#481 - La Veu de Tarragona del 23/2/2024

Els Premis Literaris Ciutat de Tarragona atorgaran el primer premi a la trajectòria en l’àmbit de la traducció a Joaquim Mallafrè Gavaldà, que ens deixava ahir als 82 anys. Va ser en l’edició 2021-2022, que l’organització va incorporar aquest nou guardó al certamen literari, designat amb el nom de Montserrat Abelló. Joaquim Mallafrè i Gavaldà (nascut a Reus, 1941) ha estat professor del Departament de Filologia Catalana des de la creació de la URV, i també de la divisió de la UB a Tarragona, fins que es va jubilar l’any 2006. Catedràtic d'anglès de l'institut Gaudí, i membre de la secció Filològica de l'Institut d'Estudis Catalans, organisme del qual va exercir la vicepresidència entre 1999 i 2002. Com a traductor és sobretot conegut per la seva incorporació al català de la monumental creació 'Ulisses', de James Joyce (primera edició de la traducció, 1981), però també d'altres obres del mateix autor, com Els dublinesosa, l’obra teatral completa de Samuel Beckett i grans clàssics anglesos com Tom Jones de Henry Fielding i Tristram Shandy de Laurence Sterne es poden llegir en català gràcies a les seves traduccions. En parlem amb Magí Sunyer, escriptor, traductor, doctor en filologia i professor de literatura catalana a la Universitat Rovira i Virgili (URV).

Tertúlia ciutadana. La compartim amb Elisenda Pujol i Rosa Maria Gabriel.

Sota el títol "Alpinisme, repte i fascinació", ha arrencat aquest dijous el Cicle de Muntanya de la Diputació, que celebra 17 anys amb una programació dedicada als valors de l’esforç, el compromís i la superació. Són 6 sessions que s’han obert amb l’auditori ple a vessar amb "Atracció instintiva, primera ascensió al Latok Thumb" a càrrec de Miquel Mas i Marc Subirana. Es tracta d’un pic verge secundari del Latok II d'uns 6.400 metres, on han obert una nova ruta de més de 1.000 metres de desnivell. Ells mateixos han explicat com han viscut una expedició que els ha portat tres anys, dos de contacte amb la paret. Hem pogut parlar amb ells, també hem sentit les veus d’Òscar Sánchez, diputat de promoció social i cultural de la Diputació de Tarragona, i de Pau Salas, ànima del cicle.

Parlem amb les dues tarragonines que van prendre part en la pel·lícula «La sociedad de la Nieve», que ens expliquen com van viure el rodatge i els recents èxits de l’aclamat film de J.A Bayona. Són Marta Vives i Sandra Pascual. La segona encara recorda quan la va trucar un reconegut foquista de la indústria, Guillem Huertas, per dir-li si volia formar part d’un ‘gran projecte que serà molt dur, perquè treballarem durant quatre mesos a la muntanya’. Vives també recorda com tot passejant per la plaça de la Font va rebre un missatge de Cristina Lafront, oferint-li formar part del gran projecte. Portada a la gran pantalla i més recentment a Netflix, el film va rebre 12 Premis Goya, incloent Millor direcció de producció, Millors efectes especials o Millor direcció de fotografia, com també Millor actor revelació. La història dels supervivents de la tragèdia als Andes, que van aconseguir mantenir-se amb vida durant un llarg període de temps a la gelada serralada, es va rodar en part a Sierra Nevada, el desembre de 2021. Si Frank Marshall va optar per la Colúmbia Britànica al Canadà per rodar la primera pel·lícula sobre la tragèdia ‘Viven’ el 1993, Bayona va preferit la serra granadina. La producció es va ubicar a la part alta de l’estació de Pradollano, a més de 2.000 metres, un estudi en què es van dipositar un dels tres fuselatges de l’avió, i l’altre escenari va ser la Llacuna de les Eugues, a gairebé 3.000 metres. Ara 'La sociedad de la nieve' serà la candidata espanyola als Oscars. És la primera vegada que una producció de Netflix és la pel·lícula seleccionada per l’acadèmia.