REC, patrimoni i Nadal: Tarragona en clau de cinema i ciutat

Panorama general de l’episodi

L’episodi de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 combina tres grans blocs temàtics:

• El Festival Internacional de Cinema de Tarragona – REC (25a edició), amb múltiples entrevistes a directors i organització del festival.
• Patrimoni i ciutat: 25 anys de Tàrraco com a Patrimoni Mundial UNESCO i 25 anys de la xarxa de Santa Tecla, amb reflexió sobre model sanitari i social.
• Vida de barri i Nadal: encesa de llums a Torreforta i Sant Pere i Sant Pau, activitats de Nadal i connexió amb el comerç local.

Entre mig, hi apareixen espais habituals de la graella de Tarragona Ràdio, anuncis institucionals (Pla Tarragona 26, Ajuntament de Tarragona, Port de Tarragona, PortAventura, etc.), esports (el Gimnàstic de Tarragona (Nàstic)) i seccions musicals.

1. El REC: 25 anys de cinema emergent

1.1. Presentació del festival i espais

A l’inici del programa, l’equip anuncia que el REC és un dels eixos del dia:

• 25a edició del Festival Internacional de Cinema de Tarragona.
• Es destaquen espais emblemàtics de projecció dins del concepte Pantalla Tarracó:

- Sala del sarcòfag d’Hipòlit al Pretori. - Antiga Audiència. - Museu d’Art Modern. - Torre del Pretori. - Teatret del Serrallo, dins d’El Serrallo. - Col·legi d’Arquitectes, Casa Canals, etc.

• Activitats paral·leles:

- Sessions Vermut (cinema + vermut al Serrallo). - Espai RecChic. - RecLab i Screening Test: participació del públic en la definició de guions i processos de producció.

"El Rec, una oportunitat per veure avui el cinema de demà."

1.2. Pel·lícules i directores/directors entrevistats

En aquest tram es fa un veritable tour per diverses òperes primes i films del REC, amb converses àgils i molt centrades en el to i l’ànima de cada pel·lícula.

a) Flores para Antonio – Elena Molina

• Documental sobre la família i el llegat creatiu d’Antonio (músic i creador).
• Es projecta a la sala del sarcòfag d’Hipòlit dins del circuit Pantalla Tarracó.

Claus de la pel·lícula:

• És una pel·li de dol, però plantejada com una celebració:

- Celebra la música, el caràcter i la hiperactivitat creativa de l’Antonio. - Mostra no només cançons, sinó també dibuixos, collages i altres peces artístiques desconegudes.

• La directora explica que l’Alba (protagonista) veu la pel·lícula com un dinar familiar on el públic s’asseu a taula amb ells.
• Final amb sorpresa als crèdits, que es presenta com un “regal” per al públic.

"La pel·lícula és molt emocionant, però no hem volgut fer una pel·li lacrimògena, sinó una celebració."

b) La Furgo – Eloi Calvo

• Òpera prima, sessió Vermut al Teatret del Serrallo.
• Protagonitzada per Pol López.

Argument i enfocament:

• Història d’un home de 45 anys, anomenat l’Os, que viu en una furgoneta a Barcelona.
• Té una filla de 6 anys i ha d’amagar la seva situació a l’exparella.
• Definida com una road movie sense sortir de Barcelona: es mou constantment per la ciutat, però el personatge està “aturat en el temps”.

Treball visual i de guió:

• Eloi Calvo ve del món del storyboard i de la il·lustració:

- Explica com el storyboard tradueix el guió en imatges, ajudant tot l’equip a entendre “quina pel·li s’està fent”. - Serveix per no perdre el rumb en jornades de rodatge complexes.

• La pel·lícula és caràcter-cèntrica (character-driven drama), recolzada moltíssim en la interpretació del Pol López, que es va implicar creativament fins i tot en la definició del personatge.

c) Lionel – Carlos Saiz

• Òpera prima, sessió a l’Antiga Audiència.
• Director murcià que respon en castellà; la presentadora tradueix i contextualitza.

Concepte:

• Road movie documental-ficcionada: un pare i un fill, Lionel pare i Lionel fill, fan un viatge real des de Múrcia fins al nord de França i després a Marsella.
• La família real interpreta el seu propi paper, amb un guió fort però mai llegit pels protagonistes.

Temes principals:

• Relació complicada pare-fill: el pare va marxar de casa quan el fill tenia 3 anys; es veien poc.
• El film es converteix en un dispositiu per al reencontre:

- 45 dies de viatge junts que funcionen com una teràpia emocional. - El director es converteix en “tercer en discòrdia” i canal perquè puguin estar junts.

• La història, tot i molt local (Múrcia, accents poc representats al cinema), és profundament universal en termes de família, rancors i reconciliació.
• El director ve del món dels videoclips i els curtmetratges; havia estat premiat al REC en fase de muntatge (work in progress), cosa que l’enllaça amb el festival abans de l’estrena.

d) Downriver a Tiger – Víctor Diago

• Projecció al Col·legi d’Arquitectes.
• Cinema sensorial i oníric ambientat a Glasgow.

Sinopsi i atmosfera:

• Protagonista: una noia immigrant que treballa en un restaurant a l’estranger (Glasgow).
• Un dia comença a perdre la visió d’un ull, fet que desencadena un viatge físic i mental per la ciutat.
• Pel·lícula poc narrativa i molt sensorial, amb un to oníric, boirós, de fog.
• Glasgow es presenta com una ciutat marcada pel seu passat industrial, els estellers i els fantasmes d’un esplendor perdut.

Títol i significat:

• Downriver a Tiger és gramaticalment incorrecte expressament (seria com dir “avall un tigre” en lloc de “un tigre avall”).
• Aquest desplaçament gramatical reflecteix un desplaçament de subjecte relacionat amb el contingut del film.
• El director reconeix que també va triar el títol perquè despertés curiositat i donés peu a preguntes.

1.3. Lady – Samuel Abrams

A la segona hora, ja cap a les 10, la conversa se centra en Lady, d’en Samuel Abrams (director britànic), film que es projecta al REC.

Context i to de la pel·lícula:

• Fals documental (moc mockumentary) sobre Lady Isabella, una aristòcrata anglesa que vol convertir-se en estrella de reality, a l’estil Kardashian.
• El film juga amb la sàtira de la fama, el narcisisme i la imatge pública:

- Ella es veu (i es ven) com una “English Kardashian”, però no ho és en absolut. - Viu sola en una mena de palau, envoltada de luxe i color, intentant tapar una gran solitud.

Elements clau:

• Protagonitzada per Sian Clifford (Fleabag), amb una interpretació molt potent que barreja humor i fragilitat.
• Tot i ser molt irònica, la pel·li manté una empatia profunda cap al personatge.
• Gir de realisme màgic: Lady Isabella, desesperada per ser vista, comença literalment a fer-se invisible membre a membre.

- Aquesta invisibilitat simbolitza la por a la irrelevància, a desaparèixer de la mirada pública. - Tractat amb to absurd i surrealista, però arrelat en una emoció molt humana.

Procés creatiu:

• Abrams ve del món de la publicitat televisiva.
• Hi havia un guió molt sòlid, però es va deixar espai per a la improvisació:

- L’actriu tenia llibertat per jugar dins d’una estructura controlada. - El director destaca moments “màgics” al rodatge (llum, animals, casualitats) que semblaven conspirar a favor del film.

• És la seva òpera prima, i afirma que la va triar perquè sentia que era una història urgent i personal.

2. Patrimoni i ciutat: Tàrraco, Santa Tecla i la mirada al futur

2.1. 25 anys de Tàrraco Patrimoni Mundial

La primera “veu del dia” és Josep Maria Macias, arqueòleg, dins l’espai Espineta amb caragolins (signat per Josep Maria Macias, tot i que el presentador juga amb el mot “Arqueofesté”).

Idees principals del seu comentari:

• Celebració dels 25 anys de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni Mundial per la UNESCO.
• Aclariment clau: no es reconeix tota la ciutat, sinó els monuments més rellevants.
• Aquesta distinció comporta:

- Motiu d’orgull, però també gran responsabilitat. - Oportunitat per projectar una imatge de ciutat moderna, eficient i compromesa amb la gestió del patrimoni.

• Insisteix que cal anar més enllà del reclam turístic i treballar:

- La col·laboració institucional. - La conservació i la dignificació de les restes arqueològiques. - La valoració dels valors intangibles de la història.

• Objectiu: reforçar Tarragona com a capital històrica del país.
• Conclusió crítica: passats 25 anys, encara queda molta feina.

2.2. 25 anys de la Xarxa de Santa Tecla – Model sanitari i social

Un dels blocs centrals del programa és l’entrevista llarga amb el doctor Joan Maria Tzerà, director general de la xarxa de Santa Tecla, que també celebra 25 anys com a marca integrada.

a) Orígens i visió integradora

Context històric:

• L’Hospital de Santa Tecla té més de 850 anys d’història.
• Durant segles, va ser el gran recurs assistencial quan no hi havia altres estructures: guerres, epidèmies, població sense cobertura.
• Amb la Llei General de Sanitat d’Ernest Lluch (anys vuitanta), es reordena el sistema després del franquisme i la Seguretat Social.
• Molta gent queda fora (autònoms, pagesos, persones sense cobertura), i els dispositius històrics com Santa Tecla continuen assumint-los.

Creació de la “Xarxa Santa Tecla” (any 2000):

• El patronat aprova un pla estratègic que vol posar en valor:

- L’eix sanitari i també el social, històricament indestriables a Tarragona.

• S’escriu una visió que el doctor Tzerà resumeix:

Xarxa sanitària i social integrada, amb tots els recursos (domiciliaris, hospitalaris, socials), complementaris, de qualitat, al servei dels ciutadans.

• Objectiu de fons: que cap àmbit se senti inferior (social ≠ categoria inferior a sanitari) i que tots treballin junts en benefici de la persona.

b) Dependència, Estat del benestar i retards legislatius

• Es fa un repàs crític:

- L’Estat del benestar europeu s’articula en tres grans potes: educació, salut, àmbit social (més pensions i jubilació). - A l’Estat espanyol, la Llei General de Sanitat (anys 86–87) dona dret a l’atenció sanitària, però la Llei de Dependència (Llei d’Autonomia Personal i Dependència) no arriba fins al 2006. - Entre una llei i l’altra passen 20 anys, deixant col·lectius vulnerables (discapacitats, sense sostre, etc.) sense reconeixement suficient.

• La xarxa de Santa Tecla ja reclamava el 2000 que aquests col·lectius fossin incorporats al sistema amb tots els drets.

c) Creixement de la xarxa i integració d’entitats

• Quan neix formalment la xarxa, integra entitats socials i sanitàries de gran prestigi local:

- Casa de Sant Josep (infants en risc d’exclusió social i internats: “els quatre caralls”). - Estela (discapacitat intel·lectual): escola especial, taller ocupacional, centre de treball i residència. - La Muntanyeta (paràlisi cerebral): escola, taller ocupacional i residència. - Recursos per a gent gran, pisos tutelats, etc.

• El doctor Tzerà destaca que el model és de recursos integrals i integrats: la persona passa al llarg de la vida per necessitats molt diverses, i el sistema s’ha d’adaptar a la persona, no a “calaixos administratius”.

Dades de creixement:

• Any 2000: 700 professionals.
• Actualitat: prop de 4.000 professionals i 44 equipaments.

d) Next Generation i noves residències (La Muntanyeta, Estela i gent gran)

• La xarxa aprofita els fons europeus Next Generation (post-Covid) per accelerar grans projectes que ja tenien planificats:

- Nova residència de La Muntanyeta a Bonavista (paràlisi cerebral): - Pensada com a centre referent en neurodesenvolupament complex i neurorehabilitació. - Capacitat residencial que passa de 23 a 60 places. - Ja acabada, inspeccionada i amb llits a punt; falta només el vist-i-plau formal de Drets Socials per començar a rebre residents. - Reforma de la Muntanyeta antiga (Sant Pere i Sant Pau): - Es transforma en escola i taller ocupacional ampliats. - Reforma i modernització de la residència d’Estela. - Nova residència de gent gran a la Rambla.

• El calendari ve marcat pels Next Generation, que inicialment expiraven el desembre de 2025 i ara s’han allargat uns mesos:

- L’objectiu és tenir-ho tot certificat abans d’abril.

e) Unitat de convivència vs. internat

• Explica el canvi de model residencial impulsat per Europa i assumit per l’Estat i les comunitats autònomes:

- Es deixa enrere el model d’“internat” (grans residències tipus hotel, habitació rere habitació). - Es passa a unitats de convivència: - Espais similars a un pis gran, per a 10–12 persones. - Cadascú amb la seva habitació, però compartint menjador, cuina i sala d’estar. - Amb espais comunitaris més grans compartits entre unitats.

• Aquest model ja s’ha aplicat a:

- Casa de Sant Josep (quatre unitats de convivència + “escola de pares” semitutelada a Vendrell i Tarragona). - Estela (residències en pisos separats de tallers i escoles). - Nova Muntanyeta (5 unitats de convivència dins l’edifici).

f) Llei catalana d’Atenció Integrada Social i Sanitària i IA

• El doctor Tzerà posa en relleu la nova llei catalana d’Atenció Integral Social i Sanitària, aprovada al Parlament el novembre, que:

- Obliga a la integració sanitària i social. - Ha estat aprovada amb amplíssim consens (més de 100 diputats a favor, molt pocs vots en contra o abstencions). - És, segons ell, la primera d’aquest nivell a l’Estat espanyol.

• Relació amb la intel·ligència artificial (IA):

- Fins ara, la informació està compartimentada en “calaixos” administratius (salut, social, ensenyament), cosa que complica els tràmits i la visió global del pacient. - La IA pot ajudar a integrar i gestionar aquesta informació, agilitzar tràmits i millorar la coordinació. - Però això no seria possible sense la base legal que permeti i obligui a compartir dades i processos.

“Ara tenim la gran sort de tenir eines (IA) i, al damunt, una llei que diu: feu el favor d’integrar-ho.”

g) Docència en salut i 50 anys de formació

• Santa Tecla, abans de l’Hospital Joan XXIII, era l’únic hospital de la ciutat i havia assumit també la formació:

- Primer, infermeria (vinculada a l’Hospital Clínic de Barcelona). - Després, metges, quan es van complir els requisits d’acreditació (estructura física, cartera de serveis, professionals).

• Celebració recent dels 50 anys de formació de metges/infermeres en conveni amb el Clínic.

3. Barri, Nadal i vida quotidiana a Tarragona

3.1. Encesa de llums de Nadal a Torreforta i Sant Pere i Sant Pau

Hi ha un bloc dedicat a la campanya de Nadal als barris, amb intervencions telefòniques de:

• Maribel Morillas (Associació Tecla Ponent – Torreforta).
• Antonio Real (Associació de Veïns de Sant Pere i Sant Pau).

Torreforta (Tecla Ponent):

• Encesa de llums a la plaça del mercat de Torreforta.
• Activitats:

- Espectacle familiar La Guàrdia de Nadal de Llums. - Xocolatada popular. - Presentació de l’Anxesa (enguany, personatge nadalenc local). - Timbalades amb el grup Foqui Gresca.

• Dins del Mercat de Torreforta:

- Diorama de l’Associació Pessebrista. - Exposició de la Coordinadora d’ONG. - Gran sorteig de Nadal (oli, pernils, entrades per PortAventura, gambes, val de compra, etc.).

Sant Pere i Sant Pau:

• Encesa a la plaça Miramar.
• També amb xocolatada i ambient festiu.
• S’espera força participació, recordant que l’any anterior ja hi havia entre 400 i 600 persones.

Tò general:

• Es respira ja ambient de Nadal als barris i comerços.
• El conductor del programa bromeja amb el desig que la Grossa de Nadal toqui als barris i pugui celebrar-s’hi amb unitat mòbil de Tarragona Ràdio.

3.2. Resum setmanal i altres temes destacats

La secció Quatre dies i una hora – El millor de la setmana amb Abril Rius repassa les veus clau dels darrers dies:

a) Més REC i programació

• Converses amb Eva Vallès i Elodie Mellado sobre la programació completa del REC:

- Diversitat geogràfica i de gèneres (Europa, Amèrica Llatina, Àfrica, animació, comèdia, drama, sàtira política…). - Secció RecChicks / RecXics / Rec Familiar amb cinema d’animació de qualitat: - Space Cadet (stop motion sense diàlegs, estil curts de Pixar). - Arco (aval de Natalie Portman, guanyadora a Annecy, candidata als Oscars d’animació). - Olivia y el terremoto invisible (primera pel·lícula stop motion dirigida per una dona a l’Estat espanyol, sessió al Teatret del Serrallo amb xerrada d’animadores i mostra de ninots). - Arco vista com a imprescindible per a fans de Ghibli i Spielberg. - Activitats especials: Secret Screening en espai sorpresa, trobada prèvia a l’antic Ajuntament i projecció en lloc secret.

• Conversa amb Ingrid Santos, directora de Ruido, film sobre freestyle/rap i conflictes familiars, en projecció per a instituts:

- Els alumnes tenen edats semblants a les protagonistes. - Es vol generar debat sobre somnis personals, pressió familiar i identitat. - La directora destaca que el freestyle és un vehicle per una història universal de creixement i conflicte amb la mare.

b) Llengua i català – Testimoni de Rosa Maria Ibarth

• Entrevista amb Rosa Maria Ibarth, acabada de jubilar com a directora del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona.

Punts clau:

• Va començar a l’Ajuntament el 1990 fent cursos per funcionaris que sabien català però sense títol, en un moment en què la titulació esdevé requisit professional.
• Durant els noranta es multipliquen cursos:

- A l’Ajuntament de Tarragona. - Als barris (Bonavista, etc.).

• Neix el Consorci per a la Normalització Lingüística i es consolida el CNL de Tarragona integrant les quatre comarques de la demarcació.

c) Barris de Llevant i Ferran – Accessibilitat i serveis

• A la secció Ponenallava es parla amb Quique Fernández, de l’Associació de Veïns de Ferran.

Reivindicacions principals:

• Es consideren poble, tot i dependre administrativament de Tarragona.
• Problemes clau:

- Sense connexió al clavegueram general ni a depuradora: funcionen amb fosses sèptiques. - Implica males olors, plagues de rates, etc. - Transport públic escàs i lent (una línia que passa pels barris de Llevant, viatge d’una hora fins a Tarragona).

• Conseqüències:

- Les persones grans opten per anar a metge i fer gestions a Altafulla o Torredembarra. - Per tràmits municipals (Ajuntament de Tarragona), desplaçar-se fins al centre és feixuc.

• Demanen:

- Línies de bus més directes i freqüents. - Solució estructural per al clavegueram.

d) Fotografia, medi ambient i alimentació – Santi Donaire

• Entrevista amb el fotoperiodista Santi Donaire, autor de l’exposició “Hasta que la tierra aguante” (a l’estació d’autobusos), dins del programa Foto Km 0 (amb Pep Escoda).

Contingut de l’exposició:

• Fotografia documental sobre impacte ambiental i agrícola i origen dels aliments que consumim.
• Centrada en el dret democràtic a saber:

- D’on ve el que mengem. - Quines conseqüències té per al territori i per als treballadors del camp.

Trajectòria del fotògraf:

• Va treballar 7 anys a l’agència EFE (Veneçuela, Madrid), en breaking news.
• Va sentir la “dictadura de la superfície”: tot és ràpid, sense temps per aprofundir.
• Decideix tornar a la fotografia de llarg recorregut, d’investigació i arrelada al territori (actualment viu a Andalusia).

e) Premi Mañé i Flaquer i nous formats periodístics – Laia Díaz

• Conversa amb la periodista Laia Díaz, premi Mañé i Flaquer per les càpsules de “Ruta per Santa Tecla” a xarxes, fetes amb Tarragona Ràdio.

Punts destacats:

• Les càpsules són reels curts sobre la Festa Major de Santa Tecla, diaris i molt visuals.
• El premi és important perquè dona legitimitat als formats de xarxes com a periodisme:

- Reivindica la figura del creador de continguts com a professional, més enllà de la imatge tòpica influencer = regals. - Subratlla que aquests formats també requereixen recerca, contrast i ètica informativa.

• Altres treballs premiats només estan a YouTube, reforçant la idea que el periodisme s’està desplaçant a plataformes digitals i socials.

f) Grip en pujada i recomanacions sanitàries – Ana Bocio

• Actualització amb Ana Bocio (Agència de Salut Pública) sobre la campanya de grip.

Dades i previsió:

• Incidència moderada al Camp de Tarragona (153 casos per 100.000 habitants), similar a la mitjana catalana.
• Pujada iniciada a principis de novembre; es preveu que en 2–4 setmanes es pugui arribar a llindar alt i al pic, possiblement coincidint amb Nadal.
• Més incidència en infants de 5 a 14 anys, però augment en tots els grups d’edat.

Vacunació:

• Inicialment dirigida a col·lectius de risc:

- Majors de 60 anys. - Dones embarassades. - Infants de 6 mesos a 5 anys. - Persones amb patologies de base o altres factors de risc.

• Des de fa pocs dies, oberta a tota la població que ho vulgui, especialment qui conviu amb persones vulnerables.
• Cita fàcil:

- A través de La Meva Salut o citasalut.cat. - Directament al CAP.

Missatge clau: vacunar-se ara encara és útil per reduir complicacions durant el pic de grip de les festes.

4. Esports, anuncis i recolzament institucional

Tot l’episodi va trufat d’espots i informacions institucionals que situen la vida de ciutat:

4.1. Futbol: el Nàstic

• Diverses falques sobre el SempreNàstic, el programa esportiu de Tarragona Ràdio:

- Previ al partit del Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) contra el Sevilla Atlético, al camp Jesús Navas. - 33a temporada del programa. - Es convida a participar al Joc de la Porra, comentar el partit a X i Instagram i al WhatsApp de la ràdio.

4.2. Institucions i serveis

Anuncis de:

• Ajuntament de Tarragona – Pla Tarragona 26:

- Objectiu 1: millorar la recollida selectiva (nous contenidors, eliminació de soterrats, més punts de reciclatge). - Objectiu 2: garantir carrers més nets (més equips d’aigua, més freqüència de neteja, manteniment de contenidors i entorn).

• Diputació de Tarragona – Pla Impuls Dipte:

- Suport als ajuntaments per reduir tràmits i facilitar eines per impulsar projectes.

• Port de Tarragona – Ja és Nadal al Port:

- Programa d’activitats nadalenques al Moll de Costa (música, màgia, tallers, espectacles familiars…).

• PortAventura World – PortAventura Club:

- Diferents passis anuals amb accés a PortAventura Park, Caribe Aquatic Park i Ferrari Land.

• Institut Català d’Investigació Química (ICIQ):

- Centre de recerca al campus Sescelades, 250 científics de 40 nacionalitats, línies en processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització.

• Tanatori Municipal de Tarragona – obres de millora.

També apareixen espais fixos de programació musical i d’oci de Tarragona Ràdio:

• Cocodril Club amb Albert Malla (música 60–80).
• DJ Parry (programa nocturn de música actual).
• Fans de Tarragona (música d’artistes locals).

5. Tancament musical i to general

El programa es tanca amb:

• Temacles musicals de Els Pets, enllaçats amb la seva gira “Cantant als 40” i la seva presència al Centre Cultural de Valls.
• El to general del programa és:

- Festiu i proper, amb molta complicitat entre locutors. - Combina informació cultural (REC, Santa Tecla, patrimoni) amb servei públic (salut, barris, neteja, mobilitat) i entreteniment. - Fa de Tarragona Ràdio una autèntica “veu de ciutat”, connectada amb el teixit cultural, social i institucional.

6. Idees-força de l’episodi

• Tarragona com a ciutat de cinema emergent: el REC, amb 25 anys, es consolida com un festival referent per detectar i acompanyar noves veus cinematogràfiques, amb fort arrelament en espais patrimonials.
• Patrimoni com a responsabilitat, no només com a imatge: Tàrraco Patrimoni Mundial i la tasca de la xarxa de Santa Tecla mostren un model que mira a la llarga, integrant salut i social.
• Barris vius i Nadal compartit: Torreforta i Sant Pere i Sant Pau es reivindiquen com espais centrals de la vida de ciutat, amb llums, comerç i activitat comunitària.
• Nous formats de periodisme i cultura visual: de les càpsules a Instagram sobre Santa Tecla a la fotografia ambiental de Santi Donaire, passant per cinema de freestyle o road movies documentals.
• Salut pública: la grip en pujada es converteix en recordatori de la necessitat de vacunar-se i cuidar especialment els col·lectius més vulnerables abans de les trobades de Nadal.