Raülin amb Salsa de Raül Cid - Capítol 64

Presentació del programa *Raülin amb Salsa* i to humorístic d’entrada. Parlen de cantar malament al karaoke i a la dutxa, i el presentador explica com té la casa parcialment domotitzada amb Alexa per encendre el calefactor abans de dutxar-se. Surt el tema de la privacitat i les conspiracions sobre si ens escolten, que ells tracten amb humor, remarcant que la gent ja exposa voluntàriament el pitjor de si mateixa a xarxes.

Situen el moment de l’any: Nadal s’acosta, però encara no ha esclatat. Parlen de si els agrada o no el Nadal (relació ambivalent, sense fanatisme) i del mite del Grinch, posant l’èmfasi en què el problema no és la festa sinó la gent. Debaten si la societat cada cop es porta pitjor, sobretot dins les famílies, i apareix el tema de les herències com a font de conflictes. A partir d’aquí, comencen les bromes sobre fills únics, germans, mimats i síndrome de fill únic.

Segueixen amb la dinàmica familiar: la Laura es defineix com a filla única, tot i tenir un germà, i juguen amb el concepte de sentir-se o no fill únic. Parlen de com el matrimoni i la paternitat ‘posen 10 anys més’ a la gent, citant una amiga (Meri) que s’acaba de casar. To de confidència i broma sobre l’aspecte físic i el pas del temps en funció del projecte vital.

Aprofitant l’efemèride del primer vol dels germans Wright, comenten com va començar l’aviació i ho connecten amb experiències en companyies low-cost com Ryanair. Parlen de loteria a l’avió, baixades de preus i la sensació de volant gairebé sense combustible. Expliquen una anècdota d’un pilot que anuncia parada tècnica a Cancún per posar benzina. Després deriven a la percepció que la mateixa quantitat de benzina dura més o menys segons la benzinera, insinuant que algunes podrien vendre combustible més ‘diluït’, i com això afecta el motor del cotxe.

Debaten sobre les zones de baixes emissions, la pressió per canviar de cotxe i la frustració associada. Parlen dels distintius ambientals i dels anys que tenen els seus vehicles (com un Dacia Sandero). To de queixa irònica sobre la normativa i el cost d’adaptar-s’hi. A continuació, s’introdueix el tema de sopars d’empresa i àpats familiars de Nadal, tot comentant qui cuina a casa i com la mare de la Laura és molt bona cuinera, despertant l’interès del presentador pels tàpers.

Parlen de la possibilitat de fer un sopar amb tot l’equip de *Raülin amb Salsa* i qui l’hauria de pagar: el gerent, la presidenta de la ràdio o altres càrrecs. Proposen en broma passar la factura a l’Ajuntament amb el tiquet sense desglossar. Surt una referència humorística al Partit Popular i a pràctiques poc transparents amb factures, tot mantenint el to lleuger i satíric sobre política local.

El presentador introdueix formalment la convidada, **Laura Rovira**, a partir d’una cançó i referències a posades en escena televisives. Destaca la seva alçada, el monyito, el seu estil festiu i la seva passió per Santa Tecla i la Molassa. Esmenta que s’ha ‘independitzat’ i que beu més cervesa que aigua, que és Leo i molt fan d’una cançó de L’Eiva. També s’esmenta que fa crossfit i ha après què és ser pronador o supinador. Afegeixen comentaris d’astrologia (bessons, capricorn, lluna en càncer) i s’insinua que un dia parlaran de numerologia i del pèndol.

Com que és l’últim programa de l’any, porten una caixa gran de bombons per a la convidada i el col·laborador. Fan un petit show d’ASMR: trenquen el silenci per sentir el soroll del plàstic, la caixa i les ungles, mentre bromejen amb la respiració del tècnic, comparant-lo amb Darth Vader. Escullen bombons llegint la ‘xuleta’ i comenten preferències (Ferrero Rocher vs assortits). Aquest moment serveix d’entrada per presentar el col·laborador **Pau Palau-Riquelme**.

S’incorpora el Pau, a qui molesten amigablement perquè ara arriba amb molta antelació després que un dia li piquessin la cresta per arribar tard. Parlen de com molta gent coneix la Laura per aparicions a TAC12, en un programa on comparteix taula amb un company molt alt. S’encadenen bromes sobre caixes, tamborets i angles de càmera per compensar l’alçada, i es demana que li posin un tamboret oficialment. El Pau defineix la Laura com una noia simpàtica i intel·ligent, però el presentador hi posa ironia dient que “la coneixes poc” i jugant amb la imatge pública vs privada.

Es planteja la gran pregunta: la Laura ha passat de ser ‘la golfe en calces’ a ‘fer-se la tonta’. Raül pregunta si això és maduresa professional o cansament del sistema. La Laura comenta que és una persona polièdrica i que, tot i que canvia de marca cada any i mig, el fons és el mateix: **fer humor sobre actualitat tarragonina** implicant entitats i gent de la ciutat. *En calces* era un format setmanal molt estructurat (entrada, col·laborador, entrevista) que, combinat amb altres feines i la vida personal, la feia sentir que no s’hi podia dedicar com volia. Per això fa un punt i a part: continua fent “la tonta” però amb menys pressió, només quan pot dedicar-hi temps i energia, prioritzant la qualitat sobre la quantitat.

La Laura explica que, a més del canvi de projecte, també s’ha **independitzat** vitalment: va passar de viure amb els pares a un pis a la part alta (cos del Bou) amb un cosí, i ara viu amb parella i la gossa Frida. Comenten com és difícil, tal com està la societat, viure completament sola: trobar pis, pagar-lo i, a sobre, viure. Surt el tema d’herències i dificultats econòmiques. També parlen de com la gossa forma part central de la seva vida, fins al punt que hi parla com si fos una persona i està convençuda que l’entén.

Debat sobre fins a quin punt es ‘humanitzen’ els animals: la Laura permet que la gossa dormi al llit i s’enfada quan no obeeix, assumint que entén tot el que li diu. Parlen de convivència i diferències d’hàbits: persones que només netegen la part de la casa que utilitzen, plats acumulats, pols, etc., i com això pot trencar parelles o amistats. S’esmenta un vídeo a TikTok on la gent posa cel·lofan als plats per no haver-los de fregar. La Laura diu que **li agrada fregar plats**, una de les tasques domèstiques que porta millor, mentre el Pau admet certes manies i escrúpols relacionats amb la higiene.

Raül estrena la ‘secció del Pau’ amb una cançó composada expressament, fent un joc de paraules amb el seu nom. Sona una cançó nadalenca mentre el Pau entra a escena amb mascareta o semblant (es diu que ve d’incògnit). El Pau admet que està refredat i no vol contagiar ningú per Nadal, i explica que està vacunat contra la grip i la Covid per ser persona de risc amb diverses patologies. Fan humor sobre les seves ‘moltes patologies’ però també es ressalta la seva valentia i ganes de fer coses. El to barreja humor i un missatge implícit de responsabilitat sanitària.

El Pau parla de Nadal com una època bonica per estar en família i recordar especialment les persones que ja no hi són, tot i que el Raül insisteix que s’haurien de recordar tot l’any. Pregunten si al Nadal deixa un lloc buit a taula per a les persones absents; ell diu que no, però que sempre les tenen presents. El Raül porta la conversa cap a l’esoterisme amb la idea de fer una ouija per parlar amb difunts, cosa que a la Laura li fa respecte. Després deriven cap a la pel·lícula *Tiburón (Jaws)* i com va demonitzar els taurons, creant una imatge irrealisme de l’animal. Comparen amb rates i porcs, afirmant que, ben cuidats, no són bruts per naturalesa, i conclouen que sovint el problema és el comportament humà, no els animals.

Comentari sobre la sensació de ‘**nou déjà-vu pandèmic**’ amb noves variants de Covid i la idea que el virus ha vingut per quedar-se. Ho barregen amb bromes sobre el K-pop. Després passen a parlar de cartes rebudes a casa sobre **nou contracte de brossa** i **zona de baixes emissions** a la ciutat. El Raül critica l’excés de banderoles i comunicació institucional per anunciar la nova empresa de brossa, mentre el Pau prefereix no mullar-se massa en temes polítics per evitar problemes. També comenten les múltiples excepcions que inclou la normativa de les zones de baixes emissions i la frustració que genera.

Debat sobre de quin barri és exactament la Laura: viu cap a Vidal i Barraquer, a la vora del Serrallo i l’avinguda Independència, i es discuteix si això la fa ‘serrallenca’ o no. A partir d’aquí, el Raül pregunta com pot inflar un matalàs sense endoll, cosa que porta a l’anècdota del festival Sonorama amb la Marina Pérez. Havien de dormir en autocaravana però se la van cancel·lar i van acabar en un càmping; la Laura tenia un matalàs inflable i un inflador elèctric que calia endoll, però no tenien endoll a mà. Finalment, gràcies a veïns del càmping, va aconseguir un inflador manual i va poder dormir al matalàs, mentre la Marina dormia a terra amb una esterilla, reforçant la imatge ‘hippie’ d’ella.

El Pau admet que és molt escrupolós amb matalassos aliens o trobats pel carrer, mentre el Raül exagera la imatge de la Laura com a ‘homeless’ per fer broma. Parlen també de què menja el Pau i d’alguns plats que prepara. Després deriven cap al tema de **xarxes socials**: el Pau té Instagram però prefereix tenir-lo privat per controlar qui el segueix, ja que hi ha molta estafa i gent malintencionada. La Laura, en canvi, té el compte obert perquè el fa servir com a altaveu del seu projecte ‘fent la tonta’, tot i que reconeix que hi ha més gent que mira que no pas que la segueix. S’introdueix la idea que el número de seguidors no ho és tot i que la influència real depèn del discurs i la coherència.

Es planteja si el **periodisme ha empitjorat**: hi ha molts mitjans i empreses que contracten gent no titulada per fer funcions comunicatives per un salari inferior al d’un periodista. Exemple d’un Frankfurt de Tarragona que busca ‘ajudant de cambrer’ en lloc de cambrer per pagar menys. La Laura denuncia que passa igual en comunicació: demanen tasques de periodista o comunity manager però contracten perfils barats. També critiquen la facilitat amb què, gràcies a les xarxes i la intel·ligència artificial, es poden difondre mentides, i com molts joves creuen abans un influencer de 22 anys que un periodista amb experiència. Es menciona l’OnlyFans i la fantasia de fer-se ric ensenyant els peus, destacant el desencaix entre expectatives i realitat laboral.

Al tram final, parlen de **loteria de Nadal** i de la **Grossa**, i del fet que molta gent compra per por de quedar-se fora si toca als altres. Ells admeten comprar algun número compartit amb família i amics, però també apunten que la manera més segura d’estalviar és no comprar-ne, fent paral·lelisme amb el Black Friday i els falsos descomptes. Es proposa, en broma, crear un número vinculat a la marca ‘fent la tonta’. Finalment, constaten que el temps s’ha acabat i que han quedat molts temes pendents com el crossfit, Santa Tecla o més preguntes pel Pau. Es tanquen amb salutacions, desitjos de bones festes, i una llista exagerada de plataformes on suposadament es pot seguir el programa (Instagram, TikTok, OnlyFans, Wallapop, LinkedIn, etc.), remarcant el to irònic i desimbolt de tot l’episodi.