Autònoms, territori i memòria a Tarragona

Resum general del programa

La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 emet una edició molt completa, amb tres grans blocs de contingut:

• Actualitat social i mobilitzacions: condicions dels autònoms i protesta ecologista als Morrots de la Sabinosa.

• Tarragona, patrimoni i memòria: 25 anys del Museu del Port de Tarragona i el vincle profund amb El Serrallo i el barri del Port.

• Cultura i literatura: conversa amb Vicenç Villatoro sobre memòria, migracions, espies i la seva novel·la Polonesa; i teatre amb Antagonista Teatre i Los Centros de Lorca.

Entremig, el programa incorpora falques publicitàries, promoció de la Graella de programació de Tarragona Ràdio, el futbol del Nàstic de Tarragona al Nou Estadi Costa Daurada i una secció final d’humor radiofònic amb talls de la casa.

1. Obertura i sumari del programa

Fred, tertúlia informal i avanços de continguts

• L’equip (Josep Sunyol, Núria Cartanyà, Miquel González, Abril Rius) inicia amb conversa distesa sobre el fred de tardor-hivern a Tarragona i la sensació tèrmica a primera hora del matí.

• Es presenta l’estructura del matí:

- Plataforma per la dignitat dels autònoms i les marxes de diumenge a Tarragona. - Plataforma SOS Costa i Camp de Tarragona i la concentració contra la pista als Morrots de la Sabinosa. - Celebració dels 25 anys del Museu del Port de Tarragona amb llibre i convidats del Port de Tarragona i El Serrallo. - Entrevista literària amb Vicenç Villatoro (novel·la Polonesa), que es vincula amb la seva trajectòria periodística i entrevistes destacades (Leonard Cohen, Jordi Pujol...). - Espai d’humor setmanal amb talls de ràdio i muntatge surrealista (mort de Franco, premis Arc, Ple municipal...). - Bloc cultural sobre teatre al Teatre Tarragona (Los Centros de Lorca, BUMT, Sala Trono...).

El to inicial combina informació i humor, marcant un programa que vol parlar de temes seriosos sense perdre proximitat ni complicitat amb l’audiència.

2. Opinió: Tarragona i la Ciutat de la Justícia

Espineta amb tarragonins – Ramon Maria Sants (advocat)

Tema clau: la dispersió i precarietat de les seus judicials i el projecte de Ciutat de la Justícia de Tarragona.

• Descriu el calvari logístic per a qualsevol ciutadà que ha de fer un tràmit judicial:

- Diversos edificis repartits per l’entorn de l’Avinguda Roma, plaça Imperial Tàrraco, Avinguda Lluís Companys i Avinguda Marquès de Montoliu. - Diferents òrgans: jutjats d’instrucció, primera instància, guàrdia, Audiència Provincial, Fiscalia, jutjats de menors, etc.

• Remarca:

- 8 seus diferents, moltes de lloguer, amb el cost econòmic i de qualitat de servei que això suposa. - Necessitat d’espais dignes per a operadors jurídics, advocats, procuradors i usuaris (detinguts, víctimes, menors...).

• Actualització important:

- Al juliol de 2025 el Govern obre la licitació de la primera fase de les obres. - Després de més de 25 anys de reivindicacions, la Ciutat de la Justícia comença a ser realitat tangible.

"Hi ha coses que per justícia no cal eternitzar-les" – crítica a la lentitud administrativa i crida a fer seguiment ciutadà al projecte.

3. Autònoms: precarietat i mobilització a Tarragona

Entrevista a Xavier Pallarès – Plataforma per la dignitat dels autònoms

Eix central: denúncia de l’asfíxia fiscal, burocràtica i social que viu el col·lectiu d’autònoms i convocatòria de marxa reivindicativa a Tarragona.

3.1. Convocatòria de la marxa

• Dia i hora: diumenge, 11.00 h.

• Recorregut a Tarragona ciutat:

- Sortida: plaça Imperial Tàrraco. - Pujada per la Rambla Nova. - Parada davant de la subsidiària d’Hisenda. - Continuació pel carrer Sant Agustí. - Final a la Plaça de la Font, amb lectura del manifest unitari estatal.

• Es fa en diumenge per permetre assistir-hi a famílies, amistats i ciutadania en general.

- Es reconeix que sectors com hostaleria i restauració ho tindran molt difícil per tancar negocis.

3.2. Diagnòstic de la situació dels autònoms

Problemes principals destacats:

• Burocràcia i incomprensió social:

- Tràmits constants: IVA, IRPF, trimestres, nòmines, papers, etc. - Frase recurrent: “Treballar per pagar”. - Molts autònoms acaben el mes sense sou propi: primer cobren els treballadors, després, si queda res, l’autònom.

• Quotes i jubilació:

- Rebuig a les pujades previstes de quotes d’autònoms a partir de 2026, en contradicció amb criteris europeus. - Pensament constant en la jubilació: cal estalviar o invertir per tenir un coixí, perquè la pensió pública pot ser insuficient per viure bé.

• Equiparació amb assalariats:

- Demanen una protecció social equiparable a la d’un treballador assalariat. - Avui, una baixa mèdica pot implicar cobrar menys del que costa la pròpia quota d’autònoms, de manera que ni tan sols es cobreixen els mínims.

• Sistema de quotes i IVA:

- Reivindicació de l’exempció d’IVA per facturació inferior a 85.000 €, tal com marca la normativa europea. - Denúncia que Espanya és l’únic país d’Europa que no aplica aquesta directiva de forma generalitzada. - El govern només volia aplicar-la a operadors que venen producte a Europa i a partir de 100.000 €, deixant fora una majoria d’autònoms.

• Pressió fiscal i retorn d’ajudes:

- Quotes d’autònoms mensuals, impostos i tancaments de trimestre: tasca constant de fer números. - Moltes suposades ajudes (incloses les del Covid) s’han de retornar amb interessos, generant endeutament i colls d’ampolla. - Exemple: el kit digital; tràmits molt feixucs i desgast anímic.

3.3. Petites empreses i comerç local

• Relació íntima entre autònoms i pimes:

- El 98–99 % del teixit empresarial són petites i mitjanes empreses. - La majoria han nascut d’un autònom i continuen sent empresaris autònoms encara que tinguin forma de SL o SCP.

• Impacte sobre el comerç de barri i de poble:

- Es percep una clara pressió estructural: normatives, costos i competència de grans superfícies i compres per internet. - S’afirma que el comerç local és el que dona vida a pobles i ciutats, però és el primer que tanca davant de crisis i pujades de costos.

• Relació amb els preus i la ciutadania:

- Si s’incrementen quotes i impostos, els autònoms no ho poden assumir sols: s’acaba traslladant als preus. - Per tant, també és una lluita en benefici del consumidor i de l’economia local.

3.4. Missatge final i crida

• Xavier Pallarès subratlla:

- No són enemics de l’Estat; es consideren motor econòmic: parlen de 3,5 milions d’autònoms. - El petit comerç i la xarxa d’autònoms mouen més diners, en conjunt, que algunes grans empreses.

"És una lluita de tots i per tots... Comencem els autònoms i estic convençut que acabarem sortint tots al carrer per un motiu o altre perquè tots estem rebent per totes bandes."

4. Medi ambient i territori: els Morrots de la Sabinosa

Entrevista a Lluís Marçal – GATA (Grup d’Amics de Toni Achón)

Tema clau: oposició a la construcció d’una pista de 5 metres d’amplada als Morrots de la Sabinosa, impulsada per la Diputació de Tarragona.

4.1. Convocatòria i objectius

• Concentració: dissabte, al migdia, davant del Palau de la Diputació de Tarragona.

• Convoca:

- GATA – Grup d’Amics de Toni Achón (entitat excursionista i ecologista). - Dins la plataforma SOS Costa i Camp de Tarragona.

• Objectiu: fer sentir la veu ciutadana després de rebre silenci administratiu a les al·legacions presentades.

4.2. Crítica al projecte de pista

• El projecte preveu una pista de 5 metres d’amplada, que Lluís Marçal qualifica d’:

- Innecessària. - Perjudicial per al paisatge i l’ecosistema dels Morrots de la Sabinosa.

• Efectes previstos:

- Afluència massiva de bicicletes, patinets i flux intens de persones, convertint la zona en un passeig marítim encobert. - Risc de degradació d’un espai natural tranquil, avui usat com a camí de costa per passejar i gaudir del mar.

4.3. Alternatives proposades

• GATA defensa:

- Mantenir i arranjar l’actual camí de costa per a vianants, amb un sender d’1–1,5 m d’amplada. - No asfaltar ni ampliar fins als 5 m; prioritzar una pista naturalitzada, sense massificació.

• Coherència amb altres projectes:

- Recorden que l’Ajuntament de Tarragona està arranjant el camí de costa entre la Punta del Miracle i la platja de la Rabassada, només per a vianants, amb fons europeus. - Ja hi ha previst un carril bici per l’antiga N-340 entre la Rabassada i Altafulla. Per tant, no cal fer passar bicicletes pel sector dels Morrots.

4.4. Valors naturals en joc

Lluís Marçal detalla els ecosistemes litorals fràgils afectats:

• Zona de la Sabinosa: màquia litoral, amb el margalló com a espècie emblemàtica.

• Zona propera a la Rabassada: ecosistema de dunes, amb flora dunar específica.

• Àmbit del Ruquisar (antic preventori): presència de Limonium giberti (sopaguera), espècie de gran valor.

• Denúncia de mancances tècniques del projecte:

- Absència d’estudi d’impacte ambiental. - Manca de justificació seriosa de la necessitat d’un carril bici arran de mar.

4.5. Relació amb el preventori i futurs usos

• Hi ha un pla de recuperació de la finca de l’antic preventori, encara imprecís.

• Dins la finca:

- Ja existeixen camins més amples, aptes per a bicicletes i patinets, entre pinedes. - GATA considera que aquests podrien absorbir l’ús ciclista, evitant pressionar la franja fràgil de costa.

4.6. Suport d’entitats

Col·laboren o donen suport a la concentració:

• Plataforma Platja Llarga.
• SOS Costa i Camp de Tarragona.
• Club Català de Naturalisme.
• Ecologistes en Acció.
• Greenpeace Tarragona.
• GPEC.
• Associació Mediambiental la Sínia del Gaià.
• Good Karma Projects.

“Fins que no entrin les màquines encara tot és possible” – confiança en aturar el projecte abans de l’inici previst de les obres al gener.

5. Port, barri i memòria: 25 anys del Museu del Port de Tarragona

Taula amb Mercè Tuldrà, Joan Besora i Carme Padrol

Tema clau: celebració dels 25 anys del Museu del Port de Tarragona i presentació del llibre “Mar, Patrimoni i Literatura”.

5.1. El llibre “Mar, Patrimoni i Literatura”

• Acte de presentació:

- Dia: divendres, 28 de novembre. - Hora: 18.00 h. - Lloc: Sala d’actes del Museu del Port de Tarragona.

• El títol combina:

- Mar i Patrimoni: lema dels 25 anys del museu. - Literatura: per la importància dels relats, la poesia i la narrativa vinculats al port.

• Contingut del llibre:

- Relats de periodistes, escriptors i escriptores. - Peces literàries (inclosa poesia) que dialoguen amb la història del port i d’El Serrallo. - Recull també la trajectòria d’activitats com les nits literàries al Far de la Banya.

5.2. El Museu del Port i la identitat del Serrallo

Mercè Tuldrà (responsable del museu), Carme Padrol (veïna històrica d’El Serrallo) i Joan Besora (cap de Relacions Externes i Port-Ciutat) expliquen la relació indestriable entre:

• Port de Tarragona.
• Museu del Port de Tarragona.
• Barri del Port i El Serrallo.

Idees clau:

• El museu ha servit per rescatar i preservar:

- Història de la pesca i de la Confraria de Pescadors. - Història de les famílies i del teixit social del barri. - Fotografies antigues, objectes de feina i de lleure, receptes, records orals.

• La Carme insisteix que El Serrallo no existiria sense la pesca, i qüestiona el seu futur per la crisi del sector i el relleu generacional.

• Reconeixement explícit a l’Autoritat Portuària de Tarragona:

- Moltes millores del barri (espais, equipaments, intervencions) han estat possibles gràcies al Port de Tarragona més que no pas a l’Ajuntament de Tarragona. - El Moll de Costa i el front marítim del barri mostren una gran transformació urbanística i patrimonial.

5.3. Memòria oral i projectes comunitaris

• El museu ha impulsat projectes de memòria com:

- Tallers de memòria amb gent gran del Serrallo (inicialment 85–92 anys, ara des de 75), integrats al programa Documentant patrimoni.

- A partir de l’exposició i el llibre “El Serrallo ahir i avui” (2012), es va començar a documentar fotografies amb l’ajut directe dels veïns.

• Beneficis dobles (win-win):

- El museu obté informació precisa sobre imatges, oficis, llocs i maneres de viure. - La gent gran troba un espai de socialització, benestar i reconeixement, lluitant contra la solitud no desitjada.

• El museu es concep com a espai de salut i refugi emocional, a més de cultural.

5.4. Connexió entre barris i activitat educativa

• El museu treballa també amb:

- Escola del Carme (barri del Port). - Escola del Serrallo.

• Objectiu: cosir els dos barris malgrat la barrera de la via del tren, amb activitats conjuntes.

• El museu és present a projectes del Memorial Democràtic, recollint memòria cultural dels anys 50–60 (teatre, sala parroquial, activitats a l’antic Pòdel – avui Teatret del Serrallo–).

5.5. Ruta de peixos i gastronomia

Projecte “Xarxes, Mar i Sabors”, amb suport del GALP Costa Daurada i en col·laboració amb l’Associació de Veïns del Serrallo:

• Es col·loquen 10 plaques amb espècies de peix (no només les més conegudes) a façanes del barri.
• El barri, vist des de l’aire, té forma de peix, i les plaques el dibuixen simbòlicament.

Funcionament de la ruta:

• Els visitants:

- Escanegen codis QR a les plaques per llegir informació de les espècies. - Van al Museu del Port a recollir un full amb mots encreuats. - Quan resolen el joc i hi tornen, reben un petit llibret de receptes.

• Les receptes són cedides per:

- Restaurants d’El Serrallo. - Cuineres i cuiners del barri.

• Es posa en valor la cuina de barca i el ranxo:

- Plats d’aprofitament, elaborats amb el producte disponible a bord i gran creativitat. - Es destaca el romesco com a símbol gastronòmic.

5.6. Espais museístics i nous projectes

• El museu disposa de peces clau com:

- Derelictes (restes de vaixells enfonsats). - Una sala immersiva que ofereix experiències audiovisuals sobre el port i el mar.

• Es prepara el projecte Gastro Blau:

- Per reforçar el vincle entre museu, gastronomia i producte local d’El Serrallo. - Es donarà protagonisme a plats com el romesco i al relat de la cuina marinera.

La Carme resumeix l’orgull compartit: “Des d’un temps cap aquí, des de la part del museu, ens sentim molt identificats. Ens han fet participar molt de la vida i de la importància que tenia la vida al barri”.

6. Literatura, memòria i espies: conversa amb Vicenç Villatoro

Presentació de Polonesa i trajectòria

Tema clau: la nova novel·la Polonesa (Ed. Proa) i la mirada de Vicenç Villatoro sobre memòria, identitat, espies i relat històric.

• Polonesa es presenta aquell vespre dins la Tardor Literària de Tarragona, a la llibreria Adserà, en el cicle Autors llegeixen en veu alta.

• El programa recorda:

- L’entrevista de Villatoro a Leonard Cohen, a qui admira com a poeta i novel·lista. - El llibre “Entre el dolor i l’esperança”, fruit de l’entrevista a Jordi Pujol després de la confessió de 2014, que l’expresident no volia fer ni publicar.

6.1. Leonard Cohen, Pujol i el poder dels relats

• Sobre Leonard Cohen:

- Explica l’anècdota d’entrevistar-lo a un hotel de Barcelona: Cohen baixa impecable de negre després d’haver pujat a canviar-se. - Cohen valora que l’entrevistador s’havia llegit els seus llibres, cosa que no és tan habitual.

• Sobre Jordi Pujol:

- L’editorial li proposa continuar les memòries amb el període posterior a la confessió. - Es fa una entrevista llarga durant més d’un any, sempre amb la idea que potser no es publicarà. - Finalment surt el llibre, sobretot per pressió editorial, i Villatoro el considera de gran valor històric.

• Reflexió general:

- En un temps en què els relats pesen més que els fets, qui escriu la història es converteix en vencedor, encara que hagi perdut en els fets. - Exemples: l’11 de setembre de 1714 – el relat actual és el dels vençuts, però és el que configura la memòria col·lectiva.

6.2. Identitat, migracions i memòria familiar

• Villatoro es defineix com algú que sempre escriu, d’una manera o altra, sobre anar-se’n i quedar-se, sobre arrels que es trasplanten.

• Recorda la seva pròpia història familiar:

- Pare vingut a Terrassa des de Castro del Río (Còrdova), ja adult, després que l’avi (condemnat inicialment a mort, empresonat al penal de Burgos) decidís emigrar.

• Reflexiona sobre l’emigració:

- No és sinònim automàtic de tragèdia; sovint la mou l’esperança de millorar la vida. - Distingir emigrant de refugiat/exiliat, categories amb motius i contextos diferents. - Rebutja el populisme xenòfob i les generalitzacions: les culpes són individuals, no col·lectives (“Els immigrants...”, “Els de Tarragona...”...).

6.3. Espies, Mossos i “Polonesa”

• La novel·la Polonesa està centrada en espies, però Villatoro distingeix entre:

- El “tall” (el nucli: identitat, lleialtats, memòria). - La “salsa” (la trama d’espionatge que arrossega el lector).

• Protagonista de Polonesa:

- Un home nascut a Polònia, resident a Israel, que treballa pels serveis secrets israelians. - Pregunta central: és polonès o israelià? Depèn del document, de la mirada i del moment.

• Sobre serveis d’informació i espies a Catalunya:

- Recorda que quan es creen els Mossos d’Esquadra, es planteja establir un servei d’informació com qualsevol policia moderna. - Considera que Pujol no tenia una obsessió inicial per la policia ni per l’espionatge; li donava més importància a escola, sanitat i televisió.

6.4. Borges, escriptura i personatges històrics

• Villatoro explica que va entrevistar Jorge Luis Borges i que aquest li va donar consells literaris que encara aplica.

• Destaca la diferència entre la seva visió de la literatura (emocional, lligada a la vida) i la de Borges (més racional, quasi com jugant a escacs).

• També havia participat en una sèrie televisiva on es conversava amb figures històriques dramatitzades (ell va “entrevistar” el general Prim).

6.5. Jordi Pujol i la història

• Es planteja si Jordi Pujol tindrà el paper que li correspon a la història.

• Villatoro respon que la història tria quins elements reté:

- Exemple: Cervantes va estar empresonat per problemes amb la recaptació de fons, però se’l recorda pel Quixot, no per això.

• Opina que Pujol, Tarradellas, Companys... tenen biografies complexes, amb llums i ombres, però la seva centralitat política i simbòlica justificarà la seva presència al relat històric.

La lectura dramatitzada final de Polonesa, amb la veu de Núria Cartanyà, recupera el to intimista de la novel·la: retorn a Varsòvia, identitat difusa, pes del passat com un “xiclet enganxat a la sola de la sabata”.

7. Teatre: “Los Centros de Lorca” d’Antagonista Teatre

Conversa amb Vicenç Cañón, Bibiana de Salvador i Rosa Rovira

Tema clau: la gira i retorn a Tarragona de l’obra “Los Centros de Lorca” de la companyia tarragonina Antagonista Teatre.

7.1. L’obra i el seu plantejament

• Funció al Teatre Tarragona:

- Dia: divendres 28. - Hora: 20.00 h. - Estrenada a Tarragona el 2023 al Teatre Metropol; ara torna molt més rodada.

• Concepte dramatúrgic:

- No és una posada en escena lineal d’una obra de Federico García Lorca. - És una peça contemporània on un grup de sis antics companys d’escola de teatre es retroben en un magatzem per un projecte proposat pel Rafa (personatge músic). - A partir de les seves biografies actuals, conflictes i motxilles emocionals, es van enllaçant escenes de Lorca.

• Text original:

- Escrit per Marta Antolín, que ha fet una gran recerca sobre Lorca (lectura de biografies, estudis, etc.). - Integra textos lorquians sense canviar-ne ni una coma, però els cus amb un relat propi, feminista i actual.

7.2. Temes i to de l’obra

• Los Centros de Lorca parla de:

- Masclisme i feminisme. - Maternitat i renúncies. - Discriminació femenina ahir i avui. - Amors, desamors, enveges, ambicions, frustracions.

• To de l’obra:

- Emotiva, apassionada, reivindicativa i transgressora. - El teatre és presentat com un ésser viu que creix i evoluciona amb cada representació.

• Simbologia del mòbil:

- Tots porten mòbil, però el fet de deixar-lo és un gest simbòlic relacionat amb el compromís i la connexió real entre els personatges.

7.3. Recorregut i premis

• La companyia ha fet gira per tot l’Estat, amb almenys 24 funcions abans de tornar a Tarragona.

• Ha recollit diversos premis de jurat i de públic en certàmens (es destaca la importància dels premis del públic com a validació emocional).

• Experiències destacades:

- A Alcoi, col·loqui multigeneracional: dones de 70 anys i joves de 25 connecten igual amb Lorca i amb el relat actual. - A la Rioja, el públic continua aplaudint fins i tot quan els actors baixen a parlar amb ells.

7.4. Personatges de les actrius convidades

• Bibiana de Salvador – Maite:

- Personatge més gran del grup, amb un rol maternal i molta connexió intel·lectual amb Lorca (professora, experta lorquiana). - Porta una motxilla vital molt forta que es va revelant i fa que determinats moments la toquin especialment.

• Rosa Rovira – Eva:

- Personatge reticent a tornar al teatre, que ha “passat pàgina”. - És de les que més costa convèncer per seguir el joc del Rafa.

• Rafa (interpretat per Alberto Esparza):

- Músic que obre l’obra tocant el piano en un magatzem. - És l’impulsor del projecte i el fil conductor que reuneix els antics companys.

7.5. Frase final de Lorca

L’entrevista es tanca amb la lectura, per part de Bibiana de Salvador, d’un text de Federico García Lorca que també clou l’obra:

"Bien está que todos los hombres coman, pero que todos los hombres sepan que puedan gozar de todos los frutos del espíritu humano, porque lo contrario es convertirlos en máquinas al servicio del Estado, es convertirlos en esclavos de una terrible organización social."

Una reivindicació vigent sobre cultura com a dret i contra la deshumanització.

8. Humor i talls de la casa

Espai d’humor amb Miquel González, Abril Rius i equip

En el tram final, el programa dona pas a un mosaic humorístic amb diversos elements:

• Jocs de paraules i acudits dolços de secció fixa (com els de Laura Rovira), que sovint juguen amb referents culturals:

- Sobre Frankenstein → “Frank, és teu?” (Frank Esteu). - Joc cervantí: “On llença Cervantes l’Ariel? – En algun lloc de la Manxa”.

• Referències musicals actuals i locals:

- Comentaris sobre la gala musical a Tarragona, amb presència de Figaflowers.

• Converses còmiques sobre bolets, el temps, la manta d’hivern, etc., amb la dinàmica caòtica i divertida habitual del programa.

L’humor serveix per descompressar després d’un matí carregat de continguts socials i culturals, i reforça la identitat pròpia de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 com a programa d’entreteniment i proximitat.

9. Altres elements recurrents

Al llarg de l’episodi apareixen, intercalats:

• Falques publicitàries i institucionals, que dibuixen el context del Camp de Tarragona:

- Ajuntament de Tarragona (Pla Tarragona 26, millora de residus i neteja, clavegueram amb Ematsa, etc.). - Diputació de Tarragona (Pla Impuls Dipte). - Port de Tarragona i Moll de Costa (com a espai cultural, esportiu i gastronòmic). - Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona (al Moll de Costa). - REC – Festival Internacional de Cinema de Tarragona (sessions Vermut al Serrallo, Pantalla Tarracó). - ICIQ – Institut Català d’Investigació Química (campus Sescelades, recerca en sostenibilitat i salut). - Tanatori Municipal de Tarragona (reformes i eficiència energètica).

• Promoció dels espais de Tarragona Ràdio:

- Programa Sempre Nàstic, amb la transmissió del Nàstic de Tarragona al Nou Estadi Costa Daurada. - Programes com Fans de Tarragona, Revival d’Albert Malla, sessions amb DJ Parri, i La Porteria sobre Justícia Global.

Aquestes falques i autopromocions reforcen la imatge de Tarragona Ràdio com a mitjà molt connectat a la vida cultural, esportiva i social de la ciutat i del Tarragonès.

10. Temes principals del podcast

• Condicions i reivindicacions dels autònoms: quotes, burocràcia, IVA, protecció social, futur del petit comerç.

• Medi ambient i territori: preservació dels Morrots de la Sabinosa, camins de costa, equilibris entre ús públic i conservació.

• Patrimoni i memòria local: 25 anys del Museu del Port de Tarragona, memòria oral d’El Serrallo, gastronomia i identitat marinera.

• Identitat, migracions i relats històrics: a través de l’obra i les reflexions de Vicenç Villatoro.

• Cultura i arts escèniques: teatre contemporani amb Los Centros de Lorca, festivals de fotografia i cinema, programació al Teatre Tarragona i al Moll de Costa.

• Humor i proximitat radiofònica: seccions d’humor, talls interns i complicitat amb l’audiència.

Interlocutors principals

• Josep Sunyol (presentador).
• Núria Cartanyà.
• Miquel González.
• Abril Rius.
• Ramon Maria Sants (advocat, opinió Ciutat de la Justícia).
• Xavier Pallarès (Plataforma per la dignitat dels autònoms).
• Lluís Marçal (GATA – Grup d’Amics de Toni Achón / SOS Costa i Camp de Tarragona).
• Mercè Tuldrà (responsable del Museu del Port de Tarragona).
• Joan Besora (cap de Relacions Externes i Port-Ciutat del Port de Tarragona).
• Carme Padrol (veïna històrica d’El Serrallo).
• Vicenç Villatoro (escriptor i periodista).
• Vicenç Cañón (director i actor, Antagonista Teatre).
• Bibiana de Salvador (actriu, Antagonista Teatre).
• Rosa Rovira (actriu, Antagonista Teatre).

Tags

[