La Veu de Tarragona
La Veu de Tarragona és l'espai matinal de referència a Tarragona, buc insígnia de la casa. Conduït per Josep Suñé, Núria Cartañà i Miguel González, compta amb el compromís i participació de tot l'equip de programes de Tarragona Ràdio. Renovem fons i forma de camí cap al 40 aniversari de l'emissora.
Subscriu-te
Tour, àrea metropolitana i teatre amb Oriol Grau
Tonalitat distesa amb bromes en francès i compte enrere per al Tour de França 2026. Es presenta el menú del programa: peça d’opinió sobre el Tour, entrevista política amb Maria Roig (ERC), Cafè copa i puro amb convidat sorpresa (Oriol Grau) i resum setmanal de notícies. Presentació de l’equip de La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 i menció a la col·laboració de Francesc Joan, cap d’esports del Diari de Tarragona.
Francesc Joan analitza l’impacte del Tour de França 2026: la segona etapa sortirà de Tarragona i arribarà a Barcelona. S’espera una audiència global de 140 milions d’espectadors i unes 80.000 persones al carrer a Tarragona. Es posa en valor la presència de les grans figures del ciclisme i es defensa que el Tour ha de servir per impulsar la pràctica del ciclisme a la ciutat, donar vida al velòdrom de Camp Clar i reivindicar William Tarín, pioner del ciclisme tarragoní.
Bloc de publicitat i promoció de serveis locals: Moll de Costa com a eix cultural i d’esport al Port de Tarragona, Obramat com a magatzem per a professionals de la construcció, ICIQ com a centre d’investigació química a Tarragona, campanya de comerç local de Via T i anunci solidari del concert Mamapop Guateque per recaptar fons contra el càncer de mama. S’hi afegeix la sintonia corporativa de Tarragona Ràdio.
La portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona, Maria Roig, aborda diversos temes d’actualitat municipal. Sobre el Tour, valora positivament l’arribada de l’esdeveniment però reclama coherència amb una aposta ferma per la xarxa de carrils bici (Avinguda Roma, Avinguda Andorra, N-340 i connexió Eurovelo). Entra en profunditat en el debat de l’Associació per l’Impuls de l’Àrea Metropolitana: critica les presses del PSC, lamenta haver rebut uns estatuts molt tancats sense marge real per esmenes i defensa dues esmenes clau d’ERC: incorporar la "ciutadania" com a objectiu central i debatre una fórmula de vot ponderat que reflecteixi el pes demogràfic de Tarragona (40 % de la població) sense menystenir els municipis petits (fórmules com un possible dret de veto). Subratlla que ERC ha treballat internament amb tots els grups municipals de l’entorn i que la discrepància és sobretot en les formes i la celeritat amb què el PSC ha impulsat el tema.
Roig exposa la posició d’ERC sobre el nou Consorci de Patrimoni promogut per Ajuntament de Tarragona i Generalitat. Denuncia que els estatuts han arribat amb el mateix esquema de presses que els de l’Àrea Metropolitana i sense voluntat real de consens. Critica que la memòria econòmica aparegui i desaparegui del circuit polític, fet que evidencia improvisació. Planteja dubtes sobre el pes predominant dels béns de la Generalitat en les inversions previstes, la manca de referències clares a conservació i recerca (es posa l’accent sobretot en atreure públic) i el risc que el pressupost municipal de patrimoni es concentri en el Consorci oblidant la resta de patrimoni no romà (medieval, modern, modernista). Reivindica un Museu d’Història i una regidoria de patrimoni forts per atendre tot el conjunt de béns de la ciutat, més enllà de l’Amfiteatre Romà i l’entorn de Tàrraco.
Es repassen els acords pressupostaris del 2024 entre ERC i PSC i el seu grau de compliment: centres cívics (Sant Pere i Sant Pau i Avinguda Catalunya), asfaltatge del polígon Francolí, pla d’accessibilitat, projecte d’Unió Primer de Maig, etc. Roig denuncia retards sistemàtics i inconcrecions. Explica que la reunió de seguiment amb la consellera d’Hisenda Isabel Mascaró s’ha ajornat sense nova data després del xoc polític per l’Àrea Metropolitana i el Consorci. Analitza la nova aritmètica al plenari arran de la sortida d’Elvira Vidal de Junts i la seva condició de trànsfuga: el govern de Rubén Viñuales necessita més aliats per als pressupostos i Roig denuncia el que anomena "pacte de la brossa" (PSC, Junts i Vox) i el paper sovint de crossa de Comuns i altres grups. Considera que seria incoherent que Junts i Comuns acabessin aprovant pressupostos conjuntament amb Vidal després del discurs dur que hi han mantingut.
Roig parla del traspàs imminent del servei de recollida de residus i neteja viària d’FCC a Urbaser. Reivindica que el nou contracte és fruit del treball de l’anterior govern d’ERC i dels tècnics municipals i destaca com a element clau l’existència d’un lot específic de control de l’empresa: si compleix, cobra; si no, no. Insisteix que la subrogació del personal s’ha de fer perfectament per evitar problemes com els viscuts amb les treballadores de les llars d’infants. Valora molt negativament el període de transició, que al seu parer ha deixat Tarragona més bruta que mai, fins i tot amb situacions d’insalubritat que han propiciat la creació de noves plataformes veïnals. L’entrevista es tanca amb una breu conversa lleugera sobre el canvi d’hora i la necessitat d’un horari europeu estable.
Promoció de la retransmissió del partit de lliga entre el Centre d’Esports Sabadell i el Nàstic. Es destaca l’objectiu de sumar dues victòries consecutives i la crida a la Marea Grana per omplir la Nova Creu Alta. Es recorda que el programa Sempre Nàstic compleix 33 temporades a Tarragona Ràdio i que els partits es poden seguir per FM, web i aplicacions mòbil. Es menciona el patrocini d’empreses locals vinculades a l’esport i al comerç.
Falca de promoció del programa cultural Té de Cultura de Tarragona Ràdio, que s’emet els dijous a la tarda i es redifon els diumenges al migdia. Serveix de pont cap a la segona hora del programa, on l’Abril Rius presenta el resum setmanal d’actualitat.
L’Abril Rius introdueix el resum setmanal amb l’eix "Tarragona, ciutat d’esport". Es recupera l’entrevista amb Mario Soler, conseller d’Esport, Salut i Turisme Esportiu, que celebra el Premi Consejo Superior de Deportes 2024 a Tarragona per ser la ciutat que més ha contribuït a la promoció de l’esport. Es detallen les xifres de 2024: 56 esdeveniments esportius, 36.000 esportistes i prop de 10 milions d’euros d’impacte econòmic. Soler posa en valor l’Anella Mediterrània i la qualitat de les instal·lacions, la implicació dels clubs locals en esdeveniments com el campionat absolut d’atletisme i el fet que "qui ve, torna" gràcies al clima, el tracte i l’atractiu patrimonial de la ciutat. Es fa també un avanç de les grans cites de 2025 i 2026: Copa de la Reina de bàsquet, Special Olympics, Tour de França, Lliga Catalana ACB i altres esdeveniments en preparació.
Es recupera un fragment de la tertúlia política sobre l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona, amb intervencions de Nacho García (PSC), Jordi Sendra (Junts) i Maria Mercè Martorell (PP). García defensa la necessitat d’una governança metropolitana que ordeni serveis com el transport públic i recorda que ja existeix una realitat funcional de mobilitat entre municipis. Sendra aposta per una associació provisional, sense cessió de competències ni recursos, basada en el principi "un municipi, un vot" per afavorir la solidaritat i la participació també d’entitats com Cambres de Comerç o Pimec. Martorell, en canvi, s’hi oposa frontalment: considera inacceptable que Tarragona, amb el 37 % de la població, tingui el mateix vot que el municipi més petit (la Canonja), denuncia la pèrdua de capitalitat i critica les formes del govern per portar uns estatuts "corre-cuita" a un ple extraordinari junt amb el Consorci de Tarraco.
L’economista Miquel Àngel Fuster explica les claus de la desestimació de l’OPA hostil del BBVA sobre el Banc Sabadell. Detalla que l’operació tenia lògica per al BBVA (més presència a Espanya i accés al segment pimes), però que ha fracassat per un preu percebut com a insuficient, una gestió erràtica de l’oferta i una campanya massa llarga i agressiva. Subratlla que una major concentració bancària hauria reduït la competència, empitjorant condicions per a clients i empreses, i que s’havien estimat efectes negatius en crèdit disponible, tancament d’oficines i pèrdua de llocs de treball. A la demarcació, la fusió hauria generat un duopoli de facto entre CaixaBank i el nou BBVA-Sabadell, amb el 75 % de quota. Valora com a bona notícia la desestimació per a la consolidació del sistema financer català i adverteix que els bancs seguiran buscant operacions de creixement, tot i que el capítol Sabadell queda tancat per ara.
Jordi Roche, president del grup EUSES, explica el projecte de convertir part de l’antiga Tabacalera en un centre universitari de salut i esport. Detalla que ja s’han dut a terme excavacions arqueològiques amb la recuperació d’uns 5.000 fragments ceràmics, dirigides per un equip especialitzat. Paral·lelament, EUSES treballa en el projecte executiu per presentar-lo a l’Ajuntament, amb l’objectiu de començar obres a inicis d’any. El termini estimat és d’un any i mig, de manera que l’activitat acadèmica podria arrencar el curs 2026–2027 amb uns 40 alumnes. Si hi hagués retards, es planteja un pla B amb una ubicació provisional. El centre acollirà el grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport i cicles formatius de grau superior, i es connectarà amb altres seus d’EUSES a Terres de l’Ebre (fisioteràpia, CAFE, futur grau d’odontologia) i Girona.
Xavier Ansa, responsable de l’oficina tècnica de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, descriu el projecte del nou CUAP (Centre d’Urgències d’Atenció Primària) de Tarragona. Explica que serà un dispositiu obert 24 hores al dia, 365 dies l’any, per atendre urgències de menor gravetat però amb capacitat d’estabilitzar casos greus. Comptarà amb servei de radiologia, analítica ràpida (química seca) i espais d’observació per mantenir pacients unes hores abans de decidir alta o derivació a l’hospital. L’objectiu principal és fer l’atenció primària més resolutiva i descongestionar les urgències hospitalàries, seguint el model ja existent als CUAP de Salou, Cambrils i Reus, molt utilitzats sobretot a l’estiu a les zones costaneres.
Dins la Tardor Literària de Tarragona, el programa visita l’Escola de Riu Clar. La directora, Belén Salomó, i docents expliquen que el centre s’ha adherit com a escola pilot al Pla de Foment de la Lectura impulsat per l’Ajuntament. L’objectiu és fomentar la lectura tant a l’aula com al barri, reobrint la biblioteca escolar i posant en marxa un club de "lectura divertida". Amb uns 200 alumnes i molta matrícula viva, l’escola veu la lectura com una eina clau per reforçar l’aprenentatge i la llengua catalana. També es vol implicar les famílies, tot i que cal fer una bona crida i adaptar horaris perquè hi participin.
L’arqueòleg municipal Joan Menchón presenta un llibre sobre les excavacions al carrer López Peláez. Explica que els treballs van ser llargs i condicionats per la crisi econòmica i les adaptacions del projecte d’obra, però que el criteri bàsic és sempre conservar les restes i adaptar-hi els edificis, d’acord amb la normativa i la Comissió Territorial de Patrimoni. Adverteix que museïtzar totes les restes no és viable per motius de conservació i costos, i que cal ser selectiu. A l’excavació s’han trobat pintures murals, fragments epigràfics i un petit fragment de sarcòfag amb motius dionisíacs, que ajuden a completar el "trencaclosques" de Tàrraco, una ciutat viva entre els segles III–II aC i VIII dC. Els materials estudiats s’ingressen al Museu Arqueològic per a futures recerques.
Es presenta el cicle de projeccions prèvies del Festival REC a CaixaForum Tarragona. Eva Vallès (REC) i Elisabet Linero (CaixaForum) expliquen que, des de 2014, col·laboren anualment oferint un cicle de cinema els dijous de novembre com a avanç del festival, que enguany se celebrarà del 3 al 8 de desembre amb epicentre a l’Antiga Audiència i la plaça del Pallol, i inauguració al Teatre Tarragona. El fil conductor d’aquest any és "Fem soroll": pel·lícules que mostren com la col·lectivitat, quan s’organitza, pot fer sentir la seva veu i impulsar canvis socials. Destaquen que el públic ja té el cicle a l’agenda i que les projeccions combinen coherència temàtica amb diversitat de gèneres i estils.
L’Abril Rius tanca el resum setmanal, recordant que, tot i no poder fer una agenda detallada, al web de Tarragona Ràdio es poden recuperar totes les entrevistes. Tot seguit, tornen les falques publicitàries: de nou el concert solidari Mamapop Guateque, Moll de Costa com a Rambla de la Cultura, Via T com a associació de comerç local, Obramat i ICIQ. Es dona pas al bloc de Cafè, copa i puro.
S’obre la secció Cafè, copa i puro amb un text literari que barreja referències a l’art gòtic, a Bertolt Brecht i a Lluís-Anton B. Acuniller, així com imatges de vidrieres, llum i alquímia, per presentar de forma enigmàtica el convidat: l’actor i dramaturg tarragoní Oriol Grau. Es parla de la seva relació amb l’audiovisual, del seu amor pels gats, de l’hort com a espai de pau, de la seva condició d’apòstata i "religió" del nudisme, del grup de WhatsApp "Vermut a l’Hort" i del seu passat com a funcionari en excedència. Es recorda un amic comú absent, el Javi, a qui es dedica simbòlicament la conversa. Finalment es revela el nom del convidat i s’anuncia el retorn a escena de la seva obra "La mare, el dimoni i jo" a la Sala Trono.
En el diàleg inicial, Oriol Grau arriba amb bombons vermells i parla del repte d’anar amb talons alts a l’escenari en l’obra "La mare, el dimoni i jo". Explica què li aporta l’hort (naturalesa, verd, silenci) i admet que és un pagès desastrós, malgrat haver fet un curs d’horticultura ecològica a Valls: els darrers anys se li han malmès collites. Defineix el teatre com un ofici que necessita un bon equip, un bon text i un bon director; en l’obra actual destaca la tasca de Roberto G. Alonso com a director amorós i sensible. Explica que a casa seva hi havia reticències a deixar-lo tocar la màquina de cosir, però que, amb perseverança, ha acabat sent un bon figurinista i vestuarista, especialment en projectes com el Ball de Sogra i Nora. També parla de la seva relació amb els dos gats, Mandarina (taronja) i Menta (negra), i de les petites batalles domèstiques amb la parella sobre si dormen o no al llit.
Grau repassa el seu pas per Dames i Vells, que considera la seva gran escola teatral. Recorda que al principi hi havia nois i noies a l’escenari i que la seva primera parella va ser Victòria Gras, que intervé per telèfon. Tots dos rememoren com les dones van assumir papers de dama perquè molts homes no s’atrevien a travestir-se, i com al principi es respectava gairebé íntegrament el text antic, amb poc marge per a la sàtira contemporània. Complementaven la falta de mordacitat textual amb clown i interacció directa amb el públic. Victòria explica que, tot i que el text feia somriure més que riure, el grup s’ho passava molt bé i aconseguia arrossegar el públic. Assenyalen que avui Dames i Vells ha evolucionat cap a una reescriptura constant (fins al 95 % del text cada any) i una crítica política molt més aguda, fruit d’una maduració de 45 anys.
La conversa deriva cap a l’etapa de la Trono Villegas i l’obra "Alement Serva, benvolguda, ben triada, padrina consagrada", on Rosa Andreu (que també intervé per telèfon) interpretava una mena de líder de secta. Recorden com anaven disfressats a sopar abans d’estrenar, la por del públic quan Rosa buscava algú per confessar-se des de platea i una preestrena a la Nova Jazz Cava/Teatre on es va tallar la llum i la gent pensava que formava part del muntatge. Expliquen una actuació a les Peixateries Velles de Reus on se’ls va cremar l’estructura (vestida) final i el públic aplaudia convençut que era pirotècnia programada, mentre els actors intentaven evacuar-se. Totes aquestes anècdotes il·lustren una època de gran llibertat creativa i inconsciencia escènica. Es reivindica també el paper de la Montse Taulé com a perpetuadora i costurera de referència.
Oriol Grau parla de la seva relació amb l’hort com a espai compartit amb la parella i reflexiona sobre si té o no comptes pendents amb la vida: es declara afortunat per haver pogut fer de la seva vocació (el teatre) la seva professió, tot i malguanyar-s’hi la vida. Explica el seu passat com a funcionari de la DGAIA, la seva excedència fins als 68 anys i la llarga tradició funcionarial familiar. Entremig, es prepara la connexió amb Fermí Fernández, amic seu des dels 6–7 anys, però primer es recorda com Grau va entrar a El Terrat i la seva etapa televisiva, amb programes com Sense Títol, Malalts de Tele, La Cosa Nostra, Plats Bruts i la sèrie "Moncloa, digui?" per Telecinco, molt condicionada per la censura després de la victòria del PP. Aquesta experiència el va cremar i el va empènyer a tancar el cicle barceloní i tornar al teatre de proximitat a Tarragona.
S’incorpora Fermí Fernández per telèfon. Tots dos recorden els anys al Col·legi Vallellano, marcat per una directora autoritària (Mercedes Pàmies), símbols franquistes i mètodes educatius basats en càstigs físics. Coincideixen que aquell context de patiment va forjar una amistat molt sòlida. Fermí explica que va ser Oriol qui el va empènyer a deixar la via de graduat social i apostar pel teatre, preguntant-li què el feia més feliç i suggerint-li d’entrar a l’escola d’art dramàtic. Assegura que no se n’ha penedit mai i que no concep la seva vida sense teatre. Recorden també que Fermí va ser qui va presentar Oriol a Andreu Buenafuente, fet clau perquè Grau entrés a El Terrat. Destaquen que, després de més de 50 anys d’amistat, encara riuen junts cada cop que parlen.
El tram final de la secció serveix per convidar l’audiència a veure "La mare, el dimoni i jo" a la Sala Trono. Fermí Fernández afirma que no cal gaire esforç per convèncer ningú: és una autoficció molt divertida i íntima que mostra un moment vital especial d’Oriol Grau i garanteix una bona estona. Oriol dedica el programa a la seva parella, Javi Saragossa, i el conductor els desitja "molta merda" per les funcions del cap de setmana. La conversa tanca el programa amb un to càlid, humorístic i profundament arrelat a la comunitat teatral i ciutadana de Tarragona.
Introducció del programa
La Veu de Tarragona - Camí cap als 40 arrenca amb to distès, bromes en francès i recordant que falten pocs mesos per al Tour de França 2026, que tindrà una etapa amb sortida a Tarragona. S’anuncia:
- Espineta amb tarragonins sobre el Tour
- Entrevista de Portaveus amb Maria Roig (ERC)
- Secció Cafè, copa i puro amb un convidat sorpresa (que després sabrem que és Oriol Grau)
- El resum setmanal amb continguts d’esport, economia, cultura, salut i educació
També es presenta l’equip del programa de Tarragona Ràdio, amb menció especial a la col·laboració del periodista esportiu Francesc Joan.
El Tour de França 2026 i l’impacte a Tarragona
Espineta amb tarragonins: el Tour com a oportunitat
Francesc Joan posa el focus en el Tour de França 2026, que tindrà la segona etapa amb sortida a Tarragona i arribada a Barcelona:
- 254 dies per l’arribada del Tour a la ciutat
- Fins a 140 milions d’espectadors segueixen cada etapa arreu del món
- Es preveu que unes 80.000 persones surtin al carrer a Tarragona per veure els corredors
- Possibles estrelles presents: Pogacar, Vingegaard, Evenepoel, Roglic
«El Tour hauria de ser més que tot això»
Francesc Joan defensa que no ha de ser només un gran esdeveniment mediàtic sinó també:
- Palanca per promoure el ciclisme popular a la ciutat
- Incentiu per dinamitzar el velòdrom de Camp Clar, sovint buit
- Ocasió per reivindicar William Tarín, pioner del ciclisme a Tarragona i impulsor de la primera volta a Tarragona (1908)
També es connecta el Tour amb altres actius de ciutat com l’Anella Mediterrània i la tradició esportiva recent (Jocs Mediterranis 2018).
Entrevista de Portaveus: Maria Roig (ERC) i l’actualitat municipal
L’entrevista se centra en tres grans blocs:
- 1 Tour de França i política de mobilitat
- 2 Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona i el vot ponderat
- 3 Consorci de Patrimoni, pressupostos i governabilitat municipal
1. Tour de França i carrils bici
Maria Roig valora positivament que el Tour arribi a Tarragona, però hi posa matisos:
- Celebra la promoció esportiva i turística que suposa
- Recorda que no hi ha cànon, però no es coneix encara l’abast de les despeses
- Demana coherència al PSC: si tenen tanta sensibilitat pel ciclisme d’elit, que també la tinguin per la xarxa ciclable de ciutat
Reivindicacions concretes:
- Carrils bici a Avinguda Roma i Avinguda Andorra
- Connexió ciclista a la N-340 vinculada al projecte de ciutat de repòs i a la ruta Eurovelo (traçat Càdiz–Atenes)
- Evitar que el traçat quedi "penjat" entre Torredembarra/Altafulla i Tarragona
2. Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona i vot ponderat
El debat central és la futura Associació per l’Impuls de l’Àrea Metropolitana:
Crítica de fons i de forma
- ERC rep els estatuts pocs dies abans de la comissió i del ple
- Denuncia una lògica de «o ho agafes o ho deixes», sense temps per esmenes reals
- Acusa el PSC de voler "fer-se la foto" amb presses i sense consens ampli
Esmenes d’ERC
- 1 Incloure el concepte «ciutadania» als objectius de l’associació
- Consideren que l’objectiu central ha de ser millorar la vida de la ciutadania del Camp de Tarragona
- 2 Debatre el vot ponderat
- Tarragona representa aproximadament el 40 % de la població de l’àrea
- No entenen que tots els municipis tinguin un vot igual en una eina que gestionarà projectes estratègics i fons
- Demanen temps per buscar una fórmula d’equilibri: vot ponderat + mecanismes de protecció per als municipis petits (com un dret de veto en alguns casos)
«No volem que ningú xafi ningú, volem un encaix on tothom se senti reconegut»
Roig insisteix que:
- Molts municipis d’ERC comparteixen la incomoditat amb les formes i el ritme
- No hi ha "baralla interna" a ERC, sinó visions diferents segons qui governa o qui és a l’oposició
- Volen una àrea metropolitana forta, però ben dissenyada des del principi
3. Consorci de Patrimoni de Tarragona
La portaveu d’ERC mostra preocupació per la creació del nou Consorci de Patrimoni (Ajuntament de Tarragona + Generalitat de Catalunya):
Problemes de procediment
- Reben els estatuts el mateix dia que la documentació de l’àrea metropolitana
- Mateixa sensació de pressa i manca de diàleg previ
- Reivindiquen el model de treball de consens del Pla Cultural i l’ordenança de terrasses com a exemple contrari
Dubtes de contingut
- 1 Memòria econòmica confusa
- Se’ls envia una memòria econòmica i després se’ls diu que "no l’haurien d’haver rebut" → senyal de caos i improvisació
- 2 Pes desigual dels béns
- Les grans inversions previstes (Museu, Teatre, etc.) recauen sobre béns propietat de la Generalitat
- En cas de dissolució del consorci, cada administració recuperaria els seus béns → temen que el patrimoni municipal quedi en segon pla
- 3 Objectius massa orientats al turisme
- La memòria posa l’èmfasi en "atreure públic" i volum de visitants
- No parla prou de conservació, preservació, recerca i pedagogia
«No treballem només per atraure més turistes, sinó per mantenir i estudiar el nostre patrimoni»
- 4 Resta de patrimoni no romà
- Si els 2 milions d’euros actuals per patrimoni van al Consorci, què passa amb el patrimoni medieval, modern i modernista?
- Reclamen mantenir un Museu d’Història de Tarragona i una regidoria de patrimoni forts per al conjunt de béns (no només romans com l’Amfiteatre Romà o el Pretori Romà)
4. Pressupost municipal i relació amb el govern de Rubén Viñuales
Roig explica l’estat de les negociacions de pressupost amb el govern del PSC:
- Ja hi havia un document de seguiment dels acords del pressupost 2024 (centres cívics, inversions, asfaltatge, etc.)
- Havien pactat revisar-lo abans de parlar de noves propostes
- Després de la comissió sobre àrea metropolitana i consorci, la reunió amb la consellera d’Hisenda Isabel Mascaró s’ajorna "per motius d’agenda" i no es torna a fixar data
Compliment dels acords anteriors (ERC–PSC)
Roig repassa punts clau que, segons ERC, estan encallats:
- Centre cívic de Sant Pere i Sant Pau (ella diu Santillan): lligat a un pacte, però finalment el govern rectifica i no hi va un centre cívic
- Centre cívic a l’Avinguda Catalunya: sense avenços
- Reforma de l’edifici de Lletres: aturada
- Asfalt del polígon Francolí: projecte fet, però dos anys després encara pendent
- Pla d’accessibilitat (200.000 €): desconeixen l’estat real de l’encàrrec
- Unió Primer de Maig: projecte que s’anuncia reiteradament i es va endarrerint (any passat, principi d’any, primavera, estiu, ara finals d’any)
5. Nova aritmètica al ple i paper d’Elvira Vidal
Amb la sortida d’Elvira Vidal de Junts i la seva condició de regidora no adscrita, canvia l’equilibri de forces al Ajuntament de Tarragona:
- Roig recorda que el secretari municipal va aclarir el concepte de trànsfuga (abandonar el partit i quedar-se l’acta)
- El govern en minoria de Rubén Viñuales necessita nous suports per als pressupostos
Valoració d’ERC:
- Denuncia el que anomena "pacte de la brossa" (PSC + Junts + Vox) com a aliances recurrents
- Apunta que sovint Comuns i altres grups també actuen de "crossa" del govern
- Considera que seria incoherent que Junts i Comuns, després de la bel·ligerància contra Elvira Vidal, ara pactessin pressupostos amb ella
6. Nou contracte de la brossa i arribada d’Urbaser
De cara al traspàs del servei de recollida i neteja d’FCC a Urbacer (madrugada 4–5 de novembre):
- ERC reclama que la subrogació dels treballadors es faci impecablement, aprenent del cas de les treballadores de les llars d’infants (subrogació mal feta el 2017)
- Roig reivindica que el nou contracte de la brossa és "obra" de l’anterior conseller d’ERC Sergi de los Rios/Fortuny i del personal tècnic municipal
- Destaca com a clau el lot de control de l’empresa: si compleix, cobra; si no compleix, no cobra
Crítica al període de transició:
- Considera que el "mentrestant" ha estat desastrós
- Tarragona ha estat "més bruta que mai", amb nivells d’insalubritat que han generat noves plataformes ciutadanes de protesta
7. Apunt final: canvi d’hora i horari europeu
L’entrevista tanca amb una nota lleugera sobre el canvi d’hora:
- Maria Roig admet que sempre es fa un embolic sobre si es dorm més o menys
- Es mostra partidària d’un horari europeu estable, i vincula el manteniment del canvi d’hora a "serrells feixistes" del passat
Bloc esportiu: Sempre Nàstic
S’anuncia la retransmissió del partit Sabadell – Nàstic (Nou Estadi Costa Daurada com a referència d’equip local):
- El Nàstic busca encadenar dues victòries consecutives
- Crida a la Marea Grana perquè acompanyi l’equip
- Recordatori que fa 33 temporades que Tarragona Ràdio emet el Sempre Nàstic
També es destaquen els canals d’emissió: FM, web i aplicacions mòbil.
Resum setmanal: esport, economia, cultura i salut
L’Abril Rius presenta un resum setmanal temàtic amb focus principal en:
- 1 Tarragona, ciutat d’esport i turisme esportiu
- 2 Debat econòmic sobre l’OPA del BBVA al Banc Sabadell
- 3 Nous equipaments: EUSES a la Tabacalera i nou CUAP Tarragona
- 4 Cultura: Tardor Literària, arqueologia i Festival REC
1. Tarragona, referent en turisme esportiu
Amb el conseller Mario Soler (Esport, Salut i Turisme Esportiu):
- Tarragona rep el Premi Consejo Superior de Deportes 2024 per ser la ciutat espanyola que més ha contribuït a la promoció de l’esport
- El 2024 es van organitzar 56 esdeveniments esportius, amb 36.000 esportistes i un impacte econòmic proper als 10 milions d’euros
- Es posa en valor el paper de l’Anella Mediterrània i la xarxa d’instal·lacions de la ciutat
Soler destaca:
- L’impacte del turisme esportiu i la previsió que 2025 ja supera xifres de 2024
- Les grans cites de 2026: Copa de la Reina de bàsquet, Special Olympics, Tour de França, Lliga Catalana ACB, possibles competicions de tennis taula, etc.
- La col·laboració imprescindible dels clubs locals, com el club d’atletisme en el recent campionat absolut
- L’atractiu de Tarragona com a ciutat Patrimoni de la Humanitat (Tàrraco), clima suau i vida urbana, que fa que "qui ve, torna"
2. Economia: l’OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell
Amb Miquel Àngel Fuster, secretari del Col·legi d’Economistes de Catalunya, s’analitza la desestimació de l’OPA hostil del BBVA:
Punts clau:
- L’operació tenia lògica estratègica per al BBVA (més pes a Espanya i segment pimes, fort al Banc Sabadell)
- Ha fallat el procediment, el preu i les formes:
- Oferta inicial considerada insuficient pel Sabadell - Millora posterior contradiu el discurs inicial i genera expectatives de nous increments - Hostilitat visible i llarg procés de 17 mesos amb molta incertesa
- Molts inversors institucionals han optat per no mullar-se i esperar
- El resultat: només 25,5 % d’acceptació, molt lluny de les expectatives
Impacte sobre el sistema financer català i els clients:
- Es valora positivament la desestimació perquè evita un duopoli a la demarcació (CaixaBank + BBVA absorvint Sabadell, amb ~75 % de quota)
- Més concentració bancària = menys competència → pitjors condicions per a famílies, empreses i administracions
- Efectes esperats si hagués prosperat:
- Reducció del crèdit disponible (estimació de -54.000 M€) - Tancament de ~450 oficines - Pèrdua potencial de ~8.000 llocs de treball
- A nivell micro: una empresa amb pòlisses d’1 M€ amb cada banc no hauria passat a tenir 2 M€ de crèdit, sinó menys, per gestió de risc
Fuster remarca que:
"Qualsevol cosa que redueixi la competència és una mala notícia"
I que el BBVA probablement mirarà altres operacions de creixement, però el capítol Sabadell queda tancat, si bé mai es pot descartar completament un futur nou intent.
3. Nous equipaments: EUSES a la Tabacalera i CUAP Tarragona
Centre universitari de la salut i l’esport (EUSES) a l’antiga Tabacalera
Amb Jordi Roche, president del grup EUSES:
- El projecte preveu ubicar un centre universitari de salut i esport a l’antiga Tabacalera, a tocar de la necròpoli paleocristiana
- S’han completat les prospeccions arqueològiques, amb uns 5.000 fragments ceràmics recuperats
- Es treballa en el projecte executiu per lliurar-lo a l’Ajuntament i començar obres, si és possible, a inici d’any
- Termini estimat d’obres: any i mig
- Objectiu: iniciar l’activitat acadèmica el curs 2026–2027, amb uns 40 alumnes de primer curs
Pla B:
- Si les obres s’endarrereixen, es planteja començar en una ubicació provisional, fàcil de condicionar (bàsicament mobiliari i equipaments bàsics), i traslladar-se després a la Tabacalera
Oferta acadèmica prevista:
- Grau en Ciències de l’Activitat Física i de l’Esport
- Cicles formatius de grau superior relacionats amb esport i salut
- Es connecta amb la presència d’EUSES a Terres de l’Ebre (fisioteràpia, CAFE, futur grau d’odontologia a Amposta) i a Girona
Nou CUAP Tarragona
Amb Xavier Ansa, responsable de l’oficina tècnica de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona:
- Es projecta un nou CUAP (Centre d’Urgències d’Atenció Primària) a Tarragona
- És un dispositiu 24/7/365 que complementa els CAP:
- Atén urgències menys greus - Disposa de radiologia i química seca (analítica d’urgències) - Té espais d’observació per mantenir pacients unes hores abans de decidir alta o derivació
Objectius principals:
- Fer que l’atenció primària sigui més resolutiva
- Descongestionar les urgències hospitalàries, reservant els hospitals per a casos de més complexitat
- Atendre també casos greus inicialment, estabilitzant-los i derivant-los a l’hospital
Experiència amb altres CUAP del territori:
- Salou i Cambrils (zones costaneres amb gran augment poblacional a l’estiu) atenen tot tipus de casos, estabilitzen i deriven
- Reus té un CUAP ubicat al CAP Sant Pere, molt utilitzat per la ciutadania com a porta d’entrada abans d’anar a l’hospital
Cultura, lectura i patrimoni
1. Tardor Literària i foment de la lectura a Riu Clar
Dins la Tardor Literària (gairebé 150 activitats), el programa visita l’Escola de Riu Clar:
Amb Belén Salomó (directora) i l’equip docent:
- L’escola s’adhereix al Pla de Foment de la Lectura de la Ciutat, impulsat pel departament de Cultura de l’Ajuntament
- Són escola pilot d’aquest pla
- Objectius:
- Fomentar la lectura entre l’alumnat i al barri de Riu Clar - Reobrir la biblioteca escolar com a espai d’ús diari - Crear clubs de "lectura divertida" - Implicar-hi les famílies, tot i que cal "vendre bé" les activitats i ajustar horaris
Context del centre:
- Prop de 200 alumnes (matrícula viva, canvi constant de nombre)
- La lectura també s’aborda com a eina per reforçar la llengua catalana i assolir objectius d’aprenentatge
2. Arqueologia urbana: excavacions al carrer López Peláez
Amb Joan Menchón, arqueòleg municipal:
- Es presenta un llibre/monografia sobre les excavacions al carrer López Peláez
- El projecte va ser llarg i complex (uns set anys), condicionat per la crisi econòmica i les adaptacions del projecte d’obra a les restes trobades
Punts clau:
- Les restes es conserven i protegeixen sempre segons la normativa, adaptant-hi el projecte constructiu
- El dilema no és si conservar o no, sinó com posar en valor les restes:
- Museïtzar-ho tot genera problemes de conservació i manteniment i requereix molts recursos - Cal ser selectiu a l’hora d’exposar
Resultats destacats:
- Col·lecció de pintures murals estudiades per Carme Miró i equip
- Fragments epigràfics (estudiats per Diana Gorostidi)
- Un petit fragment de sarcòfag amb escena del cicle dionisíac
Aportació a la comprensió de Tàrraco:
«Són peces d’aquest gran trencaclosques que és Tàrraco»
- Ajuden a entendre una ciutat que va del segle III–II aC fins al segle VIII dC
- El material dipositat al Museu Arqueològic permet estudis futurs
3. Cinema i cultura: prèvies del Festival REC a CaixaForum
Amb Eva Vallès (directora executiva del REC) i Elisabet Linero (gestora d’activitats de CaixaForum Tarragona):
- Es presenta el cicle de projeccions prèvies del Festival REC, tots els dijous de novembre a CaixaForum
- El REC se celebrarà del 3 al 8 de desembre, ocupant el pont, amb epicentre a l’Antiga Audiència i la Plaça del Pallol, inauguració al Teatre Tarragona i activitats en altres espais (com el Teatre del Serrallo)
Eix temàtic: «Fem soroll»
- Succedeix al cicle de l’any anterior (els xiu-xiuejos)
- Enguany el focus és en com la col·lectivitat, quan s’ajunta, pot fer soroll i provocar canvis socials
- Les pel·lícules comparteixen un fil conductor, però són molt diverses entre elles
Col·laboració REC–CaixaForum:
- Des de 2014, CaixaForum és una seu habitual del festival
- Es remarca la voluntat compartida d’acostar la cultura a la ciutadania i consolidar el REC com a referent cinematogràfic de ciutat
Cafè, copa i puro amb Oriol Grau
La darrera i extensa part del programa és una entrevista–conversa teatralitzada amb Oriol Grau, actor, dramaturg, director i pagès urbà.
1. Presentació literària i joc de pistes
El programa introdueix Oriol Grau amb un text ric en referències:
- Parla de les vidrieres gòtiques com a bressol de l’audiovisual
- Cita Bertolt Brecht i Lluís-Anton Baulenas/Acuniller com a dramaturgs de referència
- Fa al·lusió a la rosassa de la Catedral de Tarragona, l’art de la llum i l’"alquímia" del vidre gòtic com a metàfora del seu treball escènic
- El descriu com un artista que podria treballar només amb un punt de llum, una cadira i les seves mans
- Esmenta el seu vincle amb la televisió i amb un monòleg sobre la seva experiència al mitjà
També apareixen elements molt personals:
- L’hort com a espai espiritual de pau (verdures, flors, llegums, gats)
- La seva condició d’apòstata i "religió" del nudisme
- El grup de WhatsApp «Vermut a l’Hort»
- La seva trajectòria com a funcionari en excedència i procedència familiar funcionarial
L’entrevista es dedica simbòlicament a la memòria del Javi (amic compartit i figura molt estimada), amb un moment emotiu en què es diu:
«Va per tu, Javi. Va per tu.»
2. La mare, el dimoni i jo: autoficció teatral
S’explica i es promociona l’obra «La mare, el dimoni i jo», que torna en temporada a la Sala Trono:
- La primera temporada va ser un èxit rotund, amb un mes de funcions plenes (més del previst)
- L’obra és una autoficció: explica la seva vida amb molta ironia, però barreja veritat i ficció
Elements clau de l’obra (sense fer espòiler total):
- Ell és l’únic personatge 100 % real
- La mare que hi surt és ficcionada: "la meva mare real era bona persona i donava poc joc teatral; n’he creat una de més conflictiva i cabrona"
- El dimoni cobalt és un personatge basat en la demonologia clàssica: és el patró dels comediants i empresari dels teatres de l’infern
- L’obra parla també del seu pas per la televisió, del Terrat i de les seves dèries personals
Direcció i procés creatiu:
- Dirigeix Roberto G. Alonso, ballerí i director amb qui es coneixen de fa molts anys
- Grau destaca la importància d’un director amorós, que no maltracti, que entengui el sentit de l’obra i cuidi l’actor
Sobre l’ofici:
- Amb una comèdia, sap que funciona al cap d’un minut, només escoltant les rialles
- Diu que hi ha un moment en què es barreja amb el públic a platea, i mirant els ulls veu si estan "dins" de l’espectacle
3. L’hort, els gats i la vida quotidiana
Grau explica la seva relació amb l’hort (darrere del Col·legi Sant Pau, a la zona de Terres Cavades):
- És un lloc de pau i desconnexió dels problemes
- Diu que és un pagès desastrós: "tinc la mà merda", se li han fet malbé collites els dos darrers anys
- Tot i haver fet un curs d’horticultura ecològica a Valls (un any sencer), continua aprenent
L’hort com a espai compartit:
- Comparteix l’hort i el projecte amb la seva parella, més jove, com a punt de trobada generacional
- Té un grup de WhatsApp, «Vermut a l’Hort», amb unes 80–90 persones
- Hi organitzen trobades: vermuts, alguna cantada (com el dia de la Mare de Déu de Montserrat, quan van cantar el Virolai amb el seu petit orgue elèctric)
Gats:
- Té dos gats adoptats:
- Mandarina (taronja) - Menta (negra, amb ulls verds)
- Bromeja sobre les disputes de parella: ell vol tancar la porta del dormitori perquè els gats no li saltin a la panxa de nit
4. Funcionari en excedència i vocació artística
Grau explica el seu passat com a funcionari de la DGAIA (Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència):
- Va demanar una excedència en un moment en què la llei de funció pública encara era en tramitació
- Això li deixa una situació peculiar: excedència fins als 68 anys (edat de jubilació del cos funcionarial)
- Diu que no hi tornarà mai, però que li dona una certa seguretat teòrica "per si mai anessin mal dades"
Procedència familiar:
- Tradició de funcionaris: besàvia, avi (funcionari de la Generalitat exiliat), mare i germans
Vocació teatral:
- De jove crea el grup d’animació «Quisca Rellisca» (teatre de carrer, caps grossos, animació de manifestacions anti-nuclears)
- Entra a l’Escola Municipal de Teatre Josep Ixart (Tarragona) quan s’obre
- A casa li diuen que faci el que vulgui però s’ho pagui ell, no li prohibeixen directament l’ofici
5. Dames i Vells i Sogra i Nora
Grau reivindica l’escola de Dames i Vells com a fonamental a la seva formació:
- Forma part del grup des de l’inici, quan encara hi havia homes i dones a l’escenari
- Recorda la seva primera parella escènica, la Victòria Gras, que intervé per telèfon
Amb Victòria Gras:
- Recorden que els primers anys no hi havia prou homes disposats a travestir-se, i per això les dones assumien papers de dama
- Expliquen que al principi eren molt fidels al text antic, amb poc canvi, i que l’humor era més de somriure que de riallada
- Tot i així, feien molt clown de carrer, caigudes, interacció directa amb el públic
Evolució:
- Ara Dames i Vells porta 45 anys i Grau el considera un motiu d’orgull ciutadà
- El text avui es reescriu gairebé al 95 % cada any, amb una sàtira política i social molt més agosarada
Sobre Sogra i Nora:
- Grau ha dissenyat els figurins i bona part del vestuari del Ball de Sogra i Nora, junt amb la modista Dolors Claravalls
- Forma un petit equip de costura amb la Montse Taulé (perpetuadora d’aquest any) i la Maria
Costura i gènere:
- Va aprendre a cosir d’amagat, perquè a casa no li deixaven tocar la màquina
- A força de practicar a escondites, diu que ha acabat cosint millor que la mare i les germanes
- Va estudiar figurisme i disseny de moda, però al teatre aplica criteris menys ortodoxos: "si va gran o petit, hi fas una costura i llestos"
6. Trono Villegas, Terrat i televisió
Es recorda l’etapa de la Sala Trono i de la productora El Terrat:
- Amb Rosa Andreu, convidada també per telèfon, rememoren l’obra «Alement Serva, benvolguda, ben triada, padrina consagrada», una mena de secta teatral que van portar als escenaris i al carrer
- Expliquen anècdotes com anar disfressats a sopar per Tarragona abans de l’estrena, o un tall de llum que semblava part del muntatge
- Recorden un muntatge a Reus on se’ls va incendiar una vestida en plena actuació, i el públic ho va aplaudir pensant que era efecte especial
Etapa al Terrat:
- El seu millor amic, Fermí Fernández, intervé per telèfon i explica que va ser ell qui va presentar Oriol Grau a Andreu Buenafuente
- Grau va treballar 14 anys amb El Terrat, participant en programes com:
- Sense Títol - Malalts de Tele - La Cosa Nostra - Plats Bruts (referent de sitcom catalana) - Altres projectes, inclosa una sèrie per Telecinco, «Moncloa, digui?», que va viure molta censura quan va guanyar el PP
Cloenda del cicle televisiu:
- Després de la duresa de "Moncloa, digui?" decideix tancar etapa a Barcelona i tornar a Tarragona
- Se suma amb entusiasme al projecte de la Sala Trono com a sala estable de teatre a la Part Alta
7. Amistat amb Fermí Fernández i visió de vida
Amb Fermí Fernández recorden:
- Que es coneixen des dels 6–7 anys al Col·legi Vallellano, on compartien patiments amb una directora autoritària
- Que els mètodes educatius (bufetades, regles, càstigs) van forjar una amistat molt forta
Fermí explica:
- Que si es dedica al teatre és perquè Grau el va empènyer a deixar la via de graduat social i apostar per l’Escola de Teatre
- Que encara avui riu sempre amb l’Oriol; mantenen una complicitat viva 55 anys després
Sobre la vida i la felicitat:
- Grau afirma que no té res a retreure a la vida i es considera un afortunat
- Ha aconseguit el seu somni d’actor professional, malgrat "malguanyar-se la vida" amb el teatre
- L’hort, els gats i el teatre formen el seu triangle de equilibri vital
Tancament i espais publicitaris
Al llarg del programa apareixen diverses falques i mencions comercials que completen el paisatge local:
- Moll de Costa, espai de cultura i lleure al Port de Tarragona
- Campanyes d’Obramat, ICIQ, Via T (comerç local), Mamapop Guateque (concert solidari per la recerca del càncer de mama a l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili)
- Promocions de programes de la pròpia Tarragona Ràdio com Té de Cultura
Aquests anuncis reforcen el vincle del programa amb el teixit cultural, científic, comercial i social de la ciutat, situant Tarragona Ràdio com a altaveu de la vida local.
Temes principals de l’episodi
Política i governança
- Tour de França 2026 i política de mobilitat/ciclisme
- Debat sobre l’Àrea Metropolitana del Camp de Tarragona:
- Presses i formes de tramitació - Vot ponderat vs. "un municipi, un vot" - Pes de Tarragona com a capital
- Creació del Consorci de Patrimoni i gestió del Patrimoni de la Humanitat de Tàrraco
- Negociació de pressupostos municipals i canvis en l’aritmètica del plenari
- Nou contracte de neteja viària i recollida de residus (Urbaser vs. FCC)
Economia i finances
- Anàlisi de la desestimació de l’OPA del BBVA sobre el Banc Sabadell
- Impacte sobre la competència bancària, el crèdit i l’ocupació al sistema financer català
Esport
- Reconixement estatal a Tarragona com a ciutat referent en promoció de l’esport
- Paper de l’Anella Mediterrània i esdeveniments internacionals (Copa de la Reina, Special Olympics, Tour)
- Seguiment del Nàstic i connexió amb l’afició (Marea Grana)
Salut i equipaments
- Nou CUAP Tarragona per reforçar urgències d’atenció primària i descongestionar hospitals
- Projecte universitari EUSES a l’antiga Tabacalera (formació en salut i esport)
Cultura, patrimoni i educació
- Tardor Literària i foment de la lectura a escoles i barris (Escola Riu Clar)
- Arqueologia a López Peláez com a exemple de diàleg entre obra nova i restes romanes
- Prèvies del Festival REC a CaixaForum, amb el cicle "Fem soroll"
- Teatre local i tradició festiva: Dames i Vells, Ball de Sogra i Nora, Sala Trono
- Trajectòria artística d’Oriol Grau i teatre de creació local
Conclusió
L’episodi dibuixa una radiografia molt completa de la Tarragona actual:
- Una ciutat que es prepara per acollir el Tour de França i es consolida com a destinació d’esport i turisme esportiu
- Un municipi immers en debats de governança supramunicipal (Àrea Metropolitana) i de gestió del seu ric patrimoni històric
- Un territori pendent de grans projectes de salut i formació (CUAP, EUSES) i de millorar la mobilitat sostenible (carrils bici, Eurovelo)
- Un ecosistema cultural viu, amb teatre, literatura, cinema i arqueologia com a eixos
- I una mirada molt humana a través d’Oriol Grau, que converteix la seva pròpia biografia en matèria teatral i en reflex de tota una generació d’artistes tarragonins que han crescut entre barri, ràdio, Trono, Terrat i Part Alta.