Somnis, dol i Nàstic: Nadal a la Veu

Context i estructura del programa

Episodi de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 a Tarragona Ràdio, amb magazín matinal clàssic: conversa d'actualitat local, entrevistes socials i culturals i amplia franja esportiva dedicada al Nàstic de Tarragona. El fil de fons és el Nadal i la Marató 3CAT dedicada al càncer.

1. Obertura: temps, equip i primera secció

• Presentació entre bromes sobre la pluja i el fred a Tarragona i al Priorat.
• Recorden l’acte del Centre Excursionista de Tarragona a Pradell de la Teixeta amb Òscar Cadiach, on se li atorga el Premi ISAR 2025 i es projecta el documental dels 40 anys de l’Everest.
• Avancen el menú del dia:

- Entrevista a Josep Andreu i el projecte PortAventura Dreams. - Tertúlia del Nàstic. - Conversa amb Òscar Cadiach (alpinisme i reconeixement del centre excursionista). - Entrevista sobre dol i càncer amb l’Associació Espanyola contra el Càncer. - Recomanació cultural: Conte de Nadal de Charles Dickens.

“Espineta amb tarragonins”: l’avi Virgili

• Secció emotiva sobre un personatge estimat de Tarragona, l’avi Virgili (Josep Pau Virgili i Sant Romà), impressor i erudit.
• Va iniciar-se d’aprenent a impremta el 1909 i acabà creant el “Diccionari tarragoní”, un arxiu de fitxes sobre la ciutat.
• Reconeixements: especialment el de “Tarragoní fidel” d’Òmnium Cultural (1978).
• Avui és recordat com “l’avi de la Rambla” a la Rambla Nova.

2. Entrevista central: Josep Andreu i PortAventura Dreams

Què és PortAventura Dreams?

• Projecte solidari de la Fundació PortAventura, actiu des de 2019.
• Consta de 10 cases (villages) annexes a PortAventura World.
• Objectiu: oferir una setmana de respir a famílies amb infants amb malalties greus o molt greus.

Funcionament del programa

• Estada d’una setmana, totalment gratuïta, per 10 famílies alhora.
• Accés inclòs als parcs (PortAventura Park i Ferrari Land a l’hivern, també Caribe Aquatic Park en temporada).
• Selecció mèdica: un comitè clínic dels grans hospitals (Sant Joan de Déu, Vall d’Hebron, Hospital Niño Jesús, etc.) valora quins infants estan en condicions de viatjar.
• El nen tria qui l’acompanya (pares, germans, amics) fins a 6 places per família.
• Voluntariat de la Fundació acompanya i ajuda en mobilitat, atraccions i logística.

“Per a moltes famílies és una aturada en la caixa negra de la malaltia.”

Impacte emocional

• Llibre de visites ple de missatges dels infants i de les famílies, que Andreu descriu com “impossible de llegir sense emocionar-se”.
• Moltes famílies no coneixien PortAventura i el viatge ja és tota una aventura.

El relleu a la Fundació i el perfil d’Andreu

• Josep Andreu és president de la Fundació PortAventura des de l’1 d’octubre.
• Substitueix Ramon Marsal, president fundador durant 14 anys.
• Explica la sorpresa de la trucada i el procés d’acceptació:

- Consulta prèvia amb la família i amb la seva feina al sector privat. - Assumeix la presidència com a tasca addicional, no substitutiva de la seva feina.

• Trajectòria prèvia clau:

- President del Port de Tarragona (2011–2018). - Directiu a la Xarxa de Santa Tecla (xarxa sanitària, social i docent), on va treballar amb col·lectius vulnerables i projectes d’inclusió laboral (com una bugaderia amb persones amb capacitats diverses).

Reptes de futur: créixer, però com?

• Les 10 cases operen unes 40 setmanes l’any; la gestió és complexa.
• Hi ha espai físic per ampliar el village, però el repte són els costos de manteniment, més que la construcció.
• Estratègia debatuda al patronat:

- Consolidar l’actual model i fer-lo bé. - Explicar el projecte a nous partners perquè s’hi sumin econòmicament i en recursos.

• Es reivindica PortAventura com a motor econòmic del territori: més de 17.000 M€ de PIB i uns 10.400 llocs de treball indirectes/directes.

Altres temes: Hard Rock i el Nàstic

• Sobre el macroprojecte Hard Rock: PortAventura veu positivament qualsevol projecte que “sumi visitants i projectes”, però no en té la decisió.
• Andreu, soci del Nàstic de Tarragona, celebra el canvi d’aires amb el nou entrenador i apunta que ara “ja es veu a què juga l’equip”.

3. Tertúlia esportiva: l’actualitat del Nàstic

Resultats i dinàmica

• El Nàstic de Tarragona ve de guanyar el Cartagena i entra en places de play-off (cinquens amb 25 punts).
• Amb Cristóbal Parralo a la banqueta:

- 6 partits: 3 victòries, 2 empats, 1 derrota (debut contra el Múrcia). - 5 jornades seguides sense perdre. - Millora clara de joc i resultats.

Valoració del partit Nàstic–Cartagena

• Convidats: Carola Ugrinovits, Alejandro Saladie i Jaume Tarragó.
• Consens: un dels millors partits de la temporada:

- Domini de l’1 al 90. - Porteria a zero i poques ocasions concedides. - Es considera que el 2–0 es queda curt; podia ser 3–0 o 4–0.

• Destaquen:

- Parada clau del porter del Cartagena en un cop de cap d’Álex Jiménez. - Xut al pal de Marcos Baselga. - Gran actuació de Dani Rebollo (porter del Nàstic), gairebé inèdit en feina.

El gol de Jaume Jardí

• Jardí comença a la banqueta per descans (era el jugador amb més minuts), però surt i:

- Serveix una centrada de gol a Álex Jiménez. - Marca un gol espectacular que televisió estatal qualifica de possible “gol de l’any”.

Canvi de model amb Cristóbal

• Comparacions constants amb Luis César (entrenador anterior):

- Abans: joc horitzontal i de risc en sortida de pilota des del porter i centrals. - Ara: joc més directe, pilotades llargues de Rebollo perquè sempre hi ha gent a tres quarts de camp. - Defensa: menys complicacions, més seguretat i verticalitat.

• Ajustos tàctics:

- Morgado + David Alba com a parella de centrals, amb Enric Pujol a l’aguait. - Laterals consolidats: Sergio Camus i Moi Delgado. - Al mig: Cristóbal situa Óscar Sanz com a estòper i Montalvo uns metres més endavant. - Paper important de Mangel com a pivot defensiu, molt valorat pels tertulians. - Extrems a cama natural (Pau Martínez i Juanda) obrint el camp.

Plantilla, mercat d’hivern i necessitats

• Preocupació per la profunditat de plantilla, sobretot:

- Pocs extrems purs (només Pau i Juanda sobre el paper). - Dependència de Baselga a la davantera (historial de lesions, cal “guardar-lo en cotó”).

• Sobre fitxatges:

- Carència principal: migcampista organitzador de molta qualitat. - Possibles reforços també a les bandes i una alternativa a Baselga.

• Jugadors que preocupen:

- Cedric (contracte llarg però rendiment baix). - Kaptoum i Paniagua, que no acaben de consolidar-se.

• Valoració dels joves:

- Cristóbal dóna minuts a jugadors del filial i juvenil, fins i tot per davant de fitxatges de pes.

Classificació i rivals

• Mirada a curt termini:

- Darrer partit de 2025 a Antequera (fora de casa, dissabte a les 21 h). - Inici de 2026 a Torremolinos.

• Objectiu de la taula:

- Tancar la primera volta en zona de play-off (3r–5è lloc).

• Sorpreses de la lliga:

- Atlètic de Madrid B (madrilenyo), Europa i Sabadell, tots equips recents ascendits que encapçalen la classificació. - Es preveu que l’Europa perdi força en mudar-se del seu camp ratonera a Can Dragó.

Junta d’accionistes del Nàstic

• Anunci de la Junta General d’Accionistes al Palau de Congressos (Sala Eutyches), que Tarragona Ràdio transmetrà en directe.
• Debat sobre:

- Possibles aparicions de Fred Wester o el seu advocat. - Límits de noves ampliacions de capital (el club s’apropa als 10 M€ de capital social). - Model actual: pèrdues anuals cobertes per ampliacions de capital, sense endeutament bancari.

• Es posa en valor la massa social creixent i fidel, amb entrades constants per sobre dels 6.500 espectadors al Nou Estadi.

4. Alpinisme i territori: Òscar Cadiach i el Priorat

Festa del soci del CET a Pradell de la Teixeta

• Crònica des de Pradell de la Teixeta (Priorat) de la festa anual del Centre Excursionista de Tarragona.
• Activitats:

- Caminada per l’entorn. - Dinar de germanor. - Projecció del documental dels 40 anys de l’ascensió a l’Everest (1985). - Lliurament del Premi ISAR 2025 a Òscar Cadiach.

Trajectòria d’Òscar Cadiach

• Alpinista de referència vinculat al CET i col·laborador habitual del programa.
• Ha estat 6 vegades a la zona de l’Everest (Tíbet i Nepal), més d’un any i mig de vida acumulat a la regió.
• Ha compartit moments amb mites de l’alpinisme com Edmund Hillary, John Hunt i ha seguit de prop la història de Mallory.
• Explica:

- El fenomen del núvol bandera al cim de l’Everest i les caigudes sobtades de temperatura (–20 ºC a 4.000 m). - La necessitat de protecció extrema i de portar càmeres dins la roba per evitar que es congelin.

El valor del Premi ISAR

• Cadiach expressa que el guardó li fa “molta il·lusió” perquè és la nineta dels ulls del CET.
• El premi reconeix tant l’expedició de 1985 com la seva tasca de difusió de l’alpinisme (xerrades, projeccions a escoles, etc.).

Veu local: l’alcaldessa i el president del CET

• Lourdesa Aluja, alcaldessa de Pradell de la Teixeta:

- Descriu el poble (uns 175 empadronats, prop de 110 residents habituals). - Reivindica la vida cultural del municipi: concerts, activitats per a la canalla, antics festivals com l’Eva (poesia i narració). - Fa bandera de productes locals, com neules artesanes molt apreciades.

• Jordi Aluja, president del Centre Excursionista de Tarragona:

- Subratlla la justícia del Premi ISAR a Cadiach. - Recorda altres fites del CET: expedicions al Nuptse i a l’Annapurna (on la membre Berna Vicente tingué durant anys el rècord d’alçada femení estatal). - Parla dels reptes del CET: mantenir viu el projecte, atraure jovent i seguir professionalitzant activitats de muntanya.

5. Càncer, dol i Nadal: suport emocional

La Marató 3CAT i el context

• La 34a Marató 3CAT s’ha dedicat al càncer (prevenció, detecció precoç i recerca) amb una recaptació superior als 9,5 M€ provisionals.
• El territori de Tarragona s’hi ha bolcat amb nombrosos actes solidaris, inclòs el del CET a Pradell.

Entrevista a Elena Nolla, psicooncòloga

Tema central: com viure el dol en dates nadalenques.

Què és el dol i per què cal viure’l

• El dol és una resposta normal i no patològica a la pèrdua.
• És un procés dinàmic, amb anades i tornades, sense dues experiències iguals.
• Cal evitar comparacions entre dols: cadascú el viu segons vincles, història personal, suport social, etc.
• Missatge clau: el dol s’ha de recórrer quan toca; si s’ajorna, pot reaparèixer anys després en forma de depressió o malestar difús.

Emocions i permissió

• Emocions habituals:

- Tristesa (la més central i necessària). - Sentiment de culpa. - Enuig, ràbia, irritabilitat. - Necessitat d’aïllament o, al contrari, de molta comunicació.

• Cal permetre’s totes aquestes emocions sense jutjar-les:

- Les emocions no són bones ni dolentes; tenen una funció adaptativa. - Reprimir-les pot “enquistar” el dol.

Nadal: pressió i flexibilitat

• El Nadal porta una pressió social de “haver d’estar feliç”.
• Consells per a persones en dol:

- Flexibilitzar rutines: simplificar sopars, menús, regals, tradicions. - Delegar funcions (no cal encarregar-se de tot com altres anys). - Buscar espais d’autocura sense culpa: llegir, passejar, escoltar música, meditar. - Expressar les pròpies necessitats i límits a la família.

El paper de l’entorn

• L’entorn ha de acompanyar, no dirigir el dol.
• Cal evitar frases tòxiques o de negació:

- “No ploris, que t’agafarà una depressió.” - “Ell/ella no voldria veure’t així.” - “Has de ser fort pels fills.”

• Aquestes frases aïllen la persona en el seu dolor; el que cal és escoltar i validar el que sent.

Rituals i record

• És sa fer present la persona estimada durant les festes:

- Encendre una espelma. - Posar una foto o un objecte significatiu (objecte de vinculació). - Escriure-li una carta.

• Idea clau:

“Celebrar no vol dir oblidar.” Es pot gaudir d’alguns moments i, alhora, mantenir viu el record.

Nens i dol

• Error freqüent: amagar-los la mort per “protegir-los”.
• Recomanacions:

- Explicar-los la situació amb llenguatge adequat a l’edat. - Fer-los partícips dels canvis en rutines o celebracions. - Mostrar també les emocions dels adults (serveix de model). - Permetre que expressin tristesa, por o confusió i oferir-los un adult de confiança amb qui parlar.

Suport professional

• L’Associació Espanyola contra el Càncer a Tarragona ofereix atenció psicooncològica a pacients i famílies.
• Nolla explica que cita expressament persones en dol abans del Nadal per preparar estratègies i donar-los “permís” per sentir-se com se sentin.

6. Cultura de Nadal a Tarragona

6.1. “Un conte de Nadal” de Charles Dickens

• Recomanació del CaixaForum Tarragona: adaptació de Francesc Cerro-Ferran i interpretació de Jordi Francesc Rom.
• Format:

- Un sol actor que fa de narrador i dona veu a tots els personatges: Scrooge, Bob Cratchit, el nebot Fred, els tres esperits del Nadal, etc. - Escena minimalista, amb suport d’un audiovisual projectat.

• Claus de l’obra:

- Manté l’essència del text original de Dickens, adaptat a monòleg narratiu. - Defensa que el missatge (perdó, redempció, segones oportunitats) hauria de ser per tot l’any, no només per Nadal. - Públic recomanat: a partir de 12 anys, tot i que ja ha funcionat molt bé amb mainada de 8–10 anys.

6.2. Concert de bombardí i piano (Joventuts Musicals)

• Avanç del concert de Joventuts Musicals amb Raül Sabiote (bombardí) i Yuko Mizutani (piano).
• Explicació pedagògica:

- El bombardí és un instrument de vent metall de la família de la tuba, però més petit i agut. - Com a instrument modern (segle XX), té poc repertori clàssic propi; cal transcriure obres de cello, fagot, veu, piano, etc.

• Repertori destacat:

- “Saxhornia” de Jules Demersseman/Collery: peça romàntica original per saxhorn (antecessor del bombardí), amb moviment lent cantabile i tarantel·la virtuosa. - Transcripcions de Saint-Saëns (obra per fagot) i Brahms (dances hongareses), molt exigents tècnicament. - Estrena absoluta de “Aigua fresca” de Pilar Miralles:

• Peces contemporània amable, amb una font real a l’escenari com a element central.
• Invita l’oient a la meditació i a l’experiència de “no fer res”.

7. Tancament i anuncis

• Recordatoris publicitaris i institucionals:

- Pla Tarragona 26 (neteja i recollida selectiva de residus) de l’Ajuntament de Tarragona. - Campanyes de Nadal a Sant Pere i Sant Pau i al Port de Tarragona. - Activitats nadalenques de circ a l’Anella Mediterrània. - Formació subvencionada de Royal Escola de Formació. - Anuncis de l’ONCE, Tanatori Municipal, Obramat, ICIQ, etc.

• Tancament musical amb la secció de la Sílvia García i avanç del Festival Internacional de Música de Cambrils.

Idees clau de l’episodi

• Solidaritat i salut: PortAventura Dreams i la Marató 3CAT mostren un territori molt implicat amb infants malalts i recerca contra el càncer.
• Esport com a motor emocional local: la bona ratxa del Nàstic de Tarragona retorna la il·lusió i centra bona part del debat ciutadà.
• Memòria i muntanya: el Premi ISAR a Òscar Cadiach i la tasca del Centre Excursionista de Tarragona enllacen present i gran tradició excursionista.
• Dol i Nadal: la psicooncologia aporta eines concretes perquè qui ha perdut algú pugui transitar el Nadal sense negar el dolor.
• Cultura de qualitat: des de Dickens al bombardí contemporani, l’episodi reforça un Nadal a Tarragona amb propostes culturals variades i exigents.