Rutes literàries, teatre crític i Nadal africà

Context i estructura del programa

L'episodi de Què de Què a Tarragona Ràdio combina tres blocs principals:

• Marató de rutes literàries i de llengua per Tarragona
• Teatre i memòria democràtica amb Ronda de Vigilància de Sergi Xirinax
• Com es viu el Nadal a l’Àfrica, a través del testimoni d’un comerciant nigerià

Al llarg del programa es destaquen projectes culturals locals, el pes de la literatura i la llengua catalana a la ciutat i una mirada crítica i diversa a la realitat social i festiva.

1. Marató de rutes: llengua, literatura i ciutat

1.1. Una ciutat literària que s’organitza

Des del minut 88 s’explica la primera Marató de rutes de Tarragona: camins de llengua i literatura.

• Coordinada per la Pellc amb moltes entitats: Universitat Rovira i Virgili (URV), Departament de Política Lingüística, grup Veus de Dona, biblioteques, Museu del Port, Museu Diocesà, Catedral de Tarragona, etc.
• L’objectiu és posar en valor Tarragona com a gran ciutat literària, més enllà del seu patrimoni romà.
• El format és una jornada sencera, de 10 h a 19.30 h, amb cinc rutes en format tastet (versions reduïdes d’itineraris ja existents).

"Tarragona és una gran ciutat literària... és obrir un tastet, i a partir d'aquí, durant l'any, es poden fer les rutes senceres."

La resposta del públic ha estat massiva: inscripcions exhaurides en dos dies i llista d’espera. Algunes persones faran les cinc rutes seguides.

1.2. Ruta Josep Pin i Soler (matí)

• Inici: 10 h, des del terrat del Palau de Congressos.
• Basada en el llibre La ruta Josep Pini Soler. La interpretació de la ciutat de Magí Sunyer (URV).
• Recorre la Tarragona del segle XIX, del pas de l’antic al nou règim.
• Permet entendre:

- La ciutat de pagesos i menestrals. - Els grans canvis urbans i socials del període.

La ruta mostra com Pin i Soler, tarragoní, literaturitza la ciutat i en deixa una mirada molt precisa.

1.3. Ruta d’Història de la llengua catalana

• Punt de partida: carrer Merceria, amb el professor Jordi Ginebra (URV).
• Tema central: evolució de la llengua catalana a Tarragona.

Continguts principals:

• Del llatí a la llengua catalana, a partir d’inscripcions del carrer Merceria.
• Textos de moments en què la llengua ha estat malmesa, prohibida o perseguida, i també textos reivindicatius.
• Visió de conjunt de segles d’història lingüística en clau tarragonina.

1.4. Ruta «La Tarragona que reneix» (Veus de Dona)

Ruta nova coordinada per Montse Bové dins del grup de treball Veus de Dona a Tarragona.

Context històric:

• Parteix de la desfeta de 1811 (Guerra del Francès), quan la ciutat queda enorreada urbanísticament, econòmicament i humanament (la població es redueix a un terç).
• A partir de mitjan segle XIX, Tarragona reneix gràcies, sobretot, al Port de Tarragona i a l’expansió urbana.

Itinerari i continguts:

• Des de l’Amfiteatre romà, on s’havien allotjat presoners que construïen el port.
• Es connecta l’Amfiteatre amb la pedrera que esdevingué el Balcó del Mediterrani, d’on s’extreien pedres per al port.
• Es mostra l’eixamplament de la ciutat i la transformació urbana.

Perspectiva de gènere i literatura:

• El grup Veus de Dona hi posa el contrapunt d’escriptores, amb l’objectiu de visibilitzar la mirada femenina sobre la ciutat.
• Autores citades:

- Noemí Bagés - Olga Xirinacs - Lourdes Malgrat - Maria Aurèlia Capmany - Mònica Batet - Montserrat Abelló

• Final de la ruta al carrer Apodaca, 23.

Aquesta ruta combina memòria urbana, transformació econòmica i veus literàries de dones.

1.5. Ruta «El Serrallo vist pels escriptors»

A la tarda, la marató continua amb la ruta sobre El Serrallo, organitzada per la Biblioteca Pública de Tarragona, el Museu del Port i el Port de Tarragona.

Continguts:

• Recorregut pel barri mariner d’El Serrallo i el mar, espai identitari de la ciutat.
• Es llegeixen textos d’autors que hi han posat la mirada literària, com:

- Jordi Tiñena - Olga Xirinacs - Josep Pin i Soler - Carlos Barral, entre d’altres.

• Ruta de nord a sud, que enllaça la Part Alta amb El Serrallo, cosint simbòlicament «tota Tarragona».

1.6. Ruta de la Catedral: lletres inscrites en pedra

Última ruta de la marató, guiada per Pablo Barona, a partir de les inscripcions i textos vinculats a la Catedral de Tarragona.

Punts clau:

• La Catedral de Tarragona com a espai literari per excel·lència de la ciutat.
• S’hi pot llegir la història escrita en 2.000 anys, des del llatí clàssic fins a l’aparició del català als murs.

Figura central: Florus, poeta llatí

• Autor d’un text on relata una vivència als jardins del temple d’August, ubicats sota l’actual catedral.
• La ruta permet llegir aquest text al fossat de Santa Tecla, espai més proper als antics jardins.

Altres referents literaris:

• Jaume I a través del Llibre dels fets, amb passatges lligats a Tarragona.
• Vicent Andrés Estellés, que escriu sobre la seva visita a Tarragona als anys 50, quan les restes de Jaume I es traslladen de la catedral a Poblet.

La ruta fa un fil argumental continuat, gairebé sense moure’s de la catedral, i mostra com el temple és un gran arxiu de pedra de llengua i memòria.

1.7. Valoració final de la marató

• Es reivindica que Tarragona és una ciutat literària molt potent, amb molts escriptors que «han cantat la ciutat».
• Es posa en relleu la xarxa d’entitats literàries i culturals que hi treballen.
• La marató és un «obrir meló»: un tast condensat que ha de convidar a fer, durant l’any, les rutes completes.

2. Teatre, memòria i política: «Ronda de Vigilància»

2.1. L’obra i el seu context

A partir del minut 913 es presenta la representació de Ronda de Vigilància, obra de Sergi Xirinax, a la Biblioteca Pública de Tarragona, a càrrec del col·lectiu Tecla Smith.

• Direcció escènica a càrrec de Cinta Ramon, que ja havia col·laborat en el muntatge original amb el mateix autor.
• L’obra s’inscriu dins un cicle de memòria democràtica de la biblioteca i en fa la cloenda.
• Ja s’havia estrenat al Teatre Tarragona, en el marc del projecte Clique Sèmic, junt amb les obres Cosines i Família.

La peça és descrita com la que té més ressò en temes de memòria democràtica i connexions amb la situació política actual.

2.2. Argument i estructura dramàtica

Trama principal:

• En un context de crims i violència en un poble o ciutat qualsevol, s’organitzen rondes de vigilància veïnals.
• Els sospitosos acaben sent immigrants, en un procés de culpabilització dels col·lectius més febles.
• Paral·lelament, hi ha la història d’un mosso d’esquadra i una assistent social/activista del barri, on es produeix una venjança relacionada amb conflictes no resolts de la Guerra Civil.

Estructura escènica:

• Cinc intèrprets, repartint-se dues línies d’acció:

- Tres veïnes en un cafè de poble, que comenten el present i recorden anècdotes del passat. - El mosso i l’assistent social, en un altre espai.

• Joc de llums per alternar entre les dues trames simultànies.

"És una mena de tràiler polític o social amb aquesta forma d'escriure àcida i irònica del Sergi."

2.3. Temes de fons: por, franquisme i democràcia

L’obra aborda qüestions profundament polítiques i socials:

• Por i manipulació: Davant fets que se’ns escapen, apareix la por, i la por porta a accions irracionals o injustes.
• Xenofòbia i immigrants: Es mostra com, en situacions de crisi, es tendeix a culpabilitzar els col·lectius més vulnerables (immigrants, persones amb menys reconeixement social).
• Memòria de la Guerra Civil: Hi ha comptes pendents i traumes que no s’han resolt i que reapareixen en el present.
• Pervivència del franquisme com a ideologia: No com a règim explícit, sinó com a forma mental i cultural que impregna la política actual i alimenta l’auge de la dreta i l’extrema dreta.

Cinta Ramon resumeix una idea clau de l’obra:

"Del franquisme, no vam guanyar la guerra per perdre-la en moments de pau."

És a dir, si no es resolen les qüestions de fons, la democràcia queda en perill.

2.4. To i recepció

• L’obra té components còmics, però és un humor que, en reflexionar-hi, espanta i fa pensar.
• Podria definir-se com una «comèdia dramàtica»: es riu, però el rerefons és dur i incòmode.
• Durada aproximada de la representació a la biblioteca: 45 minuts.

Posada en escena a la biblioteca:

• No és una simple lectura dramatitzada, sinó teatre amb posada en escena, tot i que simplificada.
• Escenografia mínima: dues taules, tassetes, petits objectes, tot centrat en el text i la interpretació.
• S’han fet petites reduccions per reforçar els aspectes de memòria i passat no resolt.

Pel que fa a la trajectòria de Sergi Xirinax, Ronda de Vigilància és considerada molt representativa de la seva obra, pel seu compromís polític, mirada crítica i abordatge dels perills per a la democràcia.

3. Nadal a l’Àfrica: tradicions, música i comunitat

3.1. Visita a la botiga Sinachis Touch

Al tram final del programa, la periodista Abril Rius es desplaça al carrer Méndez Núñez, 8 de Tarragona, a la botiga Sinachis Touch (o Sinatistoch, segons la pronúncia), propietat de Peter, d’origen nigerià.

L’entrevista explora com es viu el Nadal a l’Àfrica, centrant-se en:

• Els hibos (ibo) del sud-est de Nigèria.
• Els zulus de Sud-àfrica.

Peter remarca que:

• Àfrica no és homogènia:

- Nigèria sola té més de 52 nacions internes (cultures, llengües i formes de fer diferents).

• Per il·lustrar el Nadal africà, utilitza objectes de la botiga: vestimentes, instruments, màscares, pessebres.

3.2. El pessebre africà

A la botiga, Peter decora per Nadal amb:

• Un pessebre molt singular, format per elements de tres països:

- Madagascar - Kènia - Senegal

• Materials completament naturals:

- Fulles de plàtan - Fusta - Una carbassa-instrument de Senegal anomenada tabale.

• El naixement està dins d’una carbassa i col·locat a sobre d’un arbre de baobab fet amb fulles de plàtan.

També hi afegeix llums de Nadal, imitant la decoració habitual catalana, i recorda que a molts llocs d’Àfrica també s’utilitzen llums en aquestes dates.

3.3. Nadal entre els ibos del sud-est de Nigèria

3.3.1. Retorn al poble i vida comunitària

En la cultura ibo:

• El Nadal és un moment perquè tothom torni al poble:

- Pobles d’uns 10.000 habitants poden arribar a més de 200.000 persones en aquestes dates. - Hi tornen els que viuen a les ciutats nigerianes i els que viuen a l’estranger.

• Es fan grans reunions familiars i de poble per tractar:

- Temes col·lectius: arreglar infraestructures, organitzar tasques comunitàries. - Cerimònies d’iniciació als grups d’edat (estructura social clau).

Calendari tradicional:

• El final d’any ibo arriba cap a l’octubre.
• El nou any comença cap a mitjan gener, però el Nadal (cristià) se celebra en dates similars a Europa.

3.3.2. Grups d’edat i organització social

Els grups d’edat són centrals en l’organització ibo:

• Agrupen totes les persones nascudes en un marge d’uns 4 anys.
• Peter, per exemple, forma part del grup de 1968–1972.
• Encara que visqui fora de Nigèria, continua formant-ne part.

Funcions principals:

• Grups joves:

- Neteja del poble. - Tasques de seguretat.

• Grups grans:

- Mantenir la pau i moderar reunions. - Establir normes bàsiques.

Les assemblees de poble inclouen tots els membres dels grups d’edat amb dret a vot, conformant una societat bastant igualitària i democràtica.

3.3.3. Aprenentatge, ofici i emancipació

Un altre element destacat és el sistema d’aprenentatge i emprenedoria:

• Els joves passen set anys fent d’aprenents en un negoci (botiga, taller, etc.).
• Després, el mestre o amo del negoci els ajuda a obrir el seu propi comerç:

- Els dona diners. - Els paga el lloguer d’un local.

• Així s’evita haver de demanar crèdits bancaris.

Aquestes cerimònies de «fer les lliures» (passar d’aprenent a propietari) es concentren per Nadal, coincidint amb el retorn massiu al poble.

3.3.4. Vestimenta i afecte

La roba nova és una peça clau en el Nadal ibo:

• Els pares porten la canalla al sastre per fer roba a mida amb el darrer estil de moda.
• A la dècada dels 70–80, per exemple, era habitual el pantaló de cama molt ampla.
• Es diu als nens que, com més espectacular és la roba, més els estimen els pares.
• Peter admet que també depèn del poder adquisitiu familiar, però la simbologia afectiva hi és molt forta.

3.3.5. Menjar, carrer i música

El Nadal ibo és sobretot carrer, menjar i ball:

• Normalment no es menja a casa:

- Es va de casa en casa en grups d’amics, sovint amb màscares, i a cada lloc els conviden a menjar. - Al final del dia, és gairebé impossible menjar més i costa fins i tot caminar.

• Plats típics:

- Arròs en diferents preparacions. - Pão de yam (puré o massa de tubercle, elaborat amb motlles). - Salses especials de Nadal, amb molts ingredients. - Plats de llegums (alguns per esmorzar, acompanyats d’una mica de pa).

• L’estació seca i assolellada (no hi ha hivern) fa que la vida sigui plenament al carrer.

Música i màscares:

• En totes les cultures africanes, la música i el ball són essencials.
• En el cas ibo, els balls d’emmascarats són centrals, i els infants:

- Es fabriquen les seves pròpies màscares amb cartró i retalls de roba dels sastres.

• Instrument destacat: l’Oguene, un metallòfon de dues peces metàl·liques sobre una base de fusta, que sona com un conjunt de campanetes metàl·liques.
• De petits, explica Peter, feien servir només dos trossos de metall per no poder costejar un instrument complet.

3.4. Nadal entre els zulus de Sud-àfrica

En la cultura zulu, també és una festa molt comunitària, però amb particularitats pròpies:

• El Nadal coincideix amb final d’hivern i inici d’estiu, ja que és un dels pocs llocs d’Àfrica on hi ha estacions ben marcades.
• És el moment en què la gent surt al carrer per primera vegada després de l’hivern, amb molta alegria.

Costums principals:

• Brais: una mena de barbacoa, amb molta carn a la brasa.
• Pap: menjar elaborat a partir de farina de blat de moro, que acompanya la carn.
• Reunions familiars i molta música i ball.
• Vestimenta:

- Roba feta amb teixits típics zulus. - Molts collars de colors i un barret especial per al període nadalenc.

• A diferència dels ibos, els zulus no utilitzen màscares en aquestes celebracions.

3.5. Tribus o nacions?

Peter fa una puntualització important sobre el llenguatge:

• Sovint a Europa es parla de «tribus africanes», però ell defensa que cal parlar de nacions.
• Exemples:

- Els ibos són més de 30 milions de persones. - Els zulus superen els 20 milions.

• Abans de l’arribada del colonialisme europeu, eren nacions amb estructura pròpia: reis, sistemes polítics, organització territorial.

Això trenca estereotips i dona una visió més respectuosa i complexa de les cultures africanes.

3.6. La vida de la botiga i el Nadal de Peter a Tarragona

A Sinachis Touch hi ha una exposició permanent d’art africà:

• Es pot veure, tocar i sentir: l’art africà, diu, cal viure’l més que no pas només mirar-lo.
• Més del 70% de les peces són noves aquest any:

- Baüls de fusta d’acàcia. - Estris de cuina i ensaladeres de fusta. - Instruments com tongue drums i rain sticks. - Peces de vestuari (mitjons, fulards, etc.). - Pessebres de pedra de sabó de Kènia (aquests, benèfics).

Horaris d’obertura:

• Obert tots els dies excepte 25, 26 i 1 de gener.
• Matí: 10.00–13.30 h.
• Tarda: 17.00–20.30 h.

Pel que fa al seu Nadal personal:

• Peter el passa a Tarragona, perquè ha de treballar i no pot viatjar a Nigèria.
• Recorda els primers anys aquí, quan celebraven el Nadal a casa seva amb molts nigerians i persones d’altres cultures.
• Aquest any vindran el seu germà i la família, i combinaran:

- Menjar tradicional africà. - Balls a casa i alguna sortida al carrer. - Tradicions catalanes com cagar el tió o menjar raïm per Cap d’Any.

• Explica divertit que la seva família ja ha «al·lucinat» alguna vegada amb aquestes tradicions i fins i tot les han incorporat un cop tornats a Nigèria.

L’entrevista serveix per mostrar un diàleg viu entre cultures, on Peter es defineix tant com ibo com català, i on el Nadal esdevé un espai d’intercanvi i mestissatge cultural.

4. Bloc informatiu breu

A la part central del tall apareix un butlletí informatiu de la casa que no forma part del programa cultural però contextualitza la realitat local:

• Mascaretes obligatòries de nou als centres sanitaris de Tarragona per un pic de grip avançat; es destaca el paper de la vacuna i la protecció individual.
• Famílies de l’escola Arrabassada alerten dels riscos d’unes obres molt properes al pati i aules d’infantil (pols, soroll, vibracions).
• Professorat en jornada de lluita per millores laborals i salarials, amb advertiment de possibles vagues si les negociacions no avancen.
• Iniciativa de l’Ajuntament de Tarragona i el Port de Tarragona sobre el magatzem Reial, amb entrades amb dipòsit retornable i visites al Moll de Costa.
• Anuncis institucionals i publicitaris sobre el pla Tarragona 26, comerç de proximitat, i un establiment de materials de construcció.

Aquest tram actua com a tall informatiu entre el segment teatral i la secció final sobre el Nadal africà.

5. Eixos temàtics principals de l’episodi

1. 1 Tarragona com a ciutat literària i de llengua
   

• Rutes que combinen patrimoni material i immaterial (monuments, barris, textos).
• Presència forta de la URV, biblioteques i entitats culturals.
• Reivindicació de la literatura com a clau per interpretar la ciutat.

1. 2 Memòria democràtica i crítica social
   

• El teatre de Sergi Xirinax posa en qüestió:

- La gestió de la por i el tracte als immigrants. - La poca resolució del llegat de la Guerra Civil i el franquisme. - Els riscos per a la democràcia davant l’auge de l’extrema dreta.

1. 3 Diversitat cultural i intercanvi
   

• El relat del Nadal africà mostra:

- La riquesa de les nacions africanes (ibos, zulus). - La importància del ball, la música i el menjar en la vida comunitària. - La convivència de tradicions africanes i catalanes en el dia a dia d’un migrant a Tarragona.

1. 4 Compromís local
   

• Tant les rutes com el teatre i l’entrevista a Sinachis Touch evidencien un teixit cultural molt viu a la ciutat i un interès per connectar passat, present i diversitat.