Cinema REC, memòria, ZBE i patrimoni

Context i estructura del programa

Programa de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 a Tarragona Ràdio (9 de desembre), magazín matinal amb blocs de cultura, tertúlia política, mobilitat, història de l’art i igualtat.

1. Cloenda del REC i recomanacions de cinema

Balanç del Festival REC

• S’ha tancat la 25a edició del REC, amb unes 40 pel·lícules i un augment del 15% de públic.

• Es destaca la funció del festival en la difusió del cinema d’òperes primes i el seu impacte posterior en festivals internacionals (Globus d’Or, Berlinale, etc.).

"Bones notícies pel cinema, per la cultura, que bona falta ens fa."

Pel·lícules destacades

Lady (Samuel Abrams)

• Mockumentary que satiritza l’obsessió per la fama i la imatge pública.
• Protagonista: Lady Isabella, aristòcrata narcisista que vol un reality per ser una “English Kardashian”.
• Tema central: la distància entre com volem ser vistos i qui som realment.
• Gir de realisme màgic: el personatge comença a fer-se invisible físicament, metàfora de la por a la irrellevància.
• Abrams explica que:

- Ve del món dels anuncis de televisió. - El projecte és la seva òpera prima, impulsada per un guió molt treballat. - L’actriu Sian Clifford (de Fleabag) aporta humor, vulnerabilitat i humanitat.

Les línies discontínues (Anxos Fasan)

• Film gallec, rodat a Vigo i rodalies, en gallec, definit com a cinema de “juventut tardana, nostàlgia desbordant i rock gallec”.
• Argument: trobada entre Bea (50 anys, en ple divorci) i Denis (28 anys, noi trans) quan ell entra amb amics a casa de Bea per allargar una festa.
• Temes principals:

- Maduresa femenina i protagonisme de dones de més de 50 anys al cinema. - Identitat i cos: el protagonista és un noi trans; es parla de cos, edat i LGTBI. - Necessitat de reconnectar amb allò que ens fa gaudir (música, relacions, plaer quotidià). - Mirada intergeneracional: menys distància del que sembla entre generacions.

• Forma: pel·lícula relaxada, que convida a “deixar-se portar i gaudir del viatge”.
• Fasan situa el film en el bon moment del cinema gallec: més productores, més directores i èxits en festivals europeus; el públic local respon bé a les estrenes.

2. Esport i referents locals: Carles Coll i l’esport base

L’espineta amb Tarragonins

• Secció d’opinió inicial a càrrec d’Abril Rius, periodista i entrenadora del Club Natació Tàrraco.

Carles Coll, de la piscina de barri al cim europeu

• Carles Coll: campió del món i campió d’Europa en 200 braça en piscina curta.
• Formació inicial al Club Natació Tàrraco, ara neda pel Club Natació Sabadell i entrena als Estats Units.

Missatge de fons sobre l’esport base

• El Tàrraco no li ha donat l’entrenament d’elit final, però sí l’amor per l’esport.
• De petit combinava futbol i natació; el paper del club va ser clau perquè es quedés a l’aigua.

“Si en aquell moment crucial els monitors i l’ambient del Tàrraco no haguessin aconseguit que aquell nen s’ho passés bé a l’aigua... avui potser tindríem un gran futbolista, però ens hauríem perdut un campió del món i d’Europa a l’aigua.”

• Es destaca el referent positiu per a nens i nenes:

- Humilitat, proximitat i il·lusió malgrat l’èxit. - Records d’entrenaments a les 6 del matí i de la seua emoció per la roba de la selecció.

• Reflexió final: arribar al cim sense perdre la il·lusió infantil ni el vincle amb el club de la ciutat.

3. Tertúlia política: memòria històrica, cultura, jovent i consumisme

Participen Sandra Ramos (PSC), Pep Manresa (Junts per Catalunya) i Marta Serrano (PP).

3.1. Audiència Memorial i memòria democràtica

• Presentació de la primera Audiència Memorial a l’antiga audiència (espai també del REC):

- Acte d’escolta i reparació simbòlica a víctimes i descendents de la Guerra Civil i la dictadura franquista. - Iniciativa liderada pel Memorial Democràtic, recuperada i estesa fora de Barcelona. - Participen 10 persones: descendents de represaliats de la rereguarda republicana, Guerra Civil, repressió franquista, exili, camps de concentració i un possible victimari.

• Característiques de l’acte:

- No hi ha debat ni preguntes, només relat de vivències i compromís polític de “que no torni a passar mai més”.

3.2. El pes del silenci familiar

• Tots tres tertulians expliquen històries personals de repressió (avis republicans empresonats o exiliats, àvies humiliades i rapades, camps de concentració francesos).

• Es remarca:

- El silenci com a reacció majoritària a les famílies: no en volien parlar. - La manca d’ensenyament de la història del s. XX a l’escola durant dècades. - La importància actual de recuperar el relat perquè el jovent entengui què significà el feixisme.

“Fins i tot els joves que avui reivindiquen el franquisme no podrien expressar-ho si encara visquéssim en una dictadura.”

• Sandra Ramos recorda que la dictadura franquista és l’únic feixisme europeu que triomfa i perdura 40 anys, cosa que deixa una llarga ombra social i de relat.

3.3. Educació, xarxes i influència externa

• Marta Serrano, docent d’història, apunta que ara sí es fa història contemporània, però els resultats no són els esperats (auge del masclisme, feixisme, etc.).

• Es discuteix sobre:

- La necessitat de repensar les polítiques educatives en consens. - El poder d’influencers, youtubers i xarxes socials sobre el jovent, sovint per sobre del professorat i la família. - El rol d’actors globals com Elon Musk i la pressió contra la Unió Europea.

3.4. La cultura com a espai de debat reposat

• Coincideixen que la política actual està marcada per cridòria i crispació, no per debat argumentat.
• En canvi, la cultura (cinema, teatre, literatura, art contemporani) ofereix espais per pensar i reflexionar amb calma.

Exemples:

• El REC i l’ESCAN (Mostra de Fotografia) sobre l’aigua i Talent Latent com a estímuls de reflexió.
• Pel·lícules que aborden:

- Religió i conflictes morals (Lemonade Blessing, Los domingos i films italians sobre eutanàsia). - Drets de les dones i desigualtats globals (La trena al teatre). - Inclusió de persones sordes (film inaugural sobre el Cor de Mans Blanques i la feina de Gustavo Dudamel).

• Es subratlla la importància de la inclusió cultural:

- Concerts adaptats a persones sordes, dansa amb vibració, treball amb persones sense sostre. - Definir la cultura com un dret essencial al nivell de sanitat, educació i habitatge.

3.5. Suport polític al REC

• Pep Manresa exposa que Junts ha impulsat una partida de 30.000 € als pressupostos per consolidar el REC.
• Sandra Ramos lloa la focalització en òperes primes i exemples com 20.000 espècies d’abelles, que van millorar gràcies a les sessions de muntatge obert del festival.

3.6. Nadal, consumisme i comerç local

• Reflexió col·lectiva sobre:

- Nadal cada cop més avançat (llums i campanyes des del novembre). - Consumisme associat a Black Friday, comerç online i paqueteria massiva.

• Marta Serrano defensa:

- No comprar per internet per protegir el comerç de proximitat i reduir residus. - Denuncia la contradicció entre polítiques de zones de baixes emissions i foment implícit del repartiment a domicili.

• Episodis personals sobre regals “de casa” (electrodomèstics, planxes) i crítica feminista: no s’han de considerar regals personals.

• Reivindicació de la tradició pròpia:

- Pessebres, associació pessebrista i reconeixement d’espais de Tarragona. - Pastorets, Tió i Reis Mags (remarcant que històricament eren “mags”, no “reis”). - Certa crítica a l’excés de Papà Noel i elfs importats.

4. Zona de Baixes Emissions (ZBE) a Tarragona

Entrevista a Sònia Ors, consellera de mobilitat de l’Ajuntament de Tarragona.

4.1. Marc legal i objectiu

• La ZBE s’implanta per normativa europea i és obligatòria a ciutats de més de 50.000 habitants.
• Entrada en funcionament: 31 de desembre.
• Objectiu: reduir emissions contaminats i CO₂ al centre urbà.
• S’han instal·lat:

- 45 càmeres de lectura de matrícules en accessos i sortides. - Sensors de qualitat de l’aire i panells informatius. - Senyalització vertical i horitzontal pendent de detalls finals.

4.2. Àmbit de la ZBE

• Inclou el centre de la ciutat i entorn del casc antic, amb límits aproximats:

- Via de l’Imperi Romà, carrer Maria Cristina, Passeig de Torroja. - Passeig de Sant Antoni, Plaça UNESCO, Via Augusta cap al moll de costa del Port de Tarragona. - Carrer Vidal i Barraquer, Avinguda República Argentina i Avinguda Catalunya.

• Tot el vial perimetral que envolta aquesta zona queda exclòs de la ZBE i manté circulació lliure.

4.3. Qui pot i qui no pot entrar

Vehicles afectats

• Només queden restringits els vehicles sense etiqueta ambiental de la DGT (per antiguitat i tipus de combustible).

Residents de Tarragona

• Totes les persones empadronades a Tarragona i vehicles que pagin l’impost al municipi:

- No tindran sancions ni restriccions durant tot el 2026, encara que no tinguin etiqueta. - L’any 2026 es concep com a període pedagògic i informatiu.

Veïns dins la ZBE

• Els residents que viuen dins del perímetre podran continuar entrant-hi amb el seu vehicle, encara que sigui sense etiqueta.

Vehicles de fora de Tarragona

• Vehicles no domiciliats a la ciutat, sense etiqueta i sense complir excepcions:

- Tenen 12 autoritzacions anuals automàtiques per entrar a la ZBE. - A partir de la 13a entrada en horari restringit, poden ser sancionats. - Restricció només en dies laborables, de 7 h a 19 h. - Fora d’aquest horari i caps de setmana: circulació permesa.

Excepcions previstes (24 supòsits)

Inclouen, entre d’altres:

• Persones amb mobilitat reduïda i vehicles que les transporten.
• Persones amb rendes baixes que no poden renovar vehicle.
• Vehicles que duen persones amb malalties que els impedeixen fer servir transport públic.
• Vehicles estacionats en pàrquings públics o privats dins la ZBE.

4.4. Aparcaments i transport públic

• Pàrquings municipals i privats dins la ZBE: hi poden entrar vehicles sense etiqueta si van a estacionar-hi.
• Es reforcen els aparcaments dissuasius a l’entorn del perímetre:

- Exemples existents: Guillem Oliver (prop de l’Hospital Universitari Joan XXIII), ampliació de Passeig de Torroja. - S’estudien nous aparcaments a l’entorn del cementiri, zona del Nou Estadi Costa Daurada (Gimnàstic de Tarragona), i barris de Ponent.

• Empresa Municipal de Transports (EMT):

- Flota actual: 84 autobusos, amb 10 nous ja adjudicats per al primer semestre vinent i 10 més en licitació. - Objectiu: superar els 90 autobusos i apropar-se als 100 abans de 2027. - Es destaca l’intercanviador de Battestini com a peça clau per reduir l’entrada de cotxes al centre.

4.5. Informació i atenció a la ciutadania

• S’ha obert una oficina específica de ZBE a l’OMAC de la Rambla Nova.

Canals de contacte

• Telèfon: 977 05 30 77 (de 8 h a 15 h, amb 4 persones d’atenció específica).
• Correu: [email protected].

Comunicació personalitzada

• Enviament de dues cartes per ciutadà:

- Primera, amb un fulletó explicatiu (preguntes freqüents, mapa bàsic, esquema de restriccions). - Segona, personalitzada: indica què ha de fer cada persona segons vehicle i domicili: - Exemples: "vostè no ha de fer res fins al gener de 2027" o "ha de demanar permís/excepció".

4.6. Sancions i seguiment

• Sancions previstes (un cop superades autoritzacions/excepcions): 200 € per infracció.
• Els sensors de qualitat de l’aire permetran comparar les dades actuals amb les de 2027, per avaluar si s’han reduït les emissions.

5. Neteja viària, residus i Pla Tarragona 26

5.1. Nou contracte de neteja amb Urbacer

• Fa poc més d’un mes que l’Ajuntament de Tarragona ha posat en marxa el nou contracte de recollida de residus i neteja viària amb Urbacer.

• Sònia Ors fa balanç inicial:

- Reducció dels desbordaments de contenidors i voluminosos al carrer. - Neteja de polígons industrials, tot i que encara no està desplegat el servei complet previst al contracte.

• Percepció ciutadana:

- Consulta a associacions veïnals i entitats: un 97% d’opinions aprovadores, tot i que prudents i a l’espera dels propers mesos.

5.2. Implementació progressiva i maquinària nova

• El Pla Tarragona 26 marca les etapes fins a la plena implantació del servei:

- Substitució dels contenidors soterrats (ex. Sant Pere i Sant Pau) per contenidors de superfície. - Incorporació progressiva de maquinària elèctrica: - Talladores d’herba ja en servei. - Petites màquines d’aigua, hidro-netejadores i escombradores previstes per a abril-maig, abans de l’estiu.

• S’espera un nou “examen” ciutadà a finals de gener/principis de febrer per valorar l’evolució.

5.3. Problema dels coloms i herbes

• Tarragona té un problema seriós d’excrements de colom.
• Mesures:

- Dispositius d’aigua a pressió per netejar voreres i espais afectats. - Coordinació amb el Port de Tarragona per reduir punts d’alimentació i dormida dels coloms. - Campanya intensiva amb perspectiva de resultat clar en 2-3 anys.

6. Història i patrimoni: modernisme, GATPAC i Jujol

Secció d’història amb l’historiador de l’art Josep Maria Boqueras.

6.1. Nou llibre sobre patrimoni arquitectònic de l’Alt Camp

• Presentació a l’Institut d’Estudis Vallencs del llibre:

"Patrimoni arquitectònic de Valls i l’Alt Camp, 1880–1956"

• Origen: premi de recerca de la Fundació Rodon Giró (Ciutat de Valls).
• Àmbit temporal ampliat:

- Modernisme (c. 1880–1918/1920). - Noucentisme. - Arquitectura de Segona República, GATPAC (Grup d’Arquitectes i Tècnics per al Progrés de l’Arquitectura Contemporània) i racionalisme de postguerra.

6.2. Estructura i abast del llibre

• Unes 150 referències arquitectòniques:

- Prop de la meitat a Valls i EMD de Fontscaldes, Picamoixons i la Plana d’en Valls. - La resta distribuïdes en 19 poblacions de l’Alt Camp: El Pla de Santa Maria, Vila-rodona, Vallmoll, Bràfim, El Milà, El Cuber, etc.

• Format tipus fitxa per edifici:

- Descripció arquitectònica (façana, balcons, materials, estil). - Dades històriques i d’autor. - Fotografies actuals per facilitar la identificació i la visita.

6.3. Arquitectes destacats

• Josep Maria Jujol (tarragoní):

- S’esmenten obres com el Santuari de Montferri (Nostra Senyora de Montserrat) i l’ermita del Roser de Vallmoll. - Visió de Jujol com a figura clau del modernisme i arquitectura religiosa a la comarca.

• Cèsar Martinell (reusenc), especialista en arquitectura agrària:

- Present a l’Alt Camp amb diverses obres. - Exemples: la Casa Claravalls (carretera de Valls, rajola vista) i el xalet del metge Lluís Domingo al Cuber.

• Josep Maria Vives i Castellet (ballenc):

- Arquitecte modernista i noucentista, amb nombroses obres residencials i públiques a Valls i comarca.

• Altres noms: Ignasi Jordà i Arnalich, autor de l’església de Jesús Maria al carrer Méndez Núñez de Tarragona, que conserva l’únic interior de Gaudí a la ciutat (presbiteri i reliquiari-ostensori).

6.4. Objectiu: conèixer per protegir

• Boqueras insisteix que:

- Conèixer el patrimoni és condició prèvia per estimar-lo i protegir-lo. - Molta arquitectura s’ha perdut per manca de sensibilitat municipal i de normativa de protecció abans de la democràcia.

• Actualment, els POUM inclouen catàlegs de béns protegits:

- Figures com BCIL (Bé Cultural d’Interès Local) i BCIN (nacional) garanteixen que edificis no es puguin enderrocar o transformar lliurement.

6.5. Estat de conservació i usos

• Molts edificis són de propietat privada i només són visitables per fora.
• Casos positius de reutilització pública:

- Casa Rull (Domènech i Montaner) a Reus, convertida en seu de l’IMAC. - Antics quarters militars reconvertits en instituts.

6.6. Tarragona i Jujol: Metropol i Casa Sales

Teatre Metropol i Centre Jujol

• Boqueras valora positivament:

- Les obres de rehabilitació del Teatre Metropol per motius estructurals i de recuperació de la pintura original de Jujol (neteja d’estrats i repintats). - L’aportació del 2% cultural de l’Estat per finançar el projecte.

• Es destaca la compra municipal de la planta baixa i primer pis d’un edifici al carrer Méndez Núñez, contigu al Metropol:

- Servirà com a ampliació funcional (sortides d’emergència, espais complementaris). - Projecte de museïtzació de Jujol a la planta baixa. - Possibilitat d’instal·lar un restaurant al primer pis.

• A llarg termini, Boqueras imagina un Centre Jujol municipal i un Arxiu Jujol al Col·legi d’Arquitectes, com a eix potent de recerca i difusió.

Casa Sales (Rambla Nova / c. Girona)

• Esmentada com una de les joies modernistes de Tarragona, comparable a edificis del Passeig de Gràcia.
• Casa amb façana molt ornamentada (rococó, plateresc, gòtic), actualment en venda per una xifra molt alta (4–5 M€), la qual cosa en dificulta la compra pública.

• Boqueras alerta que Tarragona, tot i ser Ciutat Patrimoni de la Humanitat, sovint juga “a quarta regional” en inversió patrimonial comparada amb altres ciutats de la xarxa.

7. Igualtat i noves violències masclistes

Entrevista a Begoña Cajaraville, copresidenta de la Comissió d’Igualtat de l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Tarragona (ICAT).

7.1. Jornada "El masclisme juga brut"

• Jornada organitzada pel Departament d’Igualtat, Polítiques Feministes i LGTBI de l’Ajuntament de Tarragona, el CIAT i l’ICAT.
• Objectiu: visibilitzar i analitzar les noves formes de violència masclista i les eines jurídiques disponibles.

7.2. Què són les “noves violències masclistes”?

• No són realment noves; moltes ja existien, però ara se’ls posa nom i categoria específica:

- Violències digitals (assetjament online, difusió no consentida d’imatges, control a través de xarxes). - Violència econòmica (control dels diners, impagament sistemàtic, privació de recursos bàsics). - Violència institucional (respostes negligents o revictimitzadores per part d’institucions). - Violència social (estigmatització, aïllament, descrèdit públic).

• Totes acostumen a tenir un fort component de violència psicològica, sovint difícil de provar jurídicament, però central en els casos.

7.3. Iniciatives legislatives i jurisprudència

• Es destaca la tasca de la magistrada Lucía Avilés, impulsora d’una iniciativa legislativa específica per tipificar la violència econòmica.

Sense tipificació clara, costa molt que un jutge pugui condemnar per violència econòmica.

• S’esmenta també una sentència pionera que considera violència vicària el maltractament a animals domèstics amb l’objectiu de fer mal a la dona.

• Cajaraville remarca la necessitat de:

- Aplicar perspectiva de gènere als casos. - Formar advocacia i operadors jurídics per detectar i qualificar correctament aquestes violències.

7.4. Dificultats actuals i rol de l’advocacia

• En procediments civils (com els divorcis), la violència econòmica apareix sovint, però:

- No sempre es pot qualificar com a tal per falta de tipificació penal o civil específica. - Molt depèn de la sensibilitat del jutge i de la capacitat de l’advocat/da per argumentar.

• Importància de l’acompanyament jurídic:

- Ajudar les dones a posar nom al que els està passant. - Explicar quines vies legals hi ha i com es poden articular.

• Missatge final: tot i que no s’haurien de necessitar aquestes jornades, són imprescindibles per actualitzar la mirada i adaptar el dret a la realitat de les violències.

8. Altres continguts i mencions

• Publicitat institucional i comercial relacionada amb:

- Pla Tarragona 26 (residus, neteja, sostenibilitat). - Pla Impuls Dipte de la Diputació de Tarragona. - Campanyes de comerç de proximitat a Sant Pere i Sant Pau. - Activitats de Nadal al Port de Tarragona. - L’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) i els seus àmbits de recerca. - Obres al Tanatori Municipal de Tarragona.

• Espais promocionals:

- Anunci del partit del Gimnàstic de Tarragona (Nàstic) al Nou Estadi Costa Daurada i del programa Semprenàstic. - Espais de divulgació cultural: Té de Cultura, secció de pífies radiofòniques, i espots contra les violències masclistes i LGTBI-fòbiques.

• Tancament musical amb el clàssic dels The Turtles – “Happy Together”.

9. Idees clau transversals

• Cultura i memòria es presenten com a eines fonamentals per:

- Entendre el passat (Guerra Civil, franquisme). - Pensar el present (feixismes actuals, noves violències masclistes, conflictes religiosos i de gènere). - Construir comunitat a través de festivals com el REC, l’ESCAN i la programació cultural de la ciutat.

• Mobilitat sostenible i neteja urbana es vinculen a:

- Responsabilitat amb la salut ambiental i compliment de la normativa europea. - Millora del dia a dia dels veïns, tot combinant restriccions amb alternatives reals (transport públic, aparcaments dissuasius).

• Igualtat i violència de gènere:

- Necessitat d’una actualització constant del dret per abastar noves formes de violència. - Centralitat de la perspectiva de gènere per interpretar fets que, sense aquest prisma, quedarien invisibilitzats.

• Patrimoni i identitat:

- Reivindicació del paper de Tarragona com a Ciutat Patrimoni de la Humanitat i capital del modernisme de Jujol. - Importància d’inventariar i catalogar el patrimoni comarcal (Alt Camp) per evitar pèrdues irreparables.

En conjunt, l’episodi teixeix un fil comú entre cultura, memòria, ciutat i drets, mostrant com aquests àmbits es condicionen mútuament en la vida quotidiana de Tarragona i el seu entorn.