Autoconsum fotovoltaic i gestor municipal

Resum general

La sessió recull el debat i aprovació d’una moció d’Esquerra Republicana de Catalunya per impulsar l’autoconsum fotovoltaic compartit a Tarragona i crear la figura del gestor municipal d’autoconsum. Es posa l’accent en la dimensió social i política de l’energia, el paper de l’Ajuntament i el xoc de visions sobre el model energètic (renovables vs. nuclear).

1. Presentació de la moció

1.1. Objectiu polític i social

El conseller Ferrer presenta una moció que vol situar Tarragona al capdavant de la transició energètica, concretament en el camp més social: compartir l’energia.

• Es defensa que l’energia no és només tecnologia o burocràcia, sinó una qüestió política i social.

"És decidir si l'energia serveix per millorar la vida de la gent o per perpetuar desigualtats."

• Es planteja la transició energètica com una oportunitat per:

- Fer una ciutat més justa - Augmentar la resiliència - Guanyar autosuficiència energètica

• Es reivindica una mirada clarament d’esquerres: posar l’energia al servei del bé comú i evitar que sigui un privilegi.

1.2. Context local i necessitat d’un nou impuls

• A Tarragona ja s'han impulsat instal·lacions fotovoltaiques i una gestió energètica més moderna.

• Però amb la desaparició de subvencions, el ritme de noves instal·lacions ha caigut de manera significativa.

• Es considera que la nova normativa estatal sobre autoconsum (encara pendent d’aprovació) permetrà fer un salt endavant, i que Tarragona pot:

- Ser pionera - Innovar - Avançar-se a altres ciutats en autoconsum compartit

2. La figura del gestor municipal d’autoconsum

2.1. Què és i per a què serveix

Es proposa crear la figura del gestor municipal d’autoconsum, prevista a la nova normativa estatal:

• Funcions principals:

- Identificar cobertes i espais amb potencial fotovoltaic - Impulsar projectes d’autoconsum compartit entre equipaments municipals i veïnat - Gestionar coeficients de repartiment, excedents i tramitacions - Detectar i aprofitar oportunitats de finançament

• Objectiu final: convertir la generació renovable en un veritable retorn social.

• El gestor també ha d’acompanyar famílies, empreses i entitats en el procés de compartir energia:

"Això és política pública, és servei públic."

2.2. Dimensió política i de governança

• Es critica que, en molts casos, la transició energètica s’ha enfocat com un negoci privat:

- Grans empreses que volen capturar subvencions - Intermediaris que busquen beneficis econòmics gestionant projectes - Models que privatitzen un retorn que hauria de ser social

• Es defensa una visió de la transició energètica com a eina de democratització, proximitat i benestar col·lectiu.

• Es reclama que l’Ajuntament lideri aquesta transformació, per evitar que quedi "en mans dels de sempre".

3. Contingut concret dels acords de la moció

La moció inclou diversos acords operatius, que Ferrer llegeix al plenari:

• Analitzar i aprofitar les oportunitats del marc normatiu estatal i autonòmic sobre autoconsum fotovoltaic.

• Impulsar la creació del gestor municipal d’autoconsum, amb funcions de:

- Facilitador tècnic - Facilitador administratiu - Facilitador econòmic - Suport a ciutadania i empreses locals en projectes d’autoconsum compartit.

• Elaborar un pla d’acció específic per a l’autoconsum compartit a Tarragona.

• Promoure campanyes informatives i de suport tècnic a la ciutadania.

• Fer del procés un exercici obert i evolutiu, amb revisions periòdiques i adaptació a la realitat.

• Comunicar la moció a la Generalitat de Catalunya i al Ministeri per la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic.

4. Intervencions dels grups municipals abans de la votació

4.1. Intervenció crítica però parcialment favorable (Vidal)

La consellera Vidal considera la moció útil, però la troba massa centrada en la fotovoltaica.

• Reivindica una mirada més àmplia que inclogui altres energies renovables:

- Geotèrmia - Biomassa (recorda que una piscina municipal ja s’escalfa amb biomassa)

• Defensa que les ajudes i l’acompanyament que es van donar al mandat anterior per a plaques solars s’haurien d’estendre a altres tecnologies.

• Sobre el gestor d’autoconsum, considera que és una figura encertada i ja prevista al Reial Decret llei, similar a altres rols d’acompanyament ja existents a nivell local.

4.2. Intervenció del Partit Popular (Bedrina)

La consellera Bedrina intervé en castellà i adopta una posició de suport parcial amb reserves importants:

• Situa el debat dins la política climàtica espanyola, recordant:

- El Protocol de Kyoto signat per Aznar - L’Acord de París signat per Rajoy - El paper de Miguel Arias Cañete i el concepte de transició justa

• Defensa que aquestes decisions han permès parlar d’autoconsum sobre bases sòlides.

• Critica els projectes d’empreses públiques d’energia impulsats per l’esquerra, que qualifica de grans titulars amb poca eficàcia i excés de burocràcia.

4.2.1. Defensa de l’energia nuclear

• Sosté que només amb plaques solars no es pot cobrir tota la demanda elèctrica de llars, comerç i indústria.

• Remarca que la demanda elèctrica creixerà si es volen reduir emissions.

Idea clau: Cal combinar autoconsum i renovables amb energia ferma i estable, on el PP defensa la nuclear.

• Recorda que PSC, ERC i Comuns van votar en contra d’ampliar la vida útil de les centrals nuclears d’Ascó i Vandellòs, i que Junts s’hi va abstenir, permetent-ne el rebuig.

• Acusa aquests partits de contradicció: parlar de responsabilitat climàtica i transició energètica mentre s’oposen a l’única energia ferma que ara dona estabilitat i ocupació a Tarragona i al sector químic.

4.2.2. Posició sobre la moció

• El PP:

- Defensa l’autoconsum i les renovables, però - Rebutja crear noves estructures administratives amb "aroma" d’empresa pública encoberta.

• Per tot això, anuncien una abstenció "responsable":

- Reconeguen allò que pot ser útil - Alerten dels riscos de generar expectatives que, segons ells, Tarragona no podrà complir sense parlar clar de les necessitats energètiques globals.

5. Votació de la moció

Es procedeix a la votació nominal i per grups.

• Vots individuals en el grup mixt (abstencions).

• Resultat per grups:

- Tarragona en Comú Podem: Sí - Junts per Catalunya: Sí - Vox: Absents - Partit Popular: Abstenció - Esquerra Republicana de Catalunya: Sí - Grup municipal socialista (PSC): Abstenció

Resultat final:

• 8 vots a favor
• 13 abstencions

La moció queda aprovada gràcies als vots favorables d’ERC, Junts i En Comú Podem, tot i el gran nombre d’abstencions.

6. Explicacions de vot i debat polític posterior

6.1. Intervenció del conseller Collado

Collado defensa la plena coherència i utilitat de la moció:

• Destaca que la proposta:

- Té sentit i respon a una necessitat real - Acompanya la ciutadania en un procés tècnic i administrativament complex

• Subratlla que moltes mesures de transició energètica tenen una mirada molt llarga i són difícils d’aplicar; la figura del gestor ajuda a fer-les practicables.

6.1.1. Crítica a la defensa de la nuclear (resposta a Bedrina)

Collado respon directament a la intervenció de Bedrina:

• Admet que les centrals nuclears no emeten CO₂ durant l’operació, però remarca:

- Els residus nuclears tenen una vida de prop de 500 anys - L’energia nuclear no és verda, malgrat l’intent de vendre-la com a tal (al·lusió a Macron i la Unió Europea)

"Les centrals nuclears són un perill. Les d’Ascó i Vandellòs, també."

• Denuncia el discurs de "mitges veritats" sobre la nuclear, que porta implícites mitges mentides.

• Introduiex el component geopolític i de sobirania:

- Les centrals nuclears depenen d’urani, un recurs del qual Espanya en té molt poc - Això condemna el sistema energètic espanyol a dependre de tercers països i de grans lobbies econòmics

• Posa en dubte el relat de cert "patriotisme" associat als defensors de la nuclear, assenyalant que:

- És poc patriòtic basar el sistema energètic en un recurs importat - Els lobbies no dubtaran a "deixar-nos tirats" quan els interessi, deixant-nos també els residus

• Conclusió: les centrals nuclears són perilloses, han complert la seva vida útil i no s’haurien de prolongar.

6.2. Intervenció final del conseller Ferrer

Ferrer reprèn la paraula per:

• Fer un incís de suport a les veïnes de la part baixa que estan en lluita (referència breu a un conflicte social local, sense detall).

• Agrair que Collado hagi entès bé el nucli de la moció:

- Impulsar i donar suport real a l’autoconsum compartit, que existeix legalment des de fa anys però no s’ha desplegat.

6.2.1. Dificultats de l’autoconsum compartit

• Ferrer explica que l’autoconsum compartit no s’implanta sobretot per:

- Dificultats administratives i estructurals - Complexitat de posar d’acord comunitats de veïns i de coordinar-les amb l’Ajuntament - Barreres de comprensió tècnica (quilowatts hora, coeficients, excedents, etc.) per a la ciutadania

• La nova normativa facilitarà aquests processos, però cal una persona o equip que:

- Acompanyi, - Tramiti - Doni suport tècnic i administratiu

6.2.2. Resposta a Bedrina

Ferrer replica a la consellera Bedrina:

• Afirma que no ha entès bona part del seu discurs, ja que:

- La moció no proposa una empresa pública, - Sinó que vol donar suport a iniciatives privades i comunitàries d’autoconsum.

• Defineix el model proposat com una mena d’“autoempresa”:

- Cada productor o comunitat de propietaris es converteix en la seva pròpia "empresa" de generació renovable.

• Tanca agraint als grups que han votat a favor i també als que s’han abstingut, permetent la aprovació de la moció.

7. Idees clau del debat

• Autoconsum compartit com a eina per:

- Reduir desigualtats - Empoderar veïns i comunitats - Donar un retorn social a la inversió en renovables

• Necessitat d’una figura tècnica i administrativa (gestor municipal d’autoconsum) per desencallar projectes que, tot i ser legals, no s’estan aplicant.

• Xoc de models energètics:

- Model renovable i distribuït (ERC, Comuns, Junts) amb fort component social i de sobirania - Model que combina renovables amb nuclear (PP), en nom de l’estabilitat, l’ocupació i la planificació tècnica

• La moció s’aprova amb suport limitat però suficient, i un gran bloc d’abstencions que expressen reserves tècniques o polítiques, no un rebuig frontal al fons de la proposta.