Eclipsi, patrimoni i Nàstic: Tarragona en focus

Resum general del programa

En aquesta emissió de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 a Tarragona Ràdio es combinen actualitat municipal, patrimoni, ciència, problemàtiques socials, esport i cultura. El programa avança entre falques, entrevistes de carrer i converses d’estudi, amb una estructura clarament magazín.

Eixos principals del dia

• Política local i pressupostos: Setmana clau a l’Ajuntament de Tarragona, amb comissió informativa i ple de pressupostos municipal a la vista.

• Patrimoni Mundial compartit: Intercanvi entre Tàrraco i la Vall de Boí, totes dues declarades Patrimoni Mundial fa 25 anys. Tarragona rep una delegació de la Vall i es prepara la visita de retorn a la primavera.

• Eclipsi solar total del 12 d’agost de 2026: Espai extens amb l’astrònoma Georgina Servent, que explica la singularitat de l’eclipsi, per què Catalunya és un lloc privilegiat per veure’l i com fer-ho amb seguretat.

• Actualitat del Nàstic de Tarragona: Tertúlia esportiva després d’una victòria ajustada, amb anàlisi de joc, assistència al Nou Estadi i debat sobre model de club i pressió de l’afició.

• Emergència habitacional a Camp Clar: Veïns de les anomenades cases de colors denuncien la deixadesa estructural dels edificis, atribueixen responsabilitat a l’Agència Catalana de l’Habitatge i anuncien accions al ple municipal i possibles denúncies penals.

• Cultura i música: Homenatge a Joan Baez amb la cantautora Montse Castellà, activitats de foment de la lectura per a joves, i concert de violoncel amb Gerard Flotats, a més de la secció d’opinió teatral i falques culturals vinculades al Teatre Tarragona, al Port de Tarragona i al festival de fotografia SCAN Tarragona.

Idees força del programa

>

• >
• Tarragona es projecta com a ciutat de patrimoni, ciència i cultura, però alhora arrossega problemes socials greus en alguns barris.
• >
• L’eclipsi solar del 2026 s’aborda tant com una oportunitat científica i turística com un repte de gestió del territori i seguretat.
• >
• El debat sobre el Nàstic de Tarragona reflecteix la tensió entre sentiment, model econòmic i resultats esportius.

1. Obertura i marc informatiu del dia

Presentació i agenda política

• El programa arrenca amb l’indicatiu de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 i la salutació de l’equip.
• Es destaca que és dilluns 17 de novembre de 2025 i s’emmarca la setmana com a decisiva pels pressupostos municipals:

- Aquell dia hi ha comissió informativa. - Divendres hi haurà ple de pressupostos. - Es parla d’assemblees dels grups que poden donar suport als comptes de l’alcalde Rubén Viñuales.

Avanç de continguts del programa

Es fa un sumari molt ric de temes, però amb l’avís que les seccions “de veritat” començaran més endavant:

• Patrimoni i aniversaris: visita de la Vall de Boí a Tarragona en el marc de Tàrraco 25 (25 anys de la declaració de Patrimoni de la Humanitat).
• Esports: victòria del Nàstic de Tarragona 1-0 davant el Marbella; anunci de tertúlia amb el periodista esportiu Jordi Blanc.
• Astronomia: eclipsi solar total del 12 d’agost de 2026 i anunci de conversa amb l’astrònoma Georgina Servent.
• Barri i habitatge: denúncia dels veïns de Camp Clar (les cases de colors) per l’estat dels edificis i possible denúncia a l’Agència Catalana de l’Habitatge.
• Cultura: homenatge a Joan Baez dins la tardor literària al Teatre Tarragona, amb la cantautora Montse Castellà.

Aquest primer bloc serveix com a mapa del programa, però els continguts de fons (patrimoni, Nàstic, eclipsi, barris i cultura) arrencaran després de falques i seccions inicials.

2. Espineta en Tarragonins: 40 anys de Zona Zàlata i el teatre comunitari

Opinió de Marta Grau

La secció “l’Espineta en Tarragonins” dona veu a la formadora i dona de teatre Marta Grau, que reflexiona sobre els 40 anys de la companyia Zona Zàlata i estrena al Teatre Tarragona de l’espectacle:

«Jo era un tonto y lo que he visto me ha hecho dos tontos»

Idees clau de la peça

• Teatre i vida: presenta el teatre com un espai per buscar explicacions a allò que no en té de definitives.
• 40 anys de trajectòria: la companyia Zona Zàlata representa:

- Recerca escènica i experimentació. - Treball comunitari i diàleg obert entre participants.

• Teatre com a eina social:

- Cultura creativa com a eina d’integració. - Teatre com a aglutinador d’il·lusions i excusa per seguir buscant respostes. - Defensa del teatre comunitari com a forma de vida i espai de llibertat i respecte mutu.

• Dret a decidir i diversitat:

- Reivindica el dret a decidir col·lectivament què es fa, de què es parla i com es creix a través de les contradiccions. - Subratlla la importància d’educació, equitat i justícia social.

«Llarga vida al teatre» és el tancament, en forma de declaració d’amor a l’escena i a la comunitat.

3. Tàrraco i la Vall de Boí: 25 anys de Patrimoni Mundial compartit

Context de l’intercanvi

• Es recorda que el cap de setmana una delegació d’uns 30 veïns i veïnes de la Vall de Boí ha visitat els monuments de Tàrraco, dins dels actes de Tàrraco 25.
• Tàrraco i el conjunt d’esglésies romàniques de la Vall de Boí van ser declarats Patrimoni Mundial per la UNESCO el mateix dia, el 30 de novembre, ara fa 25 anys, de manera que celebren l’aniversari conjunt.
• Aquesta és la primera activitat realment conjunta entre tots dos territoris, amb idea de retorn a la primavera, quan Tarragona visitarà la Vall.

3.1. Entrevista a Sònia Bruguera, alcaldessa de la Vall de Boí

Experiència a Tarragona

• La delegació inicia la visita a la Torre dels Advocats, a l’Antiga Audiència, on:

- Trepitgen una escalinata romana de 2.000 anys, fet que l’alcaldessa descriu com a emocionant. - Presideix l’acollida l’alcalde de Tarragona, Rubén Viñuales.

• Diverses parades: Volta del Pallol, maqueta de Tàrraco i videomàping sobre la ciutat romana.

Comparació romànic – romà

• Bruguera subratlla que:

- El romànic de la Vall i el romà de Tàrraco són molt diferents. - Cada patrimoni té el seu valor propi: - La Vall: esglésies romàniques en entorn natural privilegiat. - Tarragona: magnitud i importància històrica de la ciutat romana.

Celebració dels 25 anys a la Vall de Boí

• Han dedicat tot el mes de novembre a activitats:

- Recuperació d’un vídeo històric de l’època de la declaració, amb testimonis de gent gran del territori. - Visites guiades i homenatge a Joan Perellada, exalcalde durant 24 anys i impulsor de la declaració. - Jornada per reflexionar sobre futur del patrimoni, reptes i oportunitats. - Festa final el 30 de novembre, amb repic de campanes i despenjada de pancartes, recreant el moment original de la declaració.

Tres declaracions per a una vall petita

Bruguera recorda que la Vall de Boí té tres reconeixements destacats:

• Patrimoni Mundial pel conjunt d’esglésies romàniques.
• Falles del Pirineu (Patrimoni Immaterial), festa del foc compartida amb altres valls pirinenques.
• Certificació Starlight pel seu cel fosc i la qualitat d’observació astronòmica, vinculada al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

«La Vall de Boí no només té romànic; té gent, gastronomia, natura i muntanyes»

Entorn natural i muntanya

• Destaca l’únic Parc Nacional de Catalunya a la vall, amb cims de 3.000 metres però també rutes assequibles per a tothom.
• Esment especial per al pic del Llauset (Laúd), icònic en la vista des de Taüll i altres punts de la vall.
• Situació climàtica: nevades a cotes altes i temperatures moderades al poble (7–8 °C en sortir aquell dia).

Gastronomia i vida quotidiana

• A la Vall, el que “toca” menjar és:

- Vedella i xai, producte de proximitat. - Formatges i escudella tipus olla aranesa.

• Gestió municipal: un sol municipi, Vall de Boí, amb nou nuclis de població, la qual cosa genera equilibri entre cohesió i complexitat (cal replicar actes a diferents pobles, respectar particularitats, etc.).

3.2. Entrevista a Rubén Viñuales, alcalde de Tarragona

• Celebra la visita de la Vall com una bona notícia per a la ciutat.
• Subratlla l’estat de conservació de les estructures romanes i el valor de poder trepitjar les mateixes escales que emperadors com Adrià.
• Posa en valor la singularitat de Tàrraco com a únic conjunt patrimonial de tot Catalunya declarat Patrimoni Mundial, mentre que la Vall aporta el seu romànic emblemàtic (Pantocràtor de Sant Climent de Taüll).
• Anuncia que Tarragona retornarà la visita a la primavera (la prevista a l’hivern es va ajornar per agenda i tema de temperatures).

3.3. Entrevista a Nacho García, conseller de Patrimoni

• Reforça la idea que el patrimoni romà de Tarragona és “únic”:

- Trepitjar escales de 2.000 anys. - Veure el videomàping sobre la volta romana que sustentava el pòrtic de la gran plaça porticada imperial.

Balanç de Tàrraco 25

• Anuncia una “traca final” d’actes els dies 28, 29 i 30 de novembre al Camp de Mart, amb música i festa.
• Les dades d’assistència als actes i recintes patrimonials són “espectaculars”:

- S’han superat de llarg les visites de tot l’any 2024. - Això demostra una implicació ciutadana notable, no només esforç institucional.

3.4. Veus de la delegació de la Vall de Boí

Mireia (taquillera i formadora)

• Treballa a les esglésies d’Erill la Vall o al Centre del Romànic.
• Troba el màping de Tàrraco molt entenedor i educatiu, bona introducció abans de la visita física.
• Destaca la importància de recursos digitals i immersius (realitat virtual, videomàpings) per apropar història i patrimoni als joves.

Adrià Marín, director del Consorci del Patrimoni de la Vall de Boí

• Subratlla la profunditat històrica de Catalunya, capaç d’oferir patrimoni rellevant de tots els segles.
• Reivindica la importància de veure la ciutat i el seu espai, no només els monuments aïllats.
• Té ganes de passejar per Tarragona més enllà dels grans elements monumentals.

3.5. Pont tecnològic: els màpings de Taüll i Tàrraco

• Es recorda que el videomàping de Sant Climent de Taüll va suposar un salt espectacular en visites, en mostrar el Pantocràtor original de forma immersiva.
• Hi ha un paral·lel amb el màping de la maqueta de Tàrraco a la Volta del Pallol, amb una part d’equip tècnic compartida.
• A la Vall s’ha impulsat també el projecte “Els ulls de la història” al Centre del Romànic, una experiència immersiva que forma part d’un pla de sostenibilitat i d’un programa del Departament de Cultura.

4. Tertúlia esportiva: el Nàstic entre resultats, massa social i projecte de club

La segona gran columna del programa és la tertúlia del Nàstic al Fòrum del Nàstic, amb la participació de:

• Romà Cunillera, exjugador.
• Lluís Pagès, aficionat.
• Ricardo Pacheco, aficionat molt implicat en penyes i accions prèvies als partits.

4.1. Context esportiu: victòria i horaris televisius

• El Nàstic ha guanyat 1–0 al Marbella després de dues derrotes consecutives.
• L’entrenador Cristóbal Parralo reconeix que hi ha molta feina pendent però és més fàcil construir a partir d’una victòria.
• Es debat l’horari estrany del partit (diumenge, 14:45–15:00 aprox.) imposat per la televisió (Movistar) i el model de la Primera Federació:

- Malgrat l’horari, es registren 6.500 espectadors, xifra considerada molt bona. - Es destaca la presència creixent de gent jove amb la samarreta del Nàstic, tant a l’estadi com pels carrers i zones comercials.

4.2. Ambient social i activitats al Nou Estadi

• El Ricardo explica la FIDOA (fideuà) popular prèvia al partit, amb 300 racions servides i bon ambient.
• A la mitja part es presenta un videoclip d’un grup tarragoní (Sodi) rodat íntegrament al Nou Estadi.
• Es considera que el club fa bé de generar experiències complementàries (menjar, música, activitats familiars) per atraure públic.

4.3. Debat econòmic: club, empresa i sentiment

S’obre un debat intens sobre la naturalesa del Nàstic:

• Ricardo Pacheco defensa que:

- Un club avui és també una empresa. - No pot viure cada any perdent diners; això portaria a caure de categoria. - Cal trobar l’equilibri entre sentiment i viabilitat econòmica.

• Lluís Pagès i Romà Cunillera matisen que:

- Si només es parla de diners, es perd la Nastiqués i el vincle sentimental amb la ciutat i l’afició. - Reclamen viure amb el que es pot, no gastar per damunt de les possibilitats.

«Si volem estar al futbol professional, hem d’acceptar el paper de les televisions, però també tenir projecte i no viure només al dia.»

• Es recorda que la categoria (Primera Federació) ha estat plantejada com a professional, però el retorn televisiu encara és insuficient.
• L’anècdota recurrent: la “piloteta de Màlaga” com a símbol de la línia fina entre pujar a Segona (amb un fort increment d’ingressos televisius) o quedar-se a Primera Federació.

4.4. Inestabilitat a la banqueta i pressió mediàtica

• Es repassa que des de l’any 2000 el Nàstic ha tingut 29 entrenadors en 25 anys, una mitjana inferior a una temporada per tècnic.
• Es critica la manca de projecte estable:

- Es posa com a excepcions Vicente Moreno, Luis César en la primera etapa, Dani Vidal i César Ferrando, que van tenir cicles una mica més llargs. - S’assenyala que sovint els canvis responen a pressió de graderia i mitjans, més que a una planificació.

• Romà Cunillera insisteix que es genera una pressió innecessària quan des de l’inici es diu que “no quedar primers és un fracàs”, i això condiciona jugadors, entrenador i directiva.

4.5. Plantilla: marxes, relleus i qualitat

Es fa un repàs als jugadors que han marxat i la sensació de perdre “diferencialitat”:

• Jugadors sortints esmentats: Víctor Narro, Antoñín, Pol Domingo, Miquel Leal, Gorostidi, Pablo Fernández, David Concha, Joan Oriol, i també el porter de la Canonja.
• Opinions:

- Per a Romà, molts d’ells aportaven qualitat individual alta (un contra un, centres, solidesa defensiva, experiència). - Però també es recorda que amb ells dos anys seguits no s’ha aconseguit pujar, i que alguns no volien continuar (casos de Narro, Antoñín, Miquel Leal). - En el cas de Pol Domingo, es comenta (de manera no oficial) que se li hauria proposat una rebaixa del 50% de sou, fet que el va empènyer a marxar.

• Es destaca que la plantilla actual encara ha de demostrar si pot tenir recorregut per aspirar a l’ascens.

4.6. Arbitratges i play-off perduts

• Es reobre el debat sobre la influència dels àrbitres en les tres finals de play-off perdudes (Màlaga, Villarreal B a Vigo i Real Sociedad B a Zubieta).
• El periodista recorda que:

- Tres àrbitres de finals que normalment haurien d’haver ascendit de categoria no ho han fet, i només un va pujar. - El comitè tècnic arbitral ha reconegut errades en alguna d’aquestes actuacions.

• Romà relativitza el factor arbitral i posa l’accent en les ocasions fallades i els gols no marcats.

4.7. Valoració del partit contra el Marbella i calendari

• Es coincideix que el triomf va ser:

- Important pels punts, però - Partit molt pla i poc brillant, amb només un tram inicial de 20 minuts més vertical.

• Es comenta la fragilitat del davanter centre actual (cau sovint a terra, poc pes ofensiu) i la manca de cornèrs i arribades.
• Es reclama temps per a Cristóbal Parralo, però també resultats immediats perquè una mala ratxa el podria deixar sense marge.
• Proper repte: desplaçament a Villarreal B (miniestadi), rival per sota a la taula però exigent; es recorda que a la pretemporada s’hi va perdre i ara “toca” guanyar.

«La classificació està molt igualada; tot i les sensacions irregulars, el Nàstic és a només dos punts del play-off.»

5. L’eclipsi solar total del 12 d’agost de 2026: ciència, territori i cel fosc

La tercera gran peça del programa és la conversa extensa amb Georgina Servent, cofundadora del Parc Astronòmic de Muntanyes de Prades i guia astronòmica acreditada per la Fundació Starlight.

5.1. Per què aquest eclipsi és tan especial?

• Serà un eclipsi solar total visible des d’una franja que travessa Islàndia, Atlàntic, Galícia, Catalunya i Balears.
• És el primer eclipsi total visible des de Catalunya des de 1905 (121 anys) i el proper no serà fins d’aquí més de 150 anys.
• Per tant, es pot afirmar que cap persona viva ho ha vist abans des de Catalunya i pràcticament ningú que el vegi ara en veurà un altre des del nostre territori.

«Som uns autèntics privilegiats: un fenomen únic que passa per casa nostra.»

5.2. Per què Catalunya és un lloc privilegiat?

• Tot i que l’eclipsi travessa diverses zones, la franja de totalitat afecta:

- Islàndia (clima molt variable, sovint ennuvolat). - Galícia (clima plujós i cobert sovint). - Catalunya, especialment Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre, amb menys probabilitat de mal temps a l’agost.

• Per això es diu que a nivell europeu “hem tocat la loteria”.

5.3. Horari, durada i visibilitat

• L’eclipsi tindrà lloc el 12 d’agost de 2026.
• La totalitat serà cap a dos quarts de nou del vespre, coincidint amb la posta de sol.
• El fenomen consta de:

- Fase parcial d’entrada: la Lluna comença a “mossegar” el Sol, visible arreu de Catalunya. - Fase de totalitat (en la franja adequada): entre 40 i 90 segons, depenent del punt; a Prades uns 50 s, a Terres de l’Ebre fins a un minut i mig. - Fase parcial de sortida: el Sol reapareix, però en moltes ubicacions de Catalunya ja s’haurà post el Sol, de manera que no es veurà completa.

Recomanació pràctica

• Per saber si des de casa o des del propi barri es podrà veure bé l’eclipsi, Servent proposa un exercici:

El 29 d’abril de 2026, a dos quarts de nou del vespre, mireu on és el Sol des del lloc on penseu anar. És una simulació bastant aproximada de la posició del Sol durant l’eclipsi.

• Cal assegurar-se que no hi hagi obstacles (edificis, arbres, muntanyes) a l’horitzó oest.

5.4. Punts d’observació i planificació pública

• La Generalitat, amb suport dels agents rurals, ha fet un treball exhaustiu de camp per seleccionar 27 punts d’observació prioritaris a Catalunya, molts al Camp de Tarragona i Terres de l’Ebre (Canal, Aldea, Altafulla, l’Ametlla, Amposta, Tarragona ciutat, entre altres).
• Es crea el portal eclipsicatalunya.cat, on es pot trobar:

- Mapa interactiu dels punts recomanats (amb enllaç a Google Maps). - Simulació del fenomen (es veu com la Lluna va cobrint el Sol). - Llista d’activitats astronòmiques previstes el 2026 arreu del territori (xerrades, observacions, tallers). - Informació sobre durada de la totalitat a cada municipi.

• Es calcula capacitat per a uns 85.000 observadors i 40.000 vehicles entre els diversos punts habilitats.

5.5. Seguretat: com mirar el Sol (i com no fer-ho)

• Normes bàsiques:

- Mai mirar el Sol directament a ull nu. - Prohibit usar radiografies, vidres enfosquits o filtres casolans. - Només ulleres homologades d’observació solar i filtres solars específics per a telescopis.

• Fins i tot amb ulleres homologades no s’ha de mirar el Sol de manera continuada:

- Es recomana mirar uns 10 segons, descansar i compartir ulleres. - No superar 3–4 minuts acumulats seguits.

• Els telescopis i prismàtics han d’estar preparats amb filtres solars adequats; mirar el Sol amb un instrument òptic sense filtre és extremadament perillós.

«Sobretot, que a ningú se li acudeixi mirar el Sol amb prismàtics o telescopis que no estiguin preparats.»

5.6. Fenòmens associats: perles de Baily i pluja de Perseids

• Perles de Baily:

- Just abans de la totalitat, es veuen petites “perles” de llum al voltant del disc lunar, causades per les valls de la Lluna que deixen passar els últims rajos del Sol. - És un dels moments més espectaculars i fotogènics de l’eclipsi.

• Pluja d’estels de les Perseides:

- Coincideix amb la data de l’eclipsi (nit del 12–13 d’agost). - Després de la totalitat, qui es quedi en una zona de cel fosc podrà gaudir també de la pluja d’estels de Sant Llorenç.

5.7. Fotografia vs. experiència

• Servent recomana no obsessionar-se amb les fotos:

- 50–90 segons de totalitat passen molt ràpid. - Entre preparar la càmera, enfocar i ajustar paràmetres, es pot perdre el moment. - Els especialistes ja faran fotos d’alta qualitat; el públic general hauria de prioritzar viure l’experiència amb els propis ulls (protegits quan calgui).

5.8. Cel fosc, contaminació lumínica i salut

A partir de l’eclipsi, s’aprofundeix en la importància de preservar els cels foscos:

• Muntanyes de Prades tenen certificació Starlight com a destinació turística astronòmica gràcies al Parc Natural de la Serra de Montsant, l’Ajuntament de Prades i la Generalitat.
• Impactes de la contaminació lumínica:

- Fauna: desorientació d’aus, dificultat de les tortugues per tornar al mar, alteració de ritmes nocturns. - Flora: modificació dels ritmes circadians de les plantes. - Salut humana: la llum blanca excessiva a la nit altera la segregació de melatonina i pot afectar el descans i el sistema hormonal.

• Molta gent mai ha vist la Via Làctia, pel predomini de la il·luminació urbana.

5.9. Turisme astronòmic: Prades com a pol internacional

• El Parc Astronòmic de Muntanyes de Prades ja ha rebut moltes peticions internacionals per l’eclipsi:

- Grup de 60 japonesos que ja tenen reservada estada a Prades. - Grup de brasilers i altres col·lectius estrangers.

• El Parc organitzarà un Festival de l’Eclipsi de quatre dies (activitats familiars, observacions solars, tallers, concerts, masterclasses d’astrofotografia amb especialistes com Bright Falls, etc.).
• Al web parcastronomicprades.cat es pot consultar el programa.

5.10. Mobilitat, riscos d’incendi i sentit comú

• Molts punts d’observació són en espais naturals i forests; a l’agost el risc d’incendi és alt.
• Es fa una crida a:

- No encendre foc. - Respectar indicacions dels Agents Rurals i autoritats. - Mantenir respecte absolut per l’entorn i per la resta d’observadors.

«Demanem respecte per les persones, per l’entorn i pel medi natural. I sobretot, sentit comú.»

6. Emergència habitacional a Camp Clar: les cases de colors

En la secció “De ponent a llevant. La veu de Tarragona, en ruta”, el periodista Miquel González i l’equip es desplacen a Camp Clar, concretament a les anomenades “cases de colors”.

6.1. Origen dels blocs i situació actual

Carmen Martos i José Luis, veïns i portaveus, expliquen la història:

• Els blocs es van construir fa uns 40 anys com a habitatge de protecció oficial del Ministeri de la Vivenda.
• Hi havia dues opcions:

- Lloguer. - Compra amb entrada econòmica.

• Segons relata la Carmen, el Ministeri va recollir entrades i posteriorment va desaparèixer com a gestor, deixant els veïns 7–8 anys sense saber on pagar.
• Finalment, l’antiga ADIGSA, avui Agència Catalana de l’Habitatge, es fa càrrec del barri, mantenint condicions similars.

6.2. Propietats mixtes i comunitats fracturades

• Avui, aproximadament el 70% dels pisos són de titularitat de l’Agència Catalana de l’Habitatge, la resta són de propietaris particulars que ja han acabat de pagar.
• Efectes sobre la convivència:

- Pisos de l’Agència buidats i ocupats sense control (portes rebentades, interiors degradats). - Veïns propietaris continuen pagant comunitat, ascensor, llum i altres despeses, mentre molts pisos de l’Agència no contribueixen.

«Som nosaltres qui mantenim les escales, i conviem amb pisos ocupats i abandonats.»

6.3. Degradació estructural i risc per a la seguretat

• Es descriu la situació dels blocs, sobretot un d’ells, com a “a punt de caure”:

- Filtracions d’aigua constants que calen murs i fonaments. - Escales sense subministraments (llum, ascensors inoperatius). - Parets fora de lloc, amb temor que siguin de contenció.

• La Carmen afirma que el deteriorament s’ha intensificat els darrers 10–12 anys, coincidint amb una aparent “desconnexió” de l’Agència.
• Parla d’una sensació d’abandonament institucional i fins i tot d’una suposada voluntat de convertir la zona en una mena de gueto.

6.4. Fons Next Generation i prioritats qüestionades

• La Carmen i en José Luis denuncien que:

- Hi havia fons europeus (Next Generation) per a barris vulnerables i rehabilitació. - Segons ells, l’Agència ha utilitzat aquests recursos per remodelar parcialment façanes o blocs de lloguer íntegres (on tot és de l’Agència), i no per resoldre problemes estructurals interns (clavagueram, aigua, ascensors, etc.).

• Es queixen que, per exemple, en un bloc “rosa” s’ha refet diverses vegades la plaça i les rampes, mentre els blocs “verds” tenen 0 intervenció de fons profunds.

6.5. Accessibilitat i rampes

• José Luis explica que fa anys que demana una rampa d’accés a la seva escala (mixta de lloguer i propietat):

- L’Agència li respon que la rampa l’han de pagar els propietaris, i després ells abonaran la seva part. - Però en una obra recent (derramament), l’Agència va trigar dos anys a pagar el que li tocava.

• Hi ha escaleres sense rampa tot i tenir veïns amb mobilitat reduïda.

6.6. Acció política i via legal

Accions ja fetes i previstes

• Els veïns ja han fet rodes de premsa i visites guiades per mostrar l’estat dels edificis.
• Han mantingut trobades amb grups parlamentaris al Parlament de Catalunya, traslladant la seva situació.
• Anuncien:

- Assistència al ple municipal de Tarragona del divendres següent, per fer sentir la seva veu. - Intenció de presentar una denúncia penal contra l’Agència Catalana de l’Habitatge si no hi ha resposta.

Què demanen a l’Ajuntament de Tarragona?

• Que vetlli pels ciutadans i garanteixi una convivència digna i condicions adequades a canvi dels impostos que paguen.
• Que faci de mediador i impulsor de solucions davant la Generalitat i l’Agència de l’Habitatge.

Objectius de la denúncia

• Reclamar:

- Indemnitzacions pels veïns, perquè se senten abocats a haver de marxar contra la seva voluntat. - Possibilitat de reallotjament o compensació pels anys d’afectació i danys materials i psicològics.

6.7. Impacte psicològic i vida quotidiana

• Es remarca que la situació és “insostenible”:

- Estrès constant, por a col·lapses, sensació d’injustícia. - Veïns que parlen de malalties, ansietat i esgotament.

«La paciència i la convivència tenen un límit. Si això no canvia, o ens portaran al manicomi o ens donarà un infart.»

• S’estima que hi ha uns 500–600 veïns afectats directament.

7. Bloc cultural: Joan Baez, lectura i música clàssica

El tram final del programa es dedica a la cultura, amb connexions amb la tardor literària i l’activitat musical local.

7.1. Homenatge a Joan Baez amb Montse Castellà

La cantautora Montse Castellà explica l’espectacle:

“Homenatge a Joan Baez, la veu que no calla”

que es farà dijous a les 19.30 h al vestíbul del Teatre Tarragona, dins la tardor literària.

Per què Joan Baez?

• Baez és presentada com:

- Figura única i irrepetible de la cançó d’autor. - Exemple de coherència entre cançó i compromís vital: allò que canta ho practica (drets civils, pau, compromís social). - Referent que mereix homenatge en vida (té 84 anys i ja està retirada dels escenaris).

Relació personal de Montse Castellà amb Baez

• L’any 2019, en l’última gira mundial de Joan Baez, Montse la va acompanyar a:

- Sitges (Terramar). - Sant Feliu de Guíxols (Porta Ferrada).

• Van compartir

- Duet a l’escenari. - Dies de convivència (hotels, assajos, trajectes), més enllà dels 4 minuts de cançó.

• Aquesta relació permet que el tribut sigui “oficial”:

- Castellà ha traduït i adaptat al català moltes cançons del repertori de Baez. - Ha compartit els textos amb la mateixa Joan Baez, que li ha enviat un missatge d’agraïment per “honorar-la d’aquesta manera tan bonica”.

Contingut de l’espectacle

• Format íntim: Montse Castellà (veu i guitarra) + Borja Penalba (guitarra).
• No és un “copia–enganxa” dels arranjaments originals, sinó:

- Arranjaments nous en ritme i textura. - Traduccions al català acurades, buscant dir el mateix que les lletres originals o de l’autor que Baez versionava (Bob Dylan, etc.).

• L’espectacle combina:

- Cançons interpretades en directe. - Relat biogràfic i context històric (moviment pels drets civils, protestes contra la guerra, etc.). - Referències al documental recent sobre Baez i reflexions sobre la seva trajectòria.

Dimensió literària

• Es debat si les lletres de cançons poden considerar-se poesia.
• Castellà defensa que en la cançó d’autor la música i la lletra tenen el mateix pes, i que una bona lletra hauria de poder llegir-se sense música i seguir tenint sentit i força.

7.2. Festa de la lectura al Centre Cultural de l’antic Ajuntament

Entrevista a Ariadna Blanca, una de les cinc joves impulsores d’una associació pel foment de la lectura sorgida de l’Institut Pons d’Icart.

Origen de la iniciativa

• Va néixer com una activitat a classe de literatura catalana al centre.
• Van fer cartells, visites a aules i una primera trobada lectora per Sant Jordi que va tenir molt èxit.

Nova cita oberta a la ciutat

• Organitzen una “Festa de la lectura”:

- Divendres, de 18 a 20 h al Centre Cultural de l’antic Ajuntament. - Adreçada principalment a joves de 2n a 4t d’ESO, però oberta a tothom interessat.

• Dinàmica:

- Cada participant ha de portar un llibre que estigui llegint. - Primer tram de lectura en silenci compartit. - Segona part de posada en comú, on s’expliquen els llibres, s’intercanvien recomanacions i es generen converses.

«Només cal portar un llibre i moltes ganes de llegir i socialitzar.»

• Si l’experiència funciona, volen repetir-la cada estació (hivern, primavera, estiu), creant una mena de club de lectura obert i flexible.

7.3. Concert de violoncel de Gerard Flotats

Entrevista breu al violoncel·lista Gerard Flotats, que presenta el concert “Contrastos sobre cordes” dins els Dimarts Musicals de Joventuts Musicals:

• Dimarts, 19 h, a l’Auditori de la Diputació (c. Pere Martell).

Concepte del concert

• Recórrer la història del violoncel a través de peces de diferents èpoques:

- Suite núm. 1 de Bach (barroc): una de les primeres grans obres per a violoncel sol. - Obres del segle XX i una peça escrita fa cinc anys. - Un arranjament propi dels Goigs de la Mare de Déu del Claustre de Solsona, en homenatge a la seva ciutat natal.

Estil i argument

• Programa per a violoncel sol, posant en valor el so “humà” de l’instrument, sovint descrit com el més proper a la veu humana.
• Flotats viu actualment a Londres, però vol portar a Catalunya aquest recorregut musical i identitari.

8. Publicitat, serveis i tancament musical

Al llarg del programa s’insereixen diverses falques publicitàries i institucionals que reforcen el context local i econòmic de Tarragona:

• SCAN Tarragona – 12è Festival Internacional de Fotografia, posant el Moll de Costa del Port de Tarragona com a espai cultural clau.
• Port de Tarragona – promoció del Moll de Costa com a Rambla de la Cultura i del barri marítim El Serrallo com a espai de gastronomia marinera.
• EMATSA – obres de millora de la xarxa de clavegueram a Tarragona i la Canonja, amb tècniques poc invasives.
• ICIQ (ICIC) – recerca en química sostenible, salut i descarbonització al campus de Sescelades.
• PortAventura World / PortAventura Club – proposta de passi anual com a regal familiar.
• Anuncis d’empreses com Obramat (material de construcció i eficiència energètica) i el Tanatori Municipal de Tarragona (obres de reforma i millora energètica).
• Espots propis de Tarragona Ràdio: es reivindica la graella de programació, programes com Tarragona Esports, espais de justícia global com La Porteria, i la idea de la ràdio com a som 40.000 (veus de ciutat).

Tancament musical

• El programa es tanca amb el “temacle” triat per la Sílvia García:

- Homenatge a Enrique Urquijo (Los Secretos), concretament amb la peça “Ojos de gata”, coincidint amb l’aniversari de la seva mort (1999).

Un final melancòlic que lliga amb la línia d’homenatges musicals del programa (Urquijo al principi i al final, i Joan Baez al tram cultural).

Conclusió

Aquesta edició de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 ofereix un retrat polièdric de la ciutat i el seu entorn:

• Una Tarragona patrimonial i global, que celebra 25 anys de la declaració de Tàrraco com a Patrimoni Mundial i s’agermana amb la Vall de Boí.
• Una Tarragona científica i astronòmica, enfocada en l’eclipsi solar total del 2026 com a gran esdeveniment públic.
• Una Tarragona esportiva, que viu el Nàstic de Tarragona com a símbol identitari i espai de debat sobre model de club i pressió social.
• Una Tarragona socialment desigual, on barris com Camp Clar reclamen solucions urgents davant la degradació del parc d’habitatge públic.
• Una Tarragona culturalment activa, amb teatre comunitari, homenatges musicals, festivals de fotografia, foment de la lectura i música clàssica.

En conjunt, el programa fa de mirall de la ciutat, alternant entusiasme i orgull per la projecció de Tarragona amb la denúncia de realitats incòmodes que encara s’han d’afrontar.