Llibre de superació i bàsquet base a Tarragona

Introducció

En aquest episodi de TGN Esports a Tarragona Ràdio, el programa es divideix en dues grans parts:

• Una entrevista extensa amb el metge i esportista Rafael Llatzer arran de la publicació del seu llibre “Volando con el pie izquierdo. Memorias deportivas de un cojo”.

• Un bloc final dedicat al Club Bàsquet Tarragona (CBT) i la presentació dels seus equips de base al Serrallo.

1. El llibre “Volando con el pie izquierdo” i la trajectòria de Rafael Llatzer

1.1. Origen del llibre i motivacions personals

• Llatzer explica que el llibre no neix inicialment amb la idea de ser publicat; comença gairebé com unes memòries personals.

• Diverses persones del seu entorn (pacients, amics, gent de l’esport) li suggerien que posés per escrit la seva experiència vital i esportiva, ja que la seva biografia és “diferencial”.

• Vol fugir del protagonisme i de la imatge de “superació èpica”: defensa la idea de “superació dins la normalitat”, assumint les limitacions objectives però cercant recursos per viure plenament.

"La superació no està en la normalitat... però hi ha gent que té limitacions objectives i cal veure quins recursos tens per afrontar-ho."

1.2. La discapacitat i el paper de l’esport

• Als 16 anys li amputen una cama a causa d’un càncer. Aquest fet marca el punt de partida de la seva història.

• Recorda que, mentre li feien la primera pròtesi, es preguntava:

- Si podria caminar amb normalitat. - Si podria ballar. - I, sobretot, si podria esquiar, cosa que demostra fins a quin punt l’esquí ja l’atreia profundament abans de la malaltia.

• Subratlla que l’esport ha estat:

- Una gran ajuda per gestionar la discapacitat. - Un complement positiu per a la vida professional i familiar. - Una eina per portar una vida feliç i “normal”.

1.3. De la malaltia als Jocs Paralímpics i la Titan Desert

• Llatzer desgrana la seva trajectòria esportiva, que el porta molt més lluny del que hauria imaginat:

- Participa en tres Jocs Paralímpics, després d’una etapa d’intensa dedicació a l’esquí. - Competeix a Campionats del Món i d’altres proves classificatòries d’alt nivell. - Forma part d’un equip nacional d’esquí adaptat, coincidint amb un moment en què la disciplina es professionalitza internacionalment.

• Destaca també la participació a la Titan Desert, una prova de BTT al desert, feta amb una sola cama, al costat del seu company Rafa Oliver:

"La Titan Desert, perquè quedi ben clar per la ràdio, la vam fer amb una cama."

• Remarca:

- El repte físic i mental que suposa la Titan Desert. - El gran ressò mediàtic que va tenir el fet de veure un ciclista amb discapacitat en un entorn no pensat per discapacitats. - La connexió entre experiències: recursos apresos a la neu (esquí) que li serveixen després al desert, a 40 graus.

1.4. L’esquí com a passió central

• Confessa que la seva gran passió és l’esquí, per damunt d’altres esports, tot i estimar també la bicicleta i altres disciplines.

• Explica que l’entrada a la bicicleta va començar com a entrenament complementari per a l’esquí, i que després va anar guanyant pes propi.

• La seva història esportiva es podria dividir, a grans trets, en tres blocs (que es reflecteixen també al llibre):

- 1a fase: la malaltia greu i el procés de recuperació i adaptació a la nova realitat amb una pròtesi. - 2a fase: el món de l’esquí, amb la progressió fins a l’alt nivell internacional i la participació als Jocs Paralímpics. - 3a fase: la bicicleta, culminant amb la Titan Desert.

1.5. Vida professional: el metge de Santa Tecla

• Llatzer és metge a l’Hospital de Santa Tecla, on treballa des de principis dels anys 90, després de passar pel Vall d’Hebron.

• Explica la seva filosofia de vida:

- Primer la família, després la feina, i l’esport com a tercer pilar que mai “estorba”, sinó que suma. - Reconeix que combinar-ho tot exigeix horaris durs i organització extrema, i entén que hi hagi gent que no ho comparteixi o no ho entengui.

1.6. Procés d’escriptura i editorial

• Remarca que és el seu primer llibre, i que l’ha escrit íntegrament ell:

- Seleccionar anècdotes, triar paraules, decidir què explicar i què no, li ha suposat un esforç important, però també un gran gaudi personal.

"He esquiat sobre les fulles. Ho he gaudit molt amb l’esforç personal que suposa escriure."

• Un cop el manuscrit estava tancat, busca una opinió externa honesta i es posa en contacte amb Antoni Coll, exdirector del Diari de Tarragona, que l’anima a tirar endavant el projecte.

• Finalment, es vincula amb l’editorial Cossetània i amb Jordi Ferrer, que donen suport al llibre, li aporten valor afegit i hi incorporen:

- Una tria de fotografies. - Peus de foto que ajuden a entendre millor les històries i a fer-les més visuals i engrescadores.

1.7. A qui s’adreça el llibre i quin missatge transmet

• Públic potencial:

- Gent a qui agrada la natura i els espais oberts. - Esportistes o aficionats d’esquí, natació, bicicleta i altres disciplines d’esport a l’aire lliure. - Persones amb discapacitat que busquen referents i exemples de vida activa i normalitzada.

• Mes de fons:

- No es tracta de presentar una “història heroica” sinó d’explicar com ordenar els problemes, acotar-los i buscar recursos. - De vegades no cal xocar frontalment amb els murs, sinó recolzar-se, retrocedir una mica i replantejar l’estratègia. - El llibre vol ser una ajuda pràctica i emocional per a terceres persones, mostrant que, amb suport i organització, es pot arribar molt més lluny del que hom espera.

1.8. Amistats, Tarragona i complicitats

• Llatzer subratlla que sempre s’ha sentit envoltat d’amics i de bones relacions en tots els àmbits:

- Al tracte hospitalari i a l’àmbit de la rehabilitació. - Al seu pas pel Tarracó (club de natació), on li “obren les portes”.

• Té una relació estreta amb Òscar Cadiach, que serà qui presentarà el llibre a Tarragona:

- Explica anècdotes com el fet de deixar-li els esquís perquè els preparés quan ell anava molt just de temps. - Destaca la generositat i la discreció d’Òscar, així com la seva fidelitat: encara conserva una foto de fa més de 20 anys.

• L’entrevista també deixa caure que al llibre hi ha episodis vinculats al futbol i a Manchester, que el periodista admet que encara no ha llegit però que li desperten curiositat.

1.9. Estructura de lectura i recepció

• Llatzer comenta que el llibre es pot llegir d’una tirada o en blocs/etapes:

- Recomana, però, seguir el fil de la història per percebre millor el camí que va de la malaltia a l’estabilitat i a la plena activitat esportiva.

• Ha rebut respostes molt diverses de lectors: alguns el llegeixen ràpidament, altres el degusten a poc a poc.

• No es planteja (de moment) que això sigui l’inici d’una etapa literària; el llibre és més aviat un projecte únic, molt personal, que neix de la necessitat de compartir experiències.

1.10. Tancament del bloc del llibre

• L’entrevista es tanca recordant la presentació del llibre a Tarragona, a la llibreria Serra (davant del Banc d’Espanya), a les 19 h.

• Lloc per adquirir-lo, parlar amb l’autor i emportar-se’l dedicat.

2. Bàsquet formatiu: presentació dels equips del CBT

2.1. Connexió amb el CBT i context de l’acte

• A la part final del programa, el conductor contacta telefònicament amb José Ramírez, responsable de la base del Club Bàsquet Tarragona (CBT).

• Dissabte s’ha celebrat al Serrallo la presentació oficial dels equips de base del club.

• La jornada es fa aprofitant la disputa dels partits dels sèniors masculí i femení del CBT.

2.2. Dimensió del club i relació amb les escoles

• El CBT compta aquesta temporada amb més de 38 equips.

• Un dels trets distintius del club és la relació estreta amb les escoles de Tarragona:

- Manté bons vincles amb tots els centres de la ciutat. - Té una relació especialment intensa amb: - El Col·legi Lestonnac de Tarragona. - El Col·legi Sant Pau. - L’Escola Carmelites. - L’Escola del Serrallo, on també utilitzen les instal·lacions esportives.

• Aquesta xarxa d’acords i col·laboracions facilita:

- La captació de jugadors i jugadores de curta edat. - La continuïtat formativa des de l’escola fins als equips federats del club.

2.3. Filosofia de club: de la base al sènior

• El CBT intenta que molts entrenadors dels equips base siguin jugadors i jugadores dels sèniors del propi club:

- Són persones que han crescut a la casa, passant per totes les categories de base. - Això permet que transmetin als més petits els valors i la manera de fer del CBT, des de la seva pròpia experiència.

"Aquests jugadors han passat de totes les categories, des de ben petits, fins als sèniors, i els donem l’oportunitat de poder ser entrenadors."

• Aquest model reforça el sentiment de pertinença i crea referents propers pels nens i nenes que comencen a jugar a bàsquet.

2.4. Resultats esportius del dia i ambient de festa

• La presentació de la base es fa entre el partit del sènior masculí i el del sènior femení.

• Resultats d’aquella jornada:

- El sènior masculí (Ibersol CBT) perd el seu partit i trenca una ratxa de 7 victòries consecutives. - El sènior femení guanya i es situa líder de la categoria en aquella jornada.

• Tanmateix, José Ramírez remarca que el més important del dia no eren els resultats, sinó la festa del club:

- Es fa el tradicional acte de presentació de tots els equips. - Hi ha activitats complementàries durant la tarda, com ara: - La muntada d’un arbre de Nadal on cada jugador penja el seu desig per a la temporada. - Diverses actuacions i activitats lúdiques, que converteixen la jornada en una tarda molt amena i divertida.

2.5. Cloenda del programa

• El programa es tanca agraint la participació de José Ramírez i destacant la importància de:

- Donar visibilitat a la base del bàsquet tarragoní. - Connectar valors d’esforç i superació (cas de Rafael Llatzer) amb la formació esportiva dels més joves.

• El conductor anuncia que TGN Esports tornarà l’endemà amb més actualitat esportiva de Tarragona.