Vòlei Sant Pere i Sant Pau, natació Tàrraco i bàsquet adaptat

Bloc 1 – Vòlei Sant Pere i Sant Pau a la Superliga 1

Situació esportiva de l’equip

• Entrevista a Vlado Stoboski, entrenador del vòlei Sant Pere i Sant Pau, abans del partit a Almeria, penúltima jornada de la primera volta de Superliga 1.

• L’equip encara no ha sumat cap victòria ni punts, però Stoboski remarca que han estat competitius en gairebé tots els partits, excepte contra Guaguas i Cisneros.

• El principal problema és la manca de continuïtat en el joc: l’equip és capaç de competir de tu a tu durant moltes fases, però no manté el nivell durant tot el partit.

"Cuando estamos bien estamos compitiendo contra los mejores equipos, pero no nos da para ganar un partido."

• A nivell mental, el fet de jugar bé i no obtenir recompensa en forma de punts afecta la confiança i la moral dels jugadors.

Final de set, experiència i confiança

• Els partits es decideixen sobretot als finals de set, on l’equip sovint arriba igualat però s’encalla en alguna rotació i acaba cedint.

• Stoboski apunta a la falta d’experiència en una categoria tan exigent com a clau en aquests moments decisius.

• Recuperar la confiança és essencial: una primera victòria podria canviar el “xip” de l’equip i desbloquejar la dinàmica.

"Una victoria va a cambiar mucho porque esto ya te da confianza y ya puedes creer que puedes sumar."

Anàlisi del rival: Almeria

• L’Almeria és definit com un referent històric del vòlei espanyol, equip habitualment de la zona alta i fet per lluitar per títols.

• Tot i això, aquesta temporada també està a la part baixa, en una situació similar al Sant Pere i Sant Pau, tot i haver guanyat el darrer partit davant Manacor.

• Clau tàctica del partit: la recepció i el canvi de servei. Si l’equip aconsegueix tenir estabilitat en recepció, Stoboski creu que tindran opcions reals de puntuar.

Calendari i partit contra Manacor

• El calendari de la primera volta ha estat molt exigent, especialment entre finals de novembre i desembre:

- Molts viatges llargs - Partits en dies complicats (dimecres i dissabte) - Rivals de la zona alta en gairebé tots els partits a casa

• El tècnic insisteix, però, que no és una excusa: l’equip s’ha preparat per afrontar aquest tram dur.

• Mirant al darrer partit de l’any contra Manacor, recorda que la temporada passada van guanyar 3-1 a domicili en un duel clau per la permanència, que els va donar moral i confiança per salvar la categoria.

• L’objectiu és repetir el guió: ser competitius a Manacor i treure un resultat positiu que serveixi de punt d’inflexió per la segona volta.

Bloc 2 – Natació: relleu al Club Natació Tàrraco

Nou lideratge tècnic amb Anna

• Conversa amb Anna, nova responsable de la secció de natació del Club Natació Tàrraco, presentada per l’Abril, que també forma part de l’equip tècnic.

• L’Anna substitueix la Sílvia Díez, que ha fet el pas cap a la Federació Catalana de Natació.

• L’Anna afronta el repte amb moltes ganes i agraïda al club i a la Sílvia per la confiança dipositada en ella i en tot l’equip tècnic.

Perfil i estil de treball

• Abril defineix l’Anna com un perfil més jove però continuista:

- Mateixa línia metodològica que la Sílvia - Manera de treballar similar en continguts i enfocament - Energia nova, actitud molt motivada i gran predisposició.

• Aquesta combinació de continuïtat i renovació generacional es veu com un pas endavant per al club.

Trofeu Nadal i tradició

• Propera gran cita: 50è Trofeu Nadal del Club Natació Tàrraco, aquest dissabte.

• El club viu aquest trofeu com una competició especialment emotiva i històrica: mig segle d’història i molt arrelada a tota la província.

• Durant el cap de setmana també es disputen:

- Trofeu Ulpiano Díaz - Trofeu Juan Francisco Reyes

• Figures com Carles Coll continuen mostrant interès pel trofeu; fins i tot des de la distància es preocupen per saber com evoluciona aquesta competició tradicional.

Resultats recents i base infantil

• Es comenten els Campionats de Catalunya infantils i júniors, amb una bona representació del Club Natació Tàrraco.

• El club disposa d’un equip infantil nombrós, treballador i amb moltes ganes, cosa que fa ser molt optimistes de cara al futur.

• L’Anna creu que amb aquest grup es pot fer molt bona feina a mitjà termini i consolidar una estructura forta de base.

Trajectòria personal de l’Anna

• L’Anna explica que la seva relació amb la natació neix com la de molts tarragonins: la van portar a aprendre a nedar al Tàrraco de petita.

• Va començar amb cursets, va tenir una etapa on no li agradava gaire l’aigua i ho va deixar, però a les estades del club la van detectar i li van proposar entrar a l’equip de competició.

• Ha estat nedadora del club tota la vida i fa un parell d’anys ho va deixar com a esportista per passar a la banda tècnica.

• Destaca que el treball és més fàcil gràcies a un equip tècnic molt cohesionat, amb línia de treball compartida i les mateixes ganes.

Referents i futur del club

• Abril subratlla l’objectiu de fer créixer de nou un primer equip molt nombrós, amb:

- Molta gent a l’elit o a prop de l’elit - Referents visibles per als més petits.

• A més de Carles Coll, cita altres noms destacats formats al club, com Ona Rosell i Roc Bela, i remarca que en sortiran molts més.

"És un orgull que els nens petits puguin dir: aquest que ara està en l’elit ha entrenat moltes vegades a la nostra piscina."

• L’Anna coincideix: ara falten una mica aquests referents diaris a peu de piscina, però el gran objectiu és que l’actual equip infantil esdevingui el nucli fort del club en el futur.

• També esperen la visita de Carles Coll per Nadal a les instal·lacions del club, després d’haver-lo vist recentment als Campionats de Catalunya Júnior lliurant medalles.

Bloc 3 – Bàsquet en cadira de rodes i arbitratge

Perfil de l’àrbitre i inici en la modalitat

• Tercera part del programa dedicada al bàsquet en cadira de rodes i a la figura d’un àrbitre especialitzat en aquesta modalitat.

• L’entrevistat explica que també ha arbitrat bàsquet 5x5 convencional i 3x3, però que fa uns tres anys va rebre l’oportunitat de formar-se específicament en bàsquet en cadira de rodes.

• La formació va venir conjuntament de la Federació Espanyola i la Federació Catalana de Bàsquet, i ell s’hi va llençar sense dubtar perquè ja havia arbitrat algun partit i volia viure-ho més de prop.

• Aquesta és ja la seva tercera temporada:

- La primera, més de transició i aprenentatge - Les darreres, amb formació més directa a pista i partits de més nivell i exigència.

Diferències reglamentàries i tècniques

• Tot i que continua sent bàsquet, la limitació física i l’ús de la cadira de rodes introdueixen canvis de reglament significatius.

• Exemple clau: la violació de passes:

- Al bàsquet a peu, la violació es produeix pel desplaçament il·legal dels peus. - Al bàsquet en cadira de rodes, la violació també existeix, però es basa en el nombre d’impulsos amb la mà sobre la roda sense botar la pilota. - Després de dos impulsos, un tercer sense haver botat la pilota es considera passes, amb una certa similitud a la normativa de handbol.

• Afegeix que, a més, hi ha regles específiques derivades de l’espai que ocupa la cadira de rodes, superior i menys flexible que el cos d’un jugador a peu, fet que condiciona contactes, bloquejos i ocupació d’espais.

Estructura competitiva i sistema de puntuació

• A nivell administratiu de partit (quatre quarts, temps de joc, rellotge de possessió), la modalitat és equivalent al bàsquet convencional.

• Diferència central: el sistema de puntuació funcional dels jugadors a pista:

- Cada jugador rep una puntuació en funció del seu grau d’afectació física. - Un jugador sense cap afectació (com l’entrevistat, si jugués) tindria 4 punts, la màxima. - Un jugador amb afectació màxima té una puntuació molt més baixa.

• La suma total dels cinc jugadors en pista no pot superar els 14,5 punts.

Aquest sistema obliga els equips a combinar perfils diversos i garanteix que no hi hagi cinc jugadors sense afectació a pista, fent la competició més inclusiva i equilibrada.

Presència al Camp de Tarragona i competicions

• Es recorda el paper històric del Costa Daurada com a referent de bàsquet en cadira de rodes a la zona.

• L’àrbitre confirma que actualment el Costa Daurada continua actiu i participant a la Lliga Catalana de bàsquet en cadira de rodes; de fet, ell mateix va arbitrar un partit seu el darrer cap de setmana.

• A nivell competitiu:

- A Catalunya hi ha una Lliga Catalana amb diversos equips. - A Espanya, la Federació Espanyola d’Esports de Persones amb Discapacitat Física organitza la lliga professional de bàsquet en cadira de rodes amb tres categories nacionals: Segona Divisió, Primera Divisió i Superlliga.

• Això implica desplaçaments constants per tot l’Estat, tant dels equips com dels àrbitres.

Projecció internacional i xarxa arbitral

• L’entrevistat comenta que, com passa amb altres àrbitres com Arnau Pedrós, la seva tasca el porta a moure’s per tot el territori espanyol i a tenir opcions d’entrar en l’àmbit internacional.

• Es destaca la bona relació amb altres col·legiats i la possibilitat d’evolucionar cap a designacions europees o internacionals, seguint el camí traçat per companys que ja han estat en partits fora d’Espanya.

Síntesi global de l’episodi

• L’episodi del TGN Esports combina tres blocs principals:

- El moment delicat però esperançador del vòlei Sant Pere i Sant Pau a Superliga 1. - El relleu generacional i la continuïtat esportiva al Club Natació Tàrraco, amb focus en la base i els trofeus històrics. - Una finestra al bàsquet en cadira de rodes, posant en valor el seu component inclusiu, tècnic i competitiu, així com la feina sovint invisible dels àrbitres.

• El fil conductor és clar: esport local del Camp de Tarragona, treball de base, dificultats competitives i la importància de la confiança, la formació i els referents per seguir fent créixer clubs i modalitats esportives a la zona.