Pesca, salut, mar i tradicions nadalenques
Obertura de l’espai **"La Veu de Tarragona - Camí cap als 40"** amb Josep Sunyer i l’equip. Es presenta la data i els temes principals: negociacions de quotes de pesca a Brussel·les; repunt de grip i mascareta obligatòria als centres sanitaris; gran diada castellera dels **pataquers** a la URV; 70 anys de la Societat d’Exploracions Submarines i 30 del Parc Subaquàtic; 25è concert de Nadales de l’escola Badruna Sagrat Cor; darrera secció d’humor de l’any i recomanació teatral (obra *Divina de la Mort* a la Sala Trono). També s’esmenten falques comercials com el PortAventura Club i el glossari musical sobre Extremoduro.
Secció de Naza Valls sobre *"Tarragona Oblidades"*, lligada a l’espai **Espineta amb caragolins**. L’arquitecta i activista recita una llarga llista d’elements patrimonials abandonats (preventori de la Sabinosa, Quinta de Sant Rafael, Tabacalera, fortins, masos, búnquers…) i denuncia que cada edifici deteriorat és “un tros de memòria” arrencat sense anestèsia. Critica que només el patrimoni que es pot usar per a festes entra a l’agenda pública, mentre masos i restes històriques queden engolits per la vegetació i l’oblit institucional.
Entrevista extensa amb **Xavier Domènech**, pescador i secretari de la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Tarragona. Analitzen les negociacions de la UE a Brussel·les per les quotes del 2026 al Mediterrani. Domènech reclama un mínim de **180 dies de pesca** (ja molt per sota d’una activitat “normal”) i rebutja noves reduccions. Explica les propostes de tancament de zones d’arrossegament per protegir **gamba vermella, escamarlà i llagostí moruno**, i remarca que l’escamarlà pateix sobretot l’impacte del **canvi climàtic**. Denuncia que la UE només protegeix el recurs biològic i descuida les potes econòmica i social (empreses i treballadors). El malestar arriba al punt que es parla d’**insubmissió** i hi ha pescadors que posen en dubte la permanència dins la Unió Europea. Domènech insisteix que el sector vol treballar, no viure de subvencions, i reclama valorar els sacrificis ja fets.
Entrevista al **doctor Javier Oliac**, director de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, sobre el **repunt de grip i infeccions respiratòries** que ha motivat la tornada de la **mascareta obligatòria** en centres sanitaris. Oliac informa que l’hospital ha viscut el **rècord d’urgències en dècades**, amb un dimarts excepcionalment carregat i un increment sostingut del 15% per sobre de la mitjana. La vaga en altres nivells assistencials ha desviat pacients cap a urgències. De cara al Nadal, adverteix que les trobades socials multipliquen contagis, però confia en la vacunació i l’ús responsable de mascareta i higiene. Recomana **acudir primer als CAPs** per a quadres lleus i reservar urgències per a situacions de gravetat, i constata que la població accepta força bé la mesura de la mascareta després de la pandèmia.
L’abril Rius entrevista **Nil Bertran** (cap de colla) i **Luna Dedes** (presidenta) de **pataquers**, la colla castellera de la **Universitat Rovira i Virgili (URV)**. Expliquen que la diada de la tarda al Campus Catalunya vol esdevenir la **millor diada de la història de les colles castelleres universitàries**, amb objectius com el **5 de 7**, el **3 de 8 amb agulla (folre)** –que seria una estrena històrica–, el **3 de 8** i el **pilar de 7**. Detallen les diferències amb les colles convencionals (tots els castells baixen un pis, ús de folres en estructures on habitualment no n’hi ha, canalla sempre major d’edat). Destaquen el volum humà: més de **250 camises confirmades**, amb previsió d’unes 300 persones més les colles convidades (**llunàtics, descargolats, bergants**). Parlen del lideratge jove, de l’aprenentatge per a membres que no havien fet mai castells, dels tallers de pinyes i sanitaris i de l’equilibri entre exigència tècnica i ambient social. També expliquen el sistema de calendaris a l’assemblea *Manaires* i el pla B en cas de pluja (local de la Colla Jove Xiquets de Tarragona).
Bloc llarg dedicat al mar i al busseig amb **Anna Belén Martín** (presidenta del CES), **Lluís Marquès** (expresident) i **Juan Manuel de Muñoz** (vocal). Expliquen els orígens de la **Societat d’Exploracions Submarines de Tarragona (CES)** l’any 1955, en plena dictadura, quan van arrencar com a cineclub per esquivar la prohibició d’associar-se. Van ser **pioners del submarinisme a Espanya**: viatges a França per comprar un sol regulador Cousteau i copiar-lo aquí, vestits fets amb càmeres de cotxe i creació d’un dels primers clubs de busseig. Destaquen fites com la **primera dona instructora de busseig** i la primera dona que baixa a **60 m**. Relaten el paper del CES en **rescats** (tragèdia dels Alfacs) i en la recuperació de **patrimoni romà submergit**, com el **sarcòfag d’Hipòlit** davant la punta de la Móra. Expliquen el naixement del **Parc Subaquàtic de Tarragona**, primer parc d’aquest tipus a l’Estat, amb l’enfonsament, prèvia neteja i retirada del motor (ara al Museu del Port), del vaixell **Dragonera**. El parc actua com a **reservori de biodiversitat** (més de **255 espècies** catalogades), amb presència de meros, pops, barracudes, llagostes, bogues, morenes, etc., i participa en projectes de **ciència ciutadana** com MINCA. Expliquen el cas d’una **gorgònia atlàntica porpra** que creix a poca fondària al parc, fet excepcional a la Mediterrània. Subratllen l’experiència emocional del busseig (ingravidesa, silenci, un altre món) i els projectes inclusius amb persones cegues i amb discapacitat, per a qui el busseig significa **llibertat i autonomia**. Destaquen que el CES és una **associació sense ànim de lucre**, amb cursos i batejos assequibles i model de gestió del parc que permet a centres comercials fer-hi activitat. Exposen el calendari d’obertura (diari de juny a finals d’octubre, caps de setmana i festius a la resta) i desmenteixen que sigui un esport elitista, comparant-ne el cost amb altres aficions.
Entrevista amb **Maria Mercè Martorell** (presidenta) i **Maria Dolors Vià** (tresorera) de l’Associació d’Exalumnes de l’escola **Badruna Sagrat Cor**. Presenten el **25è concert de Nadales**, que se celebra avui a les **19 h** a l’església del centre amb la participació de **211 nens i nenes** de diverses corals: Coral Badruna, Coral Faristol (Carmelites), Coral Més enllà (La Salle Tarragona), Coral de La Salle Torreforta i Cor d’Ibori. Expliquen que els concerts van néixer arran de l’agermanament Port–Serrallo a la catedral i, un cop acabat aquell marc, es van traslladar al col·legi. El programa inclou peces com *És Nadal*, *Roc dels Pastorets*, *25 de desembre*, *El desembre congelat*, *Snowman* o *Carol of the Bells*, i es tanca amb tota l’església cantant **“El noi de la mare”**. També celebren els **130 anys de l’Associació d’Exalumnes**, probablement la més antiga del món dins l’orde Badruna, reconeguda amb la **medalla d’Argent de la ciutat**. Recorden les germanes del Sagrat Cor com a **pioneres en estudis de ciències, medicina, infermeria i matemàtiques**, i la seva influència en l’empoderament femení. Expliquen el funcionament de la **diada d’exalumnes** al maig (missa, assemblea, sopar) i els homenatges als cursos que fan **25 i 50 anys** de la fi d’estudis. Reivindiquen el valor patrimonial de l’església del col·legi, que conserva dues obres de **Jujol** (sagrari i altar) procedents de l’antic centre del carrer Comte. L’entrevista es tanca amb detalls nadalencs domèstics (tió, pessebre, decoració) i una invitació a assistir al concert, tot advertint que l’aforament és limitat.
Secció d’humor amb **Miquel González**, amb la participació de Josep Sunyer i Abril Rius. Fan un repàs de **talls divertits** de la temporada i proposen escollir-ne el millor per passar a la “final” anual. Entre els fragments: un lapsus en un informatiu parlant del “punt neurològic del pàdel mundial” en lloc de “neuràlgic”; una entrada fallida de sintonia que obliga a repetir la presentació; salutacions distorsionades per influència de memes (*“Hola, gais, me llamo Magdalena…”*); l’escena del **caramel compartit** a l’inici del programa; la broma d’una suposada nadadora japonesa anomenada “Cha-pu-zon” (xapuzón), que després es revela com a invent; i el gag al **cementiri municipal** amb una senyora que busca una tomba mentre es parla del cercador web i el codi QR. El preferit de la majoria acaba sent el del **caramel compartit**, tot i que hi ha debat amb el de la senyora del cementiri. La secció es tanca amb un petit relat radiofònic d’humor absurd, amb un personatge jubilat d’Hisenda i una posada en escena caricaturesca.
A l’espai cultural **“El que fem”**, Núria Cartanyà i l’equip fan primer un **doble homenatge musical** a dos artistes morts recentment. D’una banda, **Robe Iniesta**, líder d’**Extremoduro**, del qual destaquen el seu paper de **poeta urbà i underground**, reconegut amb la Medalla d’Or de les Belles Arts i candidat resistent al Premi Cervantes; sonen cançons emblemàtiques i la seva col·laboració amb **Leiva**. De l’altra, recorden **Jorge Martínez**, líder dels **Illegales**, mort als 70 anys per un càncer fulminant, i en reivindiquen la figura com a “macarra il·lustrat” del rock espanyol –amb el tema **“Ángel exterminador”** com a mostra–. Tot seguit, entrevisten **Julio Niebla**, comissari de l’exposició **“Mestres de l’escultura del segle XX”** al **Tinglado 2 del Moll de Costa**. Niebla explica que la mostra reuneix unes **43 obres** de grans escultors europeus i espanyols (Miró, Oteiza, Sempere, Alfaro, Jeff Koons, Kaws, Samuel Salcedo, Pablo Bruera…), amb peces de fins a **tres metres** i una gran varietat de materials (ferro forjat i soldat, fusta, resines, plexiglàs, assemblatges). L’exposició es planteja de forma **didàctica**: un primer espai amb explicació de tècniques i un gran cronograma històric des de la prehistòria fins al segle XX, i quatre àmbits generacionals (fins anys 20, 30-40, 50-60, i posteriors) amb algunes llicències per establir diàlegs entre obres. La peça icònica és **“Dona i ocell” de Joan Miró**, model original de l’escultura monumental de 14 metres a la plaça Espanya de Barcelona, escollida com a portada del catàleg. L’exposició s’inaugura l’endemà de l’emissió i estarà oberta fins aproximadament el **20 de febrer**, incloent totes les festes de Nadal.
Introducció del programa
"La Veu de Tarragona - Camí cap als 40" obre el magazine del matí de Tarragona Ràdio amb un repàs dels continguts del dia:
- Seguiment de les negociacions de pesca a Brussel·les
- Segon dia de mascareta obligatòria als centres sanitaris
- Gran diada dels pataquers a la Universitat Rovira i Virgili (URV)
- 70 anys de la Societat d’Exploracions Submarines de Tarragona (CES) i 30 anys del Parc Subaquàtic
- 25è concert de Nadales de l’escola Badruna Sagrat Cor
- Secció d’humor i propostes culturals (exposició d’escultura al Moll de Costa)
També apareixen falques institucionals sobre el Pla Tarragona 26, el Port de Tarragona, el Nàstic de Tarragona i el comerç de proximitat.
1. Crisi de la pesca al Mediterrani i incertesa per al 2026
Negociacions a Brussel·les
El primer gran bloc aborda la situació del sector pesquer de Tarragona davant les noves negociacions de quotes per al 2026 a la Unió Europea:
- Entrevista a Xavier Domènech, pescador, armador de la Confraria de Tarragona i secretari de la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Tarragona.
- El sector viu amb angoixa que s’“autoritzin” dies de feina sense saber quants dies concrets podran sortir a mar.
- Ja venen de reduccions molt fortes: reivindiquen com a mínim 180 dies de pesca, que ja són clarament inferiors a una jornada laboral estàndard (uns 245 dies/any).
Mesures sobre la taula
Domènech detalla les noves propostes comunitàries:
- Tancaments permanents d’arrossegament sota els 600 m per protegir gamba vermella i llagostí.
- Tancaments d’almenys el 10% de caladors d’escamarlà.
- Aclara que el llagostí de què parla Brussel·les no és el llagostí típic del Delta, sinó el llagostí moruno, poc rellevant a Tarragona.
Esforços del sector i crítica a la UE
El representant dels pescadors subratlla:
- El sector ha aplicat moltes mesures de selectivitat:
- Augment de més del 20% de la mida de la malla en algunes barques. - Reducció d’esforç pesquer en anys successius.
- Consideren que la UE només protegeix el recurs biològic i deixa caure les altres dues “potes” de la cadira:
- Pota econòmica: empreses i barques. - Pota social: mariners i famílies.
Domènech insisteix que:
“No tot el que passa a mar és culpa del pescador”
i recorda que, en el cas de l’escamarlà, els estudis de l’ICATMAR apunten més aviat al canvi climàtic que no pas a la sobrepesca.
Insubmissió i malestar creixent
- Des de la Federació Catalana s’ha arribat a esmentar la “insubmissió” si les quotes són inassumibles.
- Creix el grup de pescadors que qüestionen directament la pertinença a la Unió Europea, perquè perceben que l’objectiu final és forçar-los a plegar.
- Domènech remarca que són treballadors, no caçadors de subvencions: el que volen és poder viure treballant a mar, com havien fet les generacions anteriors.
2. Salut: mascaretes i col·lapse d’urgències
Repunt de grip i infeccions respiratòries
En el segon bloc, el programa analitza la situació sanitària:
- Entrevista amb el doctor Javier Oliac, director de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.
- És el segon dia amb mascareta obligatòria a hospitals i centres sanitaris per:
- Puja forta de grip - Altres infeccions respiratòries
Pressió a urgències
Oliac explica que:
- Aquesta setmana han registrat xifres rècord d’urgències, les més altes “en dècades”.
- Dimarts: punta històrica d’atencions, afavorida també per la vaga en altres nivells assistencials que desvia casos a urgències.
- L’endemà: volum encara un 15% per sobre de la mitjana habitual.
Previsions i recomanacions
De cara a Nadal, el doctor combina realisme i prudència:
- Les trobades familiars i sopars de feina amplifiquen el risc de contagi.
- Però hi ha factors positius:
- Campanya de vacunació en marxa. - Més conscienciació sobre mascareta i higiene de mans.
Recomanacions clau:
- Davant símptomes lleus (febre, tos, quadres respiratoris simples) i en persones sense risc:
- Primer recórrer al CAP, no directament a urgències.
- Només en casos de gravetat o risc evident, anar a urgències hospitalàries.
- Confia en la bona acceptació social de la mascareta després de l’experiència del 2020, tant per part de pacients com de professionals.
3. Castells universitaris: gran diada dels pataquers
Objectiu: millor diada universitària de la història
L’abril Rius entrevista Nil Bertran (cap de colla) i Luna Dedes (presidenta) de pataquers, la colla castellera universitària de la URV.
- Aquesta tarda, al Campus Catalunya, celebren la seva gran diada amb un objectiu molt ambiciós:
- 5 de 7 - 3 de 8 amb agulla (folre) – estrena històrica en l’àmbit universitari - 3 de 8 - pilar de 7
- Si ho aconsegueixen, serà la millor diada de la història de les colles castelleres universitàries.
Diferències entre colles universitàries i convencionals
Per entendre els reptes tècnics, expliquen que:
- En el món universitari, tots els castells baixen un pis respecte de les colles convencionals.
- S’introdueixen folres en estructures que a les colles tradicionals es fan sense folre.
- No hi ha canalla petita: tothom ha de ser major de 18 anys i vinculat a la universitat, de manera que:
- Els pesos són més grans. - L’exigència tècnica i de seguretat augmenta.
Volum humà i organització
- Tenen més de 250 camises confirmades, i esperen arribar a unes 300 persones de la colla.
- Hi afegeixen el suport d’altres colles universitàries convidades:
- Llunàtics (Vilanova) - Descargolats (campus de l’EBE) - Bergants (Terrassa)
Sobre l’organització del calendari universitari:
- Es decideix en una assemblea anomenada Manaires entre caps de colla i presidències de totes les colles universitàries.
- Cada colla té una diada pròpia, i la resta es reparteixen solidàriament les visites.
Lideratge jove i aprenentatge
Nil i Luna destaquen l’experiència humana de dirigir una colla universitària:
- Lideren persones de la seva edat o més grans, sovint sense experiència prèvia en castells.
- Fan tallers de pinyes i de sanitaris per garantir la màxima seguretat.
- Combinació de:
- Exigència tècnica en castells de gamma alta. - Fort component social (ambient, amistat, festa) que ajuda a mantenir la colla motivada.
La diada, si no plou, serà a l’aire lliure al Campus Catalunya; si plogués, tenien previst recórrer al local de la Colla Jove Xiquets de Tarragona.
4. 70 anys de la Societat d’Exploracions Submarines i 30 anys del Parc Subaquàtic
Orígens en temps de franquisme
En un dels blocs més extensos i apassionants, el programa celebra el doble aniversari de la Societat d’Exploracions Submarines de Tarragona (CES) i del Parc Subaquàtic de Tarragona.
Convidats:
- Anna Belén Martín, nova presidenta.
- Lluís Marquès, expresident.
- Juan Manuel de Muñoz, vocal de la junta.
Context històric:
- Naixement l’any 1955, en ple franquisme, quan estava prohibit associar-se lliurement.
- Solució creativa: començar com un cineclub cultural i, d’aquí, derivar cap a activitat subaquàtica.
- Eren anys en què no hi havia equips comercials de busseig disponibles a Espanya.
Pioners del busseig a l’Estat
Els primers socis del CES van ser autèntics pioners:
- Van pujar a França per comprar un sol regulador Cousteau i copiar-lo aquí amb ferrers i mecànics locals.
- Es feien els vestits amb càmeres de cotxe i reutilitzaven ampolles.
- Van esdevenir un dels primers clubs de submarinisme d’Espanya, i d’aquí surten fites com:
- Primera dona instructora de busseig de tot l’Estat. - Primera dona a baixar a 60 metres a Espanya.
Servei públic sota l’aigua
En un context on bombers i cossos oficials no tenien equips subaquàtics, el CES va assumir molts serveis:
- Rescats i recuperació de cossos en tragèdies com la dels Alfacs.
- Formació inicial de bussejadors per a bombers i altres serveis.
També van ser clau en la recuperació de patrimoni subaquàtic romà:
- Col·laboració amb el Museu d’Història de Tarragona.
- Descobriment i extracció del famós sarcòfag d’Hipòlit prop de la punta de la Móra, peça de dues tones.
- Localització d’avions i altres restes com el Heinkel alemany citat al programa.
Naixement del Parc Subaquàtic de Tarragona
El Parc Subaquàtic, que celebra 30 anys, neix com una idea pionera a l’Estat:
- És el primer parc subaquàtic de tot Espanya.
- L’objectiu: crear un hàbitat protegit on es regeneri la vida marina i que alhora serveixi com a espai d’immersió.
Passos clau:
- Es decideix enfonsar el vaixell “Dragonera” com a estructura principal.
- Es fa una mena de crowdfunding (abans no en dèiem així) entre socis i col·laboradors per pagar:
- Neteja exhaustiva del vaixell. - Retirada del motor (avui exposat al Museu del Port de Tarragona).
- Avui, al parc hi ha diverses estructures, restes de fusta i altres elements que actuen com a esculls artificials.
Biodiversitat i ciència ciutadana
El parc ha esdevingut un punt calent de biodiversitat al litoral de la Costa Daurada:
- S’han catalogat almenys 255 espècies diferents (peixos, invertebrats, flora marina).
- S’hi observen:
- Bancs de boquerons, bogues caçant, meros, abadejos. - Llagostes, pops, morenes, congres. - Barracudes de gran mida, que mantenen territoris molt definits.
Projectes científics:
- Participen a MINCA, una plataforma europea de ciència ciutadana:
- Qualsevol bussejador pot penjar-hi fotos i vídeos. - Biòlegs identifiquen les espècies i registren dades de distribució.
- Descobriment destacat: una gorgònia atlàntica de color porpra que a la Mediterrània només es troba a partir de 30 m, però que al parc apareix des de mig metre de profunditat fins als 24 m.
Experiència humana del busseig
Els convidats insisteixen molt en la dimensió emocional i inclusiva del busseig:
- Per a qualsevol persona és com volar sota l’aigua, en un medi ingràvid i silenciós.
- El CES ha impulsat iniciatives amb:
- Persones cegues (amb l’ONCE): descobreixen el fons marí a través del tacte i la flotabilitat. - Persones amb discapacitat física (Goodman, persones que han perdut extremitats), que sota l’aigua recuperen sensació d’autonomia i llibertat.
També recorden que:
- Astronautes i soldats en rehabilitació s’entrenen sota l’aigua per simular la ingravidesa.
- El busseig requereix control mental: el cap et diu de sortir quan notes l’aigua, però cal aprendre a confiar en l’equip i en el company.
Model de funcionament i accessibilitat
- El CES és una associació sense ànim de lucre:
- Ofereix cursos i batejos a preus molt assequibles. - Disposa de material de lloguer, de manera que per començar no cal invertir en equip propi.
- El model de gestió del Parc Subaquàtic és únic:
- Facilita l’entrada a clubs comercials i centres de busseig que hi porten clients. - Això genera turisme especialitzat i activitat econòmica local.
Funcionament del parc:
- Temporada alta: de juny al 30 d’octubre, obert cada dia de 9 a 19 h.
- Temporada baixa: caps de setmana i festius des de Setmana Santa fins a Nadal.
- S’estableixen cupos diaris per garantir seguretat i sostenibilitat.
Els convidats recomanen iniciar-se quan l’aigua és càlida per gaudir més de l’experiència, i desmenteixen el tòpic que és un esport prohibitiu: comparat amb altres activitats (com BTT) consideren que no és més car, especialment amb el suport del club.
5. Nadal i tradició: concert de Nadales a l’escola Badruna Sagrat Cor
25 anys de concert i 130 d’associació d’exalumnes
En clau més íntima i nadalenca, el programa conversa amb:
- Maria Mercè Martorell, presidenta de l’Associació d’Exalumnes de Badruna Sagrat Cor.
- Maria Dolors Vià, tresorera.
Motiu:
- Celebració del 25è concert de Nadales de l’escola Badruna Sagrat Cor.
- Coincideix amb els 130 anys de l’Associació d’Exalumnes, reconeguda com una de les més antigues del món dins l’orde de Badruna.
Recorden que l’associació:
- Ja va rebre la medalla d’Argent de l’Ajuntament de Tarragona l’any 1995.
- Originàriament era només d’exalumnes dones; actualment és mixta, reflectint l’evolució del centre.
Origen i estructura del concert
- Els concerts de Nadales neixen arran de l’antic agermanament entre el barri del Port i el Serrallo, quan es feien a la catedral.
- Quan aquell marc s’acaba, l’associació decideix traslladar l’activitat a l’escola per donar-li continuïtat.
L’acte d’avui:
- Hora i lloc: avui a les 19 h, a l’església del col·legi Badruna Sagrat Cor.
- Hi participen 211 infants i joves, repartits en diverses corals:
- Coral Badruna (del centre) - Coral Faristol (Carmelites) - Coral Més enllà (La Salle Tarragona) - Coral de La Salle Torreforta - Cor d’Ibori
Algunes corals habituals no han pogut venir enguany (Cantabambolina, cor jove, Estels de la Catedral) per coincidir amb altres actuacions com el Poema de Nadal.
Repertori i moment col·lectiu
Exemples de peces:
- Coral Badruna:
- És Nadal - El Roc dels Pastorets (en versió inspirada en Elvis Presley)
- Faristol (Carmelites):
- 25 de desembre - Mira el Nadal
- La Salle Torreforta:
- El Dimoni es va equivocar - Anirem a buscar el tió
- Més enllà (La Salle Tarragona):
- El desembre congelat - Snowman
- Cor d’Ibori:
- Puc fer-ho bé - Carol of the Bells
Tancament emblemàtic:
Totes les corals, famílies i públic canten conjuntament “El noi de la mare”, convertint el final en un moment molt emotiu.
L’associació prepara petits regals per a tots els infants participants, en reconeixement a l’esforç i el bon comportament.
L’escola, el temple i el llegat de Jujol
L’església del col·legi és un espai amb gran capacitat i molt bona acústica, decorat especialment per Nadal (arbre, llums, flors de pasqua).
Detall patrimonial destacat:
- El temple conserva dues peces de Jujol:
- El sagrari (Santíssim). - L’altar.
- Són obres vinculades familiarment a Jujol (per una germana religiosa) i connecten també amb el Gremi de Pagesos i la Pietat.
Les entrevistades subratllen la importància de les germanes del Sagrat Cor com a pioneres:
- Moltes eren licenciades en ciències, medicina, infermeria o matemàtiques en èpoques molt difícils per a l’educació femenina.
- Han transmès un model de formació sòlida i empoderament a les alumnes.
Diada d’exalumnes al maig
A més del concert de Nadal, l’associació organitza cada maig una gran trobada d’exalumnes:
- Inclou missa, assemblea anual i sopar obert a totes les promocions.
- Cada any s’homenatja especialment:
- El curs que fa 25 anys que va acabar. - El curs que en fa 50.
Això afavoreix la retro trobada de generacions senceres, sovint amb més promocions que s’hi afegeixen.
6. Humor i ràdio: “Fem l’humor”
La secció “Fem l’humor”, amb Miquel González, repassa moments divertits del trimestre i proposa escollir el millor tall de la temporada per passar-lo a la “final anual”.
Fragments destacats:
- “Punt neurològic del pàdel mundial”: lapsus lingüístic en un informatiu, que confon “neuràlgic” amb “neurològic”.
- Problemes tècnics amb sintonies que no entren quan toca, generant repeticions còmico-improvisades.
- Salutacions i presentacions trastocades (“Hola, guys…”), influenciades per mems i influencers.
- “Caramel compartit”: escena en què el presentador ofereix un caramel i es crea un moment còmic sobre si es comparteix o no.
- Un suposat nom de nadadora japonesa “Cha-pu-zon” (xapuzón) que resulta ser una broma.
- Escena surrealista al cementiri municipal, amb un oient que busca una tomba i es barreja el tema del cercador web de difunts i el QR d’accés.
Després de debat intern, acaben considerant com a més memorable el gag del caramel compartit, tot i que el cas del cementiri també té molts fans.
La secció tanca amb un relat radiofònic humorístic, de to absurd i teatralitzat (veus en off, personatge jubilat d’Hisenda, etc.), jugant amb el surrealisme més que no amb el xiste directe.
7. Cultura: exposició “Mestres de l’escultura del segle XX” al Moll de Costa
Contingut de l’exposició
En el tram final, el programa dona veu a l’oferta cultural de la ciutat. L’entrevista central és amb Julio Niebla, comissari de l’exposició “Mestres de l’escultura del segle XX” al Tinglado 2 del Moll de Costa.
Característiques principals:
- Aproximadament 43 obres escultòriques.
- Autors i autores que abasten tot el segle XX, des de primers anys fins a creadors contemporanis:
- De l’entorn hispànic: Joan Miró, Jorge Oteiza, Eusebio Sempere, Andreu Alfaro… - Noms internacionals: Jeff Koons, Brian Donnelly (Kaws), Samuel Salcedo, Pablo Bruera, entre d’altres.
- Diversitat de materials i tècniques:
- Ferro forjat i soldat. - Fusta, resines, plexiglàs. - Assemblage, peces monumentals de fins a 3 metres d’alçada.
Estructura museogràfica
L’exposició es planteja com un recorregut històric i didàctic:
- Àmbit introductori:
- Textos explicatius sobre tècniques escultòriques. - Un gran cronograma visual des de la prehistòria fins al segle XX, amb fotografies de peces icòniques.
- Quatre àmbits generacionals aproximats:
- Nascuts fins als anys 20. - Nascuts als 30-40. - Nascuts als 50-60. - De finals de segle i inicis del XXI.
Tot i la divisió cronològica, Niebla es reserva algunes “llicències” per col·locar obres en diàleg entre sales diferents.
Peça emblemàtica
La peça triada com a imatge de l’exposició i portada del catàleg és:
- Una escultura de Joan Miró, “Dona i ocell”.
- És el model original a partir del qual Miró va concebre la monumental “Dona i ocell” de 14 metres situada a la plaça d’Espanya de Barcelona.
- Niebla en destaca la poesia i el surrealisme mironià, que la converteixen en una obra clau de la mostra.
Dates
- Inauguració: demà (respecte al dia d’emissió).
- Durada prevista: fins aproximadament el 20 de febrer.
- L’exposició estarà oberta durant totes les festes de Nadal, i el comissari confia que l’èxit de públic pugui fins i tot prolongar-ne la durada.
8. Altres elements i falques
Al llarg del programa es van intercalant anuncis institucionals i comercials que completen el mosaic de ciutat:
Pla Tarragona 26
- L’Ajuntament impulsa el “Pla Tarragona 26”, un full de ruta per transformar el model de ciutat.
- Objectius destacats:
- Nova recollida de residus i neteja viària. - Eliminació de contenidors soterrats i renovació generalitzada dels contenidors. - Millora de la recollida selectiva i ampliació de punts de reciclatge. - Garantir carrers més nets, amb més freqüència de neteja i manteniment.
Nadal, comerç i activitats de barri
- Campanyes de dinamització a Sant Pere i Sant Pau, amb sorteig de 30 lots nadalencs entre clients del comerç de proximitat.
- Programació nadalenca al Port de Tarragona (llums, espectacles, tallers infantils, mapatges, furboteques…).
Esport
- Promoció dels partits del Nàstic de Tarragona al Nou Estadi Costa Daurada, amb cobertura integral de Tarragona Ràdio.
Altres
- Anuncis del Tanatori Municipal de Tarragona, reformes orientades a millorar serveis i eficiència energètica.
- Falques del circ “Low Cost” a l’Anella Mediterrània, oferta familiar per Nadal.
- Recordatoris dels programes temàtics de Tarragona Ràdio, com “La Porteria” (justícia global) o “Tedi Cultura”.
9. Homenatge musical: Robe Iniesta i Jorge Martínez
A la secció cultural, abans de l’entrevista sobre escultura, el programa fa un doble homenatge musical a dos músics que han mort recentment:
Robe Iniesta (Extremoduro)
- Recorden la figura de Robe Iniesta, líder d’Extremoduro, mort als 63 anys.
- En destaquen:
- La condició de poeta urbà i underground. - La seva capacitat de captar el malestar social i l’estat d’ànim de tota una generació. - El reconeixement institucional: Medalla d’Or de les Belles Arts, intent (no consumat) d’atorgar-li el Premi Cervantes.
- S’emeten fragments d’algunes cançons clàssiques del grup i la seva col·laboració amb Leiva, on la complicitat entre artistes queda palesa.
Jorge Martínez (Illegales)
- També s’anuncia la mort de Jorge Martínez, líder del grup Illegales, als 70 anys, a causa d’un càncer fulminant.
- Es remarca el seu paper com a “macarra il·lustrat” de la movida i del rock espanyol més fosc.
- El programa recupera el tema “Ángel exterminador”, que va situar Illegales a les llistes comercials sense perdre l’esperit punk-rock.
Aquests dos comiats serveixen per posar en valor la diversitat del rock en castellà de finals del segle XX, des de l’extrem més poètic i rabiós (Extremoduro) fins al més sarcàstic i canalla (Illegales).
10. Tancament: identitat, memòria i futur
Tot i ser un magazine diari, l’episodi té un fil conductor clar:
- Identitat marítima i pesquera: la lluita dels pescadors per sobreviure a les polítiques europees; el mar com a espai de treball i, alhora, d’oci i recerca (CES, Parc Subaquàtic).
- Salut i responsabilitat col·lectiva: mascaretes, grip, ús correcte de les urgències.
- Tradició i comunitat: castells universitaris amb els pataquers, concert de Nadales a Badruna Sagrat Cor, memòria d’artistes de la música.
- Cultura i patrimoni: exposició d’escultura al Moll de Costa, patrimoni arquitectònic de Jujol, record patrimonial submergit recuperat pel CES.
El programa combina actualitat dura (crisi de la pesca, saturació sanitària) amb relats personals i col·lectius que expliquen què és i cap on vol anar la ciutat: una Tarragona que mira al mar, que cuida la seva gent i que fa de la cultura (castells, música, arts plàstiques) una peça central de la seva vida quotidiana.

