Riu Clar: comiat de Josefa i Epítom d’una esperança

Contingut del programa

Blocs principals

• Homenatge de la FAP a les juntes veïnals i reconeixement a Josefa Rodríguez (Parc Riu Clar).

• Entrevista a Josefa Rodríguez: trajectòria des de 1994, millores urbanes i socials al barri, relació amb l’Ajuntament, i relleu generacional a l’associació.

• Entrevista a Tecla Martorell sobre el llibre Epítom d’una esperança: travessa en caiuco d’un jove senegalès, veu interior, documentació cultural i reflexions sobre migració, empatia i prejudicis.

Entrevista a Josefa Rodríguez — Parc Riu Clar

Trajectòria i context (1994–2025)

• Cofundadora de l’Associació de Veïns (1994), amb el president Vilella; primera etapa de 5–6 anys, retorn el 2009–2010 fins avui.

• Als anys 90, el barri era molt poc urbanitzat: descampats, carrers sense asfalt, ermita degradada.

"Todo esto era un descampado... había mucho trabajo"

Millores aconseguides (urbanisme i serveis)

• Retirada del tòtem publicitari (18 m d’alçada, 60 m de diàmetre): 3 anys de lluita, gestions fins a Barcelona.

• Parc nou i defensa d’equipaments de cal·listènia pendents a l’Elena Regidor.

• Rotonda amb el nom Parc Riu Clar i nomenclatura de blocs i carrers per facilitar emergències.

• Reforma integral de l’ermita (nou accés mirant al barri) i bancs reutilitzats de la parròquia; taules de pícnic i pins al costat de l’ermita.

• Enllumenat reforçat (c. Lluís Bonet i altres) i connexió d’internet i telèfon a la seu veïnal.

Impacte social i atenció veïnal

• L’associació ha actuat com una OAC de barri: suport en desnonaments, tràmits i orientació.

"Això no és només l’associació: és el centre cívic del barri perquè no hi ha altra cosa"

Assignatures pendents

• Entrada del barri des de l’autovia (c. La Carabia): projecte de jardineria i dignificació no assolit.

• Canvi de paviment a la Rambla, en mal estat.

Relació amb l’Ajuntament

• Tracte cordial amb tots els alcaldes; les friccions han estat sobretot amb tècnics.

• Victòries clau: semàfors després del nou pont (evitant una llançadora insuficient).

"En el vicio de pedir está la virtud de no dar"

Convivència i interculturalitat

• Setmana Cultural amb jornades gastronòmiques (argentins, marroquins...), desfilada de vestit tradicional marroquí i activitats infantils per cohesionar el veïnat.

Voluntariat, desgast i relleu generacional

• Recordatori que ningú cobra; sovint han avançat diners per evitar talls de llum, aigua o telèfon.

• Motiu del relleu: desgast, atendre la família i la salut; “retirada a temps” com a victòria.

• Nova junta jove: Marta (28) com a presidenta i Sandra com a vicepresidenta; la veterania queda per assessorar.

Lideratge femení

• Associació majoritàriament de dones; mirada proactiva i intuïció que complementa el lideratge masculí.

Filosofia veïnal i comiat

• Les festes cohesionen, però l’associació és molt més que festes.

"Tinc una medalla del 94: a la més pedigüeña del barri"

• Reconeixement emotiu a la Festa del Soci; Josefa es retira, però es mantindrà vinculada com a veïna.

Entrevista a Tecla Martorell — Epítom d’una esperança

Sinopsi

• Novel·la sobre en Buba, jove senegalès de 16 anys que emprèn la travessa en caiuco cap a les Canàries, entre records, por, somnis i esperança.

Escriptura i veu

• Forma d’epítom/diari lliure: pensament continu amb somnis i malsons; l’autora deixa pistes perquè el lector discernisca realitat/somni.

• Inici amb joc temporal que es revela al final.

Documentació i representació cultural

• Observació i recerca de mercats del Senegal, vida a la platja, carros amb rodes de bicicleta, i marabuts (sincretisme animista-islàmic).

• Contrast d’imaginaris: Àfrica no és homogènia; evitar tòpics.

El mar i la por

• El mar com a abisme: metàfora de "closca de cacauet" a l’oceà; experiència personal de malamar a ferris canaris per dotar versemblança.

La mare com a vincle

• Centralitat de la mare (trucades, pensament constant) en joves migrants; necessitat de dir que són vius.

Propòsit: combatre prejudicis i fomentar empatia

• Crítica del racisme normalitzat i els discursos de por; la literatura com a goteta d’aigua per posar-se a la pell de l’altre.

"L’horror comença quan ets una cosa i no ho saps"

Migracions i màfies: matisos

• No tot és una màfia deshumanitzada: també hi ha pescadors reconvertits que organitzen viatges.

• Les primeres víctimes de les màfies són els propis migrants; interpel·lació a les responsabilitats dels països d’acollida.

Estil i ritme

• Frases curtes, ritme interior; puntuació al servei del flux de consciència.

Presentacions del llibre

• Agenda: Valls (30/09), Reus (04/10), Tarragona — Antic Ajuntament (08/10, 19 h), Montblanc (10/10).

Idees clau

• El moviment veïnal és infraestructura social: detecta necessitats, pressiona administracions i crea cohesió.

• La renovació generacional assegura continuïtat i nous lideratges.

• La literatura pot humanitzar la migració, trencar estereotips i obrir converses més matisades.