#540 - La Veu de Tarragona del 27/5/2024

Tarraco Viva tanca una de ‘les millors edicions dels últims anys’ amb 25.000 visitants amb les primeres dades de balanç del organitzadors. La 27ena edició es dedicarà a la gent corrent de fa 2.000 anys amb el nom de ‘Populus de Roma’. Han estat 14 dies de festival i més de 350 actes dedicats enguany al Mediterrani, molts del quals han penjat el cartell de complet, segons el conseller de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona. Nacho García diu que la valoració ‘no pot ser millor’. Ha vingut gent de Tarragona però també d’arreu de la geografia catalana i estatal, a destacar, segons el conseller, l’augment del públic francès. N’hem fet un balanç amb el director del Festival, Magí seritjol, i amb el cap de territori i medi ambient del Port, Rafael López-Monné. Enguany s'ha sumat el port de Tarragona com a escenari. En el cas de l’exposició sobre la tomba del faraó Tutankamon, produïda pel Port, es podrà visitar encara fins sant Joan. Pel que fa al Camp de Mart, a Roma als Museus del Món, entre les novetats destaca l'espai d'arqueogastronomia, on s'han fet degustacions de diferents àpats de civilitzacions antigues. La proposta, dirigida per un grup de recerca de la Universitat de Cadis, ha ofert l'activitat 'Cave Garum', centrada en la salsa de peix que els romans utilitzaven com a condiment a diferents plats. L'agrupació fa més d'una dècada que participa en el festival, en vam poder parlar amb Manuel León, el cap científic. El mític gat emblema del Museu de Guissona, Cattusdeiesso, també ha estat present a la fira de Roma als Museus del Món, així com els talaiots de Menorca, Borja Corral, arqueòleg dels Amics del Museu de Menorca i del grup de foners menorquins, de la federació de tirc amb fona, que han vingut a explicar també la cultura talaiòtica, declarada Patrimoni de la Humanitat. És el tercer any que venen a Tarraco Viva, i en destaca la professionalitat. Pel que fa al gat Cattusdeiesso, és un habitual del jaciment de Iesso i ha acabat esdevenint una icona pels visitants, com ho ha explicat el director del Museu de Guissona, David Castellana. Assegura que aquest felí negre és un gran ambaixador per atraure públic al Museu i al Parc arqueològic de la ciutat romana de Iesso. Des del 1997, a més, explica Castellana, el tercer dissabte de juliol, la vila de Guissona es transforma en un mercat de finals del segle I aC, rememorant el seu passat romà i la ciutat romana de Iesso. Han vingut museus, jaciments arqueològics i empreses de divulgació del patrimoni de Catalunya i d’arreu de l’Estat, com Sexto Mario Patrimoni i Educació, procedents de Córdoba, també fidels al festival, des de fa 10 anys. Ana Valdivieso explica que enguany han portat tallers galeres romanes i un mapa sobre el comerç marítim en època romana, que ha atret els més petits, també amb jocs de fusta que fan a mida. Un dels clàssics d’aquesta fira i del festival, és l’editorial especialitzada Desperta Ferro Edicions. De fet, Javier Gómez, el seu responsable, encara recorda quan van desembarcar als inicis dels festival de reconstrucció històrica, just quan naixia un de les seves revistes emblema que porta el nom de l’editorial. La 27ena edició es dedicarà a la gent corrent de fa 2.000 anys amb el nom de ‘Populus de Roma’. Permetrà parlar de ‘la gent corrent que va aixecar un Imperi i va crear una civilització’. Diu Seritjol que la ‘Populus de Roma’ és enorme, com el mar Mediterrani i això de retruc servirà per parlar de temes contemporanis amb equivalències amb el passat de fa 2000 anys, com masclisme, racisme, cultura, sostenibilitat...

L’Ajuntament de Tarragona ha fet una crida a través de les xarxes socials municipals i en concret des de la Biblioteca Hemeroteca per recopilar anècdotes a l’entorn de l’aigua del Carme. Aquesta beguda tarragonina es va començar a fabricar a la ciutat de la mà dels monjos Carmelites Descalços el 1909 tot i que l’elaboració del licor té l’origen a França el 1611. S’anunciava com un remei per a tot tipus d’indisposicions, marejos i indigestions que es venia a les farmàcies i es guardava a la farmaciola de les cases. Una barreja d’herbes amb un elevat grau d’alcohol, que prenien fins i tot els nens i nenes, diluïda en un terròs de sucre. Considerada una aigua miraculosa, va ser un dels remeis més populars del moment, que durant dècades es va utilitzar per curar tots els mals, i fins i tot, es va exportar fora. Amb motiu de la recuperació històrica d’aquest medicament, la Biblioteca Pública de Tarragona, la Biblioteca del Seminari, la Biblioteca Hemeroteca Municipal i el departament de Filologia Catalana de la URV han decidit dedicar a l’Aigua del Carme el sisè Cicle de Patrimoni, que tindrà lloc a finals de maig. Per una banda, el dimarts 28 de maig hi haurà una conferència a càrrec de la historiadora Mercè Gras amb el títol ‘L’Aigua del Carme a Tarragona, un remei amb una llarga història’. Seguidament, el dijous 30 de maig, hi haurà una altra xerrada de part d’Assumpció Huertas, professora de Comunicació de la URV, que parlarà sobre ‘Aigua del Carme: la marca i l’estratègia publicitària que ens transporten a una altra època’. Amb ella parlem.

Identifiquen el tren que destorba la son dels veïns del Serrallo. Un projecte de ciència ciutadana impulsat per un grup de recerca de la URV posa en evidència les alteracions de la salut i de la son al barri, que es deuen al pas de trens de mercaderies durant la matinada. Entre 4 i 5 de la matinada el Serrallo desperta. No és degut a les barques, és per culpa d’un tren. El popularment conegut com a “carboner” és un tren de mercaderies que altera la son de bona part del veïnat al seu pas per aquest barri de pescadors de Tarragona. Ho diuen els veïns, però ho constaten també les dades obtingudes pel projecte Soundless, una recerca impulsada per un grup investigador de la Universitat Rovira i Virgili que ha mesurat els nivells de soroll i l’alteració en el ritme cardíac i els patrons de la son associada a l’increment de decibels que es produeix durant la nit i que arriba a pics que dupliquen el màxim permès per l’Organització Mundial de la Salut. En una primera fase del projecte l’any 2022, la recollida de dades es va fer a diferents zones de Tarragona. Però en vista dels resultats obtinguts van decidir tancar el focus al barri del Serrallo, que és on es van detectar nivells de soroll més elevats. Així, en aquesta segona fase del projecte, es van repartir entre una trentena de veïns més propers a les vies del tren polseres intel·ligents que detecten diferents paràmetres de salut, associades al ritme cardíac i a les fases de la son. Les persones que hi van participar també es van descarregar al seu telèfon mòbil l’app Soundless, que permet mesurar el nivell de soroll en decibels. La mesura de tots aquests paràmetres es va fer de forma ininterrompuda nit rere nit durant el darrer semestre de 2023. Les dades obtingudes confirmen el que ja s’havia detectat a la primera fase del projecte: hi ha moments en què s’arriba als 90 decibels, el doble del màxim permès, fet que produeix importants alteracions en la freqüència cardíaca i en el patró de la son de les persones voluntàries. Però les dades, a més, van permetre identificar quin era el moment en què aquesta molèstia es produïa: entre 4 i 5 de la matinada, fet que ha permès identificar quin és el tren que produeix aquest trasbals nocturn: un vehicle de vell i obsolet que mou mercaderies entre molls del Port de Tarragona. En parlem amb Pedro García, investigador del grup de recerca CloudLab, del Departament d’Enginyeria Informàtica i Matemàtiques de la URV, que ha liderat la recerca.