reducció històrica del deute viu de l’Ajuntament (mínims en 20 anys)

• Prioritats del pressupost segons ella:

- Asfaltat i millora de l’espai públic (“urbanisme de proximitat”) - Grans projectes amb mirada llarga

• Sobre carrils bici:

- Assegura que alguns eren poc útils o mal plantejats (crítica implícita a l’anterior govern) - Justifica canvis puntuals sense renunciar a la mobilitat sostenible

Posició del PP (Maria Mercè Martorell)

• Agraeix el to de diàleg de la regidora d’Hisenda, però:

- Afirma que ja des del principi es veia clar que el pacte de pressupostos estava tancat entre PSC, Junts i exregidors de Vox - El PP vota en contra per diverses raons: - Considera insuficient la partida d’asfaltat (1,5 M€) - Denuncia l’estat de les voreres i rajoles a molts barris - Considera deficitària la seguretat (comissaries de barri, etc.)

• Model de carril bici:

- Celebra la supressió del carril bici de Pere Martell - Critica la implementació a Avinguda d’Andorra per generar “caos circulatori”

6. Patrimoni Mundial de Tàrraco i debat sobre el Consorci

Entrevista de Portaveus: Maria Mercè Martorell (PP)

Després de la tertúlia, s’entrevista més a fons Maria Mercè Martorell com a portaveu del PP, però també com a exregidora de Patrimoni durant la declaració de Tàrraco Patrimoni Mundial.

6.1. 25 anys de Tàrraco Patrimoni Mundial

• Es recupera un tall de veu històric (1999) des de Cairns (Austràlia) on la mateixa Martorell anunciava l’aprovació de la candidatura de Tàrraco com a Patrimoni de la Humanitat.

• Explica el funcionament del Centre del Patrimoni Mundial de la UNESCO i les ciutats que acullen les sessions (en aquest cas, Cairns pels seus propis béns naturals: Gran Barrera de Corall, boscos humits).

• Recorda el paper de l’antic alcalde Requesens dignificant l’entrada a ciutat i el Circ Romà, peça clau per a la declaració:

«El Circ de Tarragona és l’únic amb alçades conservades a Occident (només comparable amb Leptis Magna).»

6.2. Crítica al futur Consorci de Gestió de Tàrraco

• Martorell es mostra rotundament en contra del Consorci de Gestió de Tàrraco tal com s’està plantejant:

- Considera que cedir la gestió (no la titularitat, però sí el control) del patrimoni a un ens compartit amb la Generalitat és un error estratègic.

- Tem que molts recursos vagin a estructura administrativa i sous i no a conservació i difusió del patrimoni.

- Posa d’exemple el Consorci de Mèrida, on assegura que el 70% del pressupost se’n va a capítol 1 (personal).

• Defensa que la presidència del consorci hauria de ser sempre de l’alcalde de Tarragona, sigui del partit que sigui, i critica que recaigui en la Generalitat:

«La Generalitat fa 25 anys no va ajudar gens a la candidatura; ara, en canvi, vol presidir la gestió.»

6.3. Balanç d’Elisa Vedrina i relleu amb Òscar García

• Explica la renúncia d’Elisa Vedrina com a regidora del PP:

- Motiu principal: incompatibilitat de temps entre el Congrés de Diputats (on és diputada) i el consistori - Vol centrar-se en la feina a Madrid, on té creixents responsabilitats (comissions, intervencions en tribuna)

• Subratlla que va voler una sortida “per la porta gran”:

- Anunci en ple - Aplaudiment del ple dempeus - Intervencions afectuoses de tots els portaveus

• El relleu serà Òscar García, enginyer informàtic del CSIC, que havia estat número 5 de la llista i es va quedar a 44 vots d’entrar. Previsiblement prendrà possessió al ple de desembre o gener.

• Destaca també la seva experiència en campanyes científiques a l’Antàrtida, un perfil “de dades i estratègia”.

6.4. Altres temes estatals: pesca i infraestructures

• Martorell avança que Vedrina ja treballa al Congrés en qüestions com:

- Sector pesquer: ampliació en 13 dies dels períodes de captura, clau per a la campanya de Nadal als mercats - Transport per carretera: reivindicacions dels camioners per recuperar part de la circulació per la N-340 per descongestionar l’autopista - Corredor ferroviari: crítica al projecte de bypass Lleida–Barcelona que podria deixar el Camp de Tarragona més aïllat dels trens d’alta velocitat

6.5. Enquestes i auge de l’extrema dreta

• Davant les enquestes que apunten a un creixement de Vox i Aliança Catalana, Martorell:

- Reconeix que les xifres són preocupants, però diferencia entre nivell estatal/autonòmic i local - Recorda que a Tarragona, de tres regidors de Vox, dos han abandonat el partit i són ara regidors no adscrits, però: - Han estat claus per aprovar els pressupostos del PSC aquests anys

«Un no només ha de saber a qui vota, sinó què en fan del seu vot després.»

7. URV i «espais segurs»: repensar el campus amb perspectiva de gènere

Entrevista a Cília Willem (Unitat d’Igualtat URV)

Projecte: «URV Espais Segurs», iniciativa per repensar els campus universitaris amb perspectiva feminista i de gènere.

7.1. Objectiu i enfocament

• Pregunta inicial del projecte: «Com són i com volem que siguin els nostres campus?»

• Diagnòstic de partida:

- La majoria d’edificis i espais universitaris es van dissenyar sense perspectiva de gènere, pensant en un “home estàndard”

• Objectiu doble:

- Millorar la seguretat real - Millorar la percepció de seguretat (especialment de les dones) dins i fora dels edificis

«La foscor no agredeix, les plantes no assetgen. El problema no és només la llum, sinó la mentalitat de qui se sent legitimat per assetjar.»

7.2. Metodologia: marxes exploratòries

• Eina principal: marxes exploratòries amb perspectiva de gènere.

• Participants: estudiantat, PDI (professorat i investigadors), PTGAS (personal tècnic, gestió i serveis).

• Estructura:

1. Taller teòric (2 h) - Introducció a arquitectura feminista i urbanisme amb perspectiva de gènere - Definició de què és un espai segur

2. Sortida de camp - Recorregut pel campus amb llibreta i mapes - Identificació de: - Punts insegurs (poca llum, racons, passadissos buits) - Punts positius (espais oberts, llocs amb vida, bona connexió amb la ciutat)

7.3. Campus analitzats i resultats

• Campus ja treballats:

- Campus Bellissens (Reus) – prova pilot (any anterior) amb suport de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura - Campus Catalunya (Tarragona) - Campus Vila-seca

• Punts problemàtics més habituals:

- Accessos des de pàrquings i carrers adjacents (zones fosques, poc transitades) - Transicions dins/fora (portes posterior, rampes, passadissos) mal il·luminats - Racoins interiors sense visibilitat

• Punts positius destacats:

- Plaça de la Concòrdia (Campus Catalunya): espai obert, en contacte amb la ciutat, on la gent se sent segura - Presència d’activitat i serveis (bars, espais de trobada) que generen vida i, per tant, seguretat

• Exemple concret: al Campus Vila-seca, la reobertura del bar s’assenyala com a clau per revitalitzar el campus i reduir la percepció de risc.

7.4. Passos següents i millores previstes

• Campus Sescelades (Tarragona) serà el proper (octubre de 2026), degut a la seva extensió caldran diverses marxes.

• Ja s’està treballant en:

- Presentar als vicerectorats un llistat de prioritats i una memòria econòmica - Definir actuacions immediates: més faroles, miralls, retall de vegetació que tapa la visibilitat, redistribució d’usos, etc.

• Coordinació amb:

- Ajuntaments de Reus, Vilaseca i Tarragona per intervenir també en espai públic municipal contigu als campus

Missatge final: el projecte no vol només “posar més llum”, sinó transformar la cultura del disseny dels espais universitaris, incorporant de base la perspectiva de gènere.

8. «Nankoronaisa»: relats reals de supervivència a la violència masclista

Entrevista a Gemma Gómez (autora)

Llibre: Nankoronaisa – 25 relats de dones que han sobreviscut a la violència masclista.

8.1. Origen del projecte

• Gemma Gómez és educadora i treballadora social, formada també en igualtat de gènere.

• El projecte neix arran d’una idea:</n

«Si ens hi parem a pensar, tothom coneixem una dona que ha patit violència masclista… i tothom coneixem un agressor.»

• A partir d’aquí comença a investigar i escoltar històries:

- Aconsegueix més de 25 testimonis, però selecciona 25 per al llibre

8.2. Diversitat de casos i tipus de violència

• Estructura: 25 relats breus, basats en experiències reals.

• Sense tria premeditada, el conjunt acaba abastant:

- Tots els tipus de violència: - Física - Psicològica - Sexual - Econòmica - Social i familiar

- Dones de totes les edats - Diferents classes socials i orígens

Idea clau: Ningú està “blindat” contra una relació abusiva, per molt estructurada que tingui la vida.

8.3. Catarsi i anonimat

• El llibre és majoritàriament anònim per facilitar que les dones s’obrin sense por.

• Per a moltes, el procés d’entrevista i reescriptura ha estat catàrtic:

- Algunes ja tenien la situació molt treballada - D’altres van necessitar més temps i pauses per poder explicar-ho tot

• Després de publicar el llibre, dues dones han decidit fer pública la seva identitat i vincular-se obertament al projecte.

8.4. Missatge de resiliència: el sentit de «Nankoronaisa»

• Nankoronaisa és un concepte japonès que significa aproximadament:

«Tot s’arreglarà; el temps ho cura tot.»

• Gemma vol transmetre esperança i resiliència:

- Que les dones que llegeixin el llibre vegin referents reals de dones que n’han sortit - Que comprenguin que no estan soles i que hi ha recursos i camins de sortida

Objectiu principal: sensibilitzar la societat i arribar sobretot a noies joves que poden estar vivint situacions similars sense posar-hi nom.

9. Periodisme local i Santa Tecla: Laia Díaz finalista del Premi Mañé i Flaquer

Entrevista a Laia Díaz (periodista i creadora de contingut)

Motiu: Laia Díaz és finalista del Premi Mañé i Flaquer en la categoria de periodisme en turisme, gràcies a la sèrie «Ruta per Santa Tecla», coproduïda amb Tarragona Ràdio.

9.1. Què és el Premi Mañé i Flaquer?

• Premi de periodisme amb una trajectòria de més de 30 edicions, que reconeix:

- Millors treballs periodístics del Camp de Tarragona - Diverses categories, una d’elles específica de turisme

• La Laia hi opta amb la campanya de Santatecla que va fer a xarxes.

9.2. La sèrie «Ruta per Santa Tecla»

• Contingut: vídeos i peces breus a xarxes socials (sobretot Instagram) que:

- Expliquen les Festes de Santa Tecla des d’una mirada molt personal i vivencial - Barreja de periodisme, divulgació i emoció - Mostra com viu la festa una família tarragonina (inclosa la “becària”, la seva filla)

• La clau de l’èxit:

- Identificació massiva de la gent de Tarragona:

«La nit de La Baixada de l’Àliga molts nens dormen a casa dels avis, i molts pares surten. Molta gent m’escrivia dient: ‘Hem fet el mateix que tu’.»

- Exportació de la festa fora de Tarragona: - La major part de seguidors de Laia són de Barcelona i l’àrea metropolitana - Molta gent es planteja venir a viure les festes després de veure els vídeos

• Impacte:

- Creixement notable de seguidors durant i després de la campanya - Arriba als 46.000 seguidors a Instagram, fet especialment rellevant perquè crea contingut en català

9.3. Valoració personal i del jurat

• La nominació reconeix:

- La força narrativa - La proximitat digital - La mirada fresca i vivencial de la festa - La col·laboració entre un mitjà tradicional (Tarragona Ràdio) i una creadora de contingut digital

• Laia se sent ja recompensada amb la nominació (entre una seixantena de treballs), però admet que li faria molta il·lusió guanyar.

• El veredicte es donarà en una gala (emès per TAC12 i Ona la Torre).

10. Altres elements del programa

Encara que més breus, el programa inclou altres peces d’interès:

Esports: Nàstic de Tarragona

• Falques sobre el partit Nàstic – Hércules al Nou Estadi Costa Daurada (Primera Federació).

• Declaracions de l’entrenador Cristóbal Parralo sobre la necessitat de millorar conceptes per ser més competitius.

Cultura local i festivals

• Anuncis i mencions de:

- REC, Festival Internacional de Cinema de Tarragona (25 anys de cinema emergent, sessions ‘Cinema i Vermut’ al Serrallo i ‘Pantalla Tarracó’)

- Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona (Moll de Costa com a espai de referència en fotografia contemporània)

- Antagonista Teatro amb Los Centros de Lorca al Teatre Tarragona

- Programes culturals de Tarragona Ràdio com La Porteria (Justícia Global) o Raulina amb salsa (humor i entreteniment)

Publicitat institucional i de serveis

• Informació sobre:

- Millora de la xarxa de clavegueram a Tarragona i La Canonja - Pla Impuls Dipte de la Diputació de Tarragona - ICIQ (Institut Català d’Investigació Química) al campus Sescelades - Reformes al Tanatori Municipal de Tarragona - Activitats al Port de Tarragona i al Moll de Costa

Recursos contra la violència masclista

• El conductor repeteix el telèfon del CIAT (Servei d’Informació i Atenció a les Dones) de l’Ajuntament de Tarragona:

CIAT – Telèfon: 677 930 221

• Es reforça el lema del dia: «El masclisme juga brut» i la crida a identificar i denunciar qualsevol forma de violència.

11. Temes principals del podcast

Eix central: 25N i violència masclista, travessant tot el programa des de vessants jurídica, política, social, cultural i personal.

Temes destacats

• Violència masclista i nous escenaris:

- Violència econòmica, vicària (incloses mascotes) i digital - Auge de les agressions sexuals entre menors - Impacte de la pornografia violenta i dels discursos antifeministes a xarxes

• Retrocés vs. avenços en igualtat:

- Preocupació pel negacionisme i el creixement de l’extrema dreta - Necessitat de pedagogia precoç i de dades per rebatre mites

• Patrimoni i identitat tarragonina:

- 25 anys de Tàrraco Patrimoni Mundial i debat sobre el Consorci de Gestió - Pes de la Setmana Santa i el valor simbòlic que una dona assumeixi la sotsprefectura de la Puríssima Sang

• Universitat i espai públic:

- Projecte URV Espais Segurs com a exemple de disseny urbà amb perspectiva de gènere

• Relat i memòria de les víctimes:

- Llibre Nankoronaisa com a eina de visibilització, catarsi i esperança

• Periodisme local i cultura de ciutat:

- Valor del relat periodístic (Premi Mañé i Flaquer) per explicar i projectar Festes de Santa Tecla i identitat tarragonina

Fil conductor: la necessitat de posar veu i mirada crítica sobre com la violència patriarcal travessa la vida quotidiana —des de les relacions personals fins als espais urbans, la política i la cultura— i com la ciutat de Tarragona hi respon des de diferents àmbits.