No Som Ningú
Cinema de proximitat contra tota autoritat! Pòdcast sobre cinema i pel·lícules però presentat des de l’humor. No Som Ningú per a parlar de cinema, però ho fem, i a cada episodi desgranem una pel·lícula, escollida per el nostre convidat o pel públic del programa.
Subscriu-te
#33 - No Som Ningú del 2025/10/07
Benvinguda al nou curs, humor d’obertura i presentacions de l’equip (inclosa la nova CM, Berta Casas) i crèdits tècnics.
Bram d’editorial sociopolítica molt breu i to punxant abans d’arrencar formalment.
Declaració d’intencions del programa i conversa lleugera sobre crispetes, al·lèrgies i ritme d’antena.
Primera ronda d’impressions: cansament general, algun visionat interromput i anècdota amb àudio-descripció activada per error.
Argument explicat: pare i fill busquen la filla en una rave al desert marroquí; desallotjaments, persecució suau de l’exèrcit, escassetat de recursos, camp de mines i desenllaç tràgic.
Trivial sobre el significat de “sirat” (camí), el càsting de ravers reals (1.500–2.000 francesos), localitzacions (Teruel i Marroc) i la BSO (sintetitzador).
Qüestionari ràpid: hàbits al cinema, preferències (El senyor dels anells), formats i al·lèrgies cinematogràfiques (Aquaman fora!).
Discussió sobre la BSO de David Letelier, el paper dels sintetitzadors i com la música intenta subratllar missatges que el film no acaba d’articular.
Interpretació humorística original inspirada en la pel·lícula i els seus símbols (camí, desert, mar).
Secció d’humor coral amb situacions quotidianes d’“alteració de consciència” (caigudes, trens, kebabs de matinada, dutxes, etc.).
Lectura de cites de The New Yorker i Micropsia; percepció de talent amb resultat desigual.
Debat sobre Sergi López: per a alguns, estat de xoc ben mostrat; per a altres, reaccions impostades en moments clau.
Es valora la pel·li com a *road trip* que triga a arrancar (títol als ~40’) i una trama que no es tanca (on és la filla?, quin objectiu final?).
Comparatives amb Mad Max low-cost; exèrcit del Marroc percebut com poc amenaçador; sensació de promesa que no cristal·litza.
Discussió sobre l’ambient apocalíptic, paral·lelismes amb l’actualitat i el tòpic històric de “sempre s’està acabant el món”.
Record a “Lo que arde” d’Oliver Laxe; debat sobre pretensió, recorregut en premis i escepticisme amb Òscars.
El *sirat* s’assenyala però sense “paradís” clar després de l’“infern”; preguntes de lògica narrativa (per què no retrocedeixen amb la furgo? tren desaprofitat).
La filla es diu Mar: s’intenta llegir com a símbol, però es percep una capa estètica sense prou profunditat temàtica.
Es comenta l’efecte festival (aplaudiments) i tòpics com “no maten el gos” (amb matisos).
Secció proposada però no desenvolupada: queda com a idea per donar més gruix a la trama i personatges.
Notes del 1/5 al 2/5. Consens: fotografia i ambient top; guió i ritme, fluixos.
Tancament de programa, agraïments, propera emissió i consigna final: visca el cinema en català i Santa Tecla.
Resum de l’episodi
En aquest episodi de No Som Ningú, l’equip inaugura temporada i es capbussa en “Sirat”, una proposta que barreja road trip pel desert del Marroc amb una rave itinerant i un pare (Sergi López) que busca la seva filla amb el seu fill petit. El to de la conversa oscil·la entre la sàtira i la crítica cinèfila: es lloa la fotografia i l’atmosfera, però es qüestiona amb força la consistència narrativa, el desenvolupament de personatges i algunes decisions de guió.
Què és “Sirat” segons el programa
- Un viatge físic i simbòlic: el títol remet a sirat (en àrab, “camí”)
- Context: rave nòmada al desert, presència de l’exèrcit marroquí, camp de mines i un clímax tràgic
- Intenció percebuda: voluntat d’obra d’autor premiable, però amb fons insuficient per a part de la taula
“És una pel·li curiosa, entre fascinant i inexplicable.” — The New Yorker (citat al programa)
Punts clau del debat
Fortaleses
- Fotografia i posada en escena: paisatges, llums i pols del desert molt potents
- Música i disseny sonor: base electrònica i sintetitzadors que sostenen el to
- Moments aïllats de tensió i ritme quan el relat sembla que arrencarà
Febleses
- Guió prim i simbologia literal: sirat com a “camí” es remarca però sense un “paradís” clar després de l’“infern” viscut
- Coherència interna: decisions logístiques discutibles (p. ex., per què no tornen enrere amb la furgoneta?)
- Personatges poc treballats: es troba a faltar profunditat emocional sostinguda, especialment en reaccions clau
- Promesa vs realitat: títol i plantejament de road trip que arriben tard i no es tanquen
Música i secció creativa
- El compositor destacat és David Letelier; predomini del sintetitzador a la banda sonora
- El programa crea una paròdia musical (“Sirat perquè t’estimo”) per jugar amb el to i els símbols del film
Dades i curiositats del quiz
- Sirat significa “camí” en àrab (pont entre infern i paradís en la tradició islàmica)
- Els ravers que surten són majoritàriament ravers reals (1.500–2.000, molts francesos)
- Localitzacions: Teruel i Marroc (amb mencions al tren del desert)
- Predomini del sintetitzador a la BSO
Recepció, premis i valoracions
- Es comenta la bona acollida en festivals i crítiques destacades, però a la taula preval l’escepticisme amb els Òscars i els grans premis
- Valoracions del programa: notes entre 1/5 i 2/5. Diagnòstic compartit: “bonic continent, contingut escàs”
Moments de to i seccions
- Nova temporada, presentacions i nova CM
- “Desfilman el film” (quiz), “DNI cinèfil” a la Maria, “Contingut extra” (humor sobre estats de consciència alterats)
- Lectura de crítiques externes i debat coral sobre actuacions, trama, símbols i decisions de direcció
Frases destacades
“Mad Max, però sense la part divertida dels pinyassos.”
“La pel·li és com el popper: te la venen molt bé, però després…”
Veredicte resumit
- Visualment atractiva, amb atmosfera i so ben treballats
- Narrativament irregular: simbolisme explícit, desenvolupament limitat i lògica discutible
- Recomanada per a qui valori la fotografia del desert i el to sensorial, amb reserves per a qui busqui trama sòlida i personatges profunds