Jubilació del Dr. González i futur de l’esport salut

Resum general

TGN Esports, a Tarragona Ràdio, dedica el programa a una conversa en profunditat amb el doctor Manel González arran de la seva jubilació com a responsable de la Unitat de Medicina de l’Esport de la xarxa Santa Tecla, i tanca amb una breu connexió amb el Nou Estadi Costa Daurada per parlar de l’actualitat del Nàstic de Tarragona.

L’entrevista repassa:

• La creació i evolució del Centre de Medicina de l’Esport (1991–2025)
• Els serveis als esportistes i clubs del territori, i l’impacte en la salut pública
• El desenvolupament de l’exercici físic com a “fàrmac” i eina terapèutica
• La xarxa de professionals i institucions que han fet possible el projecte
• La nova etapa personal del doctor després de la jubilació
• Un breu apunt final sobre el partit del Nàstic de Tarragona a Vila-real i la roda de premsa de Cristóbal Parralo

Inici del programa i context

L’espai TGN Esports anuncia un format diferent: el programa es basa sobretot en una entrevista llarga i, posteriorment, una connexió amb el Nou Estadi Costa Daurada per seguir l’actualitat del Nàstic de Tarragona i la prèvia del partit a Vila-real.

«Comencem avui dijous, amb un format diferent a l'habitual…»

El locutor presenta el doctor Manel González, figura clau de la medicina esportiva al territori, amb motiu de la seva jubilació després de dècades de servei.

Naixement del Centre de Medicina de l’Esport (1991)

Orígens professionals i idea inicial

• El doctor González acaba l’especialitat de Medicina de l’Esport a Barcelona i fa pràctiques amb el Barça.
• En tornar a Tarragona detecta que no existeix un servei específic per a esportistes i planteja crear una unitat pionera a la ciutat.

«Una idea que tenia era muntar una història que no hi havia a Tarragona, que era donar un servei als esportistes.»

Creació de la unitat a Santa Tecla

• L’any 1991 es crea la Unitat de Medicina de l’Esport vinculada a l’Hospital de Santa Tecla (abans “Viatja Santa Tecla”).
• És una iniciativa col·lectiva, tot i que el doctor González n’és l’instigador principal.

Persones clau en la fundació:

• Doctor Zerà – director que dóna suport inicial al projecte.
• Doctor Pep Giner – cap de traumatologia, peça bàsica en l’àrea de lesions.
• Quim Amorós – metge i, eventualment, regidor d’Esports, que facilita ponts amb l’administració.

L’objectiu inicial és clar:

• Donar servei als esportistes de Tarragona amb una unitat especialitzada, amb visió integral i treball en equip.

Creixement del servei i impacte en l’esport tarragoní

De les revisions d’elit a un volum massiu d’usuaris

Al principi, la unitat se centra en esportistes de competició i revisions mèdiques de clubs, especialment a l’inici de temporada. Amb els anys:

• Es passa de tractar sobretot esportistes d’elit a atendre també esportistes amateurs i població general.
• S’arriba a veure entre 9.000 i 10.000 persones l’any, sumant esportistes i no esportistes.
• Al llarg de la història del centre han passat per Santa Tecla uns 59.000 esportistes registrats.

«Estava mirant les estadístiques i estem parlant al voltant d'uns 59.000 esportistes han passat per la tecla des que van començar nosaltres.»

Diversitat d’esports, clubs i nivells

El centre dona servei a:

• Esports d’equip: futbol, bàsquet, etc.
• Esports individuals: curses de muntanya, atletisme, ciclisme…
• Totes les edats i nivells: nens, adults, amateurs, professionals.

Clubs i entitats ateses:

• Nàstic de Tarragona (durant molts anys).
• CBT (Club Bàsquet Tarragona) i altres clubs com Sant Pere i Sant Pau, clubs de tenis, ciclisme, etc.
• Sovint el servei es presta in situ, als llocs d’activitat esportiva, no només a l’hospital.

«No solament a la xarxa, sinó directament al lloc de treball, al lloc de l'activitat esportiva.»

Presència a peu de pista: aprendre des de la banqueta

El doctor González remarca que ha estat a moltes banquetes i competicions, fet que considera clau per entendre realment la realitat dels esportistes:

• Viure entrenaments, competicions, lesions i victòries en directe.
• Comprendre el patiment i l’esforç diari dels jugadors.
• Aprendre com es lesionen, com es recuperen i com gestionen la pressió.

«Realment s'aprèn quan estàs amb ells i estàs patint cada dia, com entrenen, com treballen, com competeixen…»

Anècdotes de camp: l’expulsió “fantasma”

Entre moltes històries, en destaca una de curiosa i divertida:

• Durant un partit (recorda que era al camp del Castelló), l’expulsen suposadament per insultar l’àrbitre.
• El detall insòlit és que ell no era al camp aquell dia.
• Algú altre va ser confós amb el metge i l’àrbitre va fer constar la sanció com si fos ell.

«Tinc una expulsió… i dóna la casualitat que no hi era.»

L’equip humà i la formació de professionals

Col·laboradors i continuïtat del projecte

El doctor González subratlla que el projecte no hauria estat possible sense un equip ampli i estable de professionals:

• Doctor Valdés – dels primers a incorporar-se.
• Doctora Montse Rigo.
• Doctora Verena Antunya.
• Doctor Lucea.
• Altres metges que han format part de la unitat al llarg de 25–30 anys.

Aquest grup ha mantingut el nivell i la continuïtat del servei, i són els qui han d’assegurar-ne el futur després de la jubilació del doctor González.

Centre de referència en docència

La unitat es converteix també en lloc de formació de nous professionals:

• Gràcies al conveni amb la Universitat de Barcelona i l’Escola de Medicina de l’Esport, han passat per Santa Tecla més de 30 metges en formació.
• Alguns treballen ara en altres centres, especialitats o territoris; d’altres segueixen vinculats a Santa Tecla.

Sortides professionals dels metges formats:

• Atenció primària dins la xarxa Santa Tecla.
• Altres especialitats: traumatologia, medicina interna, rehabilitació, etc.
• Àmbits diversos on la base de medicina de l’esport és molt útil per la seva visió global i capacitat tècnica.

«El metge de l'esport és una persona que té moltes tècniques, té molta formació i serveix per moltes coses.»

L’exercici físic com a “fàrmac” i eina de salut pública

De l’esport d’elit a la població general

Amb la perspectiva dels anys, el doctor González destaca una evolució conceptual clau:

• Allò que es va aprendre en esportistes de competició es va anar traslladant a persones no esportistes.
• L’activitat física es demostra útil no només per millorar el rendiment, sinó també la qualitat de vida de tothom.
• S’evidencia un impacte positiu en capacitat funcional, salut general i gestió de malalties cròniques.

«L'utilitzar l'exercici físic per millorar la qualitat de vida… també es podia millorar amb persones que no fossin de competició.»

Exercici físic com a tractament de patologies

En els darrers anys es consolida la idea que l’exercici físic funciona com un fàrmac:

• Cal prescriure’l com a part del tractament de moltes malalties cròniques i greus.
• S’ha d’integrar en la salut pública i en el sistema sanitari, igual que la medicació convencional.
• L’exercici deixa de ser només recomanació general per esdevenir eina terapèutica protocol·litzada.

«L'exercici físic hem descobert en els últims anys que funciona com un fàrmac… igual que els altres fàrmacs per tractament de patologies de tot tipus.»

Les guies de prescripció d’exercici de la Generalitat

El doctor González explica la seva participació en l’elaboració de guies oficials:

• Ha codirigit dues guies de la Generalitat sobre Prescripció d’Exercici Físic.
• Primera guia (2007):

- Gran document de consens. - Participació de metges de l’esport, metges de diverses especialitats i llicenciats en educació física. - Abast inicial d’unes 30 patologies.

• Actualització (2022):

- La guia s’amplia fins a 75 patologies. - Reflecteix l’evidència creixent sobre l’eficàcia de l’exercici en múltiples malalties.

A dia d’avui hi ha una “moguda molt important” per implantar aquest model:

• No només per esportistes d’elit, sinó per tota la població, especialment gent amb patologies i gent gran.
• El mateix doctor, en entrar a l’edat de jubilació, diu que també s’haurà d’aplicar a si mateix allò que prescriu.

«En aquest moment n'hi ha una moguda molt important per utilitzar l'exercici físic… per millorar la qualitat de vida, la vida de tots nosaltres…»

Tarragona com a territori pioner i el paper de les institucions

Conselleria d’Esports i “recepta esportiva”

El locutor enllaça aquesta visió amb el context polític actual:

• Per primer cop hi ha un conseller d’Esports a la Generalitat de Catalunya.
• Aquest conseller, que coneix bé el món esportiu i ha fet milers de revisions mèdiques, defensa l’esport com a antídot de salut.
• Això encaixa amb el model de “recepta esportiva” o prescripció d’exercici físic que el doctor González fa anys que impulsa.

El paper de Berni Álvarez i Tarragona Ràdio

El doctor González destaca la figura de Berni Álvarez:

• El coneix de fa molts anys, quan era jugador del CBT, del qual ell era metge.
• Berni ha estat implicat en col·legi de metges, Ajuntament de Tarragona, patronat municipal d’esports, etc.
• Considera que ha après molt en aquest àmbit i ara, com a conseller, pot desenvolupar i escalar les iniciatives que van començar a Tarragona.

«Tarragona és pionera, Tarragona i la tecla són pioners, col·legis i metges de Tarragona són pioners…»

Tarragona i el territori Santa Tecla com a referent

El doctor insisteix que Tarragona i la xarxa Santa Tecla han estat pioners en:

• Implantar la prescripció d’exercici físic.
• Treballar en coordinació amb Ajuntament, Patronat Municipal d’Esport de Tarragona i altres institucions.
• Extendre el model per tot el territori de la xarxa Tecla:

- Municipis com Vila-seca, Torredembarra, Calafell, El Vendrell, l’Arboç, etc.

Remarca que l’esport i l’activitat física no es fan a l’hospital, sinó:

• A nivell comunitari, en instal·lacions esportives i entorns de proximitat.
• Això obliga a una col·laboració estreta amb tècnics esportius, responsables municipals i altres actors no sanitaris.

«Pensem que l'exercici físic, l'esport, no el fem a l'hospital. Això es fa a nivell comunitari en instal·lacions esportives.»

Xarxa de contactes fora del territori

Al llarg de la seva carrera, el doctor González ha teixit una amplíssima xarxa professional:

• Estudis amb la primera promoció de Medicina de l’Esport, compartint aula amb qui després dirigiria molts centres de tot Catalunya i Balears.
• Contactes amb Barça, Espanyol i altres centres de Barcelona.
• Relacions professionals a Balears, Madrid i arreu de l’Estat.
• Col·laboracions amb el Consell General de Col·legis de Metges, la OMC i el Consell Superior de Deportes, on encara avui hi ha projectes oberts.

A Tarragona, a més de noms com Ramon Quadrat i Lluís Inglés, destaca la importància de:

• L’Ajuntament de Tarragona.
• El Patronat Municipal d’Esport de Tarragona, que considera imprescindibles per arribar on han arribat.

«Sense el suport, la col·laboració de l'Ajuntament i del Patronat Municipal d'Esport de Tarragona, jo crec que nosaltres no haguéssim arribat aquí.»

Futur de la Medicina de l’Esport a Santa Tecla

Continuïtat del servei després de la jubilació

Davant la pregunta sobre com queda el servei, el doctor González respon amb confiança:

• L’equip actual té experiència i porta anys treballant amb ell.
• “Ningú és imprescindible”, però el projecte està prou consolidat per seguir endavant.
• Cada professional tindrà el seu propi estil, però la línia de fons es mantindrà.

«Les persones que estan aquí… ho seguiran fent bé… cada un té el seu estil.»

A més, ell mateix es mostra disposat a:

• Continuar col·laborant amb la xarxa Santa Tecla si l’hi permeten.
• Donar suport puntual en temes de Medicina de l’Esport.
• Acompanyar el procés d’implementació de l’exercici físic com a tractament en el marc europeu i català.

Reptes a mig termini

El doctor reconeix que a nivell europeu la Medicina de l’Esport s’està desenvolupant molt de pressa, però que aquí s’ha viscut un “perón” polític els darrers 3–4 anys.

La seva expectativa és que:

• En 3 o 4 anys es reactivi plenament el procés.
• Es generalitzi l’aplicació de tècniques d’exercici físic en la salut de les persones com a estàndard.
• La xarxa Santa Tecla pugui integrar-ho sense problemes, gràcies a més eines informàtiques i tècniques.

«Nosaltres hem d'aplicar l'exercici físic… en la salut de les persones. I això la xarxa ho aplicarà i no tindrà cap problema.»

Nova etapa personal del doctor Manel González

Jubilació administrativa i nova vida activa

El doctor explica el seu moment vital:

• Oficialment la Seguretat Social li ha comunicat la jubilació “ahir mateix”.
• Fa aproximadament dues setmanes que ja s’ha apartat de la rutina laboral diària.

Tot i això, es defineix com una persona amb moltes inquietuds i no preveu una retirada passiva:

• Projectes personals i particulars pendents.
• Interessos en informàtica, fotografia i bricolatge.
• Mantenir activitat física de manera constant.
• Continuar implicat en col·legis de metges i en la pròpia xarxa Santa Tecla.

«Jo faré coses, seguiré fent moltes coses… serà una altra etapa diferent.»

Disposició a continuar divulgant i col·laborant

El locutor li ofereix les portes obertes de Tarragona Ràdio per parlar de qüestions sanitàries i esportives quan calgui.

El doctor respon que:

• Està obert a col·laborar sempre que li ho demanin.
• Li fa il·lusió continuar tenint vincle amb els mitjans i amb la ciutat.
• Agradeix que durant tants anys sempre han comptat amb ell, fins i tot recordant el número de telèfon fix que utilitzaven.

«Mentre me demaneu, jo soc puja interessant i content.»

Homenatge sorpresa familiar

Cap al final de l’entrevista, es revela un episodi emotiu:

• Dissabte anterior li van organitzar una festa sorpresa de jubilació.
• Ell pensava que anava a dinars a casa de la filla a la Riera, a menjar truita de patata.
• Es va trobar entre 50 i 70 persones (entre presents i absents que hi col·laboraven), totes sense haver filtrat res durant dos mesos.

L’efecte sobre ell:

• Es mostra molt emocionat, fins al punt que, en rememorar-ho en directe, “s’emociona de nou”.
• Agraeix a tots els qui hi han participat, i diu que és una experiència impossible d’oblidar.

«M'han aconseguit desmuntar. M'han aconseguit emocionar… Jo això ja no puc oblidar més.»

El programa li agraeix la tasca de tants anys i la seva disponibilitat amb Tarragona Ràdio i el programa TGN Esports.

Tancament esportiu: prèvia del Nàstic a Vila-real

Situació de la roda de premsa de Cristóbal Parralo

En la part final del programa, es fa la connexió promesa amb el Nou Estadi Costa Daurada:

• Es volia escoltar la roda de premsa prèvia al partit del Nàstic de Tarragona a Vila-real.
• Parla el periodista Miquel Llobet, desplaçat a les instal·lacions del Nàstic.

Però:

• L’entrenament s’ha allargat més del previst.
• La roda de premsa prevista a les 12:15 h ha començat més tard.
• És entrenament a porta tancada, tant el dia anterior com el mateix dia, de manera que no es pot explicar gaire cosa del contingut de la sessió.

Context esportiu del partit

• El Nàstic juga l’endemà divendres a Vila-real, a partir de les 19:00 h.
• Serà un nou partit de Lliga, considerat la segona jornada “efectiva” amb Cristóbal Parralo físicament a la banqueta.
• L’equip busca la segona victòria consecutiva de l’era Parralo.
• Si guanya, el Nàstic podria dormir en zona de play-off.

«Faria que el Nàstic pogués dormir demà divendres en zona de playoff.»

El programa tanca indicant que les declaracions de Cristóbal Parralo es podran seguir als informatius i a les xarxes de l’emissora.

Idees clau destacades

• Pioner a Tarragona: el doctor Manel González impulsa el primer Centre de Medicina de l’Esport vinculat a Santa Tecla el 1991.
• Impacte massiu: més de 59.000 esportistes i entre 9.000–10.000 revisions anuals entre esportistes i població general.
• Treball de camp: presència a moltes banquetes i competicions, clau per entendre la realitat de l’esport.
• Exercici com a medicament: consolidació de l’exercici físic com a fàrmac per a més de 75 patologies, dins les guies de la Generalitat.
• Tarragona, referent: la ciutat i la xarxa Santa Tecla són pioneres en la recepta esportiva i en la integració esport–salut.
• Equip i relleu: un equip sòlid garanteix la continuïtat del servei després de la jubilació del doctor.
• Nova etapa vital: el doctor afronta la jubilació amb activitat, projectes personals i predisposició a seguir col·laborant.
• Actualitat del Nàstic: preparació del partit a Vila-real, entrenament a porta tancada i opcions de situar-se en zona de play-off.