#2015 - Empat a Vila-real i dubtes amb el projecte Parralo

Resum general del programa

Sempre Nàstic dedica aquesta edició a analitzar l’empat sense gols del Nàstic de Tarragona al camp del Villarreal B, el moment de l’equip amb Cristóbal Parralo, el mercat d’hivern i la situació del grup 2 de Primera Federació.

El programa s’estructura en tres grans blocs:

• Tertúlia esportiva: anàlisi del partit a Vila-real, el joc de l’equip i el rol de diverses peces de la plantilla.

• Opinió i seccions fixes: comentari de Jordi Crespo (El Bar del Sempre Nàstic), mems i sàtira amb Arnau Curto, dades avançades amb Gerard Costa i l’anàlisi tècnica de Santi Palanca.

• Bloc informatiu: butlletí de Tarragona Ràdio amb temes d’actualitat local i territorial (pesca, violència masclista, mobilitat, infraestructures i serveis), més falques publicitàries.

La idea central que travessa el programa és que l’equip encara no arrenca futbolísticament, tot i portar dues jornades consecutives amb la porteria a zero i estar relativament a prop del play-off.

1. Tertúlia inicial: empat gris a Vila-real

1.1. Context classificatori i ambient al vestidor (0–133 s)

• Es recorda que el Nàstic suma 18 punts, és 10è, a 2 del play-off i a 5 del descens, amb el líder (Atlético Madrileño) escapant-se a dalt.

• Ja es mira al pròxim partit al Nou Estadi Costa Daurada davant l’Hércules, amb Beto Company acabat d’estrenar a la banqueta alacantina.

«El nostre lloc no és el play-off, és la primera plaça»

Els tertulians fixen l’ambició oficial del club: lluitar per ser primer, no només per entrar a play-off.

1.2. Anàlisi del partit: falta d’ambició i poc perill (133–420 s)

Valoracions globals del 0–0 a Vila-real:

• Primera part molt dolenta del Nàstic: superat, sense idees, amb el porter Dani Rebollo destacant massa.

• Poca ambició ofensiva: es genera poc, l’equip no dona sensació real de poder guanyar.

• El rival falla força ocasions a la primera meitat i baixa molt físicament a la segona, però el Nàstic no ho sap aprofitar.

Punts clau que remarquen:

• Quan el millor del partit és el porter, es llegeix com a símptoma de debilitat col·lectiva.

• El Nàstic sembla estancat, sense progressió respecte als primers dies amb Parralo.

• La segona part és més igualada, però sense capacitat de trencar el partit.

«Jo no vaig veure progressió, vaig veure un Nàstic estancat»

1.3. El projecte Parralo: d’idea ofensiva a prioritzar la solidesa (420–601 s)

Es debat com ha canviat el guió de Cristóbal Parralo des que ha arribat:

• Debut a Múrcia: proposta molt ofensiva, voler ser protagonistes amb pilota, equip alt i valent.

• El 3–1 encaixat fa saltar les alarmes: amb aquell partit l’equip suma 17 gols en contra i Parralo decideix rebaixar el risc.

Ara la sensació és que:

• S’està vivint una mena de “pretemporada” en plena Lliga: el tècnic prova, ajusta i coneix la plantilla.

• Es busca fer la casa pels fonaments: començar per la solidesa defensiva i créixer des d’aquí.

• Això explica també part del joc més prudent i menys obert dels últims partits.

Alhora, es qüestiona el canvi d’entrenador a mitja temporada:

• Recorden altres situacions al Nàstic on els relleus a la banqueta tampoc van ser la solució immediata.

• Es comenta, en to mig seriós mig provocador, l’opció d’haver apostat per Joan Oriol com a tècnic, fent el paral·lelisme amb exjugadors joves que van començar entrenant (Guardiola, Luis Enrique...).

1.4. Gestió de plantilla i casos individuals (601–745 s)

Es fa una repassada a diversos noms propis:

Cedric

• Fitxatge estrella amb 3 anys de contracte, però no és titular ni té continuïtat.

• Quan ha sortit d’inici, es considera que no ha aprofitat prou les oportunitats.

• A Vila-real gairebé no toca pilota; es qüestiona la coherència d’una aposta contractual tan forta per un jugador tan poc utilitzat.

«Quan el Nàstic fa un contracte de 3 anys és una aposta molt ferma… i molt perillosa»

Jugadors desapareguts amb Parralo

• Cristó del Panis: pràcticament sense minuts.

• Juanda Fuentes: ha perdut molt protagonisme respecte a Luis César.

• Altres noms que surten al llarg del programa (Panis, Juanda, Álvaro García, etc.) es perceben com a clars perjudicats del canvi d’entrenador.

Jaume Jardí i desequilibri ofensiu

• Es considera que Jaume Jardí és, amb Rebollo, el jugador més destacat del curs, un “top 3” de la categoria.

• Se’l veu encotillat quan juga enganxat a banda; hi ha consens que hauria de jugar més lliure, com a mitja punta, per aprofitar la seva creativitat i el seu xut de mitja distància.

• Alhora, el mig del camp es veu massa homogeni, sense un perfil clarament creatiu, cosa que limita el joc ofensiu.

1.5. Problemes de model de joc en atac (745–1017 s)

Els tertulians descriuen un atac previsible i poc fluid:

• Extrems que no són dribladores: bons centrant i xutant, però no guanyen línia de fons ni generen 1 contra 1.

• Laterals poc ofensius: ni Moy Delgado ni Santos s’incorporen gaire, malgrat que en teoria Santos hauria de ser més profund.

• Davanters desconnectats:

- Baselga: es mou i lluita, però rep poques pilotes en condicions, sovint massa sol. - Cedric: lluny del rol de referent que s’esperava.

Es troba a faltar un perfil tipus Pablo Fernández de la temporada passada:

• Un davanter capaç de baixar pilotes, donar aire i fer de referència física.

• Es planteja si no hauria estat millor invertir en retenir-lo amb un contracte llarg que no pas apostar per Cedric.

• Es recorda que l’any passat, jugadors dubtosos per trajectòria com Antoñín i Víctor Narro van explotar aquí i van deixar benefici econòmic.

Conclusió d’aquest tram:

• L’atac actual no té peces naturals per al que vol el tècnic.

• Falta enllaç entre mig i davantera (d’aquí la defensa de Jardí com a mitja punta).

• Sense xutar a porta i sense generar, la porteria a zero no es tradueix en victòries.

1.6. Mercat d’hivern: què cal fitxar? (668–914 s i 856–878 s)

Es projecta ja el pròxim mercat d’hivern, que arriba en poques jornades i després de Nadal.

Necessitats detectades segons els tertulians:

• Extrems naturals: jugadors oberts, ràpids, de regat i línia de fons, coherents amb un estil Escola Barça.

• Migcampista creatiu: un futbolista que la toqui, amb criteri i capacitat per ordenar el joc.

• Un davanter més: tenint en compte l’estat físic i el perfil de Baselga i Cedric, es veu necessari un altre 9.

Es confia (amb matisos) en la agenda de contactes de Cristóbal Parralo:

• Exjugador d’elit a Espanyol i Barça, amb vincles en clubs importants.

• Es pensa que pot activar cessions des d’equips de nivell.

Però també es recorda el risc de fitxar a meitat de temporada:

• El que queda lliure al mercat hivernal no sol ser el millor.

• Ja hi ha antecedents a Tarragona de contractes llargs que han sortit malament (esment a jugadors com Alejandro, Peragón...).

2. L’Hércules, un partit clau al Nou Estadi Costa Daurada

2.1. Context i perill del rival (1065–1219 s)

El pròxim partit a casa contra l’Hércules es presenta com un punt d’inflexió:

• L’Hércules és un històric del futbol estatal, amb el Rico Pérez i aspiracions de projecte important.

• Es troba en una situació classificatòria semblant al Nàstic, també amb urgències i canvi recent d’entrenador (Beto Company).

• Beto Company era el favorit d’una part important de l’afició del Nàstic per rellevar Dani Vidal, cosa que afegeix morbo i pressió.

«Veig un partit molt perillós… Depèn de com vagi, o creixem o tornem a estancar-nos cap a baix»

Es remarca que:

• L’Hércules té qualitat suficient per estar a dalt, però també està en un procés de redefinició.

• El partit pot marcar cap a on va la temporada: consolidar la millora o reobrir dubtes seriosos.

2.2. El grup 2: favorits patinant i ascendits en ratxa (1185–1311 s)

Revisant el panorama del grup, destaquen diverses idees:

• Els grans favorits (Múrcia, Eldense, Nàstic, Hércules, Cartagena…) estan, en general, fora del play-off o patint per entrar-hi.

• En canvi, tres equips ascendits de Segona Federació són en zona noble:

- Europa - Sabadell - Teruel

Sobre aquests equips ascendits:

• Es dubta que tinguin plantilla per aguantar tot l’any a dalt, especialment l’Europa.

• Però també es reconeix que

- l’Europa és l’únic equip de les tres primeres categories sense cap derrota en 13 jornades, - els equips que pugen sovint tenen l’objectiu inicial de salvar-se, i els punts guanyats ara ja no els hi treuen.

Es destaca de forma especial l’Europa:

• Camp petit, equip intens que “hi va tot el partit”, molt treballat tàcticament.

• El canvi de camp a Can Dragó genera dubtes sobre si afectarà el seu rendiment.

Conclusió d’aquest bloc:

• Aquesta lliga no es guanya amb noms, sinó amb plantejaments sòlids, treball i bloc.

• Els grans que esperen “el seu moment” poden trobar-se que ja és massa tard quan vulguin reaccionar.

2.3. Afluència i horari al Nou Estadi Costa Daurada (1311–1354 s)

Es parla de la previsió d’ambient per al Nàstic–Hércules:

• Horari de les 16 h: es valora com un horari molt més assequible que altres partits recents (13:15, 20:30…).

• S’espera bona entrada, també per la possible presència d’afició alacantina.

• El Nàstic arriba després d’haver guanyat l’últim partit a casa, i es veu l’oportunitat de guanyar i convèncer, no només sumar.

3. “El Bar del Sempre Nàstic” – Opinió de Jordi Crespo (1379–1510 s)

Jordi Crespo ofereix un comentari reflexiu i crític sobre l’equip.

3.1. Imatge grisa i retorn a sensacions antigues

• La primera part a Vila-real li fa recordar la pitjor versió del Nàstic de Luis César:

- Equip gris. - Sense capacitat de generar ocasions. - Pèrdua de la sensació recent de solidesa que semblava guanyar-se.

• El millor de la primera part és que no costa un gol, gràcies a la sort, als pals i, sobretot, a Rebollo.

3.2. Porteria a zero, confiança i passets

Malgrat la pobresa del joc, hi veu dos punts positius:

• Dues porteries a zero consecutives: això suma i dona confiança a un equip fràgil.

• Sota Parralo, després d’un inici a “tomba oberta”, ara es prioritza ser sòlids.

«Cada passet compta molt en aquest Nàstic tan fràgil»

3.3. Crida a un pas endavant i al mercat d’hivern

• El pròxim partit a casa es veu com el moment de fer una passa més gran, fins i tot un cop de puny sobre la taula (encara que admet que potser és demanar massa).

• Lliga el proper mercat d’hivern amb la imatge nadalenca:

- Demana que la direcció esportiva “afini la carta als Reis”. - Confia que la màgia de l’hivern pugui arreglar una mica la temporada amb bons fitxatges.

4. Anunci del partit i promoció del programa (1510–1589 s)

En aquest tram es fa:

• Recordatori de les paraules de Parralo: l’equip ha de millorar molts conceptes per ser realment competitiu.

• Anunci del Nàstic–Hércules (jornada 14, 30 de novembre, 16 h al Nou Estadi Costa Daurada).

• Invitació a seguir la retransmissió per Tarragona Ràdio (96.7 i 101.0 FM, web i app) des d’una hora abans.

• Crida a participar al “Joc de la Porra” a través de X, Instagram i WhatsApp del programa.

• Record de patrocinadors del Sempre Nàstic (Obramat, Loto Express, Bar Restaurant Petit Tarracó, Centre Esportiu Royal Tarracó).

5. Butlletí informatiu de la una (1589–1957 s)

El programa s’atura per emetre el Butlletí informatiu de Tarragona Ràdio, amb diversos temes d’actualitat.

5.1. Pesca al Mediterrani i dies addicionals (1605–1661 s)

• El Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació autoritza 7.339 dies addicionals de pesca per a la flota d’arrossegament del Mediterrani el 2025.

• Suposa una mitjana de 13 dies més per embarcació i permet mantenir l’activitat en la campanya de Nadal, clau per a la venda de peix.

• Es recupera així el volum de jornades del 2024 (143 dies), després que Brussel·les reduís inicialment l’esforç a només 27 jornades.

• El ministre Luis Planas destaca que això aporta certesa i estabilitat a armadors i tripulacions.

5.2. Violència masclista i violències digitals (1661–1759 s)

• L’Oficina d’Atenció a Víctimes ha assistit 1.167 dones per violència masclista, 618 a la ciutat de Tarragona.

• Es constata un augment de les violències masclistes en l’àmbit digital, especialment entre menors d’edat.

• Factors clau:

- Accés primerenc a internet i xarxes socials. - Consum de continguts pornogràfics que distorsionen la percepció de les relacions.

• La copresidenta de la Comissió d’Igualtat de l’ICAT, Jennifer Macià Morilla, apunta:

«Hi ha hagut un augment en els últims dos anys de les violències exercides per menors d’edat i de les violències digitals»

• Des de l’ICAT es valora positivament que cada vegada més dones denunciïn, fruit dels punts liles i d’un major acompanyament jurídic.

5.3. 25-N a Tarragona: “El masclisme juga brut” (1739–1804 s)

• Tarragona s’adhereix al 25-N amb el lema “El masclisme juga brut”.

• S’han posat en coneixement del Servei Municipal d’Informació i Atenció a les Dones 111 casos de violència masclista, 86 d’ells considerats en situació de violència.

• La consellera de Política d’Igualtat i Feminismes, Cecília Mangini, remarca que:

El masclisme no desapareix, «sinó que es reinventa, es transforma i es digitalitza»

• Demà a les 11 h a la Plaça de la Font es farà la lectura del manifest.

5.4. Mobilitat i infraestructures: AP-7, N-340 i mercaderies (1804–1938 s)

Transport pesant a l’AP-7 i N-340

• Transportistes de l’Ebre reclamen que els camions puguin tornar a utilitzar la N-340 per reduir la càrrega a l’AP-7.

• Es mostren escèptics amb la mesura de reduir la velocitat a 80 km/h a la AP-7.

• Asseguren que:

- Estan farts de ser assenyalats com a responsables de la sinistralitat. - El problema real és la insuficiència d’infraestructures.

• Demanen:

- Un tercer carril a l’AP-7. - Ampliar i prolongar la N-340 i l’autovia 7 més enllà de Vandellòs.

Plataforma Mercaderies per l’Interior i estació intermodal de Vila-seca

• La plataforma Mercaderies per l’Interior alerta que el projecte d’estació intermodal de viatgers a Vila-seca pot impedir definitivament un corredor ferroviari interior exclusiu per mercaderies.

• La raó: el projecte se situa a la cruïlla ferroviària de Vila-seca, on conflueixen:

- Corredor Mediterrani (ample estàndard). - Autopista ferroviària Madrid–Saragossa–Reus (ample ibèric). - Serveis regionals i Rodalies procedents de Lleida, Reus, Móra, Tortosa i València.

• Això obligaria a una explotació ferroviària molt complexa, assumint vuit moviments clau (València–Tarragona, València–Barcelona, Reus–Tarragona, Tarragona–Barcelona i retorns), a més del Port de Tarragona.

• Problemes que denuncien:

- Manca d’espai físic per a totes les infraestructures. - Convivència perillosa entre trens de mercaderies i viatgers (viatgers “envoltats” de combois de mercaderies).

• La plataforma rebutja frontalment el projecte i demana aturar-lo fins garantir un traçat interior segregat per a mercaderies que allunyi els trens dels nuclis urbans i asseguri una mobilitat més sostenible i segura.

6. Publicitat i espais institucionals (1957–2161 s)

En aquest tram s’emeten diverses falques:

• Renfe / Rodalies de Catalunya: millora de l’oferta als regionals del sud de Catalunya, més freqüències, menys temps de trajecte i recuperació del recorregut Barcelona–Lleida de la línia R13.

• Diputació de Tarragona – Pla Impuls Dipte: suport als ajuntaments per reduir burocràcia i impulsar projectes locals.

• Tanatori Municipal de Tarragona: inversió de 3,2 milions d’euros en reforma d’instal·lacions i eficiència energètica fins al 2026.

• Port de Tarragona: promoció de la Rambla de la Cultura, oferta de museus, exposicions, espais per passejar i gastronomia marinera a El Serrallo.

• Obramat Tarragona: falca comercial sobre productes professionals de construcció i la relació amb la clientela.

• ICIQ (ICIQ – Institut Català d’Investigació Química): centre de recerca al campus Sescelades, destacant la seva tasca en processos químics sostenibles, química per a la salut i descarbonització.

• Bar Restaurant Petit Tarracó (al centre de Tarragona, prop de la Rambla Nova i Mercat Central): promoció de menú diari, horaris i vinculació amb el Nàstic.

7. Segona part del Sempre Nàstic: dades, mems i pissarra

7.1. Memes a banda – Arnau Curto (2161–2259 s)

Arnau Curto fa una secció d’humor i anàlisi breu:

• Duu al límit la decepció amb el partit, fins al punt de plantejar si val més explicar una recepta de cuina que no parlar d’un matx tan pobre.

• Defineix el partit com un entrenament del Villarreal amb “obstacles de carn i os” (els jugadors del Nàstic), però amb poca punteria del rival.

• Recorda que Parralo venia per trencar una dinàmica de joc i resultats negativa i que, després de tres setmanes, no es poden demanar miracles, però sí un canvi d’actitud clar.

• Ho havia vist a Múrcia (malgrat la derrota) i, en part, contra el Marbella, però diu que a Vila-real tot això es va esfumar.

Punt positiu que destaca:

• Segona porteria a zero seguida, però creu que aquesta vegada és més per demèrit del rival que per mèrit propi.

• Critica la típica frase de “fer bo el punt guanyant a casa”, veient-la com un comodí al qual el nastiquerisme s’aferra massa sovint.

«És un partit que si el jugues 10 cops, el guanyes 9… i just hem viscut l’1 que no»

7.2. Classificació i resultats amb Miquel Lluet (2259–2376 s)

Miquel Lluet repassa la classificació i els resultats dels dos grups de Primera Federació.

Grup 1:

• Tenerife líder (28 punts).

• Celta Fortuna segon (24), Racing de Ferrol tercer (23), Real Avilés quart (21) i Real Madrid Castilla cinquè (21).

Grup 2 (el del Nàstic):

• Atlético Madrileño líder (24 punts), tot i no haver jugat per una intoxicació alimentària.

• Sabadell segon (23), Europa tercer (22), Teruel i Cartagena quart i cinquè (20 punts).

• Nàstic desè amb 18 punts, a 2 del play-off i 5 per sobre del descens (marcat per l’Antequera amb 13 punts).

Resultats destacats:

• Teruel 0–1 Juventud Torremolinos: ocasió perduda del Teruel per situar-se encara més amunt.

• Debut de Beto Company a l’Hércules amb victòria 2–0 davant el Betis Deportivo, que continua enfonsat.

• Betis Deportivo ja encaixa més gols que el Nàstic (18), fet que alleuja lleugerament l’estigma defensiu grana.

• Catalans del grup 2:

- Europa empata 1–1 al camp de l’Eivissa. - Sabadell guanya 1–0 al Sevilla Atlético i torna a deixar la porteria a zero.

Es tanca insistint en la paradoxa del grup: molts dels favorits teòrics pateixen i diversos recién ascendits lideren la classificació.

7.3. Big Data Nàstic – Gerard Costa (2376–2492 s)

La secció de Big Data aporta dades quantitatives sobre la gestió de minuts de Parralo.

Jugadors més utilitzats amb Parralo

A banda del porter Dani Rebollo, hi ha 7 jugadors de camp que han jugat més del 85 % dels minuts des que ha arribat el nou tècnic:

1. 1 Marc Montalvo
2. 2 César Morgado
3. 3 Jaume Jardí
4. 4 David Alba
5. 5 Pau Martínez
6. 6 Moy Delgado
7. 7 Òscar Sanz

Aquests noms dibuixen l’esquelet titular sobre el qual Parralo està construint l’equip.

Jugadors amb gairebé nul protagonisme

En l’altra cara de la moneda, hi ha 6 jugadors de camp (a més del porter Toni Fuidias) que han jugat menys del 15 % dels minuts amb Parralo.

• Alguns ja tenien poc pes amb l’entrenador anterior (Luis César):

- Enric Pujol - Fernando Torres - David Juncà - Álvaro García

• Però sorprenen especialment els casos de:

- Juanda Fuentes (33 minuts en 3 partits). - Cristó del Panis (27 minuts en 3 partits).

Aquestes dades confirmen la percepció de la tertúlia: Parralo té un nucli molt definit i diversos jugadors pràcticament descartats.

8. Pissarra del míster – Anàlisi tècnica de Santi Palanca (2499–2777 s)

L’exentrenador Santi Palanca ofereix una anàlisi tàctica del partit i del moment de l’equip.

8.1. Valoració del punt i lectura del partit

• Palanca considera que, tal com va anar el partit, el Nàstic ha de marxar content amb el punt aconseguit a fora.

• Recorda que a la categoria cada partit és molt complicat, tant a casa com a domicili, i que hi ha molta igualtat.

Sobre el desenvolupament del partit:

• Primera part molt sofrida:

- Nàstic demanant l’hora. - Villarreal dominant i generant ocasions clares. - El resultat 0–0 es manté gràcies als pals, Rebollo i intervencions de la defensa.

• Segona part més plana i equilibrada:

- Canvis, faltes i interrupcions ralentitzen el ritme. - El Villarreal perd intensitat. - El Nàstic surt més intens i es reparteix millor el protagonisme.

La sensació final és que cap dels dos equips vol arriscar massa:

“Al final, amb deu minuts per jugar, tots dos equips semblaven conformistes, evitant un error que decidís el partit”

Per això, Palanca conclou que l’empat és positiu en aquest context.

8.2. Evolució amb Parralo i marge de millora

Preguntat per si li agrada el que veu del Nàstic de Parralo:

• Assenyala com a millor fase de joc la mitja hora inicial i el tram final a Múrcia, tot i acabar amb derrota.

• Recorda que a casa, davant el Marbella, també es va patir una segona part complicada, i que el rival podria haver empatat si hagués encertat.

Punts positius:

• Dues jornades seguides sense encaixar.

• Quatre punts de sis en els últims dos partits (victòria a casa i empat a fora).

Però també adverteix que:

• L’equip està encara lluny del que vol l’entrenador i del que vol veure l’afició: un Nàstic dominador, capaç d’imposar el seu joc.

• Serà un procés jornada a jornada, i la clau és seguir sumant mentre es milloren prestacions.

«Temps n’hi ha, però l’equip ha de millorar molt»

9. Tancament del programa (1354–1379 s i 2499–2527 s)

El programa es tanca amb:

• Comiat de la tertúlia amb Arnau Monreal i invitació a tornar en futurs programes.

• Anunci que aquesta era només la primera part del Sempre Nàstic, seguida pel butlletí informatiu i la segona part amb seccions.

• Recordatori de la planificació setmanal de l’equip:

- Entrenament diumenge i dilluns. - Descans dimarts. - A partir de dimecres, preparació específica del partit contra l’Hércules.

En conjunt, l’edició transmet una sensació clara: punt valuós pel resultat, preocupant pel joc, i una mirada posada en l’Hércules i en un mercat d’hivern que haurà de corregir mancances estructurals si el Nàstic de Tarragona vol aspirar realment al primer lloc del grup.