Raülin amb Salsa
Raülin amb Salsa ens parla de tot i de més. Sempre amb un punt de vista critic i mordaç, però sobre tot amb molt d’humor. Raül Cid ens desinformarà de tota i de cap de les actualitats passades del moment futur.
Subscriu-te
Tercera temporada, records i vida al Cos del Bou
Benvinguda al primer programa de la tercera temporada de Raülin amb Salsa; es reivindica la longevitat del programa (58 episodis) i es defineix el lema de l’any: “menys drama i més tonteria”. Conversa inicial sobre TOC, TDA/TDAH i com han canviat les etiquetes sobre comportaments nerviosos, amb un to humorístic i crític.
Es destaca que és el Dia Mundial del Pallasso i el Dia Internacional de les Persones Cuidadores. El presentador explica que volia ser pallasso de petit i com va acabar en la música. Reflexionen sobre riure de la vida, transformar el desastre en acudit i agraeixen la tasca de les persones cuidadores. També es menciona el dia de la llengua romaní i el dia de la conscienciació sobre els tsunamis, fent-ne broma.
Recorden una visita d’un grup de pallassos que es van molestar per la broma de “los pachachos”, i una altra polèmica quan el presentador va comparar Trump amb un pallasso a Facebook. Un amic li diu que cal no denigrar la professió; ell respon que el pallasso fa riure i que el problema és quan algú fa riure però fa por. Reflexió sobre la pell fina de la societat actual i la necessitat de vigilar el llenguatge sense perdre l’humor.
Abans de presentar els convidats, es fa una trucada en directe a la Carolina per felicitar-la. Li anuncien en broma que li havien enviat un stripper baixet amb tanga vermell que sortirà d’un pastís. Parlen de deixar que els altres organitzin la festa d’aniversari i d’aprendre a delegar i deixar-se sorprendre. Es tanca la trucada amb bon humor i complicitat.
Sona una cançó de salsa que connecta amb els convidats. Es presenten en Peter Martínez i la Fina Tomàs com a història viva del Cos del Bou, associats a la pizzeria, la perruqueria i altres negocis. Es ressalta que han pentinat mig barri, alimentat l’altre mig i vestit la resta, i que són responsables de bona part de l’alegria del carrer. Es recorda que la Fina és veïna del Cos del Bou des dels 15 anys i que li van fer un gran comiat de jubilació per Santa Tecla.
Es relata com van trigar dies a trobar un nom per a la pizzeria i finalment van optar provisionalment per “La pizzeria”, pensant a canviar-ho després. El fet que la gent digués “anem a la pizzeria” va consolidar el nom. Parlen d’altres pizzeries que hi havia a Tarragona i que amb el temps van anar tancant, mentre la seva es consolidava com a referent del Cos del Bou.
La Fina explica com el Peter passa hores al garatge fent bricolatge i com sovint la crida perquè l’ajudi, mentre ella intenta escapar per fer la seva vida. Parlen de l’ajuda (o falta d’ajuda) dels fills, que funcionen amb agendes plenes i exigències de temps. El presentador proposa, en broma, una aplicació tipus “La Meva Salut” per coordinar cites amb la pròpia “estirp” familiar. Es comenten també programes per trobar franges horàries comunes.
Es revela que el nom real del Peter és José Pedro i es juga amb com hauria sonat la “Pizzeria de José Pedro”. El presentador el compara amb Super Mario: mono texà, gorra i bigoti; el Peter explica que ha corregut curses amb el mono de feina i fins i tot n’ha guanyat alguna. Parlen del secret de la parella: paciència i estimar-se. S’explica l’etapa de la botiga de samarretes i souvenirs, amb problemes de personal i molta feina desdoblant-se entre la botiga i la pizzeria, que va deixar un gust menys bo que altres negocis.
La Fina destaca que la pizzeria és el negoci que més satisfacció li ha donat per la gent que hi han conegut i el fet de donar-los de menjar. Expliquen que van arribar a tenir 35 persones cosint a Cerdanyola, fent roba per al Cort Inglés. El presentador comenta que molta gent no sap que el Peter té origen brasiler; ell explica que parla portuguès quan activa el xip i que a la pizzeria connectava amb clients brasilers dient que era paulista i corintiano, barrejant-ho amb referències a la Bíblia (Corintios). Es reflexiona, en to d’humor, sobre la percepció de la immigració i el fet que ells, en realitat, han donat feina a molta gent.
Continuació de la broma sobre brasilers: el Peter saluda clients de Brasil i estableix complicitat futbolística. El presentador juga amb la confusió entre les epístoles als Corintios de la Bíblia i els Corinthians del Brasil, remarcant l’absurditat de com es barregen referències religioses i futbolístiques. Es tanca aquesta part reforçant la idea de l’origen brasiler com a element anecdòtic però identitari.
Truca el Pau Palau Riquelme, antic client de la pizzeria. Es recorda com venia amb els pares i el bon record que en té el Peter. El presentador el descriu com un “bitxo” i fa broma sobre la seva hiperactivitat. Aprofitant que el Pau parla de l’estat de la ciutat, es comenta la brutícia a Tarragona (brossa i cartrons als contenidors, especialment zona plaça Corsini) i el canvi de contracte de recollida d’escombraries, amb nova empresa però mateix personal. Es critica, en clau d’humor, el fet que el canvi potser serà més d’imatge que d’actitud.
El presentador explica l’anècdota del dia que el Pau va venir al programa i va caure de la cadira, quedant al terra com una tortuga cap per amunt. Es lamenta no haver-ho gravat, perquè hauria estat un vídeo viral, i li demana que quan torni repeteixi la “croqueta”. Això dona peu a parlar de com, en el programa, busquen que els moments espontanis i ridículs quedin enregistrats, sempre des de l’afecte i el bon humor.
Parlen de les activitats que han organitzat al Cos del Bou: concerts-vermut per Sant Magí amb Trombolisa’s Band i Cal Peter, que atraien molta gent i donaven alternativa als castells. El Peter relata com va arribar al carrer quan pràcticament no hi havia vida comercial, i com, amb la perruqueria (oberta el 1985) i després la pizzeria, van contribuir a reactivar-lo. Es menciona el paper d’altres comerços i persones (Cacerón, Francisco, Ramon, Olga) que ja no hi són, i es parla dels “quatre fantàstics” que dinamitzaven el carrer.
La Fina explica com va conèixer el Peter gràcies al seu germà i un partit del Barça l’any 1980. S’insinua, en to de broma, que el temps se li podia haver fet llarg, però ella diu que encara la sorprèn. Es recorda l’homenatge sorpresa que li van fer per la jubilació, organitzat per la Sílvia i veïns, amb grallers, veïns, amics i família. La Fina explica com es va emocionar, que es va sentir com en un funeral en vida però feliç, i que va acabar ballant damunt d’un banc perquè tothom la veiés.
A partir de la festa de la Fina, es reflexiona sobre com normalment els grans elogis arriben quan algú ja ha mort i com és molt millor homenatjar en vida. Relaten el cas d’un home que volia un enterrament festiu en vida, amb carruatge, música de Trombolisa’s Band i estil Nova Orleans, però els fills s’hi van oposar. Es considera que hauria estat molt bonic però xocant per a la família. També es lamenta la desaparició d’activitats com el vermut de Sant Magí al Cos del Bou i es deixa oberta la porta a buscar alternatives per mantenir l’esperit festiu del carrer.
Quan el temps s’acaba, el Peter comenta que se li ha fet curt i demana més minuts. El presentador diu que caldrà parlar-ho amb “la gerència” i proposa tornar-los a convidar en una altra ocasió. Es tanca el programa agraint a la Fina i al Peter la seva presència com a convidats de luxe per inaugurar la tercera temporada de Raülin amb Salsa, i es reafirma el to de bon humor, memòria de barri i afecte que ha travessat tot l’episodi.
Introducció a la tercera temporada
Benvinguda i to del programa
- Es dona la benvinguda al primer programa de la tercera temporada de Raülin amb Salsa.
- Reivindiquen que el programa ja porta 58 episodis i que ha durat més que molts propòsits d’any nou, dietes i fins i tot parelles.
- Marquen el lema d’aquesta temporada: “menys drama i més tonteria”.
"La vida sense salsa no té gust."
- Es presenta el programa com una dosi d’alegria, bogeria controlada, humor casolà i bona energia compartida.
Dies internacionals i to humorístic
- Comenten que és el Dia Mundial del Pallasso i el Dia Internacional de les Persones Cuidadores.
- L’hoste explica que de petit volia ser pallasso, però els pares el van portar a fer música i ha acabat barrejant música i humor.
- També és el dia de la llengua romaní i el dia mundial de la conscienciació sobre els tsunamis, que aprofiten per fer-hi broma parlant de "com una onada" i de cançons populars.
- Reflexionen, en clau d’humor, sobre la proliferació de “dies mundials de tot”.
Toc, TDAH i sensibilitats actuals
- Conversa distesa sobre el TOC (trastorn obsessiu compulsiu) i com abans es deia simplement que algú era maniàtic o nerviós.
- Parlen del TDA/TDAH amb un acudit sobre la diferència entre amb H o sense.
- Obren una reflexió sobre com avui es medicalitzen comportaments que abans es veien com caràcter.
"Abans ja eren puto maniàtics; ara és que té TOC."
- Expliquen una anècdota sobre dir-li “pallasso” a Trump a xarxes i com alguns professionals del clown es van sentir ofesos, reivindicant la dignitat de la professió.
- Conclusió: avui dia “la gent té la pell molt fina” i cal anar amb compte amb el llenguatge, però sense perdre el sentit de l’humor.
Trucada sorpresa d’aniversari
Sorpresa telefònica en directe
- Abans de presentar els convidats, fan una trucada sorpresa a la Carolina pel seu aniversari.
- Li diuen que li havien enviat un stripper que s’ha “quedat encallat” i continuen la broma descrivint-lo: baixet, amb tanga vermell i sortint d’un pastís.
- La Carolina explica que deixa que li organitzin la festa i que es deixa sorprendre.
- L’hoste aprofita per fer broma sobre aprendre a delegar i deixar-se cuidar, encara que triguis “45 anys” a aprendre-ho.
Presentació dels convidats: Fina Tomàs i Peter Martínez
Figures clau del Cos del Bou
- El programa rep dos convidats emblemàtics del Cos del Bou: Peter Martínez i Fina Tomàs.
- Se’ls defineix com “història viva del Cos del Bou”, responsables del 80% de l’alegria del barri (i l’altre 20% se l’atribueixen a les pizzes).
"Si el Cos del Bou fos una orquestra, ells serien la secció rítmica."
- Repàs dels negocis que han tingut al barri:
- Perruqueria “Ritzos”. - La pizzeria (nominalment “La Pizzeria”). - Botiga de texans, samarretes i souvenirs. - Tapes al Tatanet.
Trajectòria de la Fina al barri
- La Fina és veïna del Cos del Bou des dels 15 anys.
- És una figura molt estimada i reconeguda al carrer.
- Quan es va jubilar, els veïns li van preparar un comiat sorpresa durant les festes de Santa Tecla, amb música i celebració.
Històries de negocis: perruqueria, pizzeria i souvenirs
L’origen del nom “La pizzeria”
- Expliquen que el nom “La pizzeria” va sorgir gairebé per defecte:
- No trobaven nom: van valorar opcions com Via Cos del Bou però el veien massa llarg. - Van deixar el nom provisionalment com “La pizzeria”, pensant que ja el canviarien. - La gent començà a dir: “Anem a la pizzeria” i, davant el dubte a quina?, la resposta es consolidà: “a la pizzeria”.
- Tot i haver-hi diverses pizzeries a Tarragona en aquell moment (Mistral, Cal Faune, etc.), amb el temps la seva es va consolidar i les altres van anar tancant.
La perruqueria i les converses infinites
- La Fina explica que, a la perruqueria, ha sentit converses infinites.
- L’hoste li pregunta qui parla més: una clienta amb el tint posat o el Peter parlant de bricolatge.
- Ella riu i confirma que el Peter, parlant de bricolatge, no calla.
El negoci de samarretes i souvenirs
- Reconstrueixen la seva etapa amb samarretes i souvenirs:
- El projecte havia de funcionar amb una noia a la botiga perquè ells seguien amb la pizzeria. - Les treballadores duraven quinze dies i marxaven perquè no els agradava la feina. - Això feia que la Fina hagués de córrer a la pizzeria a preparar el menjador, i el Peter a fer serigrafia.
- La Fina defineix aquesta etapa com la que li va deixar “pitjor gust de boca”, per l’estrès i la mala organització.
Assessorament i molta feina al darrere
- L’hoste comenta que el Peter ha estat com un “Super Mario Bros de Tarragona”: mono texà, bigoti i gorra.
- El Peter explica que fins i tot ha arribat a córrer curses amb el mono de feina i ha guanyat així, essent reconegut com “Mario” pel públic.
Jubilació, convivència i paciència en parella
Adaptar-se a estar junts tot el dia
- Parlen del xoc inicial de la jubilació:
- La Fina explica que el segon dia de jubilació ja volia tornar a treballar perquè se li feia llarg estar tot el dia junts.
- El Peter passa moltes hores al garatge, fent bricolatge, i necessita sovint que la Fina li aguanti fustes o peces.
- Ella intenta “escapar-se” per fer la seva vida: anar a comprar, sortir, tenir espai propi.
El paper dels fills i la generació jove
- El Peter es queixa, en to humorístic, que els fills no estan gaire disponibles:
- Per demanar-los ajuda, cal demanar cita amb setmanes d’antelació. - Comenten la idea de crear una mena d’aplicació tipus “La Meva Salut” però per l’estirp familiar per coordinar agendes.
- Es reflexiona sobre la diferent manera de funcionar de la gent jove i com costa sincronitzar horaris.
El “secret” d’una parella que ho ha fet tot junta
- Han treballat junts, viscut junts, rigut junts i encara es parlen.
- Quan pregunten el secret, responen:
- Paciència. - Estimar-se molt.
- El Peter afegeix que, quan la parella és “la que correspon”, tot flueix amb el temps, tot i que l’hoste li fa broma sobre “quant temps” cal per saber-ho.
Romantisme domèstic i bromes sobre límits
- Expliquen una broma recurrent: el Peter té la mania de fer-li petons de cop i repartir “picos” a l’amic i a ella, i com això pot sorprendre.
- Esmenten, en clau de broma, que avui dia tot pot ser “denunciable” si no hi ha consentiment, i el Peter respon que té el consentiment “per escrit”.
Origen, identitat i anècdotes culturals
Peter i el seu origen brasiler
- S’explica que el Peter té origen brasiler, tot i que ell mateix ha nascut a Catalunya.
- Va arribar molt petit i parla català i castellà perfectament; el portuguès, només quan activa el “xip” parlant amb altres brasilers.
- Anècdota: a la pizzeria, quan venien brasilers, ell els saludava amb frases com “Jo sóc paulista i corintiano”, cosa que trencava el gel immediatament.
Jocs de paraules i referències religioses/futbolístiques
- Barregen els Corintios de la Bíblia amb els Corinthians del Brasil en una seqüència d’acudits sobre cartes, epístoles i futbol.
- El presentador comenta que el fet de ser brasiler podria haver-se explotat més com a identitat exòtica, però el Peter ho viu com una anècdota.
Experiències de viatge i mapes
- Expliquen un viatge a la Ribeira Sacra amb antics pilots de motonàutica:
- Van recórrer carreteres secundàries i camins poc habituals. - El guia anava amb moto tot terreny, portant-los per rutes que ni l’oficina de turisme coneixia.
- Parlen dels antics mapes de paper, difícils de plegar i poc actualitzats, que el Peter acabava llençant per la finestra de la frustració (ara, vist amb ulls actuals, admet que no era correcte).
- Comparen això amb l’actual GPS, que evita moltes discussions de parella al cotxe.
Vida de barri al Cos del Bou
Els inicis i la transformació del carrer
- El Peter coneix la Fina a través del seu germà, en un partit del Barça.
- Quan ell arriba al Cos del Bou, el carrer no tenia gaire vida:
- Només hi havia el Cacerón, de Manolo. - Ells hi arriben amb la perruqueria (1985) i més tard amb la pizzeria.
- A partir d’aquí, comencen a remoure la vida del carrer i a donar-hi molta activitat.
Concerts i festes: Sant Magí al Cos del Bou
- Recorden amb nostàlgia els concerts-vermut de Sant Magí al carrer:
- Organitzats amb Trombolisa’s Band i Cal Peter. - Era un acte que havia quedat instaurat i molt esperat per veïns i visitants.
- Diuen que molta gent encara ho recorda i ho troba a faltar.
"Jo pensava que la generació venidora seguiríem amb això, perquè era molt xulo."
- Lamenten que els “quatre fantàstics” del carrer ja no hi siguin tots:
- Alguns negocis han tancat. - Algunes persones han canviat de vida o de feina.
Canvis generacionals al barri
- Comenten que els que ara porten alguns negocis (com l’Aina) tenen una altra visió i una altra manera de fer.
- Es deixa obert el desig de trobar alternatives perquè l’esperit festiu del carrer no es perdi.
Trucada del Pau Palau i situació de la ciutat
Aparició del Pau Palau Riquelme
- Truca el Pau Palau Riquelme, conegut de la pizzeria i personatge recurrent.
- Recorden com venia amb el pare i la mare a la pizzeria.
- El presentador bromeja amb el Pau, dient que és:
- Com un gremlin (quan es mulla es desboca). - Superocupat, sempre estudiant o treballant.
Anècdota de la “croqueta” a l’estudi
- Recorden el dia que el Pau va venir al programa, es va asseure malament i va caure a terra com una tortuga panxa enlaire.
- L’hoste lamenta no haver-ho gravat perquè hauria estat viral.
- D’aquí surt la broma que quan torni al programa ha de repetir la “croqueta” pel terra.
Neteja i brossa a Tarragona
- El Pau menciona la brutor a Tarragona, especialment per la zona de plaça Corsini i altres indrets.
- Es comenta en to crític que:
- Avui comença el nou contracte de recollida de residus amb una nova empresa. - Però els treballadors són els mateixos, només canvia el peto i la gorra.
- L’hoste diu que la clau serà l’actitud, més que no pas el canvi de marca.
Menjar, convidats i gastronomia domèstica
- Broma sobre el pa amb tomàquet i truita com a plats estrella del Pau.
- Es compara amb el pop a la brasa que cuina el presentador, i com el Pau demana ser convidat, però ell mateix no convida a casa seva.
Emotivitat: la jubilació sorpresa de la Fina
La festa sorpresa del carrer
- Recorden amb detall la festa sorpresa de jubilació de la Fina:
- Organitzada amb la complicitat de la Sílvia i veïns. - La Fina es pensava que es jubilava el mes següent, així que la sorpresa va ser total. - Van venir grallers, veïns, amics, família… i van omplir el carrer.
"Em vaig emocionar molt… em va agafar una cosa aquí."
- La Fina explica que es va emocionar tant que es va pujar damunt d’un banc per ballar perquè tothom la veiés.
- L’hoste comenta que aquest tipus d’homenatges normalment es fan quan la persona ja ha mort, per això és tan bonic fer-los en vida.
Homenatges i comiats en vida
- Expliquen una anècdota sobre un home que volia contractar Trombolisa’s Band per al seu propi enterrament en vida:
- Volia anar en carruatge amb cavalls, música, estil enterrament de Nova Orleans. - Volia viure i veure la seva pròpia cerimònia.
- Al final els fills s’hi van oposar i no es va fer.
- Reflexionen sobre com ens costa acceptar aquest tipus de celebracions vitals associades a la mort, però que emocionalment podrien ser molt potents.
Tancament del programa
Comiat i sensació de temps curt
- Quan els avisen que s’acaba el temps, el Peter exclama que “se li ha fet curt” i demana un quart d’hora més.
- Es veu el bon rotllo amb la Sílvia als controls i amb el presentador, que insisteix que cal parlar-ho amb “la gerència”.
Missatge final
- S’agraeix la presència de la Fina i el Peter com a convidats especials i de luxe per inaugurar la temporada.
- Es reforça la idea de:
- Celebrar les persones que donen vida al barri. - Mantenir l’esperit de “menys drama i més tonteria”. - Continuar compartint històries, humor i memòria col·lectiva.
"Ha estat un plaer començar aquesta tercera temporada amb aquests convidats tan especials."