#42 - Especial REC: joves, òperes primes i futur del cinema

Context i arrencada de l’especial

No Som Ningú fa un programa especial des de davant del Teatre Tarragona amb motiu de la inauguració de la 25a edició del Festival de Cinema REC. L’equip combina to informal i molt d’humor amb entrevistes a convidats, joves programadors i responsables del festival.

"Som uns lluitadors… 25 edicions ininterrompudes"

L’episodi se centra en:

• La programació del REC (òperes primes, projeccions especials i passis singulars)
• El talent local i jove (joves programadors, curtmetratges i creadors tarragonins)
• El procés creatiu tècnic (música, so i muntatge d’un documental)
• El paper de la cultura i les sales de cinema a Tarragona

1. Ambient pre-inauguració i presentació de l’equip

Equip del programa i nervis previs

• L’equip de No Som Ningú (Adrià, Maria, els dos Paus) s’ubica a l’exterior del Teatre Tarragona, passant fred però amb moltes ganes.
• Es descriu l’ambient: dins, silenci cerimoniós i fotos; fora, xerrada distesa i gent fent-se selfies amb el cartell il·luminat del REC.

Objectiu del programa

• Explicar què oferirà el festival: òperes primes, sessions de talent local, projeccions especials.
• Cada membre porta un top 3 de pel·lícules que considera imprescindibles.
• Fan broma amb la “dieta especial” per aguantar molts dies de projeccions i poc son.

2. Talent local i joves programadors

Sessió de talent local

• En paral·lel al programa s’està acabant la sessió del talent local, on es projecten curts de creadors de la ciutat.
• L’Adrià i la Maria (com a joves programadors) destaquen el nivell excepcional de l’edició.
• Es recomana seguir les xarxes del REC per recuperar alguns curts.

Curts destacats

• Es mencionen títols que han enamorat l’equip, com “Tàvic” i “Abril”, descrits com a peces que cal veure sí o sí.
• Les joves programadores entrevistades més endavant també destaquen:

- Cocohaku per l’impacte artístic i visual. - La Fama pel seu humor i to lleuger. - Tàvic per la capacitat immersiva a gran pantalla.

3. Recomanacions del REC: top 3 i pel·lícules esperades

Top 3 de la Maria

• “Nouvelle Vague” (pel·lícula de Richard Linklater):

- Biòpic sobre el moviment de la Nouvelle Vague centrat en figures com Jean-Luc Godard i François Truffaut. - Cinema “francès, en blanc i negre, gent fumant”, que l’equip defineix en to de broma com a “cinema de bo”.

Top 3 del Pau Corbalan

• “Les Baronesas” (confosa inicialment amb “Les Vespes”):

- Història d’una dona marroquina que descobreix la doble vida del marit. - Inclou elements de Hamlet i revolta personal.

• “Useful Ghost”:

- Comèdia negra sobre un fantasma atrapat en una aspiradora. - Es converteix en running gag de l’episodi com “la pel·li de l’aspiradora útil”.

Pel·lícules que volen veure els joves programadors

Les joves programadores i el jove programador que surten de la sessió de curts destaquen:

• “Useful Ghost”: projecció molt demandada, amb entrades exhaurides; demanen al REC que obri més sessions.
• Una pel·lícula amb gossos i Alexander Skarsgård (no recorden el títol exacte).
• Una proposta d’animació anomenada “Arco”, programada en horari “dolent” (d’hora de migdiada).
• Una pel·lícula coreana d’un actor de Jocs del Calamar i dirigida per l’autor d’“Oldboy”, recomanada com a cinema d’acció intens.

4. Entrevista a Adrià Guixens i el curt “Kokuhaku”

Introducció al curt

• Adrià Guixens és entrevistat com a director del curt Kokuhaku (“Confessió” en japonès), peça destacada de la sessió de talent local.
• Els joves programadors el van seleccionar unànimement per la seva potència visual i risc formal.

Origen de la història

• Adrià és tarragoní, però el curt s’inspira en l’univers japonès que ha mamprès de l’ànime i el manga.
• L’actor protagonista, amic seu, li proposa explicar en forma de ficció la seva experiència personal:

- Fill de pare japonès i mare espanyola. - Procés difícil de trobar i comunicar la seva identitat queer a la família. - Pes de la tradició confuciana patriarcal que “talla les ales”.

Eleccions formals i llenguatge visual

• El curt se situa en el món del teatre, i el director opta per un to molt artificiós visualment, amb:

- Flashbacks de la vida del protagonista. - Escenes al camerino i una entrevista en present. - Seqüències de dansa que representen diferents capítols vitals. - Pincellades de passat també per al personatge de l’entrevistadora.

• L’objectiu és compensar un guió ple de text i verborrea amb una capa visual molt forta per evitar l’avorriment i reforçar l’emoció.

Procés de producció i muntatge

• El curt es va concebre ja des de guió amb un muntatge molt precís i planificat, cosa que va facilitar molt la postproducció.
• Poc temps de rodatge: sovint només 1–2 preses per pla; la clau va ser una bona preproducció i assajos previs amb els actors.
• El muntador considera que és “el curt més fàcil” que ha muntat per Adrià pel nivell de detall ja escrit.

Distribució i futur del projecte

• Kokuhaku porta un any de recorregut en festivals i s’acosta al final del circuit.
• Probable arribada a Filmin en un termini aproximat de mig any, seguint la línia dels altres curts del director.
• Els oients poden seguir el projecte i novetats a Instagram: adrià.guixens.

Primer llargmetratge: “Longchuan, el manantial del dragón”

• Adrià presenta també el seu primer llargmetratge en desenvolupament, que participa al primer test d’indústria del REC:

- Mescla de documental i ficció. - Protagonista: Jun Jisun, noi català d’origen xinès, criat a Tarragona. - Trama: retorn a la Xina després de 30 anys per retrobar l’àvia i rescatar els orígens culturals i identitaris. - Eix temàtic: no ser només xinès ni només català, i buscar el lloc propi.

• Es farà un screening test amb públic, que podrà donar feedback sobre narrativa i comprensió, ajudant a polir el muntatge final.

5. “El canto de las manos”: música, so i muntatge d’un documental

Equip tècnic entrevistat

Arriba un segon bloc més tècnic amb tres membres d’una pel·lícula que s’estrenarà al REC:

• Jan Saura – muntador.
• Roger Navarro – responsable de so (rodatge i postproducció).
• Nascui Linares – compositor de la banda sonora.

La pel·lícula es titula “El canto de las manos” i gira entorn del director d’orquestra Gustavo Dudamel.

Argument del documental

• Dudamel viatja a Veneçuela per dirigir l’òpera “Fidelio” (de Beethoven) amb intèrprets de llengua de signes.
• És la primera vegada que es fa una òpera sencera en llengua de signes al país.
• Segueix el procés de càsting, assajos i estrena a través de tres protagonistes sords: Jennifer, Gabriel i José.
• S’estableix un paral·lel emotiu amb Beethoven, que quan acaba Fidelio ja era sord i no podia sentir la seva pròpia obra.

La música: composició a distància

• Nascui Linares rep del mateix Dudamel quatre notes bàsiques que serveixen de fonament per a tota la partitura.
• Explica que això no és habitual: normalment el director no intervé tan directament en la composició.
• La música es compon a Barcelona, però s’enregistra amb músics excel·lents del Sistema d’Orquestres de Veneçuela.

• Reptes:

- Coordinació a distància, intercanvi constant de pistes i materials. - Acceptar i treballar amb els enregistraments rebuts “amb orelles una mica sordes”, confiant en l’equip local.

• Assenyala el final de la pel·lícula com el moment on “la música floreix” i on vol que el públic hi pari especial atenció.

El so: empatia amb la sordesa

• Roger Navarro defineix el paper del sonidista:

- Gravar el so al rodatge (diàlegs, ambients, sons concrets). - Fer el muntatge i la postproducció sonora per convertir-ho en l’experiència final de sala.

• El principal repte creatiu: empatitzar amb el punt d’escolta dels protagonistes sords.

- El disseny sonor intenta acostar-se a com ells perceben el món. - S’integra amb la música i el muntatge per reforçar el punt de vista dels intèrprets de llengua de signes.

El muntatge: 500–600 hores de material

• Jan Saura compara la feina del muntador amb resoldre un puzle d’un milió de peces.
• Repte principal:

- Tenien entre 500 i 600 hores de material. - Molt d’aquest material era en llengua de signes, que el muntador no entén. - Cada seqüència havia de ser interpretada i traduïda abans de poder-la muntar, fent el procés molt més lent i complex.

• Explica que en documental “la pel·lícula s’escriu a la sala de muntatge”, on es decideix quina història s’explica i com.

Estrena i recorregut

• “El canto de las manos” s’estrena a sales de tot l’Estat el 12 de desembre.
• Més endavant probablement arribarà a plataformes, però l’equip insisteix que és una pel·lícula per gaudir en pantalla gran i en comunitat.

6. Institucions, cultura i futur del cinema a Tarragona

Entrevista a Sandra Ramos (Ajuntament de Tarragona)

• Sandra Ramos, consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, destaca la importància del REC dins l’ecosistema cultural de la ciutat.
• Subratlla que enguany “tot fa 25 anys” i que el festival està molt consolidat, amb públic fidel i capacitat de fer ciutat.

Maria Valverde i nous talents

• Es posa en valor que el REC permet descobrir directors i directores emergents.
• Es menciona l’estrena de la pel·lícula dirigida per María Valverde, actriu molt coneguda que debuta com a directora.
• Ramos recorda amb especial estima la pel·lícula “Madrid 1987” (David Trueba), co-protagonitzada per Valverde i José Sacristán.

Espais culturals i drets culturals

• El festival aprofita espais de la ciutat no habituals per al cinema, trencant la idea que la cultura s’ha de limitar a:

- Teatres, cinemes, museus o biblioteques.

• Això connecta amb el pla estratègic de cultura de l’Ajuntament, que defensa:

- Obrir qualsevol espai a l’expressió artística. - Fer sortir la cultura al carrer i als barris. - Entendre la cultura com un dret cultural i no només com un producte de consum.

Crisis de les sales i iniciatives públiques

• En resposta a si caldrien sales públiques, Ramos destaca iniciatives municipals que ja hi apunten:

- Cinema d’estiu a les platges (cinema més d’autor). - Cicle Cinestrelles al Parc del Francolí i a l’Anella Mediterrània, amb pel·lícules familiars i juvenils. - Cicle “Elles filmen”, dedicat a dones del sector cinematogràfic (direcció, guió, producció, muntatge, direcció de fotografia, etc.).

• El valor afegit d’aquestes activitats:

- No és només “veure una pel·lícula”, sinó conversar amb les creadores i entendre el seu procés. - Recuperar l’experiència col·lectiva del cinema: emocionar-se, aplaudir i compartir la projecció.

Experiència compartida vs plataformes

• Es constata que avui dia gairebé tot el catàleg es pot veure des del sofà a través de plataformes.
• Tot i això, Ramos defensa que l’experiència de sala i de festival és insubstituïble.
• Esmenta espais com el Fenòmena de Barcelona, que han recuperat projeccions de clàssics com Regreso al Futuro o La Guerra de les Galàxies per reviure-les col·lectivament.

Pel·lícules del REC que li interessen

• Ramos confessa que li atrau molt la “projecció secreta”, però enguany és de terror i no hi anirà perquè no li agrada passar por.
• Cita “Batgirl” i altres títols de la secció Diners contínues com a propostes especialment interessants pel que ha vist a les sinopsis, tot i recordar que al cinema els tràilers poden ser enganyosos.

7. La veu del festival: entrevista a Eva Vallès (direcció del REC)

Balanç dels 25 anys

• Eva Vallès, codirectora/directora executiva del REC, entra a pocs minuts de la inauguració oficial.
• Assenyala que les setmanes prèvies són les més dures (tancar còpies, logística, convidats), però que la inauguració ja és “una festa”.

• Sobre els 25 anys:

- 25 edicions ininterrompudes: ni una sola pausa. - Se’n senten molt orgullosos, però mirant sempre cap al futur. - Reivindiquen ser “uns lluitadors” en un context complicat per a les sales.

Missió del festival

• El REC vol sobretot:

- Portar gent a les sales. - Fer entendre que el cinema no és només “anar a una sala fosca”, sinó conèixer autors, autores i equips. - Crear un ambient de festival: trobades, xerrades, projeccions, indústria.

• Vallès convida a tothom a venir i gaudir d’aquests dies a Tarragona i a fer-se seu el festival.

8. Tancament, promocions i humor intern

Promoció d’activitats concretes

• Pau Melero remarca una cita: la projecció de “Llueve sobre Babel” al REC a Sal, amb dinamització i humor per part de l’equip del programa.
• Anima el públic a seguir les xarxes per confirmar horaris i lloc.

Comiat del programa

• L’equip es comiada agraint l’escolta i la presència del públic que s’ha quedat tota l’estona davant del Teatre Tarragona.
• Es tanquen amb el lema clàssic del programa i un crit compartit:

“Que visqui el cinema i que visqui Tarragona.”

• Recorden que No Som Ningú és un podcast de Tarragona Ràdio i que s’emet cada dimarts a les 21 h en directe.

9. Temes principals tractats

Festival REC i programació

• Funcionament del REC com a festival d’òperes primes i descobridor de futurs grans directors.
• Importància de la sessió de talent local i dels joves programadors.
• Presentació i recomanacions de pel·lícules destacades (Nouvelle Vague, Useful Ghost, Les Baronesas, projecció secreta, Batgirl, etc.).

Procés creatiu i tècnic en cinema

• Direcció de curtmetratges amb fort component visual i temàtica identitària (Kokuhaku).
• Desenvolupament d’un llargmetratge híbrid sobre identitat xinesa-catalana (Longchuan).
• Tasca del compositor, muntador i sonidista en un documental musical i sobre llengua de signes (El canto de las manos).
• Reptes específics: muntatge amb centenars d’hores de material signat, composició i enregistrament musical internacional.

Cultura, ciutat i públic

• Paper del REC i de Tarragona Ràdio en el teixit cultural de Tarragona.
• Polítiques culturals de l’Ajuntament de Tarragona: pla estratègic de cultura, cicles com Elles filmen, cinema d’estiu, Cinestrelles.
• Reflexió sobre la crisi de les sales tradicionals i l’auge de les plataformes, i defensa de l’experiència col·lectiva del cinema i dels festivals.

Conclusió

Aquest episodi especial funciona com una porta d’entrada al Festival REC: combina entusiasme cinèfil, visibilitat al talent local i jove, exploració del treball tècnic i artístic darrere de les pel·lícules i reflexió sobre el paper del cinema en la vida cultural de Tarragona. El to és proper i humorístic, però els continguts ofereixen una mirada rica sobre com es construeix i es defensa un festival de cinema de 25 edicions en un context canviant.