Franco, memòria i cultura viva a Tarragona

Presentació i to del programa

El programa de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 d’avui combina reflexió històrica sobre el franquisme, agenda cultural i festiva de Tarragona i projectes socials i ambientals. Tot plegat amb el fil conductor de la ràdio i la música com a espais de memòria i comunitat.

1. Obertura: 50 anys de la mort de Franco i Premis Arc

1.1. Arrencada del magazín i referència a Franco

• Es recorda que avui fa 50 anys de la mort de Franco.

• Es contrasta la desaparició del dictador amb la idea que la música, la cultura i la ràdio no moriran mai.

"Avui fa 50 anys que va morir Franco. Però per sort, la música, la cultura i la ràdio no es moriran mai."

1.2. Crònica de la gala dels Premis Arc al Teatre Tarragona

• L’equip del programa (Josep Sunyer, Núria Cartanyà, Miquel González…) comenta la gala dels Premis Arc celebrada al Teatre Tarragona.

• Es felicita especialment:

- Sílvia García, companya de Tarragona Ràdio, nominada. - L’equip de Festes de Santa Tecla de Tarragona, guanyadors del Premi Arc a millor programació de festa major.

• Es remarca el moment emotiu en què la consellera de Cultura i Festes, Sandra Ramos, obre el sobre i anuncia que el premi recau en el seu propi equip.

"El Premi Arc a millor programació de festa major és per... Festes de Santa Tegla de Tarragona!"

• Es destaca el Teatre Tarragona ple, amb la “flor i nata” del panorama musical català: grups com Búhos, Figaflowers, sales com Sala Zero, festivals com Festival TETA, etc.

1.3. Temes del dia al magazín

L’equip avança els principals continguts del programa:

• 50 anys de la mort de Franco:

- Entrevista amb Antoni Batista (periodista, músic i escriptor) sobre repressió franquista, lluita antifranquista i memòria. - Entrevista amb Jaume Camps Girona (URV) sobre percepció social del franquisme i la transició, especialment entre els joves.

• Biodiversitat urbana:

- Presentació del III Congrés de Biodiversitat Urbana organitzat per Limonium, enguany centrat en insectes i pol·linitzadors.

• Cultura i oci:

- Cicle “Fem Soroll” del Festival REC a CaixaForum, amb la projecció de Tout va bien de Jean-Luc Godard. - Avanç de pel·lícules inaugural i de cloenda del Festival Internacional de Cinema REC. - Teatre: monòleg “Bierdingo” a Sala Trono.

• Solidaritat i causa social:

- Festival solidari a Riu de Canyes i activitats al Fòrum Binari per recaptar fons per a projectes a l’Índia (Fundació Vicente Ferrer i altres). - Caminada contra l’abandonament animal organitzada per la Protectora de Tarragona.

• Altres: falques sobre Rodalies, Diputació de Tarragona, Port de Tarragona, EMATSA, ICIQ, promocions comercials, etc.

2. “Espineta amb Tarragonins”: memòria crítica del franquisme

La secció “Espineta amb Tarragonins”, amb Quim Nolla (director de l’Arxiu Històric), dedica la peça als 50 anys de la mort de Franco i a la necessitat de polítiques de memòria democràtica.

2.1. Franquisme i transició mal explicats

• Es lamenta que històricament el franquisme i la transició no s’han explicat bé.

• Es parla d’una transició forçada amb un franquisme que no volia deixar el poder.

• Es remarca que, 50 anys després, encara no s’ha fet prou pedagogia històrica.

2.2. Perills actuals i auge de l’extrema dreta

• Nolla adverteix que, tot i que la democràcia no sembla objectivament en perill immediat, l’auge de plantejaments d’extrema dreta ha de fer por i provocar reflexió als demòcrates.

• Defensa la importància de conèixer el que va suposar el franquisme i la transició, sobretot la lluita al carrer per conquerir la democràcia.

2.3. El mite “amb Franco es vivia millor”

• Es cita una enquesta del CIS segons la qual prop d’un 20–21% de la població creu que amb el franquisme es vivia millor.

• Es desmunta aquesta percepció recordant restriccions bàsiques:

- No es podia votar. - No hi havia divorci. - Llibertat sexual nul·la; l’homosexualitat era perseguida i penada. - No hi havia llibertat religiosa; control de l’Església. - Les dones:

• No podien tenir compte corrent propi.
• Sovint havien de deixar la feina en casar-se.

"Cal generar coneixement i que la ciutadania, quan conegui el passat, generi una opinió amb veritable coneixement del que va suposar viure aquells anys grisos."

2.4. Reclamar memòria democràtica

• Nolla defensa que anem tard però que és imprescindible impulsar polítiques de memòria democràtica, sobretot al món educatiu.

• Reivindica la microhistòria (relats locals, familiars, de “pobles petits”) per entendre l’abast real de la repressió.

3. Entrevista amb Antoni Batista: repressió, tortura i franquisme avui

3.1. La mort biològica de Franco i continuïtat del règim

Antoni Batista (periodista, músic, escriptor, especialista en franquisme i lluita antifranquista) reflexiona sobre el 20-N:

• La mort de Franco va ser necessària perquè el règim pogués canviar, però no va implicar la desaparició immediata de la repressió.

• Recorda que dos mesos abans de morir Franco encara signa cinc penes de mort, entre elles la de Juan Paredes “Txiki” (execució a Barcelona).

• S’indica que l’any 1975 encara hi havia uns 6.000 presos polítics a l’Estat.

3.2. Testimoni personal i recerca als arxius policials

• Batista narra que va patir una pallissa policial amb 18 anys (1970), però es declara contrari al victimisme i remarca que altres van patir molt pitjor.

• Explica la seva trajectòria d’investigació:

- Va ser el primer periodista a accedir als arxius de la Brigada Social de Via Laietana (comissaria franquista de Barcelona) i als fons del Govern Civil. - D’aquí sorgeixen llibres com La brigada social, La veritat del cas Comorera, Matar Franco, Memòria de la resistència antifranquista, etc. - Ha cedit la documentació recollida al Pavelló de la República (Universitat de Barcelona) perquè nous investigadors la puguin explotar.

Batista parla de milers de fitxes, informes, testimonis de torturats, atestats i correspondència entre policia i governadors civils.

3.3. Repressió franquista: Comorera, presons i execucions

• S’atura en la figura de Joan Comorera, fundador del PSUC i conseller als governs republicans de la Generalitat, perseguit i empresonat.

• Recorda que la dictadura es caracteritza per:

- Milers d’afusellats a la postguerra immediata. - Una xarxa de presons plenes de presos polítics fins al final del règim. - Un clima general de por i censura.

Cita d’Fernando Arrabal sobre l’Espanya franquista:

"Espanya no era sinó una presó composta de petites presons que es precipitaven cap a l’infern."

3.4. Tècniques de tortura: de la Gestapo a Via Laietana

Batista descriu amb detall els mètodes de tortura apresos de la Gestapo:

• El corro: el detingut al mig d’un cercle, colpejat per diversos policies fins a perdre el coneixement.

• El Sant Crist: persona estirada en una taula amb el cap penjant i braços oberts, sotmesa a cops, cigarrets apagats sobre el cos, electricitat, etc.

• Penjades per les manilles, suspesos de barres.

• La banyera (antecedent del waterboarding): submergir el cap sota l’aigua repetidament fins provocar sensació d’ofec.

"Són mètodes que la policia franquista va aprendre de la Gestapo quan Heinrich Himmler va venir a l’Estat espanyol."

3.5. El 20% que veu el franquisme com a positiu

Batista comenta les dades del CIS que indiquen que entre un 20–30% de la població valora el franquisme com a positiu:

• Considera que és fruit d’una incultura i desconeixement profunds.

• Sobretot entre franges joves que no saben “de què parlen”.

• Remarca que la dictadura hauria impedit a aquests joves viure com viuen ara (llibertats, oci, relacions, xarxes, etc.).

• Reivindica la necessitat de lleis de memòria democràtica i espais memorials com Via Laietana, que encara no s’ha convertit en centre de memòria malgrat governs d’esquerres.

3.6. Crítica a l’auge global de l’extrema dreta

• Batista alerta de l’increment demoscòpic de l’extrema dreta a escala mundial.

• Apunta també a un “aburguesament” de l’esquerra, que ha deixat de ser clarament antisistema (en sentit democratitzador) i ha cedit banderes i retòrica (contra el sistema) a l’extrema dreta.

3.7. Cultura i memòria: llibres i cançons

• Es recomanen diversos llibres de Batista sobre franquisme i resistència.

• Batista recomana també el llibre “El Mac i que encara lluita” d’Enric Garcia Jardí, dedicat als maquis (per exemple, el cas del maqui Vergés, que passa un any al bosc i 20 anys a la presó).

• Per tancar, es tria la cançó “La muntanya es fa vella” de Raimon, que és una metàfora de la decadència de Franco:

"La muntanya es fa vella" = Franco envellint, esperant la seva mort.

• Batista explica que Raimon gairebé no la podia cantar en directe perquè la censura sabia perfectament a qui al·ludia.

La cançó sona íntegra, reforçant el to de memòria i denúncia de la secció.

4. Entrevista amb Jaume Camps (URV): joves, franquisme i memòria

Després de Raimon, el programa aborda la qüestió des d’un angle acadèmic i sociològic amb Jaume Camps Girona, professor d’Història a la Universitat Rovira i Virgili (URV).

4.1. Només 50 anys: una memòria massa fràgil

• Camps insisteix que 50 anys no són tants i, tanmateix, sembla que s’estigui oblidant massa ràpid què va significar viure una dictadura.

• Critica que molts alumnes surten de l’ESO sense tenir clar:

- Què va ser la dictadura. - Què va ser la transició. - Què implica viure en democràcia versus viure sota una dictadura.

4.2. Problemes educatius i transmissió oral trencada

• Distingeix dues formes de transmissió de la memòria:

- Transmissió oral familiar (avis → pares → fills): debilitada perquè

• molts que van viure la guerra i la dictadura van callar per por;
• les generacions que ho van viure es van morint.

- Transmissió escolar (currículum): insuficient, sovint es corre el temari i al final de curs no es treballa prou la història recent.

• Posa exemples didàctics: quan explica a classe que les dones necessitaven permís del pare o marit per treure’s el carnet de conduir o per obrir un compte, les estudiants prenen consciència del que vol dir dictadura.

4.3. Dades demogràfiques i canvi social

• Es comparen xifres de 1975 vs. actualitat:

- 1975: 35,5 milions d’habitants; edat mitjana ~33 anys; poca immigració. - Avui: 49,1 milions; 9 milions nascuts a l’estranger; societat molt més envellida i diversa.

• La franja 18–35 anys ha passat de prop del 20% a la transició a un 12% actualment, fet que implica menys “pes jove” demogràfic.

4.4. Mites i fal·làcies sobre Franco

• Camps subratlla el perill de mites com:

- “Amb Franco es vivia millor”. - “Franco va inventar la Seguretat Social”.

• Reitera què significava realment la dictadura:

- Pèrdua de llibertats bàsiques. - Drets de les dones anul·lats. - Homosexualitat perseguida. - Repressió política i sindical; presons plenes.

4.5. Pacte d’oblit i venjances locals

• Camps parla del “pacte d’oblit” de la transició: la voluntat de no remoure el passat per facilitar el canvi de règim.

• Recorda que això ha deixat molta repressió local i moltes venjances personals sense explicar:

- Casos de pobles on la repressió va servir per saldar odis personals, aprofitant el poder franquista. - Exiliats que van ser herois a la Resistència francesa però anònims a casa seva (exemple de Cinta Roca Rodríguez, de la Galera, molt condecorada a França i quasi desconeguda aquí).

"Perquè la ferida curi, s’ha de parlar" — Camps insisteix que cal trencar el silenci i explicar històries individuals.

4.6. Onada reaccionària i extrema dreta

• Analitza el creixement de l’extrema dreta a Europa i al món (Le Pen a França, Orbán a Hongria, Trump als EUA, etc.).

• Relaciona això amb:

- Falta d’horitzó de futur per als joves, que idealitzen el passat. - El fet que l’extrema dreta ha après a comunicar molt bé a xarxes: missatges curts, emocionals, contundents.

• Defensa que cal contrarestar aquests discursos amb pedagogia històrica, mostrant clarament què és una dictadura i què és una democràcia.

“Si el 1933 Hitler no hagués obtingut el resultat electoral que va obtenir, no hauria arribat al poder. El vot té conseqüències.”

4.7. Violència de la transició i morts oblidats

• Recorda que la transició no va ser pacífica: es calcula prop d’un miler de morts en aquest període per violència política, repressió, terrorisme d’extrema dreta i de l’Estat.

• Reivindica també el record de víctimes com Salvador Puig Antich (executat al garrot vil, com el cas de Heinz Ches a Tarragona).

4.8. El 80% que no vol el franquisme

• Tot i preocupar-se pel 20% que veu positivament la dictadura, Camps remarca que un 80% no ho fa.

• Destaca les mobilitzacions juvenils antifeixistes i les respostes a provocacions ultres en universitats.

• Conclou que cal seguir picant pedra en educació i divulgació històrica, i que els historiadors han de tenir més presència als mitjans per aportar context.

5. Cultura viva: Santa Tecla, música i Premis Arc

El programa torna a la cultura local amb una entrevista a Xavi González, cap tècnic de Festes de l’Ajuntament de Tarragona, arran del Premi Arc a millor programació de festa major per les Festes de Santa Tecla de Tarragona.

5.1. Un premi compartit

• Xavi insisteix que el premi és compartit per moltíssima gent:

- Músics (més de 500 participants al programa de Santa Tecla). - Agrupacions locals (escoles de música, conservatori, bandes, corals, etc.). - L’equip de festes i tothom qui en fa difusió, inclosa Tarragona Ràdio.

"Els nostres caps de cartell són els músics d’aquí i la música que ens fa diferents."

5.2. El “tetris” de programar una festa major

• Es descriu la programació com un tetris complex:

- Disponibilitat de grups i mànagers. - Caxés i pressupostos. - Respectar la idiosincràsia local i la música tradicional del Seguici Popular.

• La filosofia de treball:

- Primer es col·loquen les “peces bàsiques”: música tradicional, Seguici Popular, bandes, corals, música clàssica local. - Després, s’hi afegeix la música professional de fora (caps de cartell comercials, versions, etc.).

• Reivindicació: a diferència d’altres llocs, Santa Tecla es construeix des de la realitat musical local i això la fa potent i singular.

5.3. De catàlegs en paper a YouTube

• Xavi explica com ha canviat el món de la contractació musical:

- Abans: representants que anaven de poble en poble amb un catàleg en paper i un CD. - Ara: tot es fa mirant vídeos i enllaços en línia, la qual cosa permet comprovar directes reals i reduir sorpreses.

• També remarca l’impacte dels grans festivals en el mercat musical: les festes majors tenen més difícil portar “grans noms”, però Santa Tecla compensa amb talent local.

5.4. Santa Tecla com a reclam i objectiu de grups

• Xavi comenta que molts grups li diuen literalment “pensa en nosaltres per Santa Tecla”.

• Santa Tecla s’ha convertit en una cita de prestigi dins del circuit musical català, amb moltes peticions espontànies de grups que volen venir.

5.5. La gala dels Arc i continuïtat a Tarragona

• Es recorda que els Premis Arc, organitzats per l’associació de representants i mànagers, aposten per descentralitzar la gala (anys a Lleida, enguany a Tarragona).

• Xavi no pot avançar si es repetirà a Tarragona l’any vinent, però considera que seria molt positiu vist l’èxit de la gala.

6. Cinema: Festival REC i Godard a CaixaForum

6.1. Cicle “Fem soroll” i Godard

Laura Guàs presenta la programació del REC abans del festival principal:

• Avui (20 de novembre), a les 19 h a CaixaForum Tarragona, projecció de “Tout va bien” (1972), de Jean-Luc Godard i Jean-Pierre Gorin.

• Preu: 6 €. Es recomana anar aviat, ja que la sala té capacitat limitada.

• Forma part del cicle “Fem soroll”, que combina cinema contemporani i clàssic:

- Sessions anteriors: Put your soul on your hand and walk, Swan Song of Fidor Cero.

6.2. Avanç del Festival REC (3–8 de desembre)

• Es revelen ja algunes pel·lícules clau del Festival Internacional de Cinema REC (3–8 de desembre):

- Pel·lícula inaugural: El canto de las manos. - Pel·lícula de cloenda: Frontera, de Judit Colell.

• Es destaca que el REC combina cinema emergent amb èxits internacionals i aposta per fer soroll culturalment a la ciutat.

7. Esport: prèvia del partit Villarreal B – Nàstic

La falca esportiva recorda:

• Divendres 21 de novembre, 19 h: partit de Primera Federació (grup 2) entre Villarreal B i Nàstic de Tarragona, al miniestadi José Manuel Llaneza.

• Retransmissió a Tarragona Ràdio (96.7 i 101.0 FM, web i app), amb cobertura des d’una hora abans.

• Es convida a participar al Joc de la Porra i a interactuar via xarxes.

• Dades destacades:

- És la 33a temporada del Sempre Nàstic. - Patrocinadors locals: Obramat, L’Otoexpress, Petit Tarracó, Royal Tarraco.

Veu del jugador David Alba: la clau és mantenir la porteria a zero i aprofitar les ocasions.

8. Solidaritat (I): India, cuina i “Petits gestos, grans canvis”

Una de les parts més emotives del programa és la conversa amb Roberto Arrieta (xef del restaurant Arrieta), Juan Andrés Rico i Manuel Castro, tres amics de Torreforta implicats en un projecte solidari amb l’Índia.

8.1. Records del 20-N del 75

Abans de parlar de l’Índia, els convidats comparteixen records personals de la mort de Franco com a adolescents:

• Escola tancada uns dies, percepció infantil de “festa” per no anar a classe.

• Mares plorant, barrejant por al futur i dependència emocional amb la figura del dictador.

• Diferents sensibilitats polítiques (famílies d’esquerres, famílies de dretes, origen basc, gallec...).

Això dona un to molt humà i generacional a la memòria del 20-N.

8.2. Viatges a l’Índia i naixement del projecte

• Els tres han viatjat repetidament a l’Índia (20 vegades en el cas d’en Juan Andrés), primer com a turistes fascinats, després com a persones implicades.

• Van visitar la Fundació Vicente Ferrer a Anantapur i el projecte “Mujer a Mujer”, centrat en empoderament de dones en un entorn de forta desigualtat de gènere.

• La visita els va impactar tant que van prometre a Ana Ferrer que farien alguna cosa per ajudar.

"Si només vas de turista, marxes i no queda res. Si et connectes de veritat amb la gent del lloc, et canvia la vida."

8.3. Objectiu: cuina digna i formació per a nenes

• El projecte actual té tres entitats beneficiàries:

- Fundació Vicente Ferrer (25% dels fons). - New Light (Calcuta, 25%). - Hogar de las Niñas (50%), un centre d’acollida per a unes 195 nenes molt pobres, algunes de famílies per sota fins i tot de la casta dalit.

• Objectius concrets:

- Finançar una cuina nova (més segura i digna) per a l’Hogar de las Niñas. - Fer un curs de cuina índia d’un mes i mig per a les nenes, impartit per Roberto i Manuel:

• Combinació de receptes índies i tocs de cuina local.
• Oferir-los sortides laborals en restauració.

• Dades econòmiques:

- L’Hogar va gastar uns 20.700 € l’any en alimentació (uns 55 € diaris per esmorzar, dinar i sopar de totes les nenes). - Els tres amics ja han recaptat uns 3.000 €, i esperen arribar als 6.000 € amb els esdeveniments restants.

8.4. Esdeveniments solidaris

a) Riu de Canyes (diumenge)

• Jornada solidària a Riu de Canyes, amb el suport de:

- Ajuntament, associacions locals, taula d’igualtat, diables, etc.

• Activitats:

- Vermut i plat calent: guisat de porc senglar amb verdines, cuinat amb producte local. - Música: DJ Pampol (“bespreig electronic tarder”). - Begudes i combinats a preus assequibles.

b) Fòrum Binari – CaixaForum Tarragona (29–30 novembre)

• Participació a la tapa solidària del Fòrum Binari, amb suport del BIS Solidari.

• Proposta gastronòmica:

- Un plat que connecta Tarragona i Calcuta: una mena de fideuada vegetal al curri, feta amb fideus curts o noodles i verdures. - Espècies comprades a botigues índies i pakistaneses del barri del Riu Clar.

• Aquest mateix plat forma part del repertori que volen ensenyar a les nenes a l’Índia.

8.5. Transparència i invitació a sumar-s’hi

• Tots els diners que es recapten es gestionen amb actes signats per responsables (tinent d’alcalde a Constantí, comptable al Port, etc.).

• Cap dels tres amics cobra res ni repercuteix despeses del viatge al projecte: tot l’import recaptat va íntegrament a les entitats.

• El viatge (12 de gener–12 de març) és autofinançat pels participants.

• Obren la porta a qui vulgui viatjar amb ells a l’Índia durant aquest període: ofereixen

- Acompanyament des de l’aeroport. - Itineraris per diverses ciutats (Bangalore, Anantapur, Delhi, Jaipur, Amritsar, Benarés, Kathmandu, Calcuta). - Visita als projectes sobre el terreny. - Allotjament i logística a “preu local”, no de tour operadors.

Slogan del projecte: “Petits gestos, grans accions”.

9. Biodiversitat urbana: insectes pol·linitzadors

9.1. III Jornades de Biodiversitat Urbana (Imonium)

Edu Soler, responsable de Limonium, presenta la 3a edició de les Jornades de Biodiversitat Urbana, dedicades als insectes pol·linitzadors:

• Data i lloc: divendres, de 9.00 a 14.30 h, al Teatret del Serrallo.

• Organització: Limonium (com a part de la seva responsabilitat social corporativa) amb suport de URV, Autoritat Portuària de Tarragona i Ajuntament de Tarragona.

• Entrada gratuïta i oberta, sense inscripció obligatòria.

9.2. Insectes, fred i canvi climàtic

• Edu explica que:

- El fred d’hivern és necessari per al cicle natural dels insectes (mort d’adults, migració, renovació de generacions). - Els hiverns massa suaus provoquen desequilibris ecològics.

9.3. Col·lapse d’insectes i importància dels pol·linitzadors

• Es parla d’un col·lapse generalitzat de les poblacions d’insectes.

• Exemples empírics: abans els parabrises dels cotxes quedaven plens d’insectes; ara, molt menys.

• Importància dels pol·linitzadors:

- No només abelles mel·líferes i papallones vistoses, sinó centenars d’espècies d’abelles solitàries i altres insectes. - Fonamentals per a la reproducció de moltes plantes, inclosos fruiters i cultius. - La seva davallada ja està afectant a la producció agrària.

9.4. Jardins de papallones i plans d’acció

• Jornada amb ponents com:

- Miguel Domínguez, pioner en divulgació de fauna urbana. - Investigadors que presenten el Pla d’Acció per als Pol·linitzadors de Catalunya. - Experiències locals: Prat del Vinyana, jardins de papallones als barris de Sant Pere i Sant Pau. - Papallones nocturnes migratòries, amb Antonio de la Torre.

• Es destaca que els jardins de papallones:

- Són punts de repòs i aliment per a insectes migradors. - Reforcen la biodiversitat urbana i la sensibilització ciutadana.

10. Cultura teatral i agenda

10.1. “Bierdingo” a Sala Trono

Núria Cartanyà entrevista Esteban Garrido, autor i intèrpret del monòleg “Bierdingo. De viernes a domingo”, que es representa a la Sala Trono.

• Sinopsi i temes:

- Punt de partida: la pràctica de sortir divendres i tornar diumenge (cap de setmana de festa contínua). - Sembla una comèdia hedonista, però és un text agredolç que toca temes com:

• Soledat i por al fracàs.
• Educació familiar i pressió social.
• Salut mental i addiccions.
• Por al compromís i autoacceptació.

• Estructura:

- El monòleg està plantejat com una teràpia de grup: el públic és el grup terapèutic. - El personatge no explica una experiència ja tancada, sinó que està en ple procés, i la funció és la sessió.

• To:

- Comèdia com a via d’entrada a temes durs. - Situacions delirants de festa i desinhibició, però amb fons de crisi vital.

"La festa pot ser una manera de no voler tornar a la teva vida real."

• Funcions: divendres i dissabte a les 20 h a Sala Trono.

10.2. Altres propostes culturals

• Esment breu d’“Los Centros de Lorca” d’Antagonista Teatro al Teatre Tarragona.

• Recordatori del Festival Internacional de Fotografia SCAN Tarragona al Moll de Costa, amb exposicions diverses i l’aigua com a tema inspirador.

11. Solidaritat (II): caminada contra l’abandonament animal

Per tancar, el programa conversa amb Núria Güell, presidenta de la Protectora d’Animals de Tarragona.

11.1. 1a Marxa contra l’Abandonament Animal

• Data: diumenge (no dissabte, corregeixen en directe), a les 10 h.

• Lloc de sortida: davant del Tinglado 1 del Moll de Costa.

• Recorregut:

- Passeig des de la zona del Tinglado fins a la Platja del Miracle i sortida de l’Arrabassada, i tornada.

• Característiques:

- És una passejada lúdica, no una cursa. - Es poden portar gossos; la marxa també representa els gats, tot i que no surtin a passejar. - Donatiu solidari de 5 €.

• Objectiu:

- Visibilitzar l’abandonament animal, que continua sent molt alt tant en gossos com en gats.

11.2. Situació a la Protectora

• La Protectora està en overbooking permanent, tant de gossos com de gats.

• Efectes del canvi climàtic:

- Les gats entren en zel més temps i s’allarga l’època de cria. - Ara, tardor avançada, encara entren camades de gatets, quan abans el fred ho frenava.

• Problemes associats:

- Instal·lacions amb proteccions limitades davant el fred. - Dificultats logístiques i econòmiques per atendre tants animals.

La marxa vol recollir fons i, sobretot, conscienciar sobre la tinença responsable.

12. Tancament del programa

• Es recorda que demà no hi haurà magazín habitual perquè Tarragona Ràdio emetrà en directe el ple municipal dedicat a l’aprovació dels pressupostos municipals.

• El programa es tanca recordant la funció de La Veu de Tarragona com a espai on hi caben mestres, veïns, artistes, esportistes, comerços i grans èxits musicals, reflectint la diversitat social i cultural de Tarragona.

"Mestres d'escola i canalla, botigues i artesans, escriptors, futbolistes del Nàstic... Al final, tot això hi cap en dues hores."

En conjunt, l’episodi articula un homenatge crític a la memòria del franquisme amb una celebració de la cultura, la solidaritat i la biodiversitat a la ciutat, mostrant com Tarragona Ràdio (Tarragona Ràdio) esdevé altaveu de memòria, festa i compromís ciutadà.