Raülin amb Salsa de Raül Cid - Capítol 74
Inici del programa amb l'entusiasme habitual, comentant les dificultats per aparcar prop dels Estudis de Tarragona Ràdio a l'Avinguda Roma.
Raül comenta les efemèrides del dia, destacant la fontaneria i obrint un debat sobre l'ús del ChatGPT i la tecnologia en la vida quotidiana.
Reflexions humorístiques sobre la salut visual, la lletra petita dels productes i la importància de cuidar el cervell.
Discussió sobre si la truita de patates ha de portar ceba o no, i la crítica a les noves modes de posar tòfona o pistatxo a tot arreu.
Celebració del dia de Super Mario i conversa sobre les preferències dels convidats entre consoles o PC.
Introducció formal de la companyia Clownic, la seva història vinculada al Tricicle i la presentació dels dos convidats a l'estudi.
Edu explica com va néixer Clownic el 1998 a partir d'un càsting de mil persones per girar els espectacles originals del Tricicle.
Els convidats recorden les seves professions frustrades; Ledo anava per bomber i Gerard va començar al teatre per accident a l'institut.
Debat sobre la relació entre l'hostaleria i l'actuació, i com a vegades el públic és més difícil en un bar que en un teatre.
Reflexió sobre les diferències entre actuar en sales tancades o a l'aire lliure, destacant la perillositat i la màgia del carrer.
Com van passar d'interpretar obres alienes a crear els seus propis espectacles i el pes que té la marca Clownic en el mercat.
Intervenció humorística de Cristina Muñón interpretant diversos personatges i anunci de l'espectacle del 27 de març a Salou.
Concurs de preguntes i respostes sobre cinema mut, referents del teatre gestual i cultura general amb un toc còmic.
Ledo comenta amb humor que no l'han contractat mai al seu poble, la Selva del Camp, malgrat tenir allà l'empresa.
Explicació sobre com s'elaboren els gags mitjançant prova i error i agraïments finals abans de tancar l'episodi.
Avui a Raülin amb Salsa tenim dos convidats que fa anys que es dediquen professionalment a una cosa molt seriosa: fer el pallasso. I a més sense dir ni una paraula… que això, tal com està el món, ja té bastant mèrit.
Parlem de Clownic, la companyia de teatre gestual creada el 1998 per Tricicle per escampar el seu humor físic pel món. Amb els anys es van independitzar i des d’aleshores creen espectacles propis plens d’humor visual, ritme escènic i aquell talent especial per convertir situacions quotidianes en autèntics desastres còmics.
Un dels nostres convidats és el veterà de la companyia. Ve del teatre de carrer i encara avui té una habilitat molt afinada per baixar a platea i posar algun espectador en situacions que segurament no havia previst quan va comprar l’entrada. Ell és Edu Méndez.
L’altre es va formar en clown, mim i pantomima —o pantorilla, com diuen al gremi—. És el més alt, el més guapo… i curiosament també el que ha escrit aquesta presentació. I quan es deixa anar a l’escenari, més d’un diu que té un aire a Jim Carrey… però amb menys pressupost de Hollywood. Ell és Gerard Domènech.
El tercer membre de la companyia és probablement el més actor i el més camaleònic del trio, amb experiència en cinema, televisió i publicitat. Avui no ha pogut venir… i sincerament tampoc sabem si és perquè tenia feina o perquè ha decidit protegir la seva reputació. Parlem de Carles Bigorra. .
I avui tenim aquí a l’estudi dos terços d’aquest trio de desastres escènics.
Benvinguts a Raülin amb Salsa, Edu Méndez i Gerard Domènech.

