Política tarragonina, superació personal i talent local

Panorama general de l’episodi

Programa de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 a Tarragona Ràdio (dial 96.7 FM), amb una estructura molt variada:

• Actualitat política municipal (balanç de l’any 2025, POUM, brossa, patrimoni, seguretat, zona de baixes emissions)
• Històries de superació personal (un tarragoní que fa el Camí de Sant Jaume en tricicle després d’un ictus)
• Economia verda i sector agrari (guardons d’excel·lència agrària del Gremi de Pagesos)
• Esport i societat (boom del running i Nàstic de Tarragona)
• Cultura i literatura (presentació de Una dona de la teva edat, de Gemma Ruiz Palà)

Tot plegat embolcallat per publicitat institucional i comercial, espais de promoció nadalenca i falques de programes de la casa.

1. Obertura i agenda del programa

Introducció i context (0–234 s)

• Salutació inicial del programa La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 i menció de l’equip de Tarragona Ràdio.
• Referència a l’episodi de pluges intenses al Priorat (Falset): més de 210 l/m², barrancs desbordats però sense danys personals greus.
• Es destaca que la pluja, després de la sequera, és ara un recurs positiu malgrat algunes afectacions ferroviàries.

Avanç del contingut del dia (78–234 s)

Es presenta una escaleta molt carregada:

• Entrevista política amb Maria Roig, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana a l’Ajuntament de Tarragona.
• Tertúlia política amb representants de PSC, PP, En Comú Podem i Vox.
• Història de superació: entrevista a Pere Fernández, veí de Sant Pere i Sant Pau, que ha fet el Camí de Sant Jaume en tricicle després d’un ictus.
• Gremi de Pagesos: presentació dels guardons d’excel·lència agrària, amb protagonistes vinculats al cava i al cultiu d’algues.
• Espai cultural: conversa amb Gemma Ruiz Palà sobre la seva novel·la Una dona de la teva edat.

També es fa la promoció de PortAventura Club com a regal d’any, amb passi anual i avantatges dins del parc.

2. “Espineta amb tarragonins”: el boom del running

Evolució del running i noves tendències (259–405 s)

L’espai d’opinió inicial el signa Juanan Fernández, director d’Esport Events, que reflexiona sobre:

• Tres grans booms del running:

- Anys 90: impacte de figures com Martin Fiz i Abel Antón en les maratons. - Etapa prepandèmia (2018–2019): augment massiu de corredors. - Etapa postpandèmia: creix fort la sensibilització per la salut, la nutrició i el “control del cos”.

• Augment de participació femenina i jove:

- Women Race Tarragona: 4.000 dorsals. - Tarraco Gel Race: 1.800 dorsals. - Mitja Marató de Tarragona: 1.600 dorsals.

• Factors clau de l’èxit del running:

- Front door to door: esport fàcil i accessible, només calen sabatilles i roba bàsica. - No cal quota de gimnàs ni coordinar-se amb altres, a diferència d’esports d’equip.

“El running és la base de molts esports i permet mantenir la gent en forma… llarga vida al running.”

• També destaca el creixement de l’Strava (associació social de runners) en més d’un 50% el 2024.

3. Entrevista política amb Maria Roig (Esquerra Republicana)

(575–1534 s)

3.1. Balanç polític de l’any 2025 a Tarragona

Maria Roig, portaveu del grup municipal d’Esquerra Republicana, presenta un relat molt contundent:

• Esquerra es defineix com “l’únic grup a l’oposició”:

- Acusa la resta de grups d’“oposició a l’oposició” en lloc de fiscalitzar el govern. - Reivindica Esquerra com a força que fiscalitza i, alhora, fa una oposició “constructiva” quan cal.

3.2. Crítica al govern de Rubén Viñuales (PSC)

Punts principals del seu balanç:

• Manca de projecte de ciutat:

- El govern viu de “projectes heretats” de l’anterior mandat (d’Esquerra). - Denuncia que no es veu “ni ambició ni rumb” en el disseny de ciutat.

• POUM (Pla d’Ordenació Urbanística Municipal):

- Reconeix que és “el nostre POUM”; va començar amb Esquerra. - Es queixa que fa molt de temps que no tenen reunions ni actualitzacions. - S’havien de recalcular aspectes de zones inundables, però no en saben res. - Es compromet a fer oposició constructiva en l’aprovació inicial prevista per al 2026.

3.3. Brossa, neteja i nou contracte

• Assegura que Tarragona no havia estat mai tan bruta com en els darrers mesos.
• Valoració del nou contracte de la brossa:

- Defensa que és un bon contracte redactat per Esquerra al mandat anterior. - Destaca la clàusula de “et pago per la feina feta” com a eina per exigir qualitat. - Reconeix certa millora amb l’entrada d’Urbaser, però considera que “encara queda moltíssim” per arribar al nivell esperable. - Critica un enviament de cartes de l’alcalde a les bústies anunciant el nou contracte sense segell oficial de l’Ajuntament, considerant-ho “lleig” i gairebé preelectoral.

3.4. Zona de Baixes Emissions (ZBE) i mobilitat

• Denuncia que el govern “no se la creu”:

- Considera que s’escuden en què és un imperatiu legal però l’implementen amb moltes excepcions.

• Sobre la mobilitat ciclista:

- Utilitza el carril bici com a metàfora de ciutat sense model: - Carrils a trossets, “per anar contentant veïns”, sense xarxa coherent.

“O la cosa és una xarxa que té sentit i ens comunica, o fer fragments ens porta a la mediocritat.”

3.5. Patrimoni i Consorci Tàrraco

Tema central del seu discurs:

• Reivindica el paper d’Esquerra en l’augment d’inversió en patrimoni (de 15.000 € en època Ballesteros a convenis de 100.000 € amb la Generalitat per banda).
• Critica durament el Consorci del Patrimoni Tàrraco:

- Assegura que s’ha venut “fum” a la ciutadania. - Recorda que:

• La presidenta de la Diputació ja va dir que no hi podia entrar com a membre, sinó que hi dirigiria subvencions.
• L’Arquebisbat encara no en forma part “per manca d’entesa”.
• Segons l’expert UNESCO Jordi Tresserras, des de 2023 el Ministeri de Cultura no entra en nous consorcis, i el govern municipal “ho sap”.

- Exigeix que s’expliqui un model realista i no es prometi la participació del Ministeri. - Remarca que hi ha temps fins a l’1 de gener de 2027 per resoldre qüestions laborals i de governança entre Generalitat i Ajuntament. - Esquerra anirà al Parlament: han convocat la consellera de Cultura per fiscalitzar el model.

3.6. Concurs de Castells i cultura

• Assenyala una possible retallada encoberta al pressupost del Concurs de Castells:

- Històricament: 350.000 €. - Al pressupost 2025 apareix amb 250.000 €, i la resta dependrà d’una subvenció. - Això els preocupa pel pes simbòlic i econòmic del Concurs de Castells (a la Tarraco Arena Plaça).

• Sobre cultura en general:

- Denuncia que el govern presumeix d’augmentar el pressupost de cultura, però hi ha “trampa”: Tarragona Ràdio (1 M€) ara s’imputa a cultura quan abans no.

3.7. Cas Jaume I i “política de formigueta”

• Explica el treball discret del conseller Fortuny en el cas de l’aparcament Jaume I:

- S’hi va detectar un pagament duplicat de la ferralla de l’estructura. - S’han evitat de pagar 3,2 M€ i es prepara recurs perquè Banco Santander retorni entre 7 i 12 M€. - En total, Esquerra calcula un possible estalvi/recuperació de fins a 15 M€ per a l’Ajuntament.

“És una política de formigueta, discreta, que no omple titulars, però que és per treure’s el barret.”

3.8. Política estatal i auge de l’extrema dreta

• Sobre Pedro Sánchez:

- El veu com un “funàmbul” caminant per la corda fluixa, buscant equilibris amb l’amnistia i el retorn de Puigdemont. - Critica també els discursos de Feijóo i la crispació general.

• Sobre l’argument del “vot de por” a l’extrema dreta:

- Considera trampós dir “cal mantenir Sánchez perquè no vingui el llop (ultradreta)”.

• Menciona el cas de Xile com a exemple dolorós d’ascens de l’extrema dreta en països amb passat dictatorial.

3.9. Desitjos per al 2026 i plenari

• Desitja desencallar grans temes de ciutat i avançar en:

- Cohesió social - Accessibilitat (ex: rampa al Passeig Arqueològic) - Sostenibilitat

• Recorda el plenari de dijous:

- Apunta que serà curt però amb mocions importants, com el cas de l’escola La Floresta / Rebassada i l’impacte d’obres sobre infants.

4. Fòrum polític: tertúlia amb PSC, PP, En Comú Podem i Vox

(1780–3706 s)

4.1. Participants i to general

Taula amb:

• Sandra Ramos – PSC, consellera de Cultura i portaveu de govern.
• Maria Mercè Martorell – Portaveu del PP.
• Jordi Collado – Portaveu d’En Comú Podem.
• Judit Gómez – Portaveu de Vox.

La tertúlia és molt viva i confrontada, especialment amb Vox, i gira sobre balanç de 2025 i perspectives 2026.

4.2. Balanç del govern segons PSC

Sandra Ramos destaca:

• Impuls cultural i patrimonial:

- Acord per situar la Biblioteca Pública Estatal a la Tabacalera. - Avanç del Consorci del Patrimoni Tàrraco i bona sintonia amb Ministeri de Cultura i Generalitat. - Aprovació del Pla Estratègic de Cultura per ordenar objectius i programacions. - Celebració dels 25 anys de Tàrraco Patrimoni Mundial amb molta activitat.

• Mirada cap al 2026:

- Concurs de Castells i altres grans esdeveniments. - Nou contracte de la brossa com a “any clau”.

4.3. Habitatge i polítiques socials (En Comú Podem)

Jordi Collado subratlla:

• 2025 com un bon any en política d’habitatge:

- Finalització i repartiment de pisos al PP10 – Llibertat. - Desencallament de l’edifici de la Rebassada i projecte a Florenci Vives. - Compres d’edificis per a lloguer social a carrer Lleida i Bonavista. - Projecte de la Generalitat de 130 habitatges de lloguer assequible a la zona de Joan XXIII.

• Defensa el model de ciutat que aposta per habitatge públic i assequible.

4.4. Vox: seguretat, brossa i ZBE

Judit Gómez (Vox) centra el discurs en:

• Seguretat ciutadana:

- Celebra la creació de la nova unitat de policia de proximitat / d’intervenció de la Guàrdia Urbana. - Llegeix literalment funcions de la fitxa tècnica (detecció d’armes, drogues, ocupacions il·legals, vandalisme en zones degradades…). - Ho interpreta com a prova que “la percepció d’inseguretat era real” i s’atribueix part del mèrit polític.

• Brossa:

- Assegura que no es veuen millores clares i que el contracte segueix judicialitzat. - Denuncia manca de mitjans i condicions dignes per als treballadors.

• Impostos i despesa:

- Acusa el govern de mantenir “impostos abusius” i de tancar 2025 amb més despesa.

• Zona de Baixes Emissions (ZBE):

- Presenta l’entrada en vigor de la ZBE com un “remat de festa” negatiu per als ciutadans, alertant de multes de 200 €. - Se li recorda que hi ha moratòria d’un any i criteris especials per a visitants.

4.5. Rèpliques de PSC, Comuns i PP a Vox

La resta de tertulians responen durament a Vox:

Sandra Ramos (PSC)

• Recorda que els índexs oficials de criminalitat han baixat (dades del Ministeri de l’Interior).
• Defensa la unitat especial de Guàrdia Urbana com a resposta a problemes puntuals en alguns barris, no com a prova d’un caos general.
• Sobre la brossa:

- Reconeix que no hi ha “màgia” i que cal temps perquè la nova empresa desplegui el servei. - Defensa que ja s’aprecien millores progressives.

• Denuncia el discurs “apocalíptic” i vincula Vox amb una estratègia de por i estigmatització.

“El seu discurs pinta una realitat que no es correspon amb la veritat… és el discurs de l’apocalipsi.”

Jordi Collado (Comuns)

• Matisa la descripció de la nova unitat policial:

- Li preocupa que tingui un enfocament massa “a l’ofensiva” i no tant de servei públic i proximitat. - Reivindica la importància de patrulles a peu per places i carrers. - Recorda que la seguretat ciutadana és competència de la Generalitat, i l’Ajuntament fa un gran esforç extra amb Guàrdia Urbana.

• Adverteix contra les campanyes de cartelleria de Vox que presenten barris com zones de guerra (exemple de la carretera de Valls) i ho considera estigmatitzador i irreal.

Maria Mercè Martorell (PP)

• Posa distància respecte de Vox, tot i coincidir en algunes preocupacions de seguretat.
• Defensa una combinació de models policials:

- Patrulles de proximitat a peu. - Unitats especialitzades com a element dissuasori contra delinqüència itinerant (carteristes, etc.).

• Critica la cartelleria de Vox com una exageració que dibuixa Tarragona com si fos Beirut o Afganistan.
• Recorda que:

- Vox es presenta com “l’única oposició”, però té regidors que donen suport al govern i ha perdut representació al Consell Comarcal del Tarragonès. - Allà on entra al govern, sovint acaba trencant acords perquè el seu relat no és aplicable jurídicament.

“Sou una oposició de negació, no una oposició.”

4.6. Debat sobre l’auge de l’extrema dreta

• Collado i Ramos alerten que Vox és un partit “perillós per a la democràcia”, amb exemples internacionals (Xile, Europa).
• Vox respon que si creix és perquè els altres “han fet coses malament” i presumeix de resultats d’enquestes.
• Collado introdueix el concepte de “teoria del soroll” de Steve Bannon:

- Explica que l’estratègia és embrutar el debat, crear fang i obligar els altres a defensar-se constantment.

4.7. Missatge final de la tertúlia

En el tram final, Sandra Ramos reivindica uns mínims compartits entre la majoria de forces:

• Respecte a la ciutadania i a la realitat factual.
• Defensa dels valors democràtics bàsics per sobre de les diferències ideològiques.

“Enganyant la gent, mentint a la gent, demostrem que tenim molt poc respecte per ella.”

5. Història de superació: el Camí de Sant Jaume en tricicle

(4026–5202 s aprox.)

5.1. Presentació del protagonista

Entrevista profunda a Pere Fernández, veí de Sant Pere i Sant Pau de 71 anys, que ha completat el Camí de Sant Jaume en tricicle adaptat després d’haver patit un ictus fa 4 anys.

• Va estar sis dies en coma a l’Hospital Vall d’Hebron.
• Va viure una forta depressió el primer mes de recuperació.
• Tenia seqüeles greus: dificultats molt importants de parla, memòria afectada, problemes de mobilitat.

5.2. Del coma a la promesa

• Després de sortir del tribunal mèdic (amb un 93% d’invalidesa inicial, ara 75%), decideix fer una promesa personal:

“Quan vaig sortir del tribunal mèdic vaig dir: tinc que fer el Camí de Santiago.”

• La família (fills, amics) el pren per boig al principi, però ell manté la decisió.

5.3. El Camí de Sant Jaume

• Inici: 2 de maig, des de Roncesvalles.
• Durada: 50 dies fins a Santiago de Compostela.
• Mitjà: tricicle adaptat, que havia començat a practicar a principis de 2024.

• Dificultats:

- Fortes pujades, esforç físic intens, moments de dubte. - Problemes de parla: al maig encara era incapaç de fer frases seguides amb fluïdesa. - Moments de plor i records dolorosos comparant la vida d’abans i la d’ara.

• Allotjaments:

- Principalment albergues de pelegrins (sovint gestionats per monges o capellans). - Algunes nits en poliesportius i fins i tot una nit dormint a prop de vaques sobre palla (“donaven escalfor de conya”).

5.4. Trobades i suport emocional

• Coneix pelegrins de molts països: Alemanya, Bèlgica, Anglaterra, Japó, Austràlia, EUA.
• Molta gent s’emociona en veure’l pedalar amb el tricicle i amb la seva dificultat de parla:

- Les seves paraules d’ànim li donen “més força”.

• A l’arribada a Santiago:

- Un italià li grava el moment d’entrada amb el tricicle. - Quatre amics l’hi van a buscar.

5.5. Un nou repte: Roma – Finisterre

Pere no es conforma amb el Camí de Sant Jaume. Presenta el seu nou projecte:

• Recorregut: Roma – Finisterre en tricicle adaptat.
• Distància: uns 3.500 km.
• Temps estimat: uns 50 dies (similar al Camí).
• Dates previstes: entre finals de març i mitjan abril de l’any vinent vol ser a Roma per començar.

Projecte sota el lema “Pedalejant per l’ictus”:

• Objectius:

- Donar visibilitat a l’ictus com a malaltia que pot afectar tothom. - Animar altres afectats a no tancar-se a casa i buscar reptes. - Aconseguir esponsorització d’empreses i autònoms per finançar l’expedició.

• Busca col·laboradors que puguin aparèixer a la roba i al casc, i vol aprendre a fer servir Instagram per donar visibilitat al repte.
• L’entrevistador fins i tot suggereix lligar-ho amb el pas del Tour de França per Tarragona (previst al juliol), com a possible reclam per patrocinadors.

5.6. Vida després de l’ictus

• Actualment té reconeguda invalidesa total, però ha recuperat capacitats clau:

- Conduir (s’ha tret de nou el carnet i s’ha comprat un cotxe). - Parlar amb prou fluïdesa com per fer una entrevista en directe. - Comptar números: abans s’aturava al 50, ara arriba fins a 100.

• Reconegut amant de la música:

- L’acompanyen Serrat, Sabina i Jarabe de Palo a través d’una ràdio amb Spotify durant el camí.

“Abans de morir-me vull fer el camí de Roma a Finisterre. I ja està.”

És una secció altament emotiva, que converteix un testimoni local en un exemple potent de resiliència i de segona oportunitat vital.

6. Guardons d’excel·lència agrària del Gremi de Pagesos

(5264–6332 s aprox.)

6.1. El Gremi i els premis

Conversa amb Carles Samper, secretari del Gremi de Pagesos de Sant Isidre i Sant Llorenç, i dos dels guardonats:

• Enric Reverter – elaborador de cava a Salomó (Cava Reverter).
• Mario Muñoz – responsable de MicroAlgaiLab, planta de cultiu de microalgues a prop del Nou Estadi Costa Daurada (Camp de Tarragona).

Els Guardons d’Excel·lència Agrària arriben a la 32a edició, i es lliuren a la sala d’actes de l’Ajuntament de Tarragona, a la plaça de la Font.

6.2. Guardonats d’enguany

Excel·lència Agrària:

• Cava Reverter (Salomó) – Enric Reverter

- Saga familiar de més de tres generacions: l’avi era el ferrer del poble i pagès; el pare, viticultor a temps complet. - Des de 2007, Enric comença a embotellar cava propi. - Producció d’uns 25.000 ampolles anuals. - Característiques del cava:

• Llarga criança en celler subterrani a 18–19 °C constants.
• Brut nature (sense sucre afegit), bombolla fina i digerible.
• Anyades diferenciades segons pluja o sequera, sense “uniformitzar” gustos.
• Orientat a gamma mitja-alta, present a restaurants de referència del territori.

- També produeix un cava rosat “Binari” (xarel·lo i garnatxa) recentment premiat. - Es converteixen en únic elaborador de cava al Tarragonès amb vinya pròpia i producció ecològica (després de 3 anys de conversió).

• MicroAlgaiLab (Tarragona, costat del Nou Estadi Costa Daurada) – Mario Muñoz

- Primera planta de cultiu de microalgues d’aquest tipus a Catalunya, en funcionament des de fa uns 5 anys. - Planta autosostenible:

• Aigua de pluja com a recurs hídric.
• Energia solar com a font energètica.

- Cultiu monocultiu de Spirulina platensis:

• Fins a un 50–66% de proteïna.
• Rica en ferro, antioxidants, antiinflamatoris, vitamines i oligoelements.
• Cada kg produït capta prop de 2 kg de CO₂ de l’ambient.

- Productes:

• Pols de spirulina per a ús alimentari.
• Comprimits 100% spirulina (sense aglomerants afegits, a diferència d’algunes farmacèutiques).
• Extracte de ficocianina, pigment blau natural amb propietats antioxidants i antiinflamatòries.

- Tecnologia pròpia: grans basses obertes amb pales-aereadors que remouen l’aigua cada 30 minuts per evitar floculació i optimitzar la llum.

• Altres premiats (mencionats):

- Lluís Buscail – empresa bioforestal dedicada a neteja de boscos i producció de biomassa per substituir combustibles fòssils. - Roger Catà (Mas Montseny, El Morell) – molí d’oli guardonat per olis d’arbequina i coratina, amb premis recents.

Medalla de Sant Llorenç:

• Eva Santiago (Impremta Comercial) – per la seva col·laboració constant amb el gremi en publicacions.
• Rosita Vigorra – gremiada que ha cosit faldilles dels misteris i col·labora intensament amb el Gremi.

6.3. Acte de lliurament i tast

• Data i lloc: dimecres a les 19 h, sala d’actes de l’Ajuntament de Tarragona.
• L’acte inclou:

- Intervenció musical del cor L’Àncora amb nadales. - Tast de cava Reverter i oli de Mas Montseny al pati de Jaume I.

6.4. Efemèrides del Gremi

Carles Samper avança que el 2026 serà un any especial:

• 300 anys de la unió dels antics gremis d’hortolans i bracers.
• 275 anys des que el Sant Sepulcre torna a sortir en processó (1751).

7. Cultura: “Una dona de la teva edat”, de Gemma Ruiz Palà

(6475–6996 s aprox.)

7.1. Presentació del llibre i de l’autora

L’escriptora i periodista Gemma Ruiz Palà visita l’estudi abans de presentar i signar a la llibreria El Soterrani de Tarragona.

La novel·la: Una dona de la teva edat.

• Protagonista: Kate, una dona nord-americana al voltant dels 60 anys que decideix viure plenament a partir dels 50–60, trencant rols i expectatives.
• Narració en primera persona, que genera molta proximitat amb el lector.

7.2. Temes centrals

1. Edat i representació de les dones

• El llibre neix de la necessitat de referents femenins madurs a la ficció.
• Gemma diu que l’ha escrit perquè, d’aquí a 10 anys, quan arribi a aquella edat, vulgui llegir històries com aquesta i potser encara no n’hi haurà prou.
• Critica que els papers per a dones de 50–60 sovint són la “tieta dels gats” o “la mare de la nòvia”, sense profunditat.

2. Hollywood, comèdia romàntica i subversió

• S’inspira en l’educació sentimental que han generat les comèdies romàntiques de Hollywood.
• La novel·la juga amb aquests codis, però els capgira:

- Escenaris com Nova York i Venècia apareixen, però des d’una mirada crítica i menys idealitzada.

3. Maduresa, menopausa i segona joventut

• El llibre reivindica la maduresa femenina com una etapa de gran potencial:

- Si hi ha salut i alguns recursos, moltes dones viuen una “segona joventut”, o fins i tot una primera joventut real, perquè la primera va passar sense adonar-se’n.

• Molts referents provenen dels clubs de lectura, on l’autora ha conegut dones de 50, 60, 70 anys amb vides plenes i complexes.

4. Autonomia i egoisme legítim

• La Kate s’atreveix a preguntar-se:

“On soc jo, aquí? On és la meva vocació? On és la meva vida, que ja només em queda la meitat?”

• El llibre defensa que hi ha un dret a posar-se al centre sense que això sigui egoisme, sinó un acte de rescat propi després d’anys cuidant tothom.

7.3. To i estil

• Novel·la llenguda, irònica, divertida, amb molt de sentit de l’humor.
• No és un llibre intimista i tancat, sinó expansiu, amb una protagonista vital que “diu les coses pel seu nom”.

7.4. Recepció de lectors

• Llibre molt nou (2 mesos), però ja hi ha reaccions:

- Noies joves el veuen com una guia del que es trobaran. - Dones de l’edat de la protagonista hi troben miralls d’identificació. - Homes hi veuen una via per entendre millor el món emocional de les dones.

7.5. Venècia i turisme responsable

• Part de la novel·la transcorre a Venècia, on la protagonista s’enfronta als tòpics romàntics.
• Gemma aprofita per fer un apunt de turisme responsable:

- Si la lectura desperta ganes d’anar-hi, recomana optar per hotels i no per Airbnb, per no contribuir a l’expulsió de veïns.

7.6. Final de la història

• Sense fer espòilers, l’autora explica que el final és clau:

- La Kate es troba davant un dilema i ha d’escollir quin bitllet d’avió comprar. - El lector descobrirà l’elecció a l’última pàgina.

8. Altres continguts i falques destacades

Al llarg del programa apareixen nombrosos espais breus i anuncis, entre els quals:

8.1. Publicitat institucional i serveis

• Pla Tarragona 26 (Ajuntament de Tarragona):

- Objectiu 1: millorar recollida selectiva (nous contenidors, retirada de soterrats, més punts de reciclatge). - Objectiu 2: garantir carrers més nets (més equips d’aigua a pressió, més freqüència i millor manteniment de contenidors).

• Diputació de Tarragona – Pla Impuls Dipte: simplificació de tràmits per als ajuntaments i suport a projectes locals.

• ICIQ (Institut Català d’Investigació Química): recerca en processos químics sostenibles, salut i descarbonització, amb seu al campus Sescelades i projecció internacional.

• Tanatori Municipal de Tarragona: obres de reforma (3,2 M€) per millorar instal·lacions i eficiència energètica.

• Royal Escola de Formació: graus C en fitness, esports, cuina, comerç i administració, adaptats també a diversitat funcional; cursos subvencionats pel SOC.

8.2. Esport i Nàstic de Tarragona

• Promoció del partit Antequera CF – Nàstic de Tarragona (Primera Federació, jornada 17), amb cobertura del programa Sempre Nàstic (33a temporada) a Tarragona Ràdio.
• S’hi destaca la voluntat del Nàstic de Tarragona de sumar la tercera victòria seguida i sisena jornada sense perdre per tancar el 2025 amb bona dinàmica.

8.3. Nadal i activitats al territori

• Port de Tarragona – Nadal de Somni al Moll de Costa: llums, mapatges, tallers, activitats infantils i espectacles.
• Anella Mediterrània – espectacle de circ familiar Low Cost de Cirque Party.
• Comerç de proximitat a Sant Pere i Sant Pau – campanya de lots nadalencs i festa a la plaça de la quarta promoció.

8.4. Programes de Tarragona Ràdio promocionats

• La Porteria – Programa sobre justícia global, drets humans, crisi climàtica i educació per la pau.
• Fans de Tarragona – Programa musical de 18 a 19 h amb Sílvia García, dedicat a la música local.

8.5. Publicitat comercial

Falques de PortAventura World, ONCE (Cupó Extra de Nadal), Obramat, entre d’altres.

9. Tancament musical

El programa es tanca amb:

• Joan Manuel Serrat interpretant “Caminante no hay camino”, en coherència amb l’entrevista al Pere Fernández.
• Cançó final: “La mitad de la mitad” de La La Love You, per tancar amb un to més lleuger i pop.

10. Idees clau de l’episodi

Política i ciutat

• Esquerra es reivindica com a oposició central, qüestionant el rumb del govern PSC, sobretot en brossa, POUM i patrimoni.
• La tertúlia política mostra una clara fractura entre els partits democràtics i Vox, amb debat molt viu sobre seguretat, brossa i ZBE.

Històries humanes i economia verda

• El testimoni de Pere Fernández és un dels punts més potents de l’episodi: segona oportunitat vital després d’un ictus, i projecte Roma–Finisterre per visibilitzar la malaltia.
• Els guardons agraris connecten tradició (cava, oli, bosc) amb innovació (microalgues i CO₂), mostrant un Camp de Tarragona que pot ser referent en sostenibilitat.

Cultura i mirades de gènere

• La novel·la Una dona de la teva edat obre una reflexió necessària sobre la maduresa femenina, el dret a posar-se al centre i la manca de referents a la cultura popular.

En conjunt, l’episodi combina debat polític local, relats de superació, innovació agrària i cultura en un mosaic molt representatiu de la vida social i institucional de Tarragona i el Camp de Tarragona.