La Veu de Tarragona
La Veu de Tarragona és l'espai matinal de referència a Tarragona, buc insígnia de la casa. Conduït per Josep Suñé, Núria Cartañà i Miguel González, compta amb el compromís i participació de tot l'equip de programes de Tarragona Ràdio. Renovem fons i forma de camí cap al 40 aniversari de l'emissora.
Subscriu-te
Mascaretes, memòria històrica i vida local al Tarragonès
Presentació de *La Veu de Tarragona - Camí cap als 40* amb Josep Sunyer i l’equip de **Tarragona Ràdio**. Es fa un repàs dels temes del dia: obligatorietat de la **mascareta** als centres sanitaris i residències, entrevista amb metges i connexions amb CAPs; visita del president del **Consell Comarcal del Tarragonès** pels **Premis Tarragonès**; presentació del llibre *La maledicció de les Bruixes d’Altafulla*; tertúlia amb l’**Associació d’Empresàries i Directives de Tarragona** sobre el seu sopar benèfic a favor de la **Fundació Rosa Maria Vivar**; balanç de la **primera Audiència Memorial de Tarragona**; secció esportiva amb el podcast *1886, història d’un escut* sobre el Nàstic; conversa cultural amb la il·lustradora **Olga Capdevila**; i secció gastronòmica dedicada a les **jornades del calamar** a Salou.
S’explica que la Generalitat ha publicat la resolució que fa **obligatòria la mascareta** a centres sanitaris i residencials durant, de moment, 15 dies, arran de l’augment de casos de **grip** i col·lapse a urgències i CAPs. Es presenta l’entrevista prevista amb el doctor **Ramon Monagal** (CAP Muralles). A continuació es detallen altres continguts: entrevista amb **Joan Martí Pla** (Consell Comarcal del Tarragonès) sobre els **Premis Tarragonès**; presentació del llibre **“La maledicció de les Bruixes d’Altafulla”** amb l’autor **Gabriel Moniesa**; tertúlia amb l’**Associació d’Empresàries i Directives de Tarragona** sobre el seu **sopar benèfic de Nadal**; balanç de la **primera Audiència Memorial de Tarragona** amb **Montserrat Giner**; podcast *1886, història d’un escut* sobre un ascens històric del **Nàstic de Tarragona**; trobada cultural amb la il·lustradora **Olga Capdevila**; i secció de cuina dedicada al **calamar**.
Es concreta que la tertúlia amb l’**Associació d’Empresàries i Directives de Tarragona** girarà al voltant del **sopar benèfic de Nadal** (en el marc del 10è aniversari de l’entitat), amb recaptació per a la **Fundació Rosa Maria Vivar** dedicada a l’**Alzheimer**. Es presenta la informació sobre la **primera Audiència Memorial de Tarragona** celebrada a l’Antiga Audiència, amb deu testimonis sobre la Guerra Civil, dictadura i transició, i presència de l’alcalde **Rubén Viñuales** i el conseller **Ramon Espadaler**. Es destaca que se’n parlarà amb **Montserrat Giner**, presidenta de l’Associació de Víctimes del Franquisme. També s’avança el contingut del podcast **“1886, història d’un escut”** dedicat al primer ascens via play-off del **Nàstic de Tarragona** l’any 2001, i la presència de la il·lustradora **Olga Capdevila** al **CaixaForum Tarragona**. Finalment es fa una falca de **PortAventura Club** com a regal de Nadal.
Es dona pas a la secció **“Espineta amb tarragonins”** amb **Josep Nolla**, voluntari per la llengua. Reflexiona sobre la **integració de les persones nouvingudes** i el paper central de l’**aprenentatge de la llengua** com a porta d’entrada a la cultura, les relacions, el món laboral i la participació comunitària. Subratlla que les classes acadèmiques són necessàries, però que la veritable **fluïdesa** es guanya en contextos reals, i que els **Voluntaris per la llengua** ofereixen espais de diàleg i intercanvi que afavoreixen la **cohesió social** i l’*arrelament* a Tarragona. Lamenta que actualment **falten voluntaris** a la ciutat i anima la ciutadania a implicar-s’hi.
Josep Nolla desenvolupa el seu argument: la llengua no és només un conjunt de paraules, sinó una **eina viva** que permet el reconeixement mutu, el respecte i la igualtat de tracte entre persones de diferents procedències. Explica que els **Voluntaris per la llengua** actuen com a **agents socialitzadors**, transformant la llengua apresa en un instrument que obre portes a una **integració plena i significativa**. Tanca insistint que aquest projecte és **empoderador** tant per als aprenents com per als voluntaris i torna a remarcar la manca de voluntariat a Tarragona.
Bloc d’anuncis i informacions breus: campanya de l’11 sobre el **Cupó Extra de Nadal**; espot de l’**Ajuntament de Tarragona** sobre el **Pla Tarragona 26**, que vol millorar la recollida selectiva, renovar contenidors i eliminar soterrats per fer una ciutat més neta i sostenible; falca de la **Diputació de Tarragona** sobre el *Pla Impuls Dipte*, que ajuda ajuntaments a reduir burocràcia; promoció de les **festes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau**, amb suport al comerç de proximitat i sorteig de lots nadalencs; informació sobre activitats nadalenques al **Port de Tarragona** i el **Moll de Costa**. S’anuncia música, tallers infantils i mapatges. Es reforça la idea de viure el Nadal als barris i a la zona portuària.
Entrevista a **Joan Martí Pla**, president del **Consell Comarcal del Tarragonès** i alcalde de Perafort, sobre els **Premis Tarragonès**. Explica que aquest diumenge 14, al **Casal Municipal de la Nou de Gaià**, se celebraran els guardons en tres àmbits: **Investigació**, **Creació** i **Difusió** (Beca Lusius Licinius Sura, Premi Lusius Aneu Florus i Premi Auctores). Destaca que els premis tenen una trajectòria de **26 anys** en investigació i **24** en creació i difusió, i que es decideixen per **jurats especialitzats** amb forta participació dels ajuntaments de la comarca. Subratlla el suport de **Repsol** com a patrocinador clau, sense el qual seria difícil mantenir la dotació econòmica. La beca guanyadora es converteix en un **llibre publicat** dins la col·lecció del Consell. Convida la ciutadania a assistir a l’acte (12 h del migdia) i recorda que la Nou de Gaià, amb el seu “castell” i bon oli, ofereix també un atractiu turístic.
Joan Martí Pla explica la dimensió social del **Consell Comarcal del Tarragonès**. Detalla que enguany han rebut més de **10.000 sol·licituds de beques menjador**, amb un volum d’uns **8 milions d’euros**, i que cada any creixen aproximadament en 1.000 peticions. Recorda que el Consell és un **ens finalista** que aplica fons provinents de la Generalitat, però que la tramitació és complexa: hi ha sol·licituds presencials, via escola i telemàtiques, i es necessita molta feina administrativa i espai físic (del qual van justos). També parla del **transport escolar** per a educació obligatòria, especialment vital per a municipis d’interior que depenen del bus per anar a instituts. Explica que es liciten serveis periòdicament i, quan hi ha places sobrants, es poden oferir a altres estudiants mitjançant criteris de demanda i, si cal, sorteig conjunt amb els ajuntaments.
El president del Consell Comarcal detalla que el **pressupost** de l’ens ronda els **25 milions d’euros** i que l’**àrea social** és una de les més grans, amb uns **90 treballadors** d’un total d’uns 150. Molts d’ells treballen **itinerantment** en municipis petits (Pobla de Mafumet, Morell, Constantí, Perafort, la Secuita, el Catllar, la Nou, etc.) per reforçar serveis socials bàsics, gestionar **desnonaments** i elaborar **informes de vulnerabilitat**. Insisteix en la complexitat creixent de la realitat social i en el paper dels **professionals tècnics**, que sovint han de modular o modificar propostes polítiques. Explica també l’àrea de **Medi Ambient**, amb 18 municipis adherits i més de **6 milions d’euros anuals** en serveis de recollida de residus i neteja. Ja es treballa en el nou contracte que haurà d’estar en vigor el 2029, revisant les necessitats de cada ajuntament, i introduint criteris d’**eficiència energètica** i serveis “a mida”. Martí subratlla que el Consell dona servei sobretot a **municipis de menys de 20.000 habitants**, independentment del seu color polític.
En qualitat d’alcalde de **Perafort**, Joan Martí Pla respon sobre la situació de l’**estació del Camp de Tarragona (AVE)** i el famós aparcament. Explica que ADIF està construint un **aparcament provisional de 110 places**, que considera clarament insuficient per a una estació amb prop d’**1,3 milions de passatgers anuals** i un radi d’influència que va de Tortosa a Vilafranca. Preveu que aquest aparcament pugui estar operatiu cap al gener. Pel que fa al **gran aparcament definitiu**, ubicat en terme de la **Secuita**, detalla que depèn de la construcció prèvia d’una **nova carretera** (Tarragona–Pont d’Armentera, cruïlla del Catllar fins a l’estació) i d’una **rotonda** d’accés. Assenyala que el projecte implica la **Generalitat i la Diputació de Tarragona**, i valora positivament que aquesta darrera s’hi hagi compromès fermament. Tot i el seu desig d’optimisme, creu que difícilment estarà llest en menys d’un any. També destaca el treball coordinat amb l’alcalde de la Secuita, atès que un municipi té les infraestructures i l’altre l’edifici de l’estació, i que tot s’ha de fer pensant en els **usuaris** com a principals beneficiaris. Tanca recordant la cita de diumenge a migdia per als **Premis Tarragonès** a la Nou de Gaià.
Nou bloc d’anuncis: es promociona el **Nadal al Port de Tarragona** amb llum, música, tallers infantils i activitats al **Moll de Costa**; es presenta l’**Institut Català d’Investigació Química (ICIQ)**, situat al campus Sescelades, com a centre de recerca en processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització; i es reforça la campanya de **Nadal a Sant Pere i Sant Pau**, animant a comprar al comerç de barri i a participar en sortejos de lots nadalencs. S’insisteix en la idea de **comerç de proximitat** i cohesió veïnal.
Entrevista extensa amb **Gabriel Moniesa** sobre el seu llibre **“La maledicció de les Bruixes d’Altafulla”**. És la seva segona novel·la negra després de l’èxit de *Crónica de una mentira enterrada*, que va esgotar la primera edició en pocs dies, sobretot gràcies a Sant Jordi. Explica que el protagonista és el mateix detectiu i que, en aquesta nova història, hi introdueix **pincellades esotèriques** vinculades a la llegenda de les bruixes d’Altafulla (segles XV–XVI), amb elements com transformacions en animals. L’acció arrenca el **1972**, al final de la Festa Major de Sant Antoni d’Altafulla, i Moniesa combina *ficció* amb *episodis històrics reals*, com les inundacions del **riu Francolí** el 1970 o la construcció de l’antic edifici del Banc Atlàntic a Tarragona. El llibre neix d’una petició dels seus companys de l’equip de veterans de futbol **43.000**, que volien ser “immortalitzats” en una obra; ell opta per convertir-los en objecte d’una trama criminal, tot remarcant que és **ficció total**. Parla també del seu mètode d’escriptura (primer capítol i final, i després omplir el mig) i dels seus antecedents com a autor de llibres tècnics d’informàtica i electricitat (processadors d’autoaprenentatge, xarxa RIMA, armònics a les xarxes elèctriques). Quant a la **intel·ligència artificial**, explica experiències primerenques amb ordinadors que aprenien reparacions i comenta exemples actuals de *deepfakes*, advertint sobre la capacitat de suplantar identitats. Tanca convidant tothom a la presentació del llibre a la Subdelegació del Govern, demà a les 19 h, amb copa de cava i canapès, recordant també la seva implicació veïnal a Sant Pere i Sant Pau.
Es conclou la conversa amb Gabriel Moniesa desitjant-li èxit amb la seva nova novel·la i recordant que la sala pot quedar petita si hi assisteixen molts veïns de Sant Pere i Sant Pau. Tot seguit, es llança una falca promocional del proper partit del **Nàstic de Tarragona** al **Nou Estadi Costa Daurada** davant el FC Cartagena (jornada 16 de primera federació), amb transmissió de **Tarragona Ràdio** i participació dels oients al *Joc de la Por*. També s’anuncien espais esportius i d’entreteniment com “Sempre Nàstic” i “Raulina amb salsa”, així com el programa de justícia global “La Porteria”. Aquest bloc serveix de transició cap a la tertúlia amb l’Associació d’Empresàries i Directives de Tarragona.
Tertúlia amb **Montse Vest** (Indicador d’Economia, vicepresidenta de l’AEDT) i **Eva Miró** (farmacèutica i presidenta de l’AEDT Baix Camp). Expliquen que l’**Associació d’Empresàries i Directives de Tarragona (AEDT)** compleix **10 anys**, després de ser fundada el 2015 per tres dones, entre les quals l’enyorada **Anna Maria Macho**, a qui recorden amb premis i guardons que porten el seu nom. Detallen que tenen sòcies a tota la demarcació, amb una delegació al **Baix Camp** que ara volen reactivar. Destaquen diferències de perfil: a Reus i Baix Camp hi ha moltes **empreses familiars** amb relleu generacional femení; a Tarragona, més directives de **químiques** i empreses grans. Parlen del **sopar benèfic de Nadal** que se celebra demà a les 20.30 h a la **Casa Joan Miret**, obert a dones i homes empresaris o persones que vulguin conèixer l’entitat. L’acte recull fons per a la **Fundació Rosa Maria Vivar** de Reus, dedicada a l’atenció integral de persones amb **Alzheimer** i al suport de les famílies cuidadores, a més de voler impulsar investigació i prevenció. Miró, com a farmacèutica, remarca el pes emocional i físic de les cures i la importància de pensar tant en els pacients com en els cuidadors. Expliquen que el sopar tindrà ambient totalment nadalenc, amb **Pare Noel**, actuació d’un **cor** amb cançons nadalenques, sortejos i rifa. Ja hi ha prop de **100 persones inscrites**, però encara queden places. Les inscripcions es poden fer via web, xarxes socials o correu electrònic. També comenten el paper de l’AEDT en l’acompanyament de noves empresàries (tràmits legals, assessorament, formació en seguretat i lideratge, xarxa de suport), i la necessitat que moltes dones deixin enrere el complex de definir-se “només” com a autònomes quan en realitat són **empresàries** amb personal al càrrec. Es fa una breu referència a la tornada de les **mascaretes** en l’àmbit sanitari, des del punt de vista farmacèutic.
Es reforça la identitat de **La Veu de Tarragona - Camí cap als 40** com a magazín on hi caben mestres, historiadors, botiguers, consellers municipals, voluntaris, polítics, artistes i esportistes, en dues hores diàries de ràdio. S’anuncia el programa cultural **TD Cultura**. Tornen les falques institucionals de l’**Ajuntament de Tarragona** sobre el **Pla Tarragona 26** (objectiu 2: garantir carrers més nets, més equips d’aigua, més freqüència de neteja i manteniment de contenidors), així com anuncis comercials (Cupó Extra de Nadal de l’ONCE). Aquest bloc serveix de pont cap a la secció sanitària amb el CAP Muralles.
Segment dedicat a l’aplicació efectiva de l’**obligatorietat de mascaretes** als centres sanitaris i residencials. El doctor **Ramon Monagal**, metge de família i responsable del **CAP Muralles**, explica que es troben en un **pic epidèmic de grip** que enguany s’ha avançat un mes respecte a l’any anterior, amb una corba d’incidència molt més vertical. Confirma que s’ha decretat l’ús obligatori de mascareta per a tothom que entri a centres de salut, hospitals i residències, amb excepcions per a persones amb patologies respiratòries que empitjorin amb mascareta, discapacitats que no puguin gestionar-la i menors de 6 anys, tot i que fins i tot per a pacients respiratoris recomana usar-la si és possible. Monagal aconsella anar al metge quan hi ha **febre molt alta**, ofec, sorolls pulmonars o dolor toràcic en respirar, i subratlla que cal prioritzar el **CAP de referència** abans de recórrer a urgències hospitalàries, excepte fora d’horari. Diu que avui és difícil quantificar l’augment d’activitat perquè coincideix amb una **vaga de metges**. A continuació, la periodista **Abril Rius** informa des de les urgències de l’**Hospital Santa Tecla**: la majoria de gent entra ja amb mascareta o en rep una a la porta, on hi ha personal explicant la nova norma. Recull testimonis de pacients: un home que constata molt col·lapse a urgències però veu lògic l’ús de mascareta a l’hospital; una parella que encara reutilitza mascaretes de la pandèmia i considera la mesura una mostra d’autoprotecció i responsabilitat, tot i remarcar que la sensació no és la mateixa que en ple Covid. Abril conclou recomanant paciència als usuaris d’urgències i recordant portar la seva pròpia mascareta.
Entrevista amb **Montserrat Giner**, presidenta de l’Associació de Víctimes de la Repressió Franquista de Tarragona, sobre la **primera Audiència Memorial de Tarragona** celebrada a l’Antiga Audiència. Explica que l’acte va consistir a **escoltar** deu testimonis que, en primera persona o com a familiars, narraven les conseqüències de l’alçament militar, el període revolucionari, la Guerra Civil, la dictadura franquista, la clandestinitat i fins i tot casos fins al 1976. Giner assenyala que per a ella, acostumada a parlar en nom del col·lectiu (les 797 víctimes de la repressió franquista a Tarragona), va ser estrany explicar la seva **història familiar pròpia**. Valora l’experiència molt positivament i destaca que la sala estava plena i el públic va agrair sentir tipus de víctimes diversos. Tanmateix, considera que iniciatives com aquesta arriben **massa tard** per a moltes famílies. Subratlla que el dolor s’ha transmès generacionalment (ella parla com a **neta** de represaliat) i que el component específic de les víctimes del franquisme és que la repressió es va perllongar durant **tota la dictadura** i fins als inicis de la democràcia, amb un silenci tant imposat com autoimposat dins de les cases. Recorda que, 86 anys després del final de la guerra, molts familiars encara busquen informació en arxius sobre el destí dels seus avantpassats. Giner expressa preocupació perquè una part de la població, inclosa gent jove, consideri que “no es vivia tan malament” durant el franquisme, fenomen que atribueix a la **desinformació** i manca de formació històrica. Reivindica els principis de **“veritat, justícia i reparació”** i la necessitat de **trencar definitivament el silenci**, insistint que la repetició de la història és un perill real que es constata en conflictes arreu del món. Tanca esperant que aquesta sigui només la **primera** d’una sèrie d’audiències memorials.
Nou bloc de falques: el **Tanatori Municipal de Tarragona** anuncia una reforma de 3,2 milions d’euros per millorar instal·lacions i eficiència energètica; de nou es promocionen les activitats de **Nadal al Port de Tarragona** i la campanya comercial de **Sant Pere i Sant Pau**; anuncis d’Obramat, de l’ICIQ i altres serveis. A continuació es dona pas al podcast esportiu **“1886, història d’un escut”**, que en aquesta entrega recorda el primer ascens del **Nàstic de Tarragona** a Segona A via play-off el juny de 2001.
Capítol del podcast **“1886, història d’un escut”** dedicat al primer ascens del **Nàstic de Tarragona** a Segona A via play-off, assolit la temporada 2000–2001. Es recorda que el Nàstic feia **21 anys** que no trepitjava el futbol professional (19 a Segona B i 2 a Tercera) des del descens de 1980. S’exposen les dades de la lliga regular (19 victòries, 11 empats, 8 derrotes, 52 gols a favor i 30 en contra) i es destaca el tram final espectacular (26 punts dels últims 30) que va permetre entrar en zona de promoció a només dues jornades del final. Es descriu la **fase de promoció** amb quatre equips (Nàstic, Cádiz, Zamora i Amurrio), en format lligueta d’anada i tornada on només pujava el primer. Després d’aconseguir 7 punts contra Cádiz i Amurrio, el Nàstic arribava líder als dos partits finals contra el Zamora. Es rememora el **partit de Zamora** del 17 de juny de 2001, amb uns 900 aficionats granes. Àudios històrics de Tarragona Ràdio narren l’ambient i el **gol de cap de José Antonio Gordillo** al minut 73, a la sortida d’un córner, que va significar el 0–1 definitiu, i el patiment fins la darrera falta i el xiulet final. S’explica que, amb aquest resultat i l’empat del Cádiz, el Nàstic quedava a un punt de l’ascens que certificaria una setmana després al **Nou Estadi** davant 12.000 espectadors, amb un empat a zero. S’analitza també el paper clau de **Santi Castillejo**, autor de 27 gols aquella temporada (22 a la lliga i 5 al play-off), convertint-se en el màxim golejador de tota la promoció. Intervenen veus com **José Antonio Gordillo**, el president **José Luis García**, l’entrenador **Josep Maria Nogués**, el capità **Jordi Masnou** i l’alcalde **Joan Miquel Nadal**, que destaquen l’esforç, el projecte esportiu i la importància simbòlica de l’ascens per a la ciutat. També es recorda el moment dur de la temporada: la mort del delegat **Joaquín Gómez** al vestidor del camp del Conquense, superada amb un gran esperit de grup. El capítol es tanca recordant que el podcast és un producte de Tarragona Ràdio amb muntatge tècnic de Lluís Comas i guió de Gerard Costa i Jordi Blanc.
Després del podcast, s’emet de nou la falca del proper partit del **Nàstic de Tarragona** contra el FC Cartagena al **Nou Estadi Costa Daurada**, amb cobertura especial de Tarragona Ràdio i participació de l’audiència via xarxes i WhatsApp. Es promociona la temporada 33 del programa **“Sempre Nàstic”**. També es difonen anuncis institucionals animant a anunciar-se a **Tarragona Ràdio** i s’anuncia el programa **“Revival”** d’Albert Malla. A més, es recorda l’espai cultural diari de *La Veu de Tarragona*, amb preguntes com “Què llegim? Què veiem? Què visitem?” per donar pas a la secció cultural amb la il·lustradora Olga Capdevila.
Entrevista amb la il·lustradora **Olga Capdevila** arran de la seva participació a les *Trobades amb…* del **CaixaForum Tarragona**, amb la sessió **“Il·lustracions d’un món cridaner”** prevista per demà a les 19 h. Capdevila explica que aquestes trobades s’han fet ja a Girona i Palma, i que li serveixen per **trencar amb la soledat de l’ofici**, compartir processos i interactuar directament amb el públic. Aclara que l’activitat no és només per a il·lustradors, sinó per a qualsevol persona interessada en la **creació i el procés creatiu**. Recorda alguns dels seus treballs més coneguts, com la **campanya de Nadal 2020** de l’Ajuntament de Barcelona, basada en *antigues felicitacions d’oficis*, i altres projectes de cartelleria, llibres i joguines. Explica que ara està centrada en el **Treball Final de Màster**, reflexionant sobre com estructurar la inspiració i combatre la pàgina en blanc, i que prepara il·lustracions nadalenques per al suplement *Culturas* de *La Vanguardia*. Sobre el format de la trobada, diu que porta **10 temes preparats** (que considera essencials per entendre l’ofici el 2025) i que cada un s’il·lustra amb exemples concrets. El públic pot intervenir durant la xerrada i hi ha un espai final de debat. Reivindica la **part investigadora** de la il·lustració: recerca en arxius, anàlisi de tècniques d’impressió antigues i referents històrics que alimenten el seu llenguatge visual. També aborda l’estat del sector, que considera **precaritzat**, a partir d’enquestes de l’APIC, i la necessitat d’organitzar-se per defensar drets i condicions. Respecte a la **intel·ligència artificial**, admet que inicialment no volia parlar-ne però que el tema apareix sempre al debat, així que l’ha incorporat com un dels seus 10 punts. Subratlla el **buit legal en drets d’autor**, el fet que molts models han estat entrenats amb obres sense consentiment, i la contradicció que la IA ja està integrada en els propis programes que fan servir. Es mostra crítica però realista: la IA “ja hi és” i cal pensar col·lectivament com afrontar-la.
Nou bloc de falques esportives: es repeteix la promoció del partit del **Nàstic de Tarragona** contra el FC Cartagena al **Nou Estadi Costa Daurada**, amb insistència en la participació de l’audiència a través de xarxes i en la llarga trajectòria de cobertura de Tarragona Ràdio. Es mencionen patrocinadors com Obramat, Loto Express, Bar Petit Tarraco, Centre Esportiu Royal Tarraco i Sultan Barber. Aquest segment serveix com a transició cap a la secció gastronòmica dedicada al **calamar** i les jornades gastronòmiques de Salou.
Secció de cuina amb **Edu Cuesta**, xef i propietari del **Gastrobar Market** (c. Francolí 8, Salou), en el marc de les **Jornades del Calamar de Salou** (28 de novembre–14 de desembre), que coincideixen amb el **50è aniversari** del Concurs de Pesca del Calamari. Edu defensa el **producte local de qualitat**, especialment calamar de platja i de potera, i proposa una recepta senzilla i espectacular: el **calamar espatagat**. Detalla el pas a pas: confitar **ceba a la juliana** fins que tregui els sucres; netejar el calamar fresc i tallar-lo a **anelles primes**; en una **cassola de fang** amb molt **oli d’oliva verge extra** ben calent, saltar ràpidament 3–4 ametlles i 3–4 avellanes crues, afegir el calamar i coure’l només 30–40 segons; tot seguit incorporar-hi la ceba confitada, tapar la cassola 1 minut i servir. Insisteix que el calamar s’ha de coure **molt poc** per quedar tendre; si es passa, caldria convertir el plat en un estofat més llarg amb brou de peix. Recomana acompanyar-lo amb un **vi blanc del Priorat**, concretament *Les Brugueres* (Cartoixa d’Escaladei). Comenta altres preparacions que ofereix al restaurant: calamar amb **balandra** (variant de romesco amb avellanes, ametlles, tomàquet, nyores i pa fregit), un **mar i muntanya** de calamars amb carxofes i reducció de suc de rostit, a més de clàssics com calamar a la planxa o a la romana. Tanca convidant l’audiència a visitar el Gastrobar Market i remarcant, de nou, la importància de la **cuina de proximitat** i el maridatge amb vins de la Terra.
Es fa la cloenda de **La Veu de Tarragona - Camí cap als 40** després d’haver passat per temes de salut, política comarcal, cultura, memòria històrica, empresa, esport i gastronomia. Josep Sunyer admet que la recepta de calamar ha obert la gana i avança que immediatament després arribaran els **serveis informatius**. Abans, dona pas a la secció musical **“El Temacle”** amb **Sílvia García**, que avui proposa una cançó “happy” per tancar el matí amb energia positiva.
Panorama general de l’episodi
La Veu de Tarragona - Camí cap als 40, des dels estudis de Tarragona Ràdio, ofereix un magazín matinal molt divers centrat en actualitat sanitària, gestió pública comarcal, cultura i llibres, associacionisme femení, memòria històrica, esport (Nàstic de Tarragona) i gastronomia.
1. Tornada de la mascareta i pressió sanitària
Nova obligatorietat de mascareta
- Des d’avui és obligatori dur mascareta en centres sanitaris i residències durant, com a mínim, 15 dies.
- El motiu és l’augment molt intens d’infeccions respiratòries, sobretot grip, amb urgències i CAPs molt tensionats.
- Excepcions principals:
- Persones amb patologia respiratòria en què la mascareta empitjori el quadre. - Persones amb discapacitat o dependència que no se la puguin gestionar. - Menors de 6 anys.
Situació als centres de salut
Al CAP Muralles (metge de família Ramon Monagal):
- Confirma que estan en pic epidèmic de grip i que enguany s’ha avançat gairebé un mes respecte a l’any passat, amb una corba “molt més vertical”.
- Molta gent arriba sense mascareta i se’ls facilita a l’entrada; d’altres ja venen informats i preparats.
- Recomana anar al metge quan:
- Hi ha febre alta (>38,5–39 °C) que no baixa amb paracetamol o altres antitèrmics. - Apareix ofec o dificultat per respirar, sorolls respiratoris, dolor al pit o a un costat al respirar.
“És recomanable acudir primer al CAP propi i només fora d’horari o en casos greus anar directament a urgències.”
- Adverteix que avui és difícil quantificar l’augment de feina perquè es solapa amb la vaga de metges.
Veus dels usuaris a l’Hospital Santa Tecla
Des de la porta d’urgències de l’Hospital Santa Tecla, l’Abril Rius recull testimonis:
- La majoria accepta amb normalitat la mascareta: la veuen lògica en un entorn amb molta gent malalta.
- Es constata més col·lapse a urgències; es recomana anar-hi amb paciència.
- Molts usuaris encara tenen mascaretes guardades de la pandèmia i les reaprofiten.
- Un testimoni destaca que la sensació no és com la Covid, perquè no cal dur-la al carrer, però veu bé reforçar la protecció dins els centres.
Voluntariat lingüístic i integració
En la secció Espineta amb tarragonins, Josep Nolla reflexiona sobre:
- L’aprenentatge de la llengua com a eix central de la integració de la població nouvinguda.
- La importància dels Voluntaris per la llengua com a:
- Agents socialitzadors. - Catalitzadors que converteixen la llengua apresa en eina viva per a la cohesió social i el sentiment de pertinença.
“Actualment falten a Tarragona voluntaris per la llengua que s’impliquin en aquest projecte que és, sens dubte, empoderador.”
2. Consell Comarcal del Tarragonès: premis i serveis
El president del Consell Comarcal del Tarragonès i alcalde de Perafort, Joan Martí Pla, explica dues grans línies: la part cultural (Premis Tarragonès) i la gestió social i de serveis bàsics.
2.1. Premis Tarragonès 2025
- Aquest diumenge 14, al Casal Municipal de la Nou de Gaià, se celebra el lliurament dels Premis Tarragonès:
- Beca d’Investigació Lusius Licinius Sura (26a edició). - Premi de Creació Lusius Aneu Florus. - Premi de Difusió Auctores (24 anys de trajectòria).
- Característiques principals:
- S’hi presenten projectes sobre el territori i la comarca del Tarragonès. - Hi ha jurats específics per a cada categoria i una forta implicació dels ajuntaments. - La beca d’investigació (uns 2.450 €) inclou la publicació del treball dins la col·lecció de llibres del Consell.
- L’acte combina cultura i cerimònia:
- Direcció escènica de Marc Jornet amb la companyia Projecte Ingenu. - Música de Gerard Marsal. - Vol ser un acte “xulo, bonic i no massa llarg”, obert a tothom.
2.2. Beques menjador i transport escolar
- El Consell ha rebut més de 10.000 sol·licituds de beques menjador, l’equivalent aproximadament a 8 milions d’euros.
- Dades clau:
- Cada any augmenten unes 1.000 beques; l’any passat eren unes 8.000. - És un ens finalista: els diners arriben de la Generalitat i el Consell només gestiona. - Les sol·licituds es poden fer presencialment, via escola o telemàticament. - La tramitació és laboriosa i condicionada per la manca d’espai físic al Consell.
- Transport escolar:
- Servei clau sobretot per a pobles d’interior que depenen del bus per anar a l’institut. - Es licita periòdicament per garantir rutes per a educació obligatòria. - Quan hi ha places lliures, es poden oferir a altres alumnes mitjançant criteris de demanda i, si cal, sorteig.
2.3. Àrea social i medi ambient
- El pressupost del Consell Comarcal per a l’any vinent ronda els 25 milions d’euros.
- Àrea social:
- És un dels grans pilars: 90 treballadors d’un total d’uns 150. - Treballen tant des del Consell com desplaçats a pobles (Pobla de Mafumet, Morell, Constantí, Perafort, la Secuita, el Catllar, la Nou, etc.). - Gestionen:
- Serveis socials bàsics.
- Casos de desnonaments i informes de vulnerabilitat.
- Suport tècnic a municipis petits (<20.000 habitants) que no poden mantenir tècnics propis; el Consell cedeix personal mitjançant convenis.
“Hi ha una realitat social molt complexa i creixent, i tenim la sort de comptar amb grans professionals que tiren la feina endavant.”
- Medi Ambient:
- Servei mancomunat amb 18 municipis agregats. - Més de 6 milions d’euros anuals en gestió de residus i serveis ambientals. - S’ha de preparar un nou contracte per al 2029, i ara es fan diagnòstics municipi a municipi. - Eixos: eficiència energètica, serveis “a mida” i millora constant.
2.4. L’estació del Camp de Tarragona (AVE) i l’aparcament
Parlant com a alcalde de Perafort, Joan Martí tracta la qüestió de l’estació d’alta velocitat del Camp de Tarragona:
- S’està fent un aparcament provisional per a 110 vehicles promogut per ADIF:
- És considerat totalment insuficient per a una estació amb prop d’1,3 milions de passatgers anuals.
- Projecte de gran aparcament definitiu al terme de la Secuita:
- Requereix prèviament una nova carretera (Tarragona–Pont d’Armentera, cruïlla del Catllar fins a l’estació) i una rotonda d’accés. - Hi intervenen Generalitat i Diputació (ADIF, en aquest cas, menys), i cal coordinació institucional. - Valora positivament que la Diputació de Tarragona hi aposti fort. - Creu que difícilment es podrà veure acabat en menys d’un any; probablement més.
- Subratlla la coordinació amb l’alcalde de la Secuita: infraestructures en un terme, edifici en l’altre, però projecte compartit.
3. Cultura i literatura: “La maledicció de les Bruixes d’Altafulla”
El programa conversa amb Gabriel Moniesa, veí de Sant Pere i Sant Pau, expresident veïnal i ara vicepresident, que presenta la seva segona novel·la negra:
3.1. El llibre i la presentació
- Títol: “La maledicció de les Bruixes d’Altafulla”.
- Editorial: Varedizioni.
- Presentació:
- Demà dijous, 19 h. - Lloc: Subdelegació del Govern de l’Estat a Tarragona, a la Plaça Imperial. - Acompanyaran l’editor Manuel Rivera, el periodista i escriptor Roberto Villarreal i, previsiblement, la subdelegada Elisabeth Romero, originària d’Altafulla. - Hi haurà signatura de llibres i copa de cava amb canapès.
3.2. Argument i to
- Gènere: novel·la negra clàssica amb pincellades fantàstiques i esotèriques.
- L’acció arrenca l’any 1972, al final de la Festa Major de Sant Antoni d’Altafulla.
- El protagonista és el mateix detectiu del seu primer llibre (“Crónica de una mentira enterrada”), situat en una Tarragona de finals del franquisme i transició.
- Punt de partida creatiu:
Els companys de l’equip de futbol veterà “43.000” li demanen que els “immortalitzi” en un llibre, i ell decideix transformar aquest equip en víctimes d’una trama de crims.
- Entra en joc la llegenda de les “bruixes d’Altafulla” (segles XV–XVI):
- Mites sobre dones acusades de bruixeria, transformacions en animals, etc. - Moniesa utilitza aquest imaginari per despistar el lector sobre què és real i què és superstició.
- Ambientació històrica real (que barreja amb ficció):
- Inundacions del riu Francolí del 1970. - Construcció de l’antic edifici del Banc Atlàntic davant l’actual seu de la Cambra de Comerç.
3.3. Procés creatiu i relació amb la tecnologia
- Moniesa explica que sol escriure primer el principi i el final de la novel·la i després “omple” el mig:
“Quan em poso a escriure, sempre em surt; no tinc blocs creatius.”
- Ja havia escrit llibres tècnics d’informàtica i electricitat (processadors genèrics, xarxa RIMA, armònics, etc.).
- Sobre la intel·ligència artificial:
- Coneixent de primera mà l’evolució de la informàtica, veu la IA com un pas lògic. - Posa l’accent en la capacitat de processar grans volums de dades i generar resultats sorprenents, com la falsificació de vídeos. - Subratlla el risc de suplantació d’identitat.
4. Associacionisme femení: empresàries i Alzheimer
Tertúlia amb l’Associació d’Empresàries i Directives de Tarragona (AEDT):
- Participants:
- Montse Vest, directora comercial d’Indicador d’Economia i vicepresidenta de l’AEDT. - Eva Miró, farmacèutica i presidenta de l’AEDT al Baix Camp.
4.1. Sopar benèfic de Nadal i 10è aniversari
- Demà dijous, a dos quarts de nou del vespre, a la Casa Joan Miret (capdamunt de la Rambla Nova):
- Sopar benèfic de Nadal, obert a sòcies, socis, empreses i qualsevol persona interessada. - Acte central del 10è aniversari de l’entitat (fundada el 2015 per, entre d’altres, l’Anna Maria Macho, molt recordada).
- Finalitat solidària:
- Recaudació íntegra per a la Fundació Rosa Maria Vivar (Reus), referent en atenció a persones amb Alzheimer. - La fundació gestiona un centre de dia i dona suport intens a les famílies cuidadores, que sovint viuen una càrrega de 24 hores. - Volen també impulsar projectes d’investigació i prevenció per detectar la malaltia abans.
- Contingut lúdic i nadalenc:
- Presència de Pare Noel, actuació d’un cor amb cançons nadalenques. - Sortejos, rifa i sorpreses diverses. - S’espera prop de 100 assistents, però encara queden places.
- Inscripcions:
- Formulari al web de l’associació. - Xarxes socials (Instagram, Facebook, LinkedIn). - Correu: [email protected].
4.2. L’AEDT: perfil i objectius
- L’associació agrupa empresàries i directives de tota la demarcació (Tarragonès, Baix Camp, Terres de l’Ebre, Alt Camp, etc.).
- Delegacions:
- Delegació consolidada al Baix Camp (Reus), ara en fase de reimpuls.
- Diferències territorials:
- Al Baix Camp / Reus: predomini d’empreses familiars, amb segones i terceres generacions on les dones van entrant en càrrecs directius. - A Tarragona ciutat: més directives del sector químic i d’empreses grans.
- Objectius principals:
- Visibilitzar les dones empresàries i directives. - Donar suport pràctic a noves emprenedores (burocràcia, alta d’activitat, assessorament legal, etc.). - Oferir formació (coaching, seguretat personal, lideratge, etc.). - Crear xarxa i sinergies entre perfils molt diversos (advocades, pageses, directives, perruqueres amb personal al càrrec, etc.).
“Moltes dones que tenen una perruqueria amb dues treballadores diuen ‘soc autònoma’, però en realitat són empresàries; cal canviar el llenguatge i el reconeixement.”
- Miró subratlla el valor de no tenir complexos de gènere i deixar de comparar-se constantment amb els homes: la clau és aixecar la persiana cada dia i fer viable el negoci.
5. Memòria democràtica: primera Audiència Memorial de Tarragona
Entrevista a Montserrat Giner, presidenta de l’Associació de Víctimes de la Repressió Franquista de Tarragona, sobre la primera Audiència Memorial de Tarragona, celebrada ahir a l’Antiga Audiència.
5.1. Què és l’Audiència Memorial?
- Acte organitzat pel Departament de Justícia i Qualitat Democràtica (Direcció General de Memòria Democràtica).
- Objectiu: escoltar la veu de deu testimonis que relaten, en primera persona o com a familiars, les conseqüències de:
- L’alçament militar de 1936. - El període revolucionari. - La Guerra Civil. - La dictadura franquista. - La clandestinitat i la lluita per les llibertats durant el tardofranquisme i la transició.
- Hi assisteixen, entre d’altres, l’alcalde Rubén Viñuales i el conseller de Justícia Ramon Espadaler.
5.2. Valoració de Montserrat Giner
- Valora l’experiència com molt positiva i necessària, però també com a tardana:
“Arriba tard, però arriba. Per a nosaltres, víctimes del franquisme, hauria d’haver arribat molt abans.”
- Destaca la diversitat de testimonis:
- Víctimes de la rereguarda. - Represaliats de la postguerra immediata. - Activistes represaliats durant el final del franquisme i fins i tot 1976.
- Dificultat de transmetre el dolor familiar:
- Ella parla com a neta (tercera generació), però el patiment s’ha transmès com un llegat silenciós.
“No s’explicaven aquestes coses ni a casa. El silenci va ser imposat, però també autoimposat.”
- Remarca que les famílies de víctimes del franquisme han arrossegat la repressió durant tota la dictadura i els inicis de la democràcia, i encara avui hi ha:
- Familiars buscant informació en arxius. - Dificultat per reconstruir el destí dels seus avantpassats.
5.3. Memòria, educació i perill de repetició
- Fa 86 anys del final de la guerra, però històricament és molt poc temps.
- Li preocupa que una part important de la població, inclosa gent jove, tingui la percepció que “no es vivia tan malament” durant el franquisme.
- Ho atribueix a una gran manca d’informació i formació històrica.
“Quan es diu això, sovint es parla sense conèixer què va suposar realment la dictadura franquista: endarreriment, opressió i vulneració de drets bàsics.”
- Reitera el tríptic de la memòria democràtica: “veritat, justícia i reparació”, i la necessitat de trencar definitivament el silenci.
6. Nàstic de Tarragona: memòria d’un ascens històric
Al podcast “1886, història d’un escut”, es recorda el primer ascens del Nàstic a Segona A via play-off, el juny de 2001.
6.1. Context esportiu
- Abans d’aquell ascens, el Nàstic portava 21 anys fora del futbol professional:
- 19 temporades a Segona B. - 2 temporades a Tercera.
- Temporada 2000–2001 (Segona B, grup 3):
- 19 victòries, 11 empats, 8 derrotes. - 52 gols a favor, 30 en contra. - Fort tram final: 26 de 30 punts possibles a les últimes 10 jornades, amb 5 victòries seguides per tancar la lliga. - El Nàstic entra en zona de promoció només a les jornades 36 i 37.
6.2. Fase de promoció
- Estructura: lligueta de 4 equips (anada i tornada), pujava només el primer.
- Grup del Nàstic: Cádiz, Zamora i Amurrio.
- Després de 7 punts contra Cádiz i Amurrio, el Nàstic arriba líder abans d’enfrontar-se dues vegades al Zamora, que ja no s’hi jugava res.
6.3. El partit clau a Zamora (17 de juny de 2001)
- Estadi de La Vaguada, a Zamora, amb uns 900 aficionats granes desplaçats.
- El Nàstic domina, però el gol no arriba fins al minut 73:
- Servei de cantonada. - José Antonio Gordillo remata de cap i marca el 0–1.
- L’àudio històric de la narració de Tarragona Ràdio recull l’emoció del gol i el patiment fins al xiulet final, amb una falta perillosa al descompte.
- Amb la victòria a Zamora i l’empat entre Cádiz i Amurrio, el Nàstic queda a un sol punt de l’ascens, que certifica una setmana després.
6.4. El partit definitiu al Nou Estadi (24 de juny de 2001)
- Nou Estadi ple amb més de 12.000 espectadors.
- Empat sense gols que, combinat amb la resta de resultats, dona al Nàstic l’ascens a Segona A.
- Protagonistes destacats:
- Santi Castillejo, màxim golejador (27 gols: 22 a la lliga i 5 al play-off), pitxitxi entre els 16 equips de la promoció. - Entrenador: Josep Maria Nogués. - Jugadors com Gordillo i Jordi Masnou.
- Es recorda també el moment tràgic de la temporada: la mort sobtada del delegat Joaquín Gómez al vestidor del camp del Conquense, un cop que l’equip va reconduir cap a l’èxit esportiu.
- Declaracions de l’època:
- El president José Luis García i l’alcalde Joan Miquel Nadal subratllen la importància de l’ascens per a la ciutat i la necessitat de consolidar l’equip a Segona A.
7. Art i il·lustració: trobada amb Olga Capdevila
Entrevista a Olga Capdevila, il·lustradora, directora creativa i docent, en motiu de la seva participació a les Trobades amb… del CaixaForum Tarragona.
7.1. La trobada: “Il·lustracions d’un món cridaner”
- Data i lloc:
- Demà, 19 h. - CaixaForum Tarragona.
- Forma part d’una gira de trobades que ja ha passat per Girona i Palma.
- Estructura de la sessió:
- Capdevila porta 10 temes preparats sobre creació, procés i ofici que vol assegurar-se de tractar. - Cada tema s’acompanya de projectes i imatges. - Hi ha espai perquè el públic intervingui durant la xerrada i, al final, un debat obert d’uns 15 minuts.
7.2. Trajectòria i projectes
- És probable que la seva obra us resulti familiar:
- Campanya de Nadal 2020 de l’Ajuntament de Barcelona, inspirada en les antigues felicitacions d’oficis. - Cartells, llibres, àlbums, joguines i altres projectes gràfics per a institucions i marques diverses.
- Actualment:
- Està immersa en el Treball Final de Màster, on reflexiona sobre com estructurar la inspiració i el procés creatiu. - Prepara il·lustracions nadalenques per al suplement Culturas de La Vanguardia.
7.3. El procés creatiu i la recerca
- Reivindica que, tot i el caràcter aparentment “juganer” de la il·lustració, hi ha una forta part d’investigació i documentació:
- En la campanya de Nadal de Barcelona va anar a arxius per veure com s’havien representat les festes al llarg de més de 100 anys. - Analitza tècniques d’impressió antigues i solucions gràfiques d’altres èpoques per alimentar el seu llenguatge visual.
“L’ofici és molt solitari i de vegades encriptat; aquestes trobades em serveixen per ordenar i compartir un procés que normalment queda amagat.”
- Destaca la importància d’estratègies concretes per vèncer el pànic a la pàgina en blanc:
- Sortir a passejar. - Fer exercicis de dibuix sense pensar. - Documentar-se i mirar referents històrics.
7.4. Estat del sector i intel·ligència artificial
- Fa referència a enquestes recents de l’Associació Professional d’Il·lustradors de Catalunya (APIC): la situació econòmica i laboral del sector és preocupant.
- Considera que cal feina col·lectiva:
- Des de les associacions, per marcar posicions clares. - Des de cada professional, reivindicant condicions i drets bàsics.
- Sobre la intel·ligència artificial:
- És un dels 10 temes que ha incorporat explícitament a la xerrada perquè sempre surt al debat. - Remarca que el repte central és el buit legal en matèria de drets d’autor:
- Molts models d’IA es nodreixen d’obres sense consentiment.
- A la pràctica, la IA ja és present als propis programes de disseny que fan servir, cosa que difumina la frontera entre “sí” i “no”.
8. Gastronomia: el calamar, protagonista a Salou
Conversa amb Edu Cuesta, xef i propietari del Gastrobar Market (carrer Francolí, 8, Salou), amb motiu de les Jornades del Calamar de Salou, que se celebren fins al 14 de desembre i coincideixen amb el 50è aniversari del Concurs de Pesca del Calamari.
8.1. Producte i filosofia
- El calamar té “mil i una maneres” de preparar-se, però la clau és la qualitat:
- Prioritzar calamar de platja, de potera, fresc i de proximitat.
“Amb la globalització trobem de tot a tot arreu, però defensar el producte local marca la diferència.”
8.2. Recepta: “Calamar espatagat”
Edu comparteix una recepta senzilla però molt gustosa, pensada per fer a casa:
- 1 Ceba confitada:
- Tallar una ceba a juliana (tiretes fines). - Sofregir-la molt lentament fins que es confiti i tregui els sucres. - Reservar-la.
- 2 Preparar el calamar:
- Netejar bé el calamar fresc. - Tallar-lo en anelles primes (manilles).
- 3 Sofregit ràpid en cassola de fang:
- En una cassola de fang, posar un bon raig d’oli d’oliva verge extra (idealment de la zona). - Quan l’oli estigui molt calent (“que estigui jove, ben jove”), afegir: - 3–4 ametlles crues. - 3–4 avellanes crues. - Donar una volta ràpida (vigilar que no es cremin). - Afegir-hi de seguida el calamar. - Coure’l només 30–40 segons remenant: amb l’oli tan calent es cou de pressa.
- 4 Afegir la ceba i acabar la cocció:
- Incorporar la ceba confitada. - Tapar la cassola 1 minut. - Retirar del foc i servir.
- És important no passar-se de cocció:
- Si es cou poc, el calamar queda tendre. - Si es passa, s’endureix i caldria convertir el plat en un estofat més llarg amb fumet o brou de peix.
8.3. Altres elaboracions amb calamar
Al Gastrobar Market també el treballen de diverses formes:
- Calamar amb balandra:
- Un tipus de romesco amb avellanes, ametlles, tomàquet, nyores, pa fregit… - Es cou el peix amb fumet i després s’hi incorpora aquesta salsa.
- Mar i muntanya:
- Saltat de calamars amb carxofes. - Acompanyat d’una reducció de suc de rostit de carn, molt típic de festes.
- Preparacions clàssiques: calamar a la planxa, a la romana, etc.
8.4. Maridatge
- Recomanació del xef:
Un vi blanc del Priorat, concretament “Les Brugueres” (Cartoixa d’Escaladei), que combina molt bé amb el calamar.
9. Altres elements del magazín
Al llarg del programa també apareixen:
- Diverses falques publicitàries i promocions locals:
- Activitats de Nadal al Port de Tarragona i al Moll de Costa. - Campanyes de comerç de proximitat al barri de Sant Pere i Sant Pau. - El Pla Tarragona 26 de l’Ajuntament de Tarragona sobre recollida selectiva, neteja viària i ciutat sostenible. - Informació de la Diputació de Tarragona sobre el Pla Impuls Dipte.
- Promocions i espais esportius:
- Anuncis dels partits del Nàstic de Tarragona al Nou Estadi Costa Daurada. - El programa de ràdio “Sempre Nàstic”.
- Promoció cultural:
- El programa TD Cultura de Tarragona Ràdio, amb estrenes setmanals.
- Tancament musical amb la secció “El Temacle” de Sílvia García, que posa un tema “happy” per cloure el magazín.
10. Idees clau transversals
- Salut pública i responsabilitat col·lectiva: la reintroducció temporal de la mascareta als centres sanitaris evidencia el pes de la grip i la necessitat de protegir vulnerables, alhora que es constata una bona acceptació ciutadana.
- Teixit institucional i social: el Consell Comarcal del Tarragonès gestiona volums creixents de beques i serveis socials, i treballa colze a colze amb petits municipis per suplir mancances de recursos propis.
- Memòria i justícia: l’Audiència Memorial mostra com la veu de les víctimes del franquisme continua essent necessària per combatre la desmemòria i evitar simplificacions sobre la dictadura.
- Dona i empresa: l’AEDT exemplifica com el lideratge femení es consolida tant en grans empreses com en negocis petits i familiars, i com l’associacionisme pot donar suport pràctic i simbòlic.
- Cultura i creativitat: la il·lustració, la literatura i el futbol (com a memòria col·lectiva) il·lustren un ecosistema cultural viu, però també sotmès a reptes com la precarietat o la irrupció de la IA.
- Gastronomia de proximitat: la cuina amb producte local (calamar de potera, oli d’oliva, vins del Priorat) reforça la identitat culinària del territori i es vincula amb esdeveniments festius i turístics.
En conjunt, l’episodi dibuixa una Tarragona viva i diversa, on es barregen urgències sanitàries, memòria democràtica, dinamisme econòmic femení, passió pel Nàstic i cuina de mar, sempre amb la proximitat de la ràdio local com a fil conductor.