Campanes, bombers i ciutat en moviment

Panorama general de l’episodi

Programa de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 a Tarragona Ràdio amb format magazín: agenda de cap de setmana, entrevistes culturals, promoció del comerç local, actualitat municipal i una llarga conversa central sobre campanes, patrimoni i bombers.

1. Jocs de taula i festival “Tarragona juga” (434–855 s)

Contingut

• Entrevista a Jan Gonzalo, portaveu de l’associació Tarragona Juga, organitzadora del festival al Palau de Fires i Congressos.
• Més de 150 propostes lúdiques: jocs de taula, jocs de rol, jocs ràpids, espais infantils de joc lliure.
• Format:

- Entrada lliure i activitat oberta a totes les edats. - Algunes partides de rol amb inscripció prèvia, però la majoria d’accés espontani. - Gran xarxa de voluntariat (38 entitats i comerços del sector) dinamitzant partides i orientant el públic.

Idees clau

• El joc de taula no és només entreteniment, sinó eina educativa i social:

- Fomenta socialització, treball en equip i respecte de normes. - Ajuda a prendre decisions, estratègies i resoldre problemes.

• Es busca que la gent volti, descobreixi taules, s’hi afegeixi i provi jocs nous segons la seva curiositat.

“El joc va més enllà de simplement passar l’estona: estàs incorporant una gran quantitat de coses des de qüestions socials fins a resoldre allò que tens al davant.”

2. Bons Comerç i festa del comerç local (856–1242 s)

Campanya “Bons Comerç Tarragona”

• Entrevista a Montse Adán, consellera de Turisme, Promoció Econòmica i Comerç de l’Ajuntament de Tarragona.
• Quarta edició d’una campanya molt ben valorada per comerços i ciutadania.
• Funcionament:

- Descarrega via web bons.tarragona.cat (o buscant “Bons Comerç Tarragona”). - Cada persona obté 20 € en 4 bons de 5 €, amb validesa d’una setmana. - Si no s’utilitzen, els bons caduquen i tornen al pool per a nova descàrrega. - Punt d’ajuda presencial al quiosquet de la Rambla Nova (zona Cristòfor Colom) per a qui tingui dificultats digitals.

Impacte econòmic i comerç de proximitat

• Pressupost de 150.000 € en subvencions directes a establiments.
• Impacte estimat d’uns 600.000 € en despesa al comerç local.
• L’any anterior, prop de 160 establiments adherits; es vol ampliar:

- Més comerços de barris, no només centre. - Més restaurants i restauració, sector que costa més d’incorporar.

Festa dels Bons Comerç

• Festa itinerant per donar visibilitat a la campanya:

- Inici a la plaça Corsini, animació infantil, pintacares i música. - Trams a la Rambla Nova amb espectacle de teatre. - Final a la plaça Verdaguer amb degustació gastronòmica per als participants.

“És una iniciativa que realment repercuteix directament en els comerços i que la gent demana. És just continuar-la i fer-la créixer.”

3. Espai esportiu: nova etapa del Gimnàstic de Tarragona (212–340 s i 1307–1376 s)

Espineta amb Tarragonins

• Secció esportiva amb Jordi Blanc sobre el Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) i el debut de Cristóbal Parralo.

Contingut principal

• Cristóbal Parralo debuta com a entrenador del Nàstic al camp del Real Murcia, tot i que no podrà seure a la banqueta per sanció.
• Objectiu explícit: ascens a Segona Divisió.
• Context històric recent:

- El Nàstic ha intentat pujar 3 de les últimes 4 temporades, fracassant al darrer moment. - En aquest segle, 29 entrenadors: 21 destituïts i 7 no renovats; l’entrenador dura, de mitjana, menys d’una temporada. - Tensions: tracte a Lluís Carreras (Ustecsa?) en el seu retorn, sortida traumàtica de Dani Vidal i divorci entre graderia i Consell d’Administració.

Clima al Nou Estadi Costa Daurada

• S’hi viu una certa histèria col·lectiva per les urgències econòmiques i esportives.
• Només els bons resultats sostinguts poden rebaixar la tensió amb l’afició.

4. Actualitat i publicitat local

Espais institucionals i comercials

• Anuncis sobre:

- Millora de la xarxa de clavegueram amb tècniques poc invasives. - Oferta cultural i gastronòmica al Moll de Costa del Port de Tarragona i al barri d’El Serrallo. - Fira Tarragona Marida al Passeig de les Palmeres, amb vins de les denominacions d’origen del territori i xefs destacats. - Presentació de l’ICIQ (Institut Català d’Investigació Química), la seva recerca en sostenibilitat, salut i descarbonització. - Serveis d’Obramat adreçats a professionals de la construcció. - Fira de l’Ocupació al recinte firal de Tarragona, organitzada per la Cambra de Comerç.

5. Entrevista central: bombers i campanes de la Catedral (1407–3840 s)

Perfil del convidat principal

• Albert Magaroles, tarragoní, 36 anys com a bomber (enginyer industrial, excap de la Regió d’Emergències dels Bombers al Camp de Tarragona) i campaner de la Catedral, membre dels Amics de la Catedral.
• S’hi afegeixen per sorpresa dos campaners veterans:

- Tòfol Conesa, figura clau en la recuperació dels tocs manuals. - Jordi Cervalló, bomber i campaner, expresident de la Confraria de Campaners de Catalunya.

5.1. Vocació i trajectòria com a bomber

• Magaroles no somiava de petit ser bomber: volia ser metge, arquitecte o enginyer; arriba als bombers a través de la seva feina com a enginyer fent projectes contra incendis.
• Temes tractats:

- Característica del bomber: entrar on tothom fuig, amb formació i equipament per minimitzar riscos. - Incendis forestals: record especial del primer gran incendi a la zona de la Mossara/Castillejos, amb la mort d’un soldat per l’explosió d’una granada. - Accidents industrials: atemptats/accidents al Polígon Petroquímic, explosions com la d’un edifici al carrer Fortuny. - Avaluació de com avui es gestionaria un gran incident químic: més plans d’emergència, millor informació i protocols d’avís (sirena, alertes mòbils).

5.2. Evolució del cos de bombers

• Abans: entrar i pujar al camió gairebé directament; avui cal formació llarga (sis mesos + pràctiques).
• Millora en:

- Professionalització i formació tècnica. - Equipaments de protecció i vehicles. - Organització i gestió del risc.

5.3. De bomber a campaner: naixement d’una passió

L’impacte del campanar

• Descobreix el campanar en una visita guiada dels Amics de la Catedral als anys 80-90.
• El canonge mossèn Salvador Ramon, molt vinculat a les campanes, els fa una explicació apassionada.
• El campanar estava en estat de degradació:

- Finestrals oberts i plens de coloms. - Portes que no s’obrien per l’acumulació de brutícia. - Campanes que no es podien tocar.

“Arribes allà dalt, et fan un toc de batalla i penses: això és impressionant, això s’ha de mantenir.”

Recuperació del conjunt campaner

• Amb els Amics de la Catedral i mossèn Salvador Ramon, comencen a:

- Netejar el campanar. - Revisar batalls, suports i estructures. - Recuperar tocs tradicionals.

• Crida d’ajuda als bombers companys per treballar en alçada.
• Entrada de Tòfol Conesa i Jordi Cervalló, que aporten coneixement tècnic i tradicional.

5.4. Les campanes de la Catedral de Tarragona

Noms i funcions principals

• La Capona (1510):

- Campana més gran. - Situada en un templet exterior al terrat. - Toca les hores.

• Campana dels quarts: sobre la Capona, marca els quarts d’hora.
• Maria Assumpta i Fructuosa (les Rocabertines, 1313–1314):

- Finançades per l’arquebisbe Rocabertí, el mateix que va absoldre els templers a Tarragona. - Són les històriques que ja van sonar el dia de la consagració de la Catedral.

• La Tecla:

- Situada a la sala de campanes. - Acompanya Fructuosa i Assumpta en els tocs solemnes (processons, grans festes, Seguici Popular litúrgic, etc.).

• La Badada:

- Campaneta damunt del cimbori. - Es toca des de l’altar major durant la consagració a missa, avisant l’exterior.

• Les tecles (joc de campanetes interiors):

- Sona a dins el temple durant l’elevació, substituint les tradicionals campanetes de mà.

Altura, vistes i comparacions

• El campanar fa 56 metres (no 70, com sovint es diu); el de la Prioral de Reus n’arriba a 60.
• Vistes de 360 graus sobre tot el Camp de Tarragona; en dies clars s’hi pot entreveure el perfil de la Serra de Tramuntana (Mallorca).
• 202 esglaons fins a dalt: escaló irregular, pujada exigent.

5.5. Tècnica, so i patrimoni

Material i acústica

• Les campanes són de bronze: aproximadament 78 % coure i 22 % estany.
• Resultat: metall molt dur i molt vibràtil, ideal per a un so potent i durador.
• S’han fet proves històriques amb ferro, acer, alumini… però el bronze ha estat el que ha perdurat.

Tocs manuals vs. automàtics

• Als anys 60 moltes campanes es van electrificar: mecanismes que piquen des de fora.
• Problema: “s’automatitza” el campanar i es perd el campaner:

- Ningú revisa teules, goteres, esquerdes ni brutícia. - L’avaria o el risc (com un incendi tipus Notre Dame) es detecten pitjor.

• Avui el sistema combina:

- Bataques mecàniques controlades des d’una central (hores, quarts i tocs diaris). - Possibilitat de tocar manualment en festes i ocasions especials.

“Quan automatitzen un campanar no maten el campaner, maten el campanar.”

Diferència de so

• El toc mecànic és sempre igual i regular: “tan, tan, tan…”
• El toc manual introdueix ritme humà, intensitat i matís: acceleracions, respiracions, pausa.
• En tocs grans (festa major, processons) la vibració fa tremolar tota l’estructura de fusta (roure francès), calculada per tenir marge de moviment i no trencar-se.

5.6. Campanes com a patrimoni immaterial

Reconegut per la UNESCO

• El toc manual de campanes ha estat declarat Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.
• A Tarragona:

- Una de les poques catedrals catalanes amb 15 campanes exteriors + campanes interiors i uns 25 campaners actius. - Això permet cobrir tocs llargs, relleus i mantenir la tradició.

Funció social i identitària

• Històricament, les campanes han estat sistema d’alerta i comunicació: festes, morts, focs, perills.
• Avui conviuen amb alertes de mòbil, però segueixen aportant:

- Identitat sonora de ciutat i de barri. - Sensació de companyia nocturna per als veïns.

• Les queixes pel soroll solen venir de nouvinguts que no estan habituats al paisatge sonor local.

“Quan sents parlar de campanes a un altre, sempre hi ha qui diu: si vols escoltar campanes bones, vine al meu poble. Les teves sempre són les millors.”

Relleu generacional

• El grup actual combina veterans i campaners joves en formació.
• Necessiten almenys 10–12 campaners per tocar tot el conjunt en grans ocasions.

Objectiu 2031

• El 2031 farà 700 anys de la consagració de la Catedral.
• Somni dels campaners:

- Que aquell any totes les campanes puguin tornar a voltejar com al 1331. - Que la gent de Tarragona escolti exactament el mateix so que es va sentir fa 700 anys.

5.7. Anècdotes i històries de campanar

Episodis destacats

• Campaner penjat a la corda de la Maria Assumpta que gairebé és arrossegat cap amunt; un jove Tòfol Conesa l’atura agafant la corda.
• Arribada del rei a Tarragona:

- L’Albert puja ràpid al campanar per tocar; - un agent de la guàrdia reial el persegueix escales amunt cridant “alto” per por que llanci alguna cosa sobre el monarca.

• Diferències de tocs de morts entre pobles: al visitar altres campanars per reactivar-los, descobreixen que cada lloc té codis i ritmes propis.

Vivències personals

• Tòfol va néixer al Pla de la Catedral; des de petit veia tocar les campanes i això li crea un vincle emocional fort.
• Explica que ni Napoleó, ni la República, ni Franco van despenjar ni emmudir les campanes de Tarragona.

6. Resum setmanal d’actualitat (4870–6474 s)

Espai amb Abril Rius repassant les principals notícies tractades a El Matí de Tarragona Ràdio durant la setmana.

6.1. Canvi històric del contracte de la brossa

• Tema central: després de més de 60 anys, Fomento de Construcciones y Contratas deixa el servei; entra Urbaser.
• Elements clau del nou contracte:

- Renovació de tota la flota (uns 120–130 vehicles), prop del 50 % elèctrics. - Retirada progressiva dels contenidors soterrats. - Més dies i àmbits de neteja viària (incloent diumenges i zones fins ara poc cobertes). - Recuperació de maquinària clau, com la decapadora que feia 3 anys que estava espatllada.

• Reconegut per l’alcalde Rubén Viñuales com un “canvi històric” i molt esperat per la ciutadania.
• Setmana complicada de transició: contenidors plens i incidències que seran objecte de sancions a l’antic operador.

6.2. Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona

• Es constitueix formalment l’Associació per l’Impuls de l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona.
• Roc Muñoz, alcalde de la Canonja, n’és el president.
• Objectius inicials:

- Treballar de forma supramunicipal en urbanisme i habitatge. - Millorar la mobilitat entre municipis.

• Haurà de tenir un marc legal propi, diferent del de l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

6.3. Aigua i sequera: Consorci d’Aigües de Tarragona (CAT)

• Marc Brunet, president del CAT, explica el pressupost de més de 50 M€ per al 2026.
• Inversió clau: millora de les cambres de mescla per optimitzar la potabilització i la qualitat de l’aigua.
• Defensa la qualitat de l’aigua de l’Ebre que subministra el CAT: sotmesa a milers d’anàlisis anuals i segura per al consum.
• Duranta la sequera, els municipis connectats al CAT han patit molta menys restricció que els que depenen de pous locals.

6.4. Torrentades a la Mora, un any després

• Albert Franquès, president de l’Associació de Veïns de la Mora, fa balanç un any després de la dana que va desbordar el canal.
• Estat actual:

- Camins i passeigs malmesos, encara amb pedres i restes. - Fulles i sediments acumulats als ponts sense retirar.

• Crítica a l’Ajuntament de Tarragona per manca d’actuacions estructurals.
• Es diferencia entre la inversió del dipòsit anti-DSU (per aigua bruta i clavegueram) i les obres que caldrien per gestionar millor les torrentades.

7. Agenda cultural i d’oci (6139–6474 s)

7.1. Muntanyisme i aventura

• Terceres Jornades de muntanyisme i aventura del Centre Excursionista de Tarragona al teatre de Cal·lí (el Callà).
• Pel·lícula destacada: “Montserrat integral 107” de Biel Macià:

- 107 agulles de Montserrat, 2 anys de rodatge i 2 de postproducció. - Documental molt premiat en festivals de cinema de muntanya.

• També es projecta un documental de Rafa Badillo sobre formació en tècniques d’alpinisme per a xerpes al Nepal.

7.2. Dansa tradicional: Festival Salvador Feliuiana

• 33a edició del Festival de dansa tradicional Salvador Feliuiana, organitzat per l’Esbart Dansaire de Tarragona.
• Grups convidats:

- Rocasagna (Gelida). - Grupo de Danzas Familia Castellana (Miranda de Ebro).

• Objectiu: mostrar diversitat de dansa tradicional catalana i d’altres territoris.

7.3. Altres activitats

• L’Embotada a la plaça del Rei: vi, tastos i música.
• Festa d’inici dels Bons Comerç a la Rambla Nova i plaça Corsini.

8. Cinema i sèries: estrenes de la setmana (6505–7094 s)

Secció amb Miquel González repassant cartellera i plataformes.

8.1. Cinema

• “Blitz” (David Trueba):

- Protagonitzada per David Verdaguer. - Història d’un arquitecte que viatja a Bèlgica i, després d’una ruptura, redefineix la seva vida amb una dona més gran.

• “Badlands” (nova entrega de la saga Predator): acció i ciència-ficció, poc entusiasme dels locutors.
• “Bugonia” (Yorgos Lanthimos):

- Amb Emma Stone. - Dos conspiranoics segresten una directiva que creuen extraterrestre.

• “Dos forajidos” (Alec Baldwin): western d’acció marcat per la polèmica de la mort accidental d’una directora de fotografia durant el rodatge.
• “Leo y Lu”: road-movie emotiva entre una nena muda i un home sense rumb, que descobreixen junts el sentit de família.
• “Reversión”: thriller sobre un jove segrestat que torna sense records i genera sospites.
• “Subsuelo”: drama adolescent sobre un accident tràgic la nit d’una festa de 18 anys.
• “Ruffman, un ladrón diferente”: comèdia basada en un lladre real que robava McDonald’s entrant pel sostre.
• Nova versió animada de “El Mag d’Oz” (El Mac de la ciutat Maragda) i altres estrenes familiars.

8.2. Plataformes

• Movistar Plus+: sèrie “Yakarta”, creada per Diego San José, sobre un exolímpic de bàdminton frustrat que descobreix una jove promesa.
• Prime Video: segona temporada de “Maxton Hall”.
• Apple TV+: sèrie de ciència-ficció “Pluribus”.
• SkyShowtime: “Camino Arcadia”, drama sobre un entrenador amb passat fosc.
• Disney+: documental sobre el món d’Avatar.
• Netflix: adaptació de “Frankenstein” de Guillermo del Toro i documental “Muerte por un rayo”.
• A TV3 (3Cat): retorn del true-crime “Crims” i nou programa musical “Zenit” amb Miki Núñez.

9. Tancament musical

• El programa es tanca amb celebració d’aniversaris de grups catalans:

- S’esmenten els 40 anys de Lax’n’Busto. - Es fa sonar Sopa de Cabra (Gerard Quintana) com a homenatge als seus 40 anys de trajectòria.

Conclusions

La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 combina actualitat municipal (brossa, àrea metropolitana, aigua, obres), promoció d’activitats locals (jocs de taula, dansa, muntanya, comerç), esport (nova etapa del Nàstic), cultura (dansa contemporània, cinema) i una peça central de memòria i identitat tarragonina a través de l’ofici de bomber i campaner. L’entrevista amb Magaroles, Conesa i Cervalló ofereix una mirada molt rica a la Catedral de Tarragona, el seu campanar i el toc manual de campanes com a patrimoni viu de la ciutat.