Raülin amb Salsa
Raülin amb Salsa ens parla de tot i de més. Sempre amb un punt de vista critic i mordaç, però sobre tot amb molt d’humor. Raül Cid ens desinformarà de tota i de cap de les actualitats passades del moment futur.
Subscriu-te
Nits, Pride i comunitat LGTBI a Tarragona
Inicien l’últim programa de la temporada de Raülin amb Salsa (episodi 57) amb to de broma. Parlen de manies com el volum en números parells/imparells, de que un d’ells té TOC, fan acudits sobre no mirar la tele i comencen a jugar amb el tema de l’edat real i l’edat declarada públicament.
Intercanvi de punxes entre Raül i el convidat sobre qui és més gran, qui ment sobre l’edat i qui va arribar abans a la ràdio. Es riuen de la idea que “Raülin amb Salsa” podria tornar-se “Toni amb Salsa”. També apareix la broma de necessitar un coach motivacional (trombocouch) per recuperar l’autoestima davant de les crítiques.
Raül anuncia que és el dia de la gent de mar i ho aprofiten per fer broma sobre ser mariner de terra ferma, els nusos i les cordes. Conversen sobre el vòmit i les arcades, barrejant el significat mèdic amb el significat arquitectònic. També fan conyes sobre la lentitud dels reflexos amb l’edat.
Relaten escenes de trucar al RAC o a manetes per arreglar coses a casa, amb el típic paper de “supervisor d’obra” amb les mans al darrere. Entre bromes, retraten una quotidianitat molt de senyor gran, mirant com li fan la feina i opinant sobre com s’hauria de fer.
Recorden que és el dia mundial del vitiligen i juguen amb el nom en català. Destaquen que és una ocasió per recordar que la pell pot ser una obra d’art sense filtres ni retocs i que la diversitat de la pell és valuosa. Esmenten que ara hi ha models amb vitiligen per visibilitzar aquesta condició.
Un dels participants explica que sí té TOC diagnosticat i que de petit ja ritualitzava l’ordre, col·locant objectes i necessitant que tot estigués endreçat per poder començar les rutines. Reconeix que això té avantatges (la gent el veu polit), però que quan et domina cal tractar-ho. Es fa broma sobre “teràpia del soquet” a base de castanyes.
Anuncien que és el dia mundial antitaurí i hi fan broma respecte a amics taurins i tenir un toro de mascota. Parlen de mascotes i d’al·lèrgies, especialment a gats, amb anècdotes de convidats que, tot i ser al·lèrgics, tenen gats a casa. Raül explica un episodi d’atac al·lèrgic fort després d’abraçar una amiga amb dotze gats.
Esmenten que és l’aniversari de Ricky Gervais, destacant el seu humor afilat i l’ateisme militant. Recorden que ells van estudiar en entorns religiosos (seminari) que ara són un institut de teologia reformat i amb concerts en viu. Parlen del sostre restaurat, de les quotes d’antics alumnes i de l’associació d’antics estudiants.
Entre rialles, esmenten actes de vandalisme juvenil com pujar a tocar la campana o fer pintades, sense assenyalar culpables concrets. Alhora subratllen que l’espai ara és molt bonic, amb concerts davant la capella, i que s’hi han invertit molts diners.
Raül fa una presentació molt treballada de Toni Vera (Toni Bermont), destacant que va començar el 2015 muntant festes LGTBI amb URCO, creant espais on la gent pot ballar i ser ella mateixa, amb purpurina i ventalls. El defineix com algú que fa ballar la ciutat, crea comunitat i ho fa amb respecte i tendresa, tot i que ell no es consideri estrella.
El Toni es mostra mig desconcertat, mig commogut per la presentació. Surt la pregunta clau: s’ha hagut de canviar el nom a Toni Bermont perquè ha “liat massa” com a Toni Vera? Ell respon que avui fa un any i una setmana que és DJ cobrant, marcant el seu nou rol professional.
El Toni explica com passa d’organitzar festes i fer de regidor/logística a punxar. Inicialment només defensava la cabina uns minuts. El seu soci el convida al Pride; ell s’hi prepara molt, ho fa bé i comença a sonar el telèfon. A partir d’aquí, encadena bolos i es va embarcant cada cop més en el món DJ.
En un any suma uns 80 bolos i una residència setmanal al Salvatico. Remarca que fa dos anys hauria considerat impossible dedicar temps i ànima a això. Es bromeja sobre la serietat de la seva carrera artística i el contrast amb la formació musical clàssica del Raül.
Parlen de manies i rituals abans de sortir a tocar o punxar. El Toni explica que ell es tanca al camerino amb els cascos i l’ordinador, escoltant música a volum o bé buscant molt de silenci, però sempre aïllant-se mentalment uns 20 minuts, encara que hi hagi molta gent al voltant.
Raül li pregunta si va trigar molt a trobar el nom artístic. El Toni explica que és senzill: juga amb els cognoms Vera Montaner i en treu Toni Bermont. Riuen sobre possibles noms descartats i la idea de fer un tàndem d’actuacions entre DJ i trombonista.
Raül recorda que el Toni va ser impulsor de recuperar els patos a la plaça dels Patos. Parlen de la diferència entre ànecs i oques, del civisme d’abans i d’accidents amb animals. També rememoren dibuixos antics de TV3 com el Dragui, amb un llenguatge més elevat que les sèries actuals per a infants.
Es parla del fill del Toni, el “Toni petit”, que ha fet 10 anys, i es recorden moments en què anava molt arreglat de petit. També es saluda l’Aurora, parella del Toni. Es comenta que el nen combina la ironia del pare i la mala llet de la mare, en to afectuós i còmplice.
Relacionen els 10 anys del fill amb els 10 anys de la fundació de Premium i altres projectes. Raül pregunta si hi ha alguna cosa que el Toni no hagués fet fa 10 anys. Ell respon que no creu en punts de bifurcació vitals estil “multiverso” i que, amb l’experiència actual, no canviaria res del que ha fet en aquests 10 anys.
Parlen del Vatico i deixen caure la broma que tan malament estan que hi ha de punxar el Joan Biosca. L’ambient és d’amistat i vacile constant: saluden el Joan i recorden una entrevista anterior al programa, subratllant que és un gran tipus i conegut de fa molts anys.
Raül retreu en broma al Toni que s’hagués ofès en una entrevista anterior on el va comparar amb un gurú motivacional. El Toni afirma que volia venir l’últim dia i que ell mateix és el “regal” per al programa. Bromejen sobre sortir a sopar després i sobre haver-se acompanyat a la modista, on el Toni va demanar la cremallera bona sense mirar la despesa.
El Toni insisteix que estima molt el Raül i que no revelaria segons “veritats” seves, tot i insinuar que algun dia sortiran. El to és de molta amistat i ironia. S’introdueix el desig de fer alguna cosa conjunta (DJ + música en directe) i es planteja com a repte per al futur.
Entren en el nucli del tema: el Pride i el que està passant a Tarragona. El Toni afirma que encara està “allà”, implicat, i que gràcies a aquests esdeveniments s’està obrint la ciutat. Diu que fa uns 10–15 anys era impensable i que ara es comencen a veure coses noves que trenquen el monopoli de Setmana Santa, Santa Tecla, Carnaval i Tàrraco Viva.
Conversen sobre horòscops i cartes astrals. El Toni admet que li dona certa importància i que li agrada demanar coses a l’univers. Defensen que, quan demanes i les coses arriben, costa dir que no. Raül es defineix com a amant del risc i del “no dir mai que no” a projectes com una Cuqui, encara que no s’hi vegi del tot.
El Toni explica que quan era responsable d’actes havia de gestionar la relació amb la Guàrdia Urbana i serveis municipals. Destaca que, en la seva experiència, funcionen bé i ajuden a garantir la seguretat. També reconeix que fer actes no és fàcil i comporta molts problemes, però relativitza: si d’aquí cinc anys no serà important, no cal patir-hi tant.
Rebutja la idea que Tarragona sigui “provinciana” i defensa que té tot el potencial per fer el que vulgui. Reivindica que hi ha una Tarragona més enllà del calendari festiu clàssic, amb nous projectes, Pride i escenes LGTBI. Assenyala que abans el món associatiu estava dominat per gent gran i que ara gent de 30–40 anys està agafant el relleu.
El diàleg entra en terreny més pujat de to, amb acudits sexuals i metàfores que ells mateixos frenen en sec per no passar-se. Es veu com treballen la contenció per mantenir un programa familiar tot i la complicitat i les ganes de desbarrar.
Parlen de la figura del gerent de la ràdio i de la incertesa sobre la continuïtat del programa la temporada vinent. El Toni dona suport obert al Raül i a la Sílvia, dient que els trobarà a faltar cada matí. Es tanquen amb el “Fins demà!”, que funciona com a comiat de temporada, amb to d’afecte i complicitat.
Context i to de l’episodi
Episodi final de temporada de Raülin amb Salsa a Tarragona Ràdio, amb to totalment distès, ple d’humor, improvisació i complicitat entre els conductors i el convidat. És un programa molt conversacional, on es barregen bromes, vivències personals i reflexions sobre Tarragona, la seva escena de lleure i la comunitat LGTBI.
1. Obertura desenfadada i anècdotes personals
Manies quotidianes i edat
- Conversa inicial sobre TOC i manies absurdes (volum en números parells/imparells, audiència, l’edat que es diu en públic).
- Bromejen sobre la pèrdua d’oïda, les audiències del GAES i l’ús (o no) d’ajudes auditives.
- Es juga constantment amb la diferència d’edat real i la que alguns es volen atribuir, amb un humor molt auto-paròdic.
Dies mundials i cos
- Recorden que és el dia de la gent de mar, i ho aprofiten per fer broma sobre ser “mariner de terra ferma”, nusos i cordes.
- És també el dia mundial del vitiligen: reflexió breu però clara que la pell pot ser una obra d’art sense filtres ni retocs, i que cada cos té valor per si mateix.
- També és el dia mundial antitaurí, amb una posició clarament crítica cap a la tauromàquia, però en to humorístic.
Animals i al·lèrgies
- Parlen d’animals de companyia, sobretot gats, i d’al·lèrgies fortes.
- S’explica l’anècdota d’un atac al·lèrgic greu després d’abraçar una amiga amb molts gats a casa.
- El to continua sent de “vòmit dialèctic”: molt xerrameca, molta broma, però amb petites pinzellades de vivències reals.
2. Referents culturals i records compartits
Ricky Gervais i humor ateu
- Esmenten l’aniversari de Ricky Gervais, remarcant-lo com a gran humorista britànic i ateu declarat.
- Surt el tema dels estudis religiosos dels conductors (seminari, col·legis religiosos), amb molta ironia sobre la seva evolució vital.
Sant Pau i el seminari
- Parlen de l’antic garito d’estudis (seminari/centre religiós), ara reconvertit en institut de teologia i espai cultural.
- Destaquen:
- Inversió en la reforma de l’edifici. - Ús actual per a concerts en viu. - Records de joventut: vandalisme “blanc”, pujar a tocar la campana, etc.
3. Presentació del convidat: Toni Vera / Toni Bermont
Perfil del convidat
- Convidat central: Toni Vera, conegut ara com a Toni Bermont.
- Descrit com:
- “Clàssic tarragoní” que fa ballar la ciutat sencera. - Creador d’espais on la gent LGTBI i aliats poden ballar, desconnectar i ser ells mateixos, amb purpurina, ventalls i llibertat. - Persona que genera comunitat, respecte i tendresa més que no pas una “estrella” convencional.
Orígens en l’escena LGTBI
- El 2015 comença muntant festes LGTBI amb la marca URCO, molt abans que fos habitual parlar de LGTBIQ+.
- Ho fa amb més ganes que manuals d’instruccions: molt d’ofici construït a base de prova-error i implicació personal.
4. De promotor a DJ: naixement de “Toni Bermont”
El salt a la cabina
- Punt clau: fa un any i una setmana que és DJ cobrant.
- Abans:
- Organitzava festes i actes, feia de regidor/logística, sempre “a darrere”. - Defensava la cabina puntualment (20–25 minuts) però no com a rol principal.
- El seu soci el convida a punxar al Pride: ell hi va sense saber ben bé què hi anava a fer, es prepara molt bé, funciona… i comença a sonar el telèfon.
- En un any:
- Uns 80 bolos. - Residència setmanal al Salvatico. - Dedicació “en temps i ànima” a la música.
Rituals abans de punxar
- El seu ritual artístic:
- Es tanca al camerino amb els cascos i l’ordinador uns 20 minuts. - Necessita o molta música o molt silenci, però sempre aïllat mentalment tot i tenir gent al voltant.
El nom artístic “Toni Bermont”
- Explica que neix de jugar amb els seus cognoms: Vera Montaner → VeraMont → Bermont (pràcticament, “treure vocals i combinar”).
- Es fa broma sobre noms alternatius descartats i sobre la idea de “DJ estrambòtic”.
5. Relació personal: amistat, memòria i ciutat
Records compartits
- Recorden moments compartits:
- Premium i el seu entorn. - Anar junts a la modista a arreglar roba. - Pagar per “la cremallera bona” com a signe de cert progrés econòmic.
- Surt la família del Toni:
- El “Toni petit” (fill) que ha fet 10 anys. - La seva parella Aurora, i la combinació d’ironia i caràcter que el nen hereta.
Oques, ànecs i plaça dels Patos
- Conversa molt tarragonina sobre la plaça dels Patos i la presència d’ànecs i oques.
- Es parla de:
- Les oques com a animals territorials, gairebé com un “esquadró de seguretat” per a masies. - Nostàlgia d’una època de més civisme i menys accidents amb animals.
Generacions i llenguatge
- Referències a:
- Dibuixos antics de TV3 (Dragui, sèries amb llenguatge elevat). - Contrast amb sèries infantils actuals, amb un lèxic més senzill.
6. Reflexions sobre decisions vitals i temps
Canviaries alguna cosa dels últims 10 anys?
- Pregunta clau: “Amb l’experiència d’ara, canviaries alguna decisió dels últims 10 anys?”
- Resposta del Toni: no canviaria res.
- Argumenta que:
- Tothom té drames personals i preocupacions, però formen part del camí. - La teoria de punts de bifurcació (multiversos, Regreso al futuro) és més un joc mental que una eina útil.
Filosofia de la importància
- Frase important:
“Si una cosa no importarà d’aquí cinc anys, no és important.”
- Serveix per relativitzar conflictes burocràtics, entrebancs organitzatius i maldecaps que es troben en muntar actes i festes.
7. Organitzar cultura i festa a Tarragona
Del darrere a l’epicentre
- El Toni passa de:
- Coordinador/regidor que atén Guàrdia Urbana, serveis tècnics i imprevistos. - A DJ al centre de l’escenari, però sense perdre la visió global de l’acte.
- Remarca que treballar amb la Guàrdia Urbana i els serveis municipals de Tarragona acostuma a ser positiu: hi ha control, coordinació i voluntat que les coses surtin bé.
Dificultats i burocràcia
- Tot i això, reconeixen que:
- Hi ha problemes de comunicació i algunes facilitats que falten per fer esdeveniments. - Ell s’ha hagut de menjar molts “marrons” organitzatius.
- Malgrat tot, la seva actitud és de resiliència i humor: s’ho prenen com part del joc de fer coses noves a la ciutat.
8. Pride, Cuqui i escena LGTBI a Tarragona
Un Pride que canvia la ciutat
- El Toni continua implicat en el Pride i en esdeveniments LGTBI.
- Missatge central: “Estem obrint la ciutat”.
- Punts clau:
- Tarragona s’està diversificant més enllà del calendari clàssic (Setmana Santa, Santa Tecla, Carnaval, Tàrraco Viva...). - Fa 10–15 anys, era impensable fer segons quin tipus d’actes LGTBI de forma tan visible. - Ara hi ha espais per ballar, estimar, mostrar-se i experimentar llibertat.
Generació de 30–40 anys i relleu
- Observació important:
- Abans, el teixit associatiu i cultural estava dominat per persones grans (jubilats). - Ara, gent de 30 i 40 (com ells, com el Joan, etc.) agafa el relleu i impulsa propostes noves.
- Això permet una renovació del panorama festiu i cultural, amb més sensibilitat envers la diversitat i l’orgull.
“Cuqui” i possibles col·laboracions
- Parlen de les festes Cuqui i del paper de drag queens i artistes locals (Zafiro, Odi, la “Santíssima Trinidrac de Tarragona”).
- El conductor es pregunta quin lloc hi podria tenir ell dins una Cuqui; el Toni respon que sempre es pot trobar un espai, apuntant a futures col·laboracions.
Astrologia, univers i demanar coses
- Hi ha un tram on parlen, en to juganer, d’horòscops, cartes astrals i planetes.
- El Toni comenta que demana coses a l’univers i que, si li arriben, intenta no dir que no per deixar entrar coses noves a la vida.
9. Mirada crítica però afectuosa a la ciutat
Provincianisme vs potencial
- Surt la idea que potser seria més fàcil fer aquestes festes en altres ciutats; el Toni talla ràpid el discurs de “provincianisme”.
- Defensa que Tarragona té tot el potencial per fer el que vulgui, i que la clau és seguir insistint i creant.
Més enllà del calendari oficial
- Reivindica que existeix una Tarragona més enllà de les grans festes tradicionals:
- Una ciutat amb Pride, nits LGTBI, clubs, residències de DJ i comunitat. - Un teixit festiu i cultural que fa bategar la ciutat durant tot l’any.
10. Tancament de temporada i complicitats
Relació amb la ràdio
- Recorden que el Toni havia estat a Tarragona Ràdio abans, en altres formats.
- Hi ha bromes sobre gerències, cicles interns i incertesa de si hi haurà tercera temporada de Raülin amb Salsa.
- El Toni dona suport explícit al Raül i a la Sílvia i reivindica la importància del programa:
- Com a espai de llibertat, humor i afecte. - Com a lloc on es visibilitzen realitats LGTBI, culturals i locals.
Comiat
- El programa es tanca amb el to habitual:
- Molt d’afecte mutu, bromes internes i complicitat. - Un “fins demà” que, en realitat, marca la fi de temporada, deixant la porta oberta a tornar.
Idees centrals de fons
1. Identitat i llibertat
- El relat del Toni mostra com algú de Tarragona passa de l’ombra a la cabina per:
- Necessitat de crear espais segurs i lliures. - Ganes de fer ballar una comunitat que abans no tenia referents visibles.
2. Comunitat LGTBI i ciutat
- L’episodi retrata una Tarragona en transformació, on el Pride i les festes LGTBI són part del paisatge cultural.
- Es posa en valor la capacitat d’organitzar, resistir i transformar espais perquè la diversitat sigui celebrada, no amagada.
3. Humor com a eina
- Tot el programa és un exemple de com l’humor serveix per parlar de:
- Salut mental (TOC), - Cos i malaltia (vitiligen), - Burocràcia i institucions, - Sexualitat, gènere i festa,
sense perdre mai el respecte de fons ni la voluntat de fer pinya.