Comiat de Pedro López: una vida de bàsquet

Resum general

Programa monogràfic de TGN Esports (Tarragona Ràdio) dedicat al comiat de Pedro López, entrenador històric del bàsquet tarragoní, que posa punt final a 45 anys de trajectòria a les pistes.

L’episodi combina entrevista en profunditat amb Pedro, records esportius (CBT, ADT, Mañanet, Cambrils…), i intervencions sorpresa de persones clau de la seva vida: família i companys d’ofici. El to és emocional, però alhora molt centrat en la cultura del bàsquet i en els valors que ha transmès.

1. El comiat de les pistes i el perquè

Pedro López explica que ha decidit deixar d’entrenar després de tota una vida vinculada al bàsquet.

• Motiu principal: sensació que la il·lusió i el retorn emocional dels últims anys ja no compensaven l’esforç i la dedicació.

• Les últimes temporades les fa al Mañanet de Reus, amb un projecte jove de gent de la casa. Després de dos anys, nota que allò que ell donava no es corresponia amb el que rebia dels jugadors i decideix posar punt final.

"Tot té un final i penso que aquest punt final està ben pensat i ben meditat i no hi ha volta enrere."

El comiat no és improvisat: ho ha pensat i madurat a consciència, i ho viu amb gratitud cap al bàsquet.

2. Inicis al bàsquet i primeres experiències com a entrenador

2.1. De jugador escolar a entrenador molt jove

• En els seus inicis, encara sent jugador escolar a vuitè d’EGB al Sant Pau, el José Luis Inglés (exgerent del patronat) el convenç per portar un equip.

• Descobreix que gaudeix d’entrenar des del primer moment i això marca la seva trajectòria futura.

2.2. Pas per clubs tarragonins i formació com a tècnic

• Com a jugador, passa pel Club Bàsquet Tarragona (CBT).

• Per proximitat i perquè ja el coneixen, comença a entrenar al Col·legi de l’Estonac (Tarragona), amb figures com Rafa Pintado i Pere Tobilla com a responsables del bàsquet del centre.

• Durant uns anys combina rol de jugador i entrenador escolar, cosa que li dona una visió molt global del joc.

3. Salt a la base i al bàsquet professional

3.1. Equips de base del CBT

• En acabar etapa com a jugador del CBT, se l’incorpora als equips de base del club.

• Hi passa 2–3 anys treballant en formació.

3.2. Primera experiència a Segona Divisió

• Té la sort d’estar com a ajudant de Jesús San José a Segona Divisió, durant 2 o 3 temporades.

• Aquesta etapa li obre la porta a un nivell competitiu superior i a entendre el funcionament del bàsquet semiprofessional.

3.3. Projecte inicial a l’ADT (Torreforta)

• Fa una primera etapa a l’ADT, a Torreforta, com a primer entrenador sènior.

• Ràpidament, però, torna al CBT.

3.4. Direcció tècnica al CBT i pas per EBA/LEB

• De nou al CBT, a proposta de Rafa Pintado, assumeix responsabilitats com a director tècnic.

• A partir d’aquí fa el salt seriós a:

- Entrenar l’equip a lliga EBA. - Estar quatre anys com a segon entrenador en equips LEB.

"Va ser la meva experiència més professional que he tingut."

• Comparteix banqueta amb entrenadors de primer nivell: Ricard, Porfi Fisac, Pep Clarós i Salva Maldonado, cosa que considera fonamental en la seva formació com a tècnic.

4. Un entrenador acostumat al rol de segon

4.1. Identitat com a ajudant

• Tot i haver estat primer entrenador en diversos equips, se’l coneix molt com a segon entrenador.

• Ell mateix explica que mai s’ha sentit menys valorat per això; assumeix el rol com a part de la seva identitat.

• Recorda també la seva etapa amb Vicenç Neuja a Segona Divisió, on torna a exercir de segon entrenador.

4.2. Sortir de la zona de confort: marxar del CBT

• El fet d’haver estat gairebé sempre com a ajudant el porta, en certs moments, a fer apostes personals per entrenar en solitari.

• La primera vegada que marxa del CBT és per anar a l’ADT, on viu un projecte molt engrescador i molt jove.

• Amb aquest grup, aconsegueixen un ascens de Segona a Primera Catalana, un dels records esportius més destacats.

5. Testimonis i reconeixements

5.1. El paper de la mare i la família d’origen

• Pedro comenta que els seus pares no el podien acompanyar gaire per feina, tot i que puntualment sí que ho feien.

• Destaca especialment la seva mare com a gran referent:

- Gran aficionada al bàsquet per televisió. - Encara avui segueix els partits, en especial del Real Madrid. - Ell mateix l’ajuda amb les plataformes per poder veure els partits.

"Ma mare és una gran seguidora del món del bàsquet... sempre em demana 'quan jugui m’has de dir com el puc veure'."

—

5.2. Intervenció de Robert Hernández (ADT)

Trucada del Robert Hernández, president de l’ADT, que repassa la relació amb Pedro i n’elogia la feina.

Punts clau del testimoni de Robert:

• Recorda que Pedro ha tingut tres etapes a l’ADT i que, amb Pep Vergés, van començar el que seria l’embrió del club.

• Com a jugador, Robert coincideix amb Pedro en partits “memorables” en camps com:

- La Lletja - Esparreguera - Pista de Gaudí (on hi anaven gairebé cada cap de setmana per estudiar rivals)

• Destaca especialment:

- La manera de fer de Pedro, molt metòdica i orientada a estudiar els rivals. - La seva capacitat de treballar sense internet, anant a veure 2–3 equips cada cap de setmana.

"Quan no hi havia aquestes estadístiques, el Pedro tenia un Excel en el que valorava tots els jugadors de totes les categories… tothom deia: qui és el boig que fa això? Aquell boig era el Pedro López."

Aquest Excel casolà mostra el seu caràcter obsessiu per la feina ben feta, analític i apassionat pel bàsquet.

—

5.3. Orgull de CBT i somni complert

• Li pregunten si els entrenadors que comencen en bàsquet escolar anhelen arribar al primer equip del CBT o a entorns professionals.

• Ell respon que sí, que tots els entrenadors de Tarragona volen arribar a portar el Club Bàsquet Tarragona.

• Encara que fa temps que no hi va, es declara soci molt antic del CBT (un dels deu primers números) i ho viu amb orgull.

"Vaig complir un somni al estar vivint tot això que vaig poder viure."

—

5.4. Trucada sorpresa de Porfi Fisac

Intervenció telefònica de Porfi Fisac, entrenador ACB, que defineix Pedro com una figura clau a la seva carrera.

Aspectes que destaca Porfi:

• Pedro va ser una persona que va innovar en tot el que va fer.

• El va ajudar enormement a créixer com a entrenador; moltes coses que Porfi fa encara avui les va aprendre amb ell.

• El considera:

- Un dels millors professionals amb qui ha treballat. - Un amic per tota la vida.

"Has sido de lo mejor que he tenido en mi carrera y sobre todo gracias por ser mi amigo."

• Explica breument el seu moment actual: després d’acabar etapa a Saragossa, passa temps a Valladolid amb la seva mare i fa de tractorista als camps de fruiters del poble de la seva dona.

• Tanquen la intervenció remarcant que:

"La carrera té un principi i un final, però l’amistat és per sempre."

—

5.5. Missatge de la seva dona, Olga Neila

En la part final del programa, apareix un missatge enregistrat de la seva dona, Olga Neila, que dona un to molt emotiu.

Què ressalta Olga?

• Que Pedro ha dedicat tota una vida al bàsquet i que això mereix un reconeixement.

• Recorda com el bàsquet els ha unit:

- Es van conèixer en aquest món. - En una temporada, ella va ser jugadora seva. - En altres, va fer de delegada d’equip. - Anaven plegats amb els fills per pavellons, amb la motxilla a l’esquena, per estar a prop seu.

• També rememora quan anaven a gravar partits dels rivals amb càmera de vídeo, sovint en sessió doble, i després revisaven els partits junts.

• Com a entrenadora de la seva persona, el defineix com:

- Molt treballador i molt compromès amb els equips. - Molt exigent amb els altres, però primer amb ell mateix.

"Per mi, la més important: ets una molt bona persona, un molt bon pare i per mi la millor parella."

• Mira cap al futur: ara els toca gaudir plegats d’altres aventures, seguir compartint la seva passió pel bàsquet, la música i la història.

6. La família actual com a pilar central

En la recta final, Pedro destaca que el més important de la seva vida no és la feina ni el bàsquet, sinó la família.

• Se sent orgullós de tenir:

- Dos fills educats amb valors, molt educats i nobles. - Una dona que ha estat recolzament continu durant tota la seva etapa com a entrenador.

"No tinc més que paraules d’agraïment."

El programa es tanca amb un to d’emoció continguda, agraïment i una sensació clara que Pedro no deixa el bàsquet, sinó que canvia la manera de viure’l, mantenint:

• Els vincles d’amistat.
• La passió pel joc.
• I el llegat en forma de jugadors, clubs i famílies que han passat per la seva trajectòria.